Mosset (IPA: , ortogràficament, igual en francès) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.
Aquest poble pertanyia a l'associació Els pobles més bonics de França., però ha perdut aquesta atribució l'any 2016 a causa de l'incompliment d'alguns dels requisits.
Etimologia El filòleg Joan Coromines, en el seu Onomasticon CataloniaeCoromines, 1996. explica l'origen de Mosset en un mot col·lectiu (pel sufix -et) a partir del romànic molsa, on el grup -ls- passa a -ss-. Tanmateix, el filòleg hi introdueix un dubte, atès que en tota la documentació antiga no apareix mai aquest grup -ls.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Mosset en el Conflent El terme comunal de Mosset, de 719.200 hectàrees d'extensió, el més extens de la seva comarca, és situat a la vall de la Castellana, afluent de la Tet. Està situatMosset en els ortofotomapes de l'IGNMosset a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a l'extrem nord-oest del centre de la comarca, limítrof amb les comarques occitanes del País de Sault i de la Fenolleda, totes dues del Llenguadoc - País de Foix.
miniatura|La Vall de Mosset, a llevant del poble Forma el terme tota la vall alta de la Castellana, antigament anomenada Vall de Molig, cosa que fa que l'orientació de la comuna sigui bàsicament de ponent a llevant. Els límits comunals són muntanyes i carenes de força altitud, atès que marquen el límit de conques: al nord, les conques de la Tet i de l'Aglí; al nord-oest i oest, la de la Tet i la de l'Aude. Els punts més alts són a l'extrem de ponent, on es troben el roc del Madres, de 2.471 m alt, i el Roc Negre, de 2.459, proper a llevant de l'anterior. En el Madres s'inicia, cap al nord i després cap al nord-est, la carena al nord-oest i nord de la qual es troba la conca de l'Aude. Del Madres, seguint la Serra de Madres, va cap al Malpàs i el Pic del Bernat Salvatge, de 2.415,5 m alt, el Coll de Jau, de 1.504,6, el Dormidor, de 1.844, la Serra d'Escales i el triterme entre Montfort de Bolzana, Rabollet i Mosset. Tot seguit, comença el límit amb la conca de l'Aglí, que passa per la Creu de Marqueixanes, de 1.311,6, el Roc de les Quaranta Creus, de 1.355,4, i la carena que passa pel Piló del Curat i arriba al vessant sud-est del Pic del Rosselló, on s'acaba aquest termenal. Tota aquesta línia és alhora el límit dels Països Catalans amb Occitània.
Del Madres cap a llevant, la carena separa la vall de la Castellana de la principal de la Tet. Passa pel Roc Negre, ja esmentat, el Coll de Planyàs, de 1.768,1 m alt, el Pic de Portapàs, de 1.798, el Coll del Torn, de 1.530,2, el Pic del Torn, de 1.632, el Coll del Mener, de 1.566, el Puig del Rocater, de 1.596,5, el Serrat de la Font de la Barbera, que arriba als 1.542, el Coll de les Bigues, de 1.359, el Serrat Gran, de 1.426, el Serrat de Miralles, de 1.374, el Serrat d'Estarder, de 1.255, des d'on davalla cap al Roc de les Creus, de 1.090,4, i les Serrianes, on comença la part més baixa del termenal de Mosset, l'oriental, que ja no segueix uns límits naturals tan clars.
El poble de Mosset és a 701,5 m alt, ran de la Castellana, mentre que el punt més baix del terme comunal de Mosset és a 549,1 m alt, al límit entre Mosset i Campome, al costat nord-est del cementiri de Campome, que és en terme de Mosset.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Mosset miniatura|esquerra|Mosset en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Vista general des de ponent L'actual poble de Mosset es formà en el lloc on hi havia el Vilar de Corts a partir del 1175, en abandonar l'emplaçament antic, on encara hi ha les restes de l'església de Sant Julià Vell. El lloc de Corts està documentat des del 1068: villa de Cortis in valle Mossed. Fou Pere de Domanova, senyor de Rodés qui hi bastí el castell, ja que n'havia obtingut permís de Alfons I, i poc després era infeudat al senyor de Mosset, que fou vassall primer dels Domanova i després, per transmissió dotal, als Canet. La parròquia fou traslladada de Sant Julià Vell a l'actual església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa el , quan es bastí el nou edifici parroquial. L'antic poble fou abandonat, i actualment només romanen, molt desfetes, les ruïnes de l'església vella.
miniatura|Portal de Comagelada En aquell temps ja era un poble murallat: la seva posició fronterera amb el veí Regne de França va fer necessàries les muralles i va potenciar la població, que adquirí molta importància. El castell fou renovat per Galceran de Cruïlles el 1563, però un segle més tard, a ran del Tractat dels Pirineus, perdé el seu caràcter de castell fronterer i, conseqüentment, entrà en decadència, i amb ell la població de Mosset. Es conserven sencers els portals de Comagelada (nord) i de França (oest), i quasi sencers els panys de muralla del nord i de l'oest, alguns trams dels del sud i est, i dues torres d'angle, al nord-est i al sud-oest.
A Mosset hi ha també, prop del portal de Comagelada, la capella de Santa Maria de Vedrinyans, o de Comagelada, popularment, la Capelleta, que serví sovint al llarg del per a les reunions del Consell de la Vila.
Breses miniatura|esquerra|Breses en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Breses era un dels nuclis de població que formaven el terme de Mosset. El lloc és esmentat des de l'any 1019, en una escriptura en la qual l'abat Oliba, de Sant Miquel de Cuixà, retorna als seus germans Sunifred, Ramon, Guifré i Miró un alou qui est in comitatu Confluente, in valle Mosseti, in villa Bredes et in aiacenciis et terminibus eius.
miniatura|El veïnat de Breses És situatBreses en els ortofotomapes de l'IGN al sud-oest d'aquest poble, i també al sud-oest d'on hi havia hagut el nucli primigeni de Mosset, a Sant Julià Vell i del monestir de Santa Maria de Corbiac, a 2 quilòmetres en línia recta del primer i a 750 metres dels altres dos llocs. És molt a prop del termenal amb Campome i d'una de les fargues que hi havia a Mosset, l'anomenada actualment Farga de Campome (malgrat ser dins del terme de Mosset). En l'actualitat és un petit veïnat d'hàbitat parcialment dispers d'a penes mitja dotzena de cases. Històricament, era el lloc nadiu de la nissaga dels senyors de Mosset. Tenia la seva església, Sant Esteve de Breses, actualment en ruïnes.
La Querola miniatura|esquerra|La Querola en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|El veïnat de la Querola El veïnat de la Querola és situat 400 metresLa Querola en els ortofotomapes de l'IGN al sud-oest del nucli de Mosset, principalment a la riba dreta de la Castellana, pràcticament a sota del poble.
La Querola és un dels veïnats antics del terme de Mosset. Està documentat des de l'any 1362.
Corbiac miniatura|Corbiac des del sud-oest, on era el poble vell de Mosset El priorat de Santa Maria de Corbiac és situatCorbiac en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra de la Castellana, al sud-est de Mosset i davant i al nord-est de Sant Julià, que és a la dreta del riu. El lloc, a més de ser seu del priorat, fou el bressol d'una altra de les famílies nobles de Mosset: els Corbiac, establerts a Marcèvol i a Vinçà a partir del . Just al sud d'aquest priorat, a la dreta de la Castellana, hi hagué el poble vell de Mosset, abans que es traslladés al seu emplaçament actual.
La Farga de Baix Situada a ponent de Mosset, i lleugerament al nord, la Farga de Baix fou una important farga del terme mossetà. Tot i que el nom no és del tot exacte (la Farga de Campome és encara més avall, dins del terme de Mosset), la Farga de Baix sí que és la de més avall de dues existents en els entorns del mateix lloc (l'altra és desapareguda). És a propLa Farga de baix en els ortofotomapes de l'IGN del poble de Mosset, a una distància de 950 metres, i encara més a prop del cementiri d'aquesta població.
La Torre de Mascardà La Torre de Mascardà és damunt d'un esperó rocós a l'esquerra de la Castellana, al centre de la vall de Mosset. ÉsLa Torre de Mascardà en els ortofotomapes de l'IGN a uns dos quilòmetres i mig a ponent del poble, lleugerament cap al nord, a prop del Mas Bernat.
Jau miniatura|Les restes de Santa Maria de Jau El monestir cistercenc de Santa Maria de Jau, fundat amb el nom de Santa Maria de Clariana dona nom a un ampli sector del terme de Mosset, que constitueix ben bé la part nord-occidental del terme i inclou l'extrem del terme, del Coll de Jau cap a llevant. El monestir eraEl monestir de Santa Maria de Jau en els ortofotomapes de l'IGN a prop d'aquest coll, en un lloc on la carretera D - 14 fa un doble revolt molt recargolat que passa pel bell mig de les ruïnes del monestir.
Altres antics veïnats desapareguts Són actualment desapareguts, alguns convertits en partides del terme, els veïnats documentats de les Falgueres (Falguerias, 950), al sud-est del terme, Coveset, el 1162, Pujols, el 1176, la Rebolleda, el 1267, Queralt, el 1279, Vedrinyans, també el 1279, Rodoles, el 1298, els Avellans (locus de Avelans, 1362) i la Peralada, el 1362.
Les mines de talc En el terme de Mosset hi havia hagut unes antigues mines de talc, que havien tingut prou activitat perquè hi hagués un petit ferrocarril miner. Eren a la vall altaLes antigues mines de talc en els ortofotomapes de l'IGN de la Castellana, prop a ponent d'on hi ha ara el Refugi de Callau i de la Jaça del Callau. D'allà sortia una línia de ferrocarril de via estreta que arribava a la Gara de l'Estarder, al sud de Mosset, al lloc on s'entronquen el Serrat de la Cogullera i el Serrat d'Estarder.
L'extracció d'esteatitaPàgina web amb la història de les mines de talc de Mosset fou empresa per la societat Chefdebien el 1882, tot i que sembla que el jaciment ja havia estat explotat anteriorment. El talc obtingut de l'esteatita es barrejava amb sulfat de coure, i s'obtenia la sulfoesteatita de coure, coneguda com a Bullida catalana o Pólvora Chefdebien, a la fàbrica Gibraltar de Prada, que s'utilitzava per a combatre el míldiu de la vinya. L'explotació de la mina cessà del tot el 1975. Des de les mines de Callau, es feia el transport fins a Prada de diverses maneres, la més moderna del qual va ser un petit ferrocarril miner tibat per una locomotora Decauville de les mines a Covaset, on ara hi ha el Refugi de Callau, i de Covaset a la Gara d'Estarder. D'Estarder es duia a Campome gràcies a plataformes suspeses de cables, i de Campome a la fàbrica de Prada, amb carros, els darrers anys amb camions.
Els masos del terme El terme de Mosset és molt extens, però la zona habitada es concentra sobretot a la meitat oriental, que és on hi havia algunes construccions aïllades. A la part més muntanyosa, i menys productiva des del punt de vista agrícola, hi havia algunes cabanes i cortals, relacionats amb la vida al bosc o amb el pastoreig i transhumància del bestiar. Entre les masies del terme de Mosset cal esmentar Casa Capdevila, la Casa de la Farga de Dalt, la Casa del Cantonyer, Covaset, l'actualment denominat Domaine St-Georges, la Farga de Baix, abans Farga de l'Esquirol, la Farga de Campome, la Farga de Dalt, o de l'Ànec, o Cortal d'en Corcinós, la Farga de la Bastida, la Farga de la Vila, la Farga del Roc, la Farga de Sant Bartomeu, el Martinet de Claus, o Farga de la Querola, el Mas d'en Bernat, abans Cortal d'en Bosquet, el Mas Mirabeau, ara cortal, el Mas de Vedrinyà o Vedrinyans, el Molí, el Molí de l'Oli, el Molí del Marmiton, la Molina, o Serradora de Sant Bartomeu i els Molins d'en Lavilla, nom ja antic, en desús. És en ruïnes el Monestir, mas i cortal edificat a les ruïnes de Santa Maria de Clariana, o de Jau. És abandonat l'hàbitat del Vilar.