Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 13 km de Barcelona. Forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. És a la riba dreta del Llobregat, el seu terme limita al sud amb els municipis de Santa Coloma de Cervelló, al nord amb Pallejà, a l'est amb Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (una mica més al nord), al sud-oest amb Torrelles de Llobregat i a l'oest amb Cervelló. El nucli de població és entre les rieres de Cervelló i de Torrelles que desemboquen al riu Llobregat. A l'oest hi ha la Serralada Litoral.
Símbols L'escut d'armes municipal va néixer amb la finalitat de distingir i identificar el poble amb un senyal propi que al mateix temps tenia una funció administrativa, la d'autenticar la seva documentació. A més va adoptar el senyal hagiogràfic de la parròquia posant la figura del sant en el seu segell.
Al llarg del i part del l'escut i el segell del municipi mostraven la imatge sencera del patró, fins que l'any 1824 es modificà el disseny mantenint només la imatge de Sant Vicenç. Posteriorment i durant el , el govern espanyol va dictar una sèrie de normes per a regular l'ús dels escuts i dels segells municipals. Es va ordenar que la forma dels segells havia d'ésser ovalada i així, l'any 1873 es comença a utilitzar aquest format en l'escut del municipi vicentí. Al mateix temps s'elimina la figura de Sant Vicenç i va ser substituïda pels altres símbols: la palma i la mola, que van perdurar fins a l'època isabelina, on l'alcaldia constitucional va fer servir un disseny diferent del segell d'aleshores.
Després, i a causa de la proclamació de la República en el 14 d'abril de 1931, el segell va sofrir una catalanització que comença a aplicar-se l'any 1932, però l'any 1936 el segell es va tornar a modificar per incloure-hi el nou topònim (Horts del Llobregat). Va durar fins a la fi de la Guerra Civil, on el nou règim polític representaren novament canvis en el segell municipal. L'any 1940 es castellanitzà fins i tot el topònim del municipi. Dos anys després s'afegeix un nou símbol al segell l'àliga franquista, que és eliminada al final de la dècada dels cinquanta, quan a més s'incorpora per primera vegada una corona, amb semblances a la corona de marquès. miniatura|Ajuntament SVH anys 40-70 Amb l'arribada de la democràcia l'any 1977 es produeix altre cop la catalanització del topònim, però es manté la forma que s'havia donat al segell l'any 1958. No serà fins a l'any 1983 que es dissenya un nou model en el qual s'incorporen les quatre barres.
Finalment, al Ple de l'Ajuntament realitzat el 2004, es va aprovar un nou disseny d'escut, d'acord amb la normativa. L'escut passa a ser caironat i les figures són símbols històrics de Sant Vicenç Màrtir: la palma i la mola amb la corona de baró al capdamunt, senyal de la dependència jurisdiccional del municipi de la baronia de Cervelló a l'edat mitjana.
Prehistòria i història Dels ibers a la romanització Sant Vicenç dels Horts, tot i tenir restes prehistòriques més antigues, té els seus primers signes de civilització en temps dels ibers, els quals s'assentaren per una banda a la muntanya de Sant Antoni i per altre al turó de Puig Castellar. En aquest últim, situat estratègicament en un punt de comunicació important anomenat Quatre Camins, es conserven, a més de restes de fauna, restes d'un poblat d'uns 300 o 400 habitants, emmurallat, amb cases rectangulars construïdes amb pedra, tova i palla i amb uns carrers estrets. Els treballs realitzats aquí permeten datar el poblat en tres etapes. La primera fase seria el moment inicial de la cultura ibèrica (, amb possible ocupació anterior), la fase segona correspondria a la cultura ibèrica plena i se situaria entorn la meitat del . i finalment la fase tercera seria d'època ibèrica tardana (fi del i inici ), quan comença la romanització del territori.Memòria de Puig Castellar
L'existència d'un poblat ibèric al turó de Puig Castellar de Sant Vicenç és coneguda des de l'any 1954. En un primer moment es van trobar dos molins de mà de pedra, gran quantitat de fragments de ceràmica fetes amb la tècnica del torn, alguns d'ells decorats amb motius geomètrics i altres d'importació campaniana, i també fragments de dolium. A la segona campanya d'excavació, duta a terme l'any 1962, es van efectuar cinc prospeccions, les quals varen servir per visualitzar una sitlla i unes parets fines d'habitatges, i trobar un bol campanià, dos vasos de forma lamboglia, ceràmica comuna itàlica i romana, fragments de morter, claus de ferro i grapes de plom, entre d'altres. Posteriorment el jaciment va ser abandonat fins a l'any 1985, quan un grup d'arqueòlegs de La Universitat de Barcelona, motivats per una intervenció arqueològica d'urgència sorgida arran de continus espolis clandestins que el jaciment estava patint, i seguint la tècnica d'excavació Harris matrix van obtenir un mur de pedra relatiu a una activitat vinícola, dues àmfores, una llar de foc típicament ibèrica formada per una capa compacta d'argila i amb una preparació de mosaic ceràmic actuant com a refractari, un paviment i la seva preparació amb petites pedres. A les següents estratigrafies es varen poder trobar una fusaiola i restes constructives pertanyents a habitatges, i extreure'n de la roca una fossa retallada i utilitzada per l'elaboració del ferro. Es van donar per aquestes restes una datació que oscil·la entre la fi del i l'inici . L'any 1986, es varen dur a terme noves prospeccions i excavacions, recuperant d'aquesta manera una moneda d'Indikesken de bronze, un morter de granet amb abocador, ceràmiques i àmfores ibèriques, itàliques, púniques i ebusitanes, algunes d'elles representaven escenes de la vida quotidiana i escenes de caça de cavalls i ocells. També s'ha trobat una agulla i una cullera d'os, plats i gerres de ceràmica grisa monocroma, una nansa de situla i escòries, eines i una cubeta de ferro, que determinen l'explotació d'aquest material com activitat econòmica del poblat.
De fauna trobada al jaciment de Puig Castellar, en destaquen 633 restes òssies de porcs, bous, cabres, ovelles, porcs senglars i conills, que ens ajuden a determinar la fauna que hi havia en aquell moment a Sant Vicenç. Cal destacar també que s'han trobat restes malacològiques pertanyents a un mol·lusc Glycimeris glycimeris, possiblement recollides a la platja o objectes d'un petit comerç local.
Edat antiga La majoria de les restes conservades corresponen als segles I i II de la nostra era, data referent a l'època romana. Al nucli antic de la vila s'hi han trobat restes disperses d'un assentament romà que responen a un possible establiment rural, segurament d'una vila. Entre les restes a més, cal fer esment de la troballa d'un forn romà i d'un centre de producció vinícola, del qual s'han pogut extreure unes àmfores.
Edat mitjana El lloc de Sant Vicenç, dins el terme del castell de Cervelló, s'anomenava antigament Garrosa (955), nom que ha de provenir d'un antropònim femení, segurament de la primera aprisió del lloc, a la fi del o a la primeria del .
Aquest nom, que apareix el 959 en la forma Villagarrosa, caigué en desús a partir de l'any 1000, en benefici primer de “ipsos Ortos Chometales” (986), o Sant Vicenç “ad ipsos Ortos Chometales” si s'esmenta la parròquia, i després del topònim actual, Sant Vicenç dels Horts. Els Ortos Chometales, o Horts Comtals, eren un alou del comte de Barcelona que fou donat pel comte Ramon Borrell en el seu testament (1017) al monestir de Sant Cugat del Vallès. També es va fer servir el nom de "Sant Vicenç de Cervelló" (en el s. XV encara s'utilitzava aquest topònim en alguns documents).
La documentació més antiga, del , es refereix a donacions de terres, vinyes, cases i corts al monestir de Sant Cugat o a l'església de Sant Miquel (Barcelona). Juntament amb les altres parròquies del terme del castell de Cervelló, la de Sant Vicenç va ser donada a la seu de Barcelona pel testament del comte Miró I de Barcelona, del 965. El lloc de Sant Vicenç seguí la sort dels altres pobles del terme del castell de Cervelló, que fou venut el 992 pel comte de Barcelona a Ènnec Bonfill, i fou posseït pels barons de Cervelló fins a l'any 1297, que Guerau VII de Cervelló el vengué al rei Jaume el Just. La baronia de Cervelló pervingué després als Pallars fins al 1374, que fou adquirida per la reina Elionor de Sicília, i el 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta intercanvià amb Pere II d'Urgell les baronies de Cervelló i les viles de Sant Vicenç dels Horts i Piera a canvi de la meitat de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar.Manuel Pastor i Madalena, El cartulari de Xestalgar: memòria escrita d'un senyoriu valencià El 1390 la baronia de Cervelló pervingué a la ciutat de Barcelona. El 1411 el cavaller Arnau de Ballester adquirí les baronies de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló. Es casà amb Aldonça de Bellera i llur fill, Arnau Guillem de Bellera, fou baró de Sant Vicenç, de Cervelló i de Bellera. Posteriorment passà als Luna, als Ivorra, als Copons, als Pinós i als Sarriera.
Els primers edificis del poble (a part del castell, que no es conserva) són del , com el molí dels frares, de l'any 1315. També és antiga la construcció de Can Pujador. L'església barroca de Sant Vicenç Màrtir és de començaments del .
El castell de Sant Vicenç ja existia el 1344, quan s'hi refugià el dissortat rei Jaume III de Mallorca, perseguit per Pere el Cerimoniós, segons que explica la crònica d'aquest rei.
Segons el Manual de novells ardits, el 1594 partiren els consellers barcelonins cap a Sant Vicenç dels Horts, per prendre les postats (potestats) dels castells de Cervelló i de Sant Vicenç. El castell de Sant Vicenç devia ser la casa o palau que els barons de Cervelló i de Sant Vicenç posseïen a la vila. És probable que es tractés del gran casal, conegut posteriorment per Cal Perals, que va ser enderrocat el 1976. El casal tenia diverses arcades interiors i, a la façana, al pis baix, uns magnífics finestrals de pedra amb escultures del (gràcies al Museu Municipal de Molins de Rei foren salvats de la destrucció dos d'aquests finestrals, un dels quals ha estat restaurat i adaptat a una de les dependències del museu), mentre que al pis alt hi havia una galeria plateresca, l'ornamentació de la qual era de guix. Al que era portal d'entrada en el moment de la destrucció, hi havia gravat a la llinda, a més d'uns signes religiosos, el nom de "Joan Triter" i l'any 1533.
Edat moderna La decadència de la baronia es palesa a partir del . Poc després de la Guerra dels Segadors (1640-52) les relacions locals amb la baronia reprenen la seva normalitat i fins i tot hi ha mostres de bona harmonia amb la celebració de l'acte festiu del 22 de juliol de 1664, on es té constància ja del ball típic vicentí conegut com La disfressada de Sant Vicenç dels Horts a l'ermita de Sant Antoni, bastida justament sobre les ruïnes del castell, del cim de Montpedrós.
El declivi senyorial s'accelerà amb els decrets de Nova Planta (1716), dictats per Felip V d'Espanya. La repressió que seguí a la guerra de Successió (1701-14) fou brutal en tot el territori català. La llengua catalana fou bandejada de les institucions i alguns caps de la resistència perseguits i executats. Prova local d'aquesta repressió és l'enderrocament del Castell Vell de Cervelló per part de les tropes castellanes el 1716, tanmateix els borbons endegaren la construcció del pont sobre el Llobregat per ordre del rei Carles III d'Espanya.
Edat contemporània La cruenta guerra del Francès sacsejà la població de Sant Vicenç. Al final del 1808, arran de la important batalla de Molins de Rei, Sant Vicenç fou escenari d'una maniobra francesa d'encerclament que donà com a resultat el control del pont de Molins de Rei i de la línia del Llobregat, amb la qual els francesos s'asseguraren el control sobre bona part de Catalunya. A partir del 1809 la resistència del Baix Llobregat prengué forma de guerrilla.