El Prat de Llobregat és un municipi que es troba a la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona, Catalunya i forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. S'hi troben infraestructures de gran importància com l'aeroport de Barcelona (IATA: BCN), i un cop finalitzades les obres del desviament del riu Llobregat una part de la zona portuària del port de Barcelona.
La ciutat es troba a la vora del Mar Mediterrani i el seu terme municipal d'una superfície de 32,23 km² limita amb els de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans. El terreny és pràcticament pla i l'altitud màxima (8 metres) es troba a la Plaça de la Vila. Les localitats agermanades amb el Prat són Garrovillas de Alconétar (Càceres), Gibara (Cuba), Kukra Hill (Nicaragua) i el comtat de Fingal (Irlanda).
El Prat de Llobregat és també conegut per les carxofes i per la raça autòctona de galls i gallines, els pollastres potablava. A la Fira avícola del Prat de Llobregat es promouen els pollastres potablava.
Símbols L'escut oficial del Prat de Llobregat té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, una espasa d'argent guarnida d'or i una clau d'or amb la dent al cap i mirant cap endins passades en sautor. Per timbre una corona mural de ciutat. Va ser aprovat el 29 de març del 2001 i publicat al DOGC el 23 d'abril del mateix any amb el número 3373. Els senyals tradicionals de l'escut de la ciutat són la clau i l'espasa, atributs respectius dels patrons del Prat, sant Pere i sant Pau.
Història Orígens Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al , molt abans de la creació del nucli urbà. El primer document escrit que fa referència al Prat data de l'any 965 i és una escriptura de donació on es fa partícip d'un tros de terra, prop de l'anomenat estany de Llanera a la part del delta del Llobregat. Així, el Prat era en aquell temps anomenat Llanera. Els conreus fonamentals del , que subsistiren durant tota l'Edat Mitjana, són el blat i la vinya. Durant la mateixa època s'hi planten nombrosos arbres, prenent així un aspecte menys desolat i àrid. Comencen a trobar-se les primeres cases, amb una cort al costat, per al bestiar, i al davant l'era de batre. Són d'aquesta època els primers pous d'algunes masies, gairebé superficials, encara d'aigües no potables. El paratge continua anomenant-se Llanera. La primera referència a un pagès pratenc identificat és Ramon Gerbert del Casal de Jovan.
Al , les cases dels prats de Llanera comencen a anomenar-se "mansos" i són construïdes de pedra i calç, amb un celler per a l'elaboració del vi. Continua predominant el cultiu de la vinya. Hi ha les primeres referències d'aus als masos i dels capons de Nadal. Les masies, però, no passen d'una dotzena. El 1143 es té referència de la qual podria haver estat la primera riuada històrica. La primera referència del Prat de la Llanera és del 1158. Posteriorment, passà a anomenar-se el Prat a seques.
Al , l'any 1283, s'erigeix una ermita posada sota l'advocació de Sant Pau, vora el mas del mateix nom, a la part superior del Prat. Barceló Vidal, que n'era el masover, va ser el primer ermità-pagès. A partir d'aquest moment als feligresos no els caldrà anar a oir missa a Sant Boi els dies festius.
Al , l'any 1327, El Prat disposava del servei d'una barca de passatge, ja que una part de l'actual terme formava, des de l'any 1211 fins al 1490 una illa, anomenada Illa de Banyols, formada per dues lleres vives del riu Llobregat. Aquesta barca era imprescindible per connectar amb la Ciutat de Barcelona, fins a l'any 1873, en què es va construir el primer pont del terme.
A finals del el Prat encara no formava poblat però posseïa una vida legal independent amb un consell i unes ordenacions municipals des de 1689.
Segle El és el del naixement del Prat urbà. Durant aquesta època el Prat deixa d'anomenar-se parròquia i es coneix com a terme, més endavant lloc i posteriorment poble. Així, entre 1720 i 1740 comencen a construir les primeres cases al voltant dels edificis de la plaça, fet motivat per l'autorització concedida a en Bernat Gual, un granger, per obrir una carnisseria pròxima a un encreuament de camins (el que avui és la Plaça de la Vila). Posteriorment, es concedia el dret papal per tenir una parròquia pròpia, i més tard creixien als voltants l'hostal (que feia les funcions de taverna i fleca, a part de les que el seu nom indica). L'obertura de la carnisseria, la seva bona situació, la construcció de la parròquia i la de l'hostal, van afavorir que diversos artesans s'instal·lessin al lloc. Al llarg del segle les cases s'agruparan en dues fileres que s'estendran paral·lelament cap al nord resseguint els dos costats d'un dels camins. Així es formarà el primer carrer del poble, l'únic que hi haurà durant molt de temps: el carrer Major.
Segle En començar el , l'economia de la població està basada encara en una agricultura tradicional, fonamentada en el treball familiar i en la contractació temporal de jornalers en els moments de més treball. Al llarg del segle, el creixement de l'activitat agrícola, juntament amb l'increment demogràfic, provocarà un augment del nombre de jornalers. Aquests, al costat dels artesans, seran els artífexs del creixement del nucli urbà.
La construcció del pont de Ferran Puig per travessar el riu (1873), l'arribada del ferrocarril (1881) i el descobriment de l'aigua artesiana (1893) van obrir perspectives de desenvolupament a la població que es materialitzaran al .
Segle XX El Prat afronta l'entrada del nou segle amb un fet fonamental al camp: la consolidació dels cultius de regadiu, que han aconseguit desbancar totalment als cereals de secà. Gairebé totes les terres han estat adaptades als nous productes, molt més rendibles, i això ha repercutit en la millora de la situació general de la població agrícola i jornalera. El Prat va viure uns anys d'expansió gràcies a la comercialització dels excedents agrícoles, i gaudeixen d'especial reconeixement per la seva qualitat la carxofa, l'enciam i el meló.
La ruptura amb les formes de vida tradicionals vindrà provocada, bàsicament, per l'arribada de la indústria i la instal·lació de l'aviació. El pas de mà d'obra del camp a la fàbrica, l'arribada massiva de treballadors d'altres llocs i la consolidació de la setmanada en substitució de l'insegur jornal, contribuiran a alterar profundament la configuració social i cultural del Prat. El 1917, amb la instal·lació de la Paperera Espanyola, el 1923 amb els tres aeròdroms en funcionament (eren els camps de l'Aeronàutica Naval, el de Josep Canudas i el de la companyia francesa Latécoère) i el 1926 amb la posada en funcionament de la Seda, seran anys clau en el procés de transició de la societat agrària a la industrial.
L'Aeronàutica Naval va passar, a partir de 1934, a disposar d'una esquadreta de bombarders, que van tenir una importància cabdal en l'aixecament militar de 1936, i durant la Guerra Civil. Durant la Segona Guerra Mundial, Espanya va pactar, un acord secret, amb EUA, per la creació d'una base aèria militar al Prat de Llobregat. Es va iniciar la construcció, el 1944, d'un aeroport transoceànic amb tres pistes dobles i amb capacitat per l'aterratge d'avions de més de 100 tones, i 40 moviments l'hora.
La consolidació del procés industrialitzador comportarà l'arribada massiva de nous pobladors que es trobaran amb una ciutat que no està preparada per acollir aquest flux demogràfic. El Prat de 1950 tenia 10.038 habitants i 25 anys més tard, el 1975, la població total era de 51.058 persones. Els principals dèficit se situen en la manca d'habitatges i de places escolars però també es fan evidents en els serveis, especialment en l'aigua i al clavegueram.
Al llarg de la dècada de 1970 el Prat va viure un important creixement, no sempre equilibrat, per adaptar-se a la nova realitat social, i en 1971, el Carrefour que es va instal·lar en la ciutat fou el primer centre comercial basat en un hipermercat de l'estat. En la dècada de 1970 el creixement urbà va continuar i es van ampliar els polígons industrials amb l'arribada de noves empreses. Les preocupacions urbanístiques van dirigides a aconseguir una millora en els equipaments, especialment en els barris més densificats i amb més mancances, en un intent de racionalitzar l'urbanisme incontrolat de les dècades anteriors i equilibrar el creixement.
Geografia Llista de topònims del Prat de Llobregat (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
miniatura|La Platja del Prat de Llobregat
Demografia La població del Prat és de 64.132 habitants, segons el padró d'habitants l'1 de gener de 2018. Després de viure forts augments demogràfics a partir de mitjan , la població del Prat resta més o menys estable des de 1980. L'any 2010 és el quart municipi en població del Baix Llobregat, després de Cornellà, Sant Boi i Viladecans.
Climatologia El Prat de Llobregat té un clima mediterrani típic. D'acord amb la classificació climàtica de Köppen el clima del Prat de Llobregat és de tipus Csa (mediterrani).
La temperatura mitjana anual se situa al voltant dels 16 °C, que va dels 9,2 °C al gener als 24,4 °C a l'agost, sent l'amplitud tèrmica anual de 15,6 °C. A l'hivern les gelades són ocasionals, amb una mitjana de gairebé quatre dies a l'any, i les nevades són excepcionals, amb una mitjana de menys d'un dia cada dos anys. A l'estiu les màximes no són massa altes, amb 28,5 °C de mitjana a l'agost, però les mínimes superen lleugerament els 20 °C en aquest mes. D'altra banda, l'oscil·lació tèrmica diària és reduïda, situant-se en 8,5 °C.
La precipitació anual se situa una mica per sota dels 600 mm. El mínim de precipitació es dona en la primera meitat de l'estiu, al juny i juliol amb una mitjana lleugerament superior als 20 mm en aquest últim, no obstant això, malgrat tenir un clima mediterrani de tipus Csa caracteritzat per un estiu sec, el mes d'agost (el més càlid) resulta el tercer mes més plujós de l'any, amb una mitjana lleugerament superior als 60 mm. El màxim de precipitacions es dona entre l'agost i el novembre, amb una mitjana lleugerament per sobre dels 90 mm a l'octubre, el mes més plujós. La humitat mitjana del 69% és significativa a causa de la condició marítima de la ciutat, variant poc al llarg de l'any.
Situació geogràfica El municipi del Prat confronta al nord amb l'Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, a l'est amb Barcelona i el mar Mediterrani a l'oest amb Sant Boi de Llobregat i al sud amb Viladecans.
Transports i Xarxes de Comunicació El Prat de Llobregat té les següents xarxes de comunicació:
Aeroport L'aeroport de Barcelona - el Prat amb més de 47 milions de passatgers l'any 2017. Ferroviari La línia L9 del metro de Barcelona operada per TMB, inaugurada el 2016 tot i que la previsió inicial era obrir l'estació l'any 2007 amb nou estacions: Les Moreres, La Ribera (en construcció), El Prat Estació, Cèntric, Parc Nou, Mas Blau, Aeroport T2, Aeroport Terminal de Càrrega (en construcció) i Aeroport T1. Estació intermodal per on circulen trens de les línies R2, R2 Nord, R2 Sud i R15 de Rodalies de Catalunya, i l'estació de Aeroport servit per la línia R2 Nord, operats per Renfe Operadora Autobús Les línies 65(Plaça Espanya - el Prat), 165(Plaça Espanya - el Prat), 46 (Plaça Espanya - Aeroport) i 21 (Paral·lel - el Prat) de l'empresa TMB Les línies N16 (Plaça Catalunya - Castelldefels), N17 (Plaça Catalunya - Aeroport) de servei nocturn gestionats per Baixbus. La línia L78 (el Prat - Sant Boi de Llobregat) de l'empresa Baixbus. La línia L20 (el Prat - Sant Feliu de Llobregat) de l'empresa Baixbus. Línies locals PR1 (Aeropot), PR2 (Sant Cosme) i PR3 (Platja/Mirador) de l'empresa Baixbus. Línia PR4 (el Prat- ZAL) de l'empresa Moventis Línia L22 Línia PE Altres El servei de taxis.
Fires i festes Festa Major