Guillem Pailhez i Padullés (Barcelona, 1905 – Lloret de Mar, 1991) fou un compositor i lletrista molt arrelat a la Vila de Lloret de Mar (Girona). També se’l coneix amb el sobrenom de Sandere.

Biografia Va néixer el 25 de març del 1905 a la gran ciutat catalana, Barcelona. Se’n sap poc de la seva vida i el que se sap és a través d'un llibre anònim i no editat amb el títol de Lloret i les seves SardanesEl llibre Lloret i les seves Sardanes es troba a l'Arxiu Municipal de Lloret de Mar i, actualment, es pot consultar..

Pel que diuen les cròniques d'aquell temps, el mestre Sandere, que era amb el sobrenom amb què era conegut Pailhez i Padullés a Lloret, i com li agradava que li anomenessin, va arribar a la població costanera quan ja era una persona gran, però els habitants de Lloret el varen considerar i el consideren actualment com a Lloretenc per l'estima que el compositor tenia a la vila. Per l'única crònica que tenim, es suposa que el mestre Sandere va venir cap als anys seixanta i tenia una gran fama com a compositor, encara que no se l'havia mai relacionat amb el món de la sardana.

Com a compositor de prestigi a Lloret, va exercir com a mestre de música i a les nits acompanyava a cantants lírics per a diferents locals de la vila amb els que oferien als turistes que visitaven la vila, les seves interpretacions de la música de la terra.

És important encara que limitada les seves composicions per la sardana, balls i música amb una llarga tradició a Lloret, de la mateixa manera que és el ball de les almorratxes. Només es coneixen obres com Reina del Ter, Girona somrienta, Tempesta, Cofoi amb la neta i Ai Miquel quin desengany, aquesta última composta per a piano i amb la lletra de la cantant Judith. Com a sardanes dedicades a Lloret de Mar es coneixen quatre: Lloret vila pescadora, amb lletra y piano del mateix Pailhez i Padullés i que va ser estrenada per la Cobla de Girona l'1 de maig de 1969 a l'Aplec de la Sardana; Sa Caravera, estrenada per la Principal de Cassà a l'Aplec dels Perdons el 22 de febrer de 1970; Cala Morisca i El pi de Santa Cristina, que no han estat executades mai en públic.Les obres esmentades i altres es poden consultar obertament a l'Arxiu Municipal de Lloret de Mar.

Abans de morir a Lloret de 12 de març de 1991, va compondre un himne per ser executat als Jocs Olímpics de Barcelona l'any 1992 que segons la crònica va enviar als responsables de l'Ajuntament de Barcelona. El 18 de març de 1991, una setmana després de la mort del mestre Sanderé, els familiars d'aquest van rebre una carta signada per l'Alcalde Joan Maragall donant les gràcies per la col·laboració del compositor.

ObraL'obra aquí esmentada es la que es troba a l'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Estan sense dates però se les ha datat entre la dècada dels seixanta i setanta cap endavant. Cançó catalana: Crec en l'amor Cançó catalana: Pregària de pagès Cançó espanyola: Gibraltar español Cançons romàntiques L'Atlàntida La nina, sardana Contemplant el Vallespir / Camp de Catalunya. Sardanes El Pi de Santa Cristina / Cala Morisca. Sardanes Els Brucs / Cofoi amb els nets. Sardanes Torre de la Pubilla / Lliris del Noguera. Sardanes La Barca Vella / Vals a l'antiga. Sardanes La Saltirona / Entremeliadures / Desengany. Sardanes Lloret Vila Pescadora / Entremeliadures / Corbins. Sardanes Mar endins / Entremeliadures. Sardanes No poder / Vals a l'antiga / Cruel adéu. Sardanes Ratafia Cinquantenari. Sardanes Sa Carabera / Catalunya Triomfal. Sardanes

Referències

Categoria:Compositors barcelonins nascuts al segle XX Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1905