Serdinyà (IPA: , oficialment en francès Serdinya, sense accent), per a alguns autorsBecat, 2015. Serdinyà i Joncet, és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Comprèn els llogarrets (alguns, antics municipis) de Flaçà, els Horts, Joncet, Marinyans i la Guàrdia. Hi ha estació del tren groc a Serdinyà i a Joncet.
La dita diu: Serdinyà en té tant, d'orgull, per un xic de vi que cull
Etimologia Explica Joan CorominesCoromines 1997. que Serdinyà prové de l'adjectiu llatí Secundinianum, derivat del nom propi, també llatí, Secundinius. En tractar-se d'un topònim derivat d'un antropònim llatí, es tractaria d'un vilatge que té els seus orígens en la colonització romana del territori. Del Secundinianum original, hauria evolucionat cap a Segdinianu, Segdinyà i, finalment, Serdinyà.
També descarta, amb els raonaments corresponents, d'altres etimologies proposades, com la que faria derivar el nom del poble de Sant Damià, proposada per Antoni Griera, o d'un nom propi llatí Sardinius, d'Antoni M. Alcover, o, encara, d'un Securiniano trobat documentalment per Paul Aebischer, però que no correspon a aquest lloc sinó al rossellonès Palau del Vidre ni, segons Coromines, a l'ètim origen de Serdinyà.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|El poble de Serdinya, a la vall de la Têt. miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Serdinyà en el Conflent El terme comunal de Serdinyà, de 169.100 hectàrees d'extensió, és situat a banda i banda de la Tet. ÉsSerdinyà en els ortofotomapes de l'IGNSerdinyà a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN just a ponent del centre de la comarca.
En el territori del nord, a la riba esquerra de la Tet es troba el poble de Flaça, actualment molt despoblat, que entre el 1790 i el 1794 fou adscrit a la veïna comuna de Jújols, així com el poble i antic terme independent dels Horts, que fou unit a Serdinyà el 1822. Forma aquesta part del territori dues valls principals, la del Torrent del Bonàs i la del Torrent dels Horts, la segona amb el poble esmentat d'aquest nom. La part baixa d'aquest territori està creuada pel Rec Nou, que procedeix del terme de Jújols, entra en el terme a 587,3 m alt i, en un traçat sinuós que va resseguint totes les irregularitats de coster a la mateixa alçada, surt del terme cap a 541,4, en el moment que s'aboca en el Torrent de les Canals dels Horts, que és termenal entre Serdinyà i Fullà. Emmarca aquest territori pel costat de ponent una carena que des de la mateixa llera de la Tet, a 560 m alt, va pujant fins als 1.756,4 a la Collada de Jújols, la major part seguint crestes de muntanyes. En un primer tram, però, el terme de Serdinyà constitueix una falca entre el riu i els peus del coster, on, a la riba dreta, hi ha el lloc de Riells, amb una important piscifactoria. Després, puja cap al Pla de l'Àliga, a 1.120 m alt, després al Pla de Campanyà, a 1.261,7, i tot seguit al Pla de la Corbatera, a 1.389,3. Després passa ran de la Cova dels Fornells i acaba d'arribar a la Collada abans esmentada. És una zona amb diversos rocs molts destacats (Roc de les Estovalles, Roc de la Pelada, Roc Roig, Roc dels Fornells, Roc de Sant Julià i Rocs de la Collada, principalment). Aquesta línia marca tot el termenal de Serdinyà amb Jújols.
El límit nord és en part amb el terme de Noedes i en part amb el de Conat. De la Collada va cap a llevant per la Tartera, on assoleix els 1.793 m alt, i fins al Roc Roig de la Serra Pelada, de 1.669,2, on s'acaba el termenal amb Noedes. Ja termenal amb Conat, la carena que limita pel nord el terme de Serdinyà segueix els serrats de Roca Blanca (cap als 1.675 m alt) i de Roca Roja (davallant cap als 1.450). El límit nord-oriental i oriental va davallant des del Crest pel nord del Pla d'Auçà, on segueix un tram del Còrrec de Flagells, davallant sempre fins als 1.016,2 m alt. En el còrrec esmentat el termenal ateny el terme de Vilafranca de Conflent, que, després d'un primer tram en línia recta passant pel Roc Campanyà, va a cercar una altra carena, per la qual baixa des d'una altitud de 1.050 metres cap als 750, alçada en què arriba a la llera del Torrent dels Horts. La resta de termenal és aquest torrent, fins que s'aboca en la Tet.
En el territori del sud, a la dreta del riu, hi ha els pobles de Serdinyà i Joncet i el territori històric de la comuna. El límit d'aquest territori a l'oest i al sud-oest és força arbitrari, tot i que va pujant gradualment, però no segueix netament cap carena. Així, des del 587,3 m alt de Riells, passa per la Bastida, el Perdiguer, la Romeda i la Pedra Foradada, on assoleix els 852 m alt. Després va a cercar la Ribera de Vallmarçana (591,3), i puja altre cop cap a una alçada d'uns 800, en un traçat en forma d'angle cap al sud que passa pel Puig del Pla de Tarters, de 803 m alt, i torna a baixar cap a la llera del Torrent de Vall-llobera, a 605,7. Aleshores, puja cap al sud pel Serrat del Bac, fins al Cim del Serrat de les Garberes, de 904. És un lloc on el terme de Serdinyà entre en forma de punxa entre els termes d'Escaró i Fullà. Tot seguit, cap al nord, serveix el Serrat de les Garberes, tot seguit el de Santa Eulàlia i la Serra, on davalla cap als 700 m alt, i seguint la carena, passa pel Mas Pi i assoleix la llera de la Tet, a 443,7. És aquest el punt més baix de tot el terme. El més alt, els 1.793 de la Tartera, al nord. Cal dir que a l'extrem est, el terme de Serdinyà fa una altra falca, ara cap a llevant, entre el riu Tet i Rebollet.
Termes municipals limítrofs:
Serdinyà miniatura|esquerra|El Solà de Serdinyà en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|El Bac de Serdinyà en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El poble de Serdinyà és a prop d'una posició central dins del seu terme comunal. ConstaSerdinyà en els ortofotomapes de l'IGN de dos barris: el del Solà, a l'esquerra de la Tet, i el del Bac, a la dreta. En el del Bac, antigament anomenat els Hostals, hi ha l'església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià, amb el cementiri al costat seu, i l'Estació de Serdinyà, del tren groc. A prop de l'església parroquial, a migdia seu, hi ha el Casal dels Serrabou, o dels Gall, popularment conegut com el Castell. Era la casa forta dels Serrabou, documentats des del , que al obtingueren la senyoria de Llar.
En el del Solà, o les Cabanes de Serdinyà, barri més modern (ja consta, però, en el Cadastre napoleònic del 1812), situat al llarg de la carretera N - 116, hi ha la Casa del Comú, l'antiga escola i altres edificis de serveis, com el de correus, per exemple. A l'extrem de ponent d'aquest barri hi ha la capella de Sant Sebastià. Els dos barris de Serdinyà eren units per un pont gòtic, al costat del qual es construí el 1760 l'oratori de la Mare de Déu del Pont.
Joncet miniatura|esquerra|El Solà de Joncet en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|El Bac de Joncet en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Joncet és el segon poble del terme de Serdinyà. Alguns autors, com Joan Becat proposen Serdinyà i Joncet com a nom de la comuna.
Està situatJoncet en els ortofotomapes de l'IGN a cosa d'un quilòmetre en línia recta del cap de la comuna, Serdinyà.
De la mateixa manera que aquest poble, Joncet consta de dos barris, un a cada costat de la Tet: el del Solà, o les Cabanes de Joncet, a l'esquerra del riu, barri modern (ja consta, però, en el Cadastre napoleònic del 1812) construït al llarg de la carretera general, i el del Bac a la dreta, més antic, que conté la capella de Sant Joan Baptista.
Flaçà miniatura|esquerra|Flaçà en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) L'antic poble de Flaçà, actualment molt despoblat, és situatFlaçà en els ortofotomapes de l'IGN al capdamunt d'un coster a l'esquerra de la Tet, al nord de Serdinyà i de Joncet, a uns 450 metres més enlaire que Serdinyà i a cosa d'un quilòmetre en línia recta. L'accés, però, és a través d'una pista local llarga i amb molts revolts tancats per la diferència d'altitud que ha de superar.
El poble conserva alguns casals molt antics; Flaçà tingué parròquia pròpia el .
Els Horts miniatura|Els Horts en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Com Flaçà i Marinyans, els Horts ésEls Horts en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra de la Tet, a la vall del Torrent dels Horts, a la zona nord-oriental del terme comunal. Actualment només hi resten les ruïnes de les cases que formaven aquest poble. Entre els Horts i Marinyans hi ha les restes del Castell dels Horts. Els Horts havien tingut comuna pròpia fins a l'any 1822, que ocupava, aproximadament el terç nord-oriental de l'actual terme de Serdinyà. És l'únic territori de Serdinyà que no havia depès directament dels comtes de Cerdanya, la que pertangué al Vescomtat d'Èvol, com el mas de Mirles, que era possessió de Sant Martí del Canigó.
Marinyans miniatura|esquerra|La Guàrdia i Marinyans en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) L'antic lloc de Marinyans, actualment reduït a una sola casa, el mas que duu aquest mateix nom, ésMarinyans en els ortofotomapes de l'IGN a l'esquerra de la Tet, dalt d'un coster, com Flaçà, a uns 700 metres d'altitud i a uns 800 metres en línia recta de Serdinyà. Hi ha restes de l'església romànica de Santa Maria de Marinyans, una mica allunyada al nord-est de la masia conservada.
La Guàrdia La Guàrdia és un altre antic poble del terme de Serdinyà actualment reduït a una única explotació agrària. És a l'esquerraLa Guàrdia en els ortofotomapes de l'IGN de la Tet, a uns 650 metres a llevant de Serdinyà, al nord de la carretera N - 116, a menys de 50 metres més d'altitud que el cap de la comuna. Hi havia hagut la Torre de la Guàrdia, ara desapareguda.
Riells Situat a l'esquerra de la Tet, a l'extrem occidental del terme de Serdinyà hi ha el lloc anomenat Riells, que durant molts anys havia allotjat una piscifactoria, ara en desús, però que hi manté les instal·lacions.
Els dòlmens de Serdinyà En el terme de Serdinya es troben fins a cinc dòlmens: el Dolmen del Cortal del Polita, els Dòlmens de la Serra de Santa Eulàlia, compartits amb Fullà, i els Dòlmens del Pla de Tarters.
Antigues instal·lacions mineres En el terme de Serdinyà, com en alguns dels termes veïns, sobretot Escaró, romanen vestigis d'antigues instal·lacions relacionades amb les explotacions mineres, com són la Casa de la Machine, les Cases dels Meners, a Joncet, l'Estacada del Solà, el Pla inclinat del mener de Joncet, el Pla inclinat del mener de Serdinyà, el Terminal del cable del mener, de Joncet, el Terminal del cable del mener, de Serdinyà, el Terminal del pla inclinat del mener, de Joncet, el Terminal del pla inclinat del mener, de Serdinyà i les Trémies de la Vista. Antigament hi havia un ferrocarril miner, anomenat la Veu del Mener, que unia Serdinyà, on es descarregaven les mercaderies per a carregar-les en el tren, amb les mines d'Escaró.
Les pedreres Dues pedreres importants es trobaven dins del terme de Serdinyà: la de Roca Fumada i la de Terra Roja. Totes dues eren en el vessant meridional del Serrat de Roca Blanca. La de Roca Fumada era al capdamunt del Torrent de Gorgó, part alta del Torrent del Bonàs. La de Torre Roja és més a llevant, al capdamunt de la capçalera del Torrent de Querllong, part alta del dels Horts.
Els masos del terme