Lóblast de Dnipropetrovsk és una óblast d'Ucraïna Central. La capital és Dniprò (Дніпро)- ha passat de dir-se Dnipropetrovsk a dir-se igual que el riu el 2016- i és al centre de l'óblast, a la riba del riu, el Dniprò, el riu més important d'Ucraïna, que talla l'óblast en dues parts.
Limita amb les óblasts de Poltava i Khàrkiv al nord, la de Donetsk a l'est, les de Kherson i Zaporíjia al sud, i les de Mikolaiv i Kirovohrad per l'oest. S'escriu en ucraïnès: Дніпропетро́вська о́бласть, transcrit: Dnipropetrovska óblast, transcrit al català indicant els signes suaus o febles: Dnipropetrovs'ka óblast; transliterat: Dnipropetrovs'ka oblast; nom informal: Дніпропетро́вщина, transcrit: Dnipropetróvsxyna.
Geografia física Relleu L'óblast té un relleu de plana ondulada (altituds mitjanes de 100—200 m). Al nord-oest hi ha la terra alta del Dniprò o del pre-Dniprò (Придніпро́вська височина́, Prydniprovska vyssotxynà, altitud màxima de 192 m), que va baixant progressivament en direcció sud-est fins "caure" a la vall del Dniprò en un esglaó escarpat. A l'extrem sud, la terra alta fa una transició progressiva fins a arribar a la depressió prelitoral de la Mar Negra (Причорномо́рська низовина́, Prytxornomorska nyzovynà). La riba esquerra de l'óblast està ocupada per la depressió del Dniprò o del pre-Dniprò (Придніпро́вська низовина́, Prydniprovska nyzovynà), mentre que a l'extrem sud-est de l'óblast es troba el principi de la terra alta del Pre-Azov o la terra alta prelitoral de la mar d'Azov (Приазовська височина, Pryazovska vyssotxynà). El territori de l'óblast està tallat per l'acció de rius en pregones clotades, congosts i barrancs.
Hidrografia miniatura|El riu Inhulets al seu pas per Kriví Rih a l'hivern
Uns 217 rius banyen el territori de l'óblast, 55 dels quals superen els 25 km de llargada. Els principals rius que travessen l'óblast són:
El Dniprò, que passa pel mig de l'óblast, "tallant-la en dues" de nord a sud. Els embassaments del Dniprò, anomenats de Dniprodzerjinsk, del Dniprò i de Kakhovka, es troben parcialment dins l'óblast. Samara (Сама́ра), afluent del Dniprò. No s'ha de confondre amb el riu Samara de Rússia, afluent del Volga. Vovtxa (Вовча, 323 km, afluent del Samara). El nom vol dir "del llop". En temps dels Cosacs de Zaporíjia, es deia Vovtxi Vody, "Aigües de Llops" (Вовчі Води). Travessa les óblasts de Donetsk i Dnipropetrovsk. Passa per la ciutat de Pavlohrad i els assentaments de tipus urbà de Vassylkivka (Васильківка) i Pokrovske (Покровське) a l'óblast de Dnipropetrovsk. No s'ha de confondre amb el Vovtxa afluent del Síverskyi Donets. Orill (Оріль) Bazavluk (Базавлук) Mokra Sura (Мокра Сура) Inhulets (Інгулець) Saksahan (Саксагань) Jovta o Jovti Vody (річка Жовта o Жовті Води, literalment "riu groc" o "aigües grogues") Velyka Ternivka (Велика Тернівка, "Gran Ternivka")
Ecoregions, Flora i Fauna El territori de l'óblast consisteix en estepa, amb un total de 3,9% de coberta forestal.
El clima suau, les fonts d'aigua mineral i el fang curatiu proporcionen oportunitats per relaxació i cures a la regió, on hi ha 21 estacions termals i sanatoris, i 10 "cases de descans" o vacances i campaments d'estiueig per a nens i nenes.
L'óblast de Dnipropetrovsk té una esplèndida flora i fauna. Hi ha més de 1.700 espècies de plantes i 7.500 espècies d'animals (entre ells: l'ant, porc senglar, diferents espècies de cérvol, cabirols, llebres, guineus, llops, etc.). També té 114 parcs i reserves naturals, dels quals 15 són reserves nacionals; 3 espais naturals protegits, 24 parcs locals; 7 parcs naturals paisatgístics i 3 espais naturals, que sumen uns 260 kilòmetres quadrats de superfície.
Clima La temperatura mitjana a l'hivern oscil·la entre -5 °C i -7 °C, a l'estiu, entre +22 °C i +23 °C. La precipitació anual mitjana oscil·la entre 400-490 mm.
Parcs Naturals Reserva natural Dniprò - Orill (Дніпровсько-Орільський заповідник), situat al vall del Dniprò, a la riba esquerra del mateix i seguint el seu afluent Orill (Оріль), comprèn un paisatge de plana d'inundació o fluvial i bosc de ribera.
Política i govern Divisions administratives L'óblast de Dnipropetrovsk està dividida en 22 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion·y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 13 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de: Jovti Vody (Жовті Води), Kamianske (Кам'янське), Kriví Rih (Кривий Ріг), Màrhanets (Марганець), Níkopol (Нікополь), Novomoskovsk (Новомосковськ), Pavlohrad (Павлоград), Perxotràvensk (Першотравенськ), Pokrov (Покров), Synélnykove (Синельникове), Ternivka (Тернівка), Vilnohirsk (Вільногірськ) i la capital de l'óblast, Dniprò (Дніпро).
L'óblast té un total de 1.504 punts poblats: 20 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 7 de les quals depenen d'un raion; 46 "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus de vila, és a dir, entre un poble i una ciutat); 1.369 pobles (село́, seló); i... 69 llogarrets (се́лище, sélysxe, tot sol).
Principals ciutats Dniprò (Дніпро, abans del 1926, Катеринослав, Katerynoslav; en rus: Екатеринославъ, Iekaterinoslav; del 1797 al 1802, breu període com a Новоросійськ, Novorossiisk, després Katerynoslav de nou. El 1926, es va anomenar Дніпропетрівське, Dnipropetrivske en honor del bolxevik Hryhorii Ivànovytx Petròvskyi, Григо́рій Іва́нович Петро́вський. Després es va transformar en Дніпро-Петровське, Dniprò-Petrovske, després Дніпропетровськ, Dnipropetrovsk, a la dècada del 1930, i finalment al seu nom actual el 2016). És la capital de l'óblast i la tercera ciutat més gran d'Ucraïna en nombre d'habitants. També forma la part central de l'aglomeració urbana del Dniprò (2 milions d'habitants). Jovti Vody (Жо́вті Во́ди), emplaçat a la riba del Jovta o Jovti Vody (річка Жовта o Жовті Води, literalment "riu groc" o "aigües grogues"), riu que li dona el nom. Kamianske (Кáм'янське, del 1936-2016: Dniprodzerjinsk) Kriví Rih (Криви́й Ріг, literalment: "Banya torta" o "Meandre tort"), la ciutat més gran d'Ucraïna que no és capital d'óblast, forma el centre de l'aglomeració urbana de Krivyi Rih (Криворізька агломерація). Està emplaçada a l'aiguabarreig del Saksahan i l'Inhulets. Màrhanets (Ма́рганець, abans del 1926, era el poble de Городище, Horodysxe; del 1926 a 1940: el poble i després ciutat de Комінтерн, Komintern) Níkopol (Ні́кополь, abans del 1781, Микитин Ріг, Mykýtyn Rih, Микитин Перевіз, Mykýtyn Pereviz о Микитине, Mykýtyne; a partir del 1775, Слов'янське, Sloviànske). La ciutat està emplaçada a la riba del Dniprò (de fet, de l'embassament de Kakhovka), lloc on originalment existia un transbordador, d'aquí el nom de Mykýtyn Pereviz, "Transbordador de Mykyta". El cosac Mykyta Tsýhan (Микита Циган, "Mykyta el gitano") dona nom al lloc. Novomoskovsk (Новомоско́вськ, abans del 1687, Самарчик o Самарчук, transcrits: Samartxyk o Samartxuk; del 1687-1794, Самар, Нова Самар o Новосе́лиця, transcrits: Samar, Nova Samar o Novossélytsia; a partir del 1794, el nom actual) Pokrov (Покро́в). Un nombre de pobles es van fundar el 1883 al voltant d'unes mines. El 1956, els pobles es converteixen en municipi sota el nom actual, que prové del funcionari soviètic d'origen georgià a l'època de Stalin Sergó Ordjonikidze. Pavlohrad (Павлогра́д), ciutat de la regió minera del Donbàs (conca del Don) oriental. Perxotràvensk (Першотра́венськ, literalment "[ciutat] de Primer de Maig"), ciutat fundada el 1954. Synélnykove (Сине́льникове) Ternivka (Тернівка), a la riba del Velyka Ternivka (Велика Тернівка, "Gran Ternivka") Vilnohirsk (Вільногі́рськ)
Cultura Llocs i dades d'interès miniatura|"Babyi" o "iaies", antigues esteles antropomòrfiques dels escites i cumans, museu d'història Dmytró Iavornytskyi, Dniprò.
Museu d'història de Dniprò "Dmytró Iavornytskyi" (Дніпровський історичний музей ім. Дмитра І. Яворницького) a Dniprò, anomenat en honor de Dmytró Ivànovytx Iavornytskyi (Дмитро́ Іва́нович Яворни́цький, 1855-1940), historiador, arqueòleg, etnògraf, folklorista, lexicògraf, escriptor, estudiós de la història dels cosacs ucraïnesos, soci actiu de l'acadèmia nacional de ciències d'Ucraïna, col·leccionista d'artefactes i fundador del museu, a més d'un dels seus directors. El museu conté, entre altres coses, una col·lecció única d'esteles antropomòrfiques antigues, de les cultures escites i cumanes, anomenades "baby" o "iaies" (ucraïnès: ба́би, "iaies". No es pronuncia com la paraula anglesa "baby").
El poble (ara assentament de tipus urbà) de Petrikivka (Петрикі́вка), famós per la seva escola de pintura popular i art decorativa anomenada "Pintura de Petrikivka" (Петриківський Розпис, Petrykivskyi Ròzpys). Principalment consisteix en una tècnica de dissenys florals sobre fusta, tela, paper. Alguns dels mestres més coneguts són, d'abans: Tetiana Pata (Тетяна Якимівна Пата, 1884 - 1976), Hanna Pavlenko (Ганна Павленко), Nadia Avràmivna Bilokin (Наді́я Авра́мівна Білокі́нь, 1893 - 1981), Oryxka Pylýpenko (Оришка Пилипенко); d'ara: Marfa Ksenofòntivna Tymtxenko (Ма́рфа Ксенофо́нтівна Ти́мченко, 1922), Fedir Sàvovytx Pankó (Федір Савович Панко), Vassyl Sokolenko (Василь Соколенко) i Zoia Kudix (Зоя Кудіш), entre d'altres. Vegeu exemples de l'art a: Pàgina sobre la pintura de Petrikivka (en anglès); Pàgina d'una escola d'educació infantil a Petrikivka on mostren exemples de l'art (en ucraïnès); una pàgina sobre mestres de l'art (mig en ucraïnès, mig en rus); Grup infantil de pintura de Petrikivka (en ucraïnès)
La fortalesa de Kodak (ucraïnès: Ко́дацька фортеця o Кодак, transcrit: Kodatska fortètsia o Kodak; avui Kaidaký; polonès: Kudak, del turc "koi" - poble, i "dah" o "dagh" - muntanya, o sigui, poble sobre una muntanya), antiga fortalesa a la riba dreta del Dniprò, uns 10 km riu avall de Dnipropetrovsk, al territori del poble de Stari Kaidaký o Stari Kodaký (Старі Кайдаки, Старі Кодаки). Construïda el 1635 per ordre dels polonesos per controlar els cosacs de la "sytx" de Zaporíjia, no permetre que els pagesos locals ajuntessin forces amb aquells i guardar la frontera del seu reialme, fou presa pels cosacs sota Ivan Sulima el mateix 1635 i destruïda, i els supervivents dels aproximadament 200 soldats mercenaris alemanys que hi lluitaven foren executats. El 1639, els polonesos ja l'havien fet reconstruir de nou, doblant-li la superfície. Durant la revolució liderat pel cosac Bohdan Khmelnitski el 1654, les forces poloneses van capitular després d'un setge de set mesos, i quan es van assabentar de la derrota de la batalla de Pyliavtsi. Després de 1654, els cosacs van ocupar la fortalesa. El 1711, a l'època de l'imperi Rus, Pere el Gran el va fer derruir. Ara només són ruïnes, però és un lloc popular de visita pels turistes nacionals.
El militar que va construir la fortalesa de Kodak original, l'arquitecte militar francès, Guillaume le Vasseur de Beauplan (Dieppe?, 1600-1673, Rouen), també va escriure un llibre sobre Ucraïna, la Déscription de l'Ukraine, de fet, el títol original era el següent, i va amb un error: Description d'Ukranie qui sont plusiers Provinces du Royaume de Pologne, (Rouen 1650), escrit amb informació que va col·leccionar in situ i lloant l'amor a la llibertat dels cosacs. Es pot llegir el text original a la pàgina Izbòrnyk (Recull) sobre la història d'Ucraïna.
Teatres, Circs, Festivals Festival històrico-cultural "Mamai-Fest" (історико-культурологічний фестиваль «Мамай-fest»), Festival anual a Kamianske, consisteix en conferències, concerts, exposicions d'art, pel·lícules, obres de teatre, humor, etc. al voltant de la figura emblemàtica del Cosac Mamài. Té lloc al museu d'història de Kamianske. Vegeu la pàgina oficial del festival i la del museu d'història de Kamianske.