Paul Gauguin (1848-1903) va experimentar amb l'art de gravar i estampar, a més de les seves famoses pintures pioneres de l'art modern. Va practicar la xilografia, litografia, zincografia i monotípia. Moltes de les seves obres estampades són transposicions de motius treballats amb pintura com a forma d'experimentar l'expressivitat i el sintetisme.

Catàlegs raonats El primer catàleg raonat sobre l'obra gravada de Paul Gauguin va ser publicat el 1927 per Marcel Guérin a París. Consta de 96 referències normalment indicades amb la inicial G.

El 1988 la Galeria Kornfeld de Berna va publicar un nou catàleg fet per Elizabeth Mongan, Eberhard W. Kornfeld i Harold Joachim. Consta de 78 referències amb diversos estats i edicions més dues seccions suplementàries de tiratges provinents d'escultures i relleus de l'artista que no es consideren gravats originals de Gauguin. Les referències se solen indicar amb la inicial K o bé Kornfeld o bé Mongan-Kornfeld-Joachim. Al número estàndard de referència li segueix l'estat amb números romans, l'edició amb lletra majúscula i la versió amb lletra minúscula.

Suite Volpini 1889

Les primeres estampes de Gauguin són onze zincografies fetes l'any 1889 com a complement de l'Exposició de Pintures del Cafè Volpini. La col·lecció va ser impresa amb tinta negra, excepte una marró, sobre paper groc amb amplis marges. Algunes de les sèries les va retallar i acolorir a l'aquarel·la. Ambroise Vollard va adquirir les planxes originals i en va encarregar una nova edició, posterior al 1900.

Títol Proves de color Prova final Edició Vollard Projecte de plat, Leda i el Cigne centre|frameless|upright=.6 centre|frameless|upright=.6 1.A.a 1.B Drames de la mar, Bretanya centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 2.A.a 2.A.b 2.B Drames de la mar, Descens al Maelström centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 3.A.a 3.A.b 3.B Banyistes bretones centre|frameless|upright=.6 centre|frameless|upright=.75 4.A.a 4.A.b Les cigales i les formigues, Record de Martinica centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 5.A.a 5.A.b 5.B Pastoral a Martinica centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 6.A 6.B Goigs de Bretanya centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 7.A.a 7.A.b 7.B Bretones amb una tanca centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 8.A.a 8.A.b Velles fadrines a Arle centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 9.A.a 9.A.b 9.B Les bugaderes centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 10.A.a 10.A.b 10.B Misèries humanes centre|frameless|upright=.6 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.6 11.A.a 11.A.b 11.B

Catàleg d'exposició 1889 El catàleg de l'Exposició de pintures del grup impressionista i sintetista, feta al Cafè Volpini el 1889, inclou vuit zincografies fetes per set artistes. A més de les onze zincografies de la Suite Volpini, Gauguin va contribuir amb dues zincografies més per a il·lustrar el catàleg de l'exposició.

Títol Prova final En les roques negres centre|frameless|upright=.6 Les farratjadores centre|frameless|upright=.6

Suite Noa Noa 1893-1894

Entre l'hivern de 1893 i la primavera de 1894, Paul Gauguin va fer deu xilografies per il·lustrar el text de Noa Noa que no es va arribar a editar tal com estava previst. Després de fer diverses proves, Gauguin va demanar a Louis Roy la impressió d'una edició d'uns 25 o 30 exemplars. El 1921, el seu fill Pola Gauguin va fer una nova impressió de gravats en la sèrie 10 Traesnit on va incloure vuit originals de la Suite Noa Noa.

Títol Proves d'artista Edició Louis Roy Edició Pola Gauguin Fragància centre|frameless|upright=.6 centre|frameless|upright=.6 13.I - 13.III 13.III.D 13.III.E Terra deliciosa centre|frameless|upright=.6 centre|frameless|upright=.6 centre|frameless|upright=.6 14.III 14.IV.C 14.IV.D Fent l'amor centre|frameless|upright=.6 centre|frameless|upright=.6 15.I - 15.IV 15.V Jugant en el riu centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 16.I - 16.II.A/B 16.II.C 16.II.D Els déus centre|frameless|upright=.75 17.I - 17.III 17.III.D L'univers ha estat creat centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 18.II.B 18.II.D 18.II.E El diable parla centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 19.IV.B 19.IV.D 19.IV.E L'esperit de la nit vetlla centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 20.III 20.IV.D 20.IV.F La nit eterna centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 21.III 21.IV.C 21.IV.D Acció de gràcies centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 22.I - 22.III.B 22.III.C 22.III.E

1891-1898 De tornada a Tahití, Gauguin va continuar experimentant amb xilografies i zincografies, a més de monotips. Els mitjans eren precaris i Gauguin explica que utilitzava la pota del llit com a premsa. Els motius són sovint reinterpretacions dels mateixos motius usats en els quadres. En general, les obres d'aquesta època no formen una col·lecció i només van ser publicades algunes estampes aïllades.

Títol Proves d'artista o proves úniques Edició regular Altres edicions Retrat de Stéphane Mallarmé centre|frameless|upright=.6 centre|frameless|upright=.6 12.I 12.II.B.b L'esperit de la nit vetlla centre|frameless|upright=.75 23.B Paraules terrorífiques centre|frameless|upright=.6 24 Dona amb figues centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 25.I 25.II 25.III Dues dones maoris ajupides centre|frameless|upright=.75 26 26.C Ave Maria centre|frameless|upright=.6 centre|frameless|upright=.6 27.B 27.C L'esperit de la nit vetlla centre|frameless|upright=.75 29.I 29.II 29.III L'esperit de la nit vetlla centre|frameless|upright=.5 30.3.A.a 30.3.A.b Dona maori en un paisatge de branques d'arbres centre|frameless|upright=.5 centre|frameless|upright=.5 30.3.B.a 30.3.B.b Dia dels déus centre|frameless|upright=.7 centre|frameless|upright=.7 31.I 31.II Ídol tahitià centre|frameless|upright=.6 32 Pescador bevent al costat de la seva piragua centre|frameless|upright=.6 33.I 33.II Fragància centre|frameless|upright=.6 34.I 34.II Salvatge centre|frameless|upright=.6 35 Dona cullint fruits i Oviri centre|frameless|upright=.6 36 Record de Meyer de Haan centre|frameless|upright=.6 38 Joves maoris centre|frameless|upright=.75 39 Dos maoris centre|frameless|upright=.75 40

Suite Vollard 1898-1899 Títol Edició regular Edicions pòstumes Interior de cabana centre|frameless|upright=.75 41 Eva centre|frameless|upright=.5 42.II.b Dones, animals i fullatge centre|frameless|upright=.75 43.II.A La reina, llangor centre|frameless|upright=.75 44.A Buda centre|frameless|upright=.6 45.B El portador de babanes centre|frameless|upright=.6 46.II El rapte d'Europa centre|frameless|upright=.6 centre|frameless|upright=.6 47.A 47.C Planxa amb diable cornut centre|frameless|upright=.75 48 Misèries humanes centre|frameless|upright=.75 49 Calvari bretó centre|frameless|upright=.75 50.B Carro de bous centre|frameless|upright=.75 51 A les roques negres centre|frameless|upright=.75 52.III Els déus centre|frameless|upright=.6 53.II 53.II.D Canvi de residència centre|frameless|upright=.75 54.II.b Sigueu amoroses i sereu felices centre|frameless|upright=.75 55.II.b 55.II.e

Le Sourire 1899-1900

L'agost de 1899, Gauguin va publicar el primer número de Le Sourire: Journal sérieux («El somriure: Periòdic seriós»). Era un periòdic satíric que ell mateix escrivia, il·lustrava, imprimia i publicava. A partir del quart número, després de serigrafiar el text, Gauguin hi va estampar les capçaleres preparades en planxes de fusta. Va fer quinze planxes de fusta, de les que en va utilitzar efectivament nou. Estampava manualment cada exemplar, i en alguns números no era sistemàtic, utilitzant diferents estampats en diferents exemplars. Les capçaleres, a més de portar el títol del periòdic, evoca motius d'obres anteriors.

Títol / Publicació Proves d'artista Edició regular Edicions posteriors Le Sourire (monograma i títol)Novembre 1899 centre|frameless|upright=.75 56 - 57 Le Sourire (tres persones, màscara, guineu i ocell)Novembre 1899 centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.75 58.A 58.B 58.D Le Sourire 59 Le Sourire 60 Le Sourire (cavall i ocell)Desembre 1899 centre|frameless|upright=.75 61.A 61.C Le Sourire (dues dones xerrant)Gener 1900 centre|frameless|upright=.75 62.A 62.B 62.C - 62.D Le Sourire (portador de bananes i dos cavalls)Febrer 1900 centre|frameless|upright=.75 63.A 63.B Le Sourire (el procurador Charlier amb un cap monstruós)Febrer 1900 64.A 64.B Le Sourire (composició amb gall dindi)Març 1900 centre|frameless|upright=.6 65.A 65.B Le Sourire (personatges còmics, Gaspard i la seva dona)Abril 1900 centre|frameless|upright=.6 66 - 67 67.D Le Sourire (bust de dona nua, home de perfil amb gorra i una tercera figura petita)No publicat centre|frameless|upright=.75 68 Le Sourire (guineu, busts de dues dones i conill)No publicat centre|frameless|upright=.75 centre|frameless|upright=.6 69.I 69.II Le Sourire (tahitians, flors i fulles)No publicat centre|frameless|upright=.75 70 Le Sourire (tahitiana)No publicat centre|frameless|upright=.75 72 Le Sourire (mico, caricatura del governador Gallet)No publicat centre|frameless|upright=.75 73

Referències

Categoria:Obres de Paul Gauguin Estampes De Paul Gauguin Categoria:Gravats