La campanya de Pèrsia (o invasió de Pèrsia) va ser una sèrie d'enfrontaments a la regió iraniana de l'Azerbaidjan que van implicar les forces de l'Imperi Otomà contra les de l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, i també van implicar elements de la població persa local, que van començar el desembre de 1914 i van acabar amb l'armistici de Mudros el 30 d'octubre de 1918, com a part del teatre de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial.
En conjunt la guerra va ser una experiència devastadora i humiliant per a Pèrsia i la seva gent. Més de 2.000.000 de civils van morir directament en els combats, el genocidi otomà o la fam de 1917-1919 induïda per la guerra. La incapacitat de la Pèrsia Qajar de mantenir la sobirania del país durant i immediatament després de la guerra va portar al cop d'estat persa dirigit pels britànics de 1921 i a l'establiment de la dinastia Pahlavi per part de Reza I de l'Iran.
Antecedents
Pèrsia va ser formalment neutral a la Primera Guerra Mundial, però, els civils perses i les forces armades del país es van veure directament afectats per la rivalitat imperialista d'abans de la guerra entre les potències aliades i les potències centrals. Els interessos de poder estranger a Pèrsia es basaven en la ubicació estratègica del país entre l'Índia Britànica, l'Imperi Rus, l'Emirat de Kabul i l'Imperi Otomà i cada cop més durant el i principis del en les importants reserves de petroli del país.
En el Tractat Anglo-Rus de 1907, els governs imperialistes de Rússia i Gran Bretanya van acordar dividir Pèrsia entre ells, amb els russos que van reclamar el nord de Pèrsia, la part adjacent als seus territoris prèviament conquerits a la Transcaucàsia, i els britànics van reclamar el sud que limitava amb l'Índia Britànica. El tractat de 1907 va clausurar diverses dècades del Gran Joc entre russos i britànics. El tractat es va signar en un moment en què l'expansió imperial alemanya a la regió estava en marxa i l'acord va servir tant a Rússia com a Gran Bretanya proporcionant un contrapès per augmentar la influència regional alemanya i una possible expansió futura a la regió.
L'Imperi Alemany va establir la seva Oficina d'Intel·ligència per a l'Orient (Nachrichtenstelle für den Orient) la vigília de la Primera Guerra Mundial, dedicada a promoure i mantenir agitacions subversives i nacionalistes a l'Índia Britànica i als estats satèl·lits perses i egipcis. L'oficina va participar en missions d'intel·ligència i subversives a Pèrsia i Afganistan per desmantellar l'Entente anglo-russa. Les operacions de l'oficina a Pèrsia van ser dirigides per Wilhelm Wassmuss. Els alemanys esperaven alliberar Pèrsia de la influència britànica i russa i crear encara més una falca entre Rússia i els britànics, que eventualment condueixi a una invasió de l'Índia britànica per exèrcits organitzats localment.
L'objectiu estratègic militar de l'Imperi Otomà era tallar l'accés rus als recursos d'hidrocarburs al voltant de la mar Càspia. Alineat amb els alemanys, l'Imperi Otomà va voler minar la influència de l'Entente anglo-russa en aquesta regió, però per una raó ben diferent. El ministre de la Guerra otomà, Enver Paixà, va afirmar que si els russos poguessin ser vençuts a les ciutats clau de Pèrsia, podria obrir el camí cap a l'Azerbaidjan, l'Àsia central i l'Índia. Enver Paixà va imaginar una cooperació ampliada entre aquests estats nacionalistes de nova creació, si s'havien d'eliminar de la influència occidental. Aquest va ser el seu projecte panturanista. La seva posició política es basava en el supòsit que cap de les potències colonials posseïa els recursos per suportar les tensions de la guerra mundial i mantenir el seu domini directe a les seves colònies asiàtiques. Tot i que els moviments nacionalistes arreu del món colonial van provocar trastorns polítics a gairebé totes les colònies d'Àsia durant la Primera Guerra Mundial i el període d'entreguerres, la descolonització a l'escala de les ambicions d'Enver mai es va aconseguir. No obstant això, Enver Paixà va continuar amb la seva ambició després de la partició de l'Imperi Otomà per les potències de l'Entente victoriosa fins a la seva mort el 4 d'agost de 1922.
El 1914, abans de la guerra, el govern britànic havia contractat amb l'Anglo-Persian Oil Company el subministrament de petroli per a la marina. La Anglo-Persian Oil Company estava en el camí proposat del projecte d'Enver: els britànics tenien els drets exclusius per treballar els jaciments de petroli a tot l'Imperi Persa excepte a les províncies d'Azerbaidjan, Gilan, Mazandaran, Astarabad i Khorasan.
Les forces participants Les forces perses es van establir al voltant de determinats districtes, en lloc d'una sola força. Cada districte (com les forces estatals) proporcionava batallons i cadascuna de les províncies tenia diversos batallons. Cada districte, depenent de l'agrupació tribal, proporcionava un o de vegades dos batallons generalment sota els seus propis caps. La força dels batallons era de 600 a 800 soldats. Tenien bateries d'artilleria, la força de les quals oscil·lava entre quatre i vuit canons. Les tropes irregulars ascendien a uns 50.000 a cada districte, amb files compostes per genets tribals i un nombre incert de lacais, tots mal armats. No era estrany que els caps, que controlaven els batallons, canviessin de bàndol. Algunes d'aquestes forces eren membres de la tribu Qaixqai, membres de la tribu Tangistani, membres de la tribu Laristani i membres de la tribu Khamseh. El govern central persa també tenia la Gendarmeria del govern central persa, que tenia oficials suecs i constava d'uns 6.000 soldats. Només 2.000 dels 6.000 es van muntar. Estaven en sis regiments, cadascun de nou batallons, i el seu armament incloïa rifles Mauser, dotze metralladores i quatre canons de campanya. Les forces perses es van dispersar a Teheran, Qazvín i Hamadan amb l'objectiu de mantenir sota control persa les principals carreteres del país, que cobrien una distància estimada de 1.500 km.
El 1914, Enver Paixà va ordenar al tinent coronel Kasım Bey, comandant de la 1a Força Expedicionària (11 de desembre) i al tinent coronel Halil Bey, comandant de la 5a Força Expedicionària (25 de desembre): «El vostre deure és moure's. amb la vostra divisió cap a Pèrsia i procediu a través de Tabriz fins al Daguestan, on encendreu una rebel·lió general i rebutjareu els russos de les costes de la mar Càspia».
Les operacions alemanyes van ser realitzades per Wilhelm Wassmuss i el comte Kanitz. Wassmuss, conegut com el «Lawrence alemany», era un funcionari consular alemany a Pèrsia que estimava el desert i portava les túniques fluïdes d'un membre de la tribu del desert. Va persuadir els seus superiors a Constantinoble que podia liderar tribus perses en una revolta contra la Gran Bretanya.
L'any 1914, l'Exèrcit Indi Britànic tenia diverses unitats situades a la zona d'influència sud. Gran Bretanya tenia una àmplia experiència en el tracte amb les forces tribals a causa de l'experiència índia. A finals de 1917, es va establir una força britànica encapçalada pel major general Lionel Dunsterville. Va arribar per prendre el comandament a Bagdad el 18 de gener de 1918. Les tropes britàniques de Dunsterville finalment van ser uns 1.000 soldats. Estaven recolzats per una bateria d'artilleria de campanya, una secció de metralladores, tres vehicles blindats i també dos avions. Juntament amb els hospitals de campanya mòbils, els oficials, el personal de la seu, etc., la força total ha d'haver estat d'uns 1.300 soldats. Dunsterville va rebre l'ordre de «procedir des de Mesopotàmia a través de Pèrsia fins al port d'Anzali, després pujar al vaixell cap a Bakú i seguir avançant». El 1916 els britànics van formar els South Persian Rifles per protegir els seus interessos a Pèrsia.Rússia feia temps que havia establert forces a la regió. La Brigada Cosaca Persa i un petit contingent de l'Exèrcit Rus del Caucas sota el comandament del general armeni Tovmàs Nazarbekian hi estaven estacionats. La Brigada Cosaca Persa estava formada per vuit esquadrons, un petit batalló d'infanteria i una bateria de cavalls de sis canons Krupp; la seva força total no superava els 2.000 soldats. A més d'aquesta força, l'any 1912 Rússia va obtenir el consentiment formal del govern persa per a la formació d'una brigada cosaca similar a Tabriz sota la direcció d'oficials russos. El consentiment del govern es va donar com a condició per a la retirada de les tropes russes a l'Azerbaidjan iranià que, a l'inici de la Gran Guerra, Rússia no va fer. Els russos també van traslladar a aquesta regió un destacament d'unitats de voluntaris armenis sota el comandament d'Andranik Ozanian.
El camp de batalla Els combats van ser al nord de l'Azerbaidjan iranià, que comprenia les províncies d'Azerbaidjan Oriental, Azerbaidjan Occidental i Ardabil, i ciutats com Tabriz, Urmia, Ardabil, Maragha, Marand, Mahabad i Khoy.
Operacions militars Preludi El govern persa central va tenir dificultats per establir l'ordre abans de la guerra. En un sol any; els membres de la tribu Qaixqai, els més poderosos del sud de Pèrsia, van desafiar el governador general i van assaltar a Fars, igual que els membres de la tribu dels Boyer Ahmad-i; els membres de la tribu Khamseh van assaltar les rutes de les caravanes a la província de Kerman; i altres tribus atacaven de tant en tant a les províncies de Fars, Yazd i Kermān. La gendarmeria controlada pel govern s'havia establert gradualment, encara que no del tot, i es va enfrontar a una sèrie de membres de la tribu. Les autoritats van construir llocs de vigilància al llarg de les rutes que tenien a l'esclat de la guerra.
Rússia va mantenir forces al nord de Pèrsia. Els russos, per raons de seguretat de la situació dels armenis i assiris cristians a Pèrsia, van ocupar diverses ciutats. Tabriz va ser ocupada el 1909; Urmia i Khoy el 1910. Aquesta mesura va permetre als russos no només controlar Pèrsia, sinó també assegurar la carretera des del seu cap de ferrocarril a Julfa fins a la província de Van de l'Imperi Otomà a través de Khoy.
El 28 de juliol de 1914 va començar la Primera Guerra Mundial. Primer l'Imperi Otomà no va prendre cap acció seriosa. Tanmateix, la seguretat de la regió va començar a disminuir fins i tot abans dels conflictes rus-otomà. Van començar els disturbis a la frontera. Es va fer un atac notable a Urmia, aparentment per part de membres de la tribu kurda. Al mateix temps, els russos van tancar els consolats otomans a Urmia, Tabriz i Khoy, i van expulsar els kurds i altres musulmans sunnites dels pobles propers a Urmia. Al mateix temps es van lliurar armes a alguns dels cristians armenis i assiris. Les autoritats russes van distribuir 24.000 rifles als membres de la tribu kurda que els van fer costat a Pèrsia i a la província de Van. Els conflictes rus-otomans van començar amb l'Ofensiva de Bergmann el 2 de novembre de 1914.
1914 El desembre de 1914, el general Myshlaevsky va ordenar la retirada de Pèrsia en el moment màxim de la batalla de Sarighamish. Només una brigada de tropes russes sota el comandament del general armeni Nazarbekoff i un batalló de voluntaris armenis van quedar escampats per Salmas i Urmia. El contacte es limitava a escaramusses a la frontera del nord de Pèrsia. La presència d'unitats de cavalleria russa els va mantenir en silenci. Enver va establir una divisió tropes de reclutes a Constantinoble 25 de desembre. Aquesta unitat va ser donada sota el comandament de Khalil Bey. Mentre les tropes d'Halil Bey es preparaven per a l'operació, un petit grup ja havia creuat la frontera persa. Després de rebutjar una ofensiva russa cap a Van, la Divisió de Gendarmeria de Van (comandada pel major Ferid), una formació paramilitar poc equipada, havia perseguit l'enemic a Pèrsia.