LUrgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca de Ponent, a Catalunya. Es poden distingir quatre contrades amb característiques pròpies: el sector del Pla d'Urgell, la Ribera de Sió, la conca del riu Ondara i la vall del Corb.GGCC, l'Urgell: Extensió, límits i sectors. La comarca actual de l'Urgell es compon de vint municipis, que comprenen una superfície total de 579,73 km², amb una població de 36.670 habitants (2009). La base econòmica de l'Urgell gira entorn dels serveis, la indústria, l'agricultura, la ramaderia i l'elaboració i transformació dels productes agropecuaris. Tàrrega, municipi situat a l'est de la comarca, limitant amb la Segarra, és la població més important, amb més d'un terç de la població comarcal i nombroses indústries. Destaquen Agramunt i Bellpuig.
L'Urgell és a la depressió central, entorn de la ciutat de Tàrrega, cap comarcal i centre comercial, de serveis i de comunicacions d'un sector de la plana. Comprèn part de la plana d'Urgell, recorreguda pel riu Ondara. Cap al nord el relleu és accidentat per la serra d'Almenara (459 msnm) i la vall del Sió, on s'ha establert Agramunt. Al sud hi ha la vall del riu Corb, amb relleus esglaonats, que limiten amb la Segarra i la Conca de Barberà (serra del Tallat, 803 msnm).
En la revisió de la divisió comarcal de l'any 1987 se'n va despendre una nova comarca anomenada Pla d'Urgell i el 1990 alguns municipis s'annexionaren a la Segarra. Els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d'Urgell, Vilanova de Bellpuig i Vila-sana d'Urgell se segregaren de la comarca de l'Urgell per a formar part de la nova comarca del Pla d'Urgell. Són cinc municipis del sector més occidental de l'antiga comarca d'Urgell amb una economia molt activa, basada en el regadiu, la ramaderia i diverses indústries agropecuàries. La llei de modificació de la divisió comarcal de Catalunya de gener de 1990 també afectà l'Urgell. El municipi de Montornès de Segarra se segregà de l'Urgell i s'agregà a la Segarra.
Origen del topònim L'origen del topònim és un manlleu de l'antic comtat pirinenc d'Urgell que conquistà el sector del nord de la comarca i van deixar aquest nom a una extens sector que inicialment era poc poblat i emprat com a terra de pasturatges. En fer-se la conquesta definitiva de Lleida al apareix ja totalment configurada en els nuclis i poblacions importants.
Etimològicament, el topònim Urgell, segons el lingüista Joan Coromines, és d'origen preromà. Aquest mateix autor interpreta que el seu significat es relacionaria amb la presència d'aigua -l'arrel basca ur-, cosa que és versemblant si es té present l'origen específicament pirinenc del topònim. En qualsevol cas, l'etimologia és irrellevant amb relació a la comarca, ja que aquest topònim hi arribà per trasllat.GGCC, l'Urgell: L'origen del topònim. Si agafem l'ibèric en el mot gil, que vol dir quiet, juntament amb ur(a), que vol dir aigua, tindrem una explicació plausible del nom, afegint la normal derivació fonética al català: Aigua quieta. Efectivament l'Urgell és el centre de les Planes de Ponent, on l'aigua discorre amb calma.
Relleu La comarca de l'Urgell és un territori de transició. És a la part central de les planes de Ponent, dins la Depressió Central Catalana. Forma part de quatre unitats de relleu que configuren quatre unitats geogràfiques ben diferenciades: el pla d'Urgell, la ribera del Sió, la conca d'Ondara i la vall del Corb. Aquestes quatre unitats s'estenen més enllà dels límits de l'actual comarca d'Urgell. miniatura|Parc de Sant Eloi al tossal d'aquest nom El sector de la plana d'Urgell comprèn el sector central de la comarca i és constituït per un relleu amb pendents suaus. La plana té una lleugera inclinació, d'est a oest. Va de la cota 400 m. a la rodalia de la Segarra a poc menys de 300 m. El pendent general es fa més suau cap a l'oest. Precisament la part més occidental correspon al sector regat pel canal d'Urgell.
La plana urgellenca resta tallada a la rodalia de Tàrrega per petits tossals que sobresurten de manera destacada enmig de la plana: tossal de Claravalls (359 msnm), tossal de l'Espígol (368 msnm) o tossal de Sant Eloi (410 msnm). Aquest darrer és un mirador excel·lent de la ciutat de Tàrrega.
La plana d'Urgell és travessada pels rius Ondara i Corb. La conca del riu d'Ondara comprèn relleus enlairats i encaixats per torrents del sector oriental de l'Urgell i de la Segarra.
El sector sud de la comarca d'Urgell comprèn un conjunt de serres elevades, que assoleixen les cotes màximes a la serra del Tallat, en el límit amb la Conca de Barberà (tossal Gros, 803 m.). Tot el sector sud-est de la comarca es troba per sobre de la cota 500 m. amb nombrosos tossals: la Comella Gran (708 msnm). tossal del Tomasset (697 msnm) i tossal de Solans (654 msnm). El riu Corb i els seus afluents s'hi ha encaixat profundament, donant lloc a un paisatge molt contrastat amb el de la plana.
Al nord també hi ha un conjunt de serres, però de menor altitud. La plana d'Urgell és tancada pel nord per la serra d'Almenara és allargassada d'est a oest, i assoleix la cota màxima al Pilar d'Almenara amb 456,8 m des d'on es té una panoràmica extraordinària de la plana d'Urgell. La serra d'Almenara és conseqüència d'un plegament dels materials sedimentaris. Més al nord hi ha un segon plec, paral·lel a l'anterior, que forma la serra de Montclar, en part de la comarca de la Noguera.
Un tall obert per la construcció de la carretera de Tàrrega-Agramunt-Artesa de Segre mostra l'origen d'aquest plegament o bombament de les capes de materials. El tall de la carretera deixa al descobert un conjunt de plegaments formats en capes on hi ha diferents nivells de guix.
Entre les serres d'Almenara i de Montclar hi ha la riba del Sió, formada per la vall del riu del mateix nom, d'uns 10 quilòmetres d'amplada i que continua per terres de la Noguera.
Hidrografia El relleu lleugerament inclinat d'est a oest fa que la xarxa hidrogràfica tingui aquesta mateixa tendència. Els rius van també d'est a oest. Hi ha tres rius principals que travessen la comarca de l'Urgell. De nord a sud són el riu Sió, l'Ondara i el Corb. Tota la xarxa fluvial va a parar al Segre, o resta perduda en la plana enmig dels regadius o en àrees endorreiques.
miniatura|Punt on es troba el riu Corb amb el riu Segre
En general es tracta de cursos fluvials de cabal escàs, normalment van secs. Les conques són petites i discorren per terres amb precipitacions escasses i irregulars. Molts afluents, més que rius, són barrancs o torrents que recullen l'aigua de la pluja. La resta de l'any són fondals secs.
El Sió neix en plena Segarra i només té un petit recorregut per la comarca d'Urgell, entre les serres de Montclar i d'Almenara. Passa per Agramunt, a partir d'on fa de desguàs general als regadius de la part baixa de la Ribera del Sió. Desemboca al Segre poc abans de Balaguer. El Sió és l'únic dels tres rius principals de l'Urgell que arriba al Segre sense interrupcions en el seu curs natural, encara que part del seu curs baix ha estat canalitzat.
El riu d'Ondara neix al sud de la Segarra, discorre encaixat per aquesta comarca, voreja Cervera pel sud i un cop entra a l'Urgell la seva vall es fa molt més oberta. Passa per Tàrrega, on és anomenat <el Reguer>. Després de Tàrrega rep, per l'esquerra, el riu Cercavins. Més enllà d'Anglesola el riu es perd entre els regadius del canal d'Urgell. De fet hi ha una canalització que recull les aigües dels desguassos. Es creu que el riu d'Ondara abans es perdia entre els aiguamolls de l'extensa plana.
El Corb neix en la franja de contacte entre la Segarra i la Conca de Barberà. Forma una vall encaixada, d'est a oest, passant per Vallfogona de Riucorb, Guimerà, Nalec, Rocafort, el Vilet i Sant Martí de Maldà, en un recorregut en què el fons verd de la petita vall al·luvial contrasta amb les costes seques de les muntanyes que l'envolten. Poc després de Sant Martí de Maldà, a Belianes, pren direcció nord fins a Bellpuig d'Urgell. Més enllà torna a agafar la direcció oest, ja mig perdut enmig dels regadius. Convencionalment desguassa al Segre prop de Vilanova de la Barca.
Clima miniatura|El gebre a les comarques de Lleida El clima de l'Urgell és mediterrani amb influència continental. L'escassa diferència altitudinal entre els diversos sectors de la comarca no condiciona gaires contrasts climàtics en l'interior de la comarca. Es nota una accentuació en l'oscil·lació tèrmica en la part mitjana i inferior de la comarca. Les boires d'inversió tèrmica són freqüents de tardor a primavera els dies de calma. Les boires poden aixecar-se durant el dia, però poden més d'una setmana seguida. Quan les temperatures baixen sota zero hi ha boira, es forma gebre a les terres i plantes. A la serra del Tallat s'observa certa influència marítima i un lleuger descens de la temperatura derivat de l'altitud.
La temperatura mitjana anual se situa entre els 13 i 14 °C a gairebé tota la comarca, segurament una mica menys en la serra del Tallat i altres vessants elevats. Les temperatures hivernals són baixes, amb mitjanes mensuals de gener entre 3 i 5 °C. Els estius són força càlids, encara que les nits poden ser fresques. Les mitjanes mensuals de juliol se situen entre els 23 i 25 °C.
Les precipitacions són normalment escasses, amb mitjanes anuals inferiors als 500 mm a gairebé tota la comarca. Plou més cap als sectors muntanyosos dels extrems nord i sud de la comarca. L'hivern sol ser l'estació menys plujosa, seguida de l'estiu, que és molt seca. El maig és el mes més plujós.
Vegetació Més del 80% de la superfície de la comarca de l'Urgell és conreada. Resta ben poc de la vegetació natural, excepte als sectors de muntanya dels extrems nord i sud de la comarca.
Es considera que la vegetació natural a gairebé tota la comarca seria un bosc de carrasca, encara que actualment ben pocs carrascars. Hi ha bosquets de carrasques en alguns indrets de les serres septentrionals (Almenara, Montclar) i en alguna racó de la serra del Tallat. El carrascar és un bosc de creixement lent, que ha estat destruït per a establir-hi conreus, per a obtenir pastures, o simplement a conseqüència de l'explotació forestal.
Al seu lloc hi ha conreus, matollars, pradells secs i erms. l'abandó del camp en sectors de secà i la disminució de les pastures i de l'activitat forestal han fet que el carrascar estigui restituint-se lentament en alguns vessants. Hi ha també garrigues i brolles arreu on hi ha conreu.
Als vessant frescals de la serra del Tallat la vegetació natural estaria constituïda per una roureda de roure valencià. D'aquest bosc, en queden bosquets i individus aïllats de roure, sovint formant un bosc mixt amb pins i carrasques. En el territori propi del roure valencià hi ha alguns boscos de pinassa.
La vegetació de ribera seria escassa en condicions naturals, a causa de la manca de cursos d'aigua permanent. Però la introducció del regadiu ha facilitat la introducció d'arbres propis de les riberes més humides de rius cabalosos. A les ribes dels cabals i séquies hi ha pollancres, oms, freixes, salzes, àlbers i verns.
Demografia
La topografia relativament plana permeté una ocupació humana gairebé igual a tota la comarca. Cap curs d'aigua important, ni cap accident del relleu condicionà que un indret de l'actual comarca de l'Urgell tingués un paper destacat sobre els altres, almenys fins al . Malgrat tot, el clima no permeté pas disposar de grans recursos. miniatura|Centre emblemàtic de la capital de l'Urgell, la població amb mès habitants de la comarca Ja el es destaquen diverses poblacions, que durant tres segles seran les que centraran l'activitat econòmica i política. Les més importants són Tàrrega a la conca d'Ondara i Agramunt a la riba del Sió. També destaquen Verdú a la conca d'Ondara, Guimerà a la vall del Corb i Bellpuig d'Urgell i Anglesola al pla d'Urgell.