miniatura|Mustafa Kemal Atatürk escolta un ciutadà a Edirne (1930). Durant la seva presidència viatjava sovint pel país. La ideologia kemalista o kemalisme, (en turc: Kemalist İdeoloji, Kemalizm, Atatürkçülük, Atatürkçü Düşünce), coneguda també com a les "6 fletxes" (en turc Altı Ok) és el principi que defineix les característiques bàsiques de la República de Turquia sorgida en 1923. La ideologia va ser desenvolupada pel Moviment Nacional Turc i el seu líder Mustafa Kemal Atatürk. El kemalisme persegueix la creació d'un Estat nació modern, democràtic i secular; guiat pel progrés educatiu i científic basat en els principis del positivisme, racionalisme i la Il·lustració, el suport de l'Estat a les ciències i l'educació gratuïta. Molts d'aquests aspectes van ser presentats per primera vegada a Turquia durant la presidència d'Atatürk en les seves reformes.Mastering Modern World History per Norman Lowe, segona edició
Moltes de les idees fonamentals del kemalisme van començar a finals de l'Imperi Otomà sota diverses reformes per evitar l'imminent col·lapse de l'Imperi, i començaren principalment amb les reformes del Tanzimat del . Els Joves Otomans van intentar crear la ideologia del nacionalisme otomà, o otomanisme, per sufocar el creixent nacionalisme ètnic en l'Imperi i introduir una democràcia limitada per primera vegada, mentre es mantenien les influències islamistes. A principis del , els Joves Turcs abandonaren el nacionalisme otomà a favor del primer nacionalisme turc, mentre adoptaven un punt de vista polític secular. Després de la desaparició de l'Imperi Otomà, Atatürk, influenciat tant pels Joves Otomans com pels Joves Turcs, així com pels seus èxits i fracassos, va portar a la declaració de la República de Turquia en 1923, tot manllevant les idees del laïcisme i el nacionalisme turc dels moviments anteriors» tot aportant, per primera vegada, l'educació gratuïta i altres reformes que han estat consagrades pels líders posteriors en directrius per al govern de Turquia.
Filosofia miniatura|El llibre Le Kemalisme de Tekin Alp sobre les Reformes d'Atatürk. El kemalisme és una filosofia de modernització que va guiar la transició entre el multireligiós i multiètnic Imperi Otomà i la secular i unitària República de Turquia. El kemalisme estableix els límits del procés social en la Reforma de Turquia. Atatürk és el fundador del kemalisme, i la seva doctrina es va implementar com a ideologia de l'estat, fins i tot després de la seva mort.
Fonaments La ideologia kemalista es fonamenta en sis pilars (ilke) essencials: republicanisme (), populisme (), nacionalisme (), laïcisme (), estatisme (), i reformisme (). Els principis van arribar a ser reconeguts com a immutables i sagrats.
Republicanisme El republicanisme (), en el marc kemalista, substitueix la monarquia absoluta de la dinastia otomana amb l'imperi de la llei, la sobirania popular i la virtut cívica, incloent un èmfasi en la llibertat practicada pels ciutadans. El republicanisme kemalista defineix un tipus de república constitucional, en la qual es trien els representants del poble, i aquests han de governar d'acord amb la llei constitucional preexistent que limita el poder governamental sobre els ciutadans. El cap dels funcionaris estatals i altres dirigents són triats per elecció en lloc d'heretar les seves posicions, i les seves decisions estan subjectes a revisió judicial. En la defensa del canvi des de l'Estat otomà, el kemalisme afirma que totes les lleis de la República de Turquia s'han d'inspirar en les necessitats reals i terrenals, com un principi bàsic de la vida nacional.Mustafa Kemal és citat a "A World View of Criminal Justice (2005)" per Richard K. Vogler, p. 116 El kemalisme advoca per un sistema republicà com el millor representant dels desitjos de les persones.
Entre els diversos tipus de república, la república kemalista és un democràcia representativa amb un Parlament elegit a les eleccions generals, un President com a cap d'Estat elegit pel Parlament i que exerceix durant un termini limitat, un primer ministre nomenat pel president, i altres ministres nomenats pel Parlament. El president kemalista no té poders executius directes, però té poders de veto limitats, i el dret a impugnar amb una consulta popular. La gestió del dia a dia del govern és la responsabilitat del Consell de Ministres format pel Primer Ministre i els altres ministres. Hi ha un separació de poders entre l'Executiu (President i Consell de Ministres), el legislatiu (Parlament) i el poder judicial, en què cap de les branques del govern té autoritat sobre una altra, tot i que el Parlament està encarregat de la supervisió del Consell de Ministres, que pot ser obligat a renunciar per una votació de confiança.
La república kemalista és un Estat unitari en què els tres òrgans de l'Estat governen la nació com una sola unitat, amb un poder legislatiu creat constitucionalment. En alguns temes, el poder polític de govern es transfereix als nivells més baixos, als governs electes locals representats pels alcaldes, però el govern central conserva la funció directriu de govern.
Populisme
El populisme () es defineix com una revolució social que té com a objectiu transferir el poder polític a la ciutadania. El populisme kemalista difereix de la comprensió occidental del terme populisme. En Europa occidental la cultura del populisme que s'ha construït és una doctrina política, on s'oposa el "el poble" contra "les elits". En la societat otomana "el poble" (el terme correcte per al període era "subjectes") s'enfronta (se sotmet) a l'autocràcia (dinastia otomana), teocràcia (Califat) i feudalisme (líders tribals). El kemalisme va traslladar l'orientació del poder polític cap al millor interès del "públic en general" (públic general = ciutadans del país, els ciutadans comuns, la ciutadania).
El populisme kemalista és una extensió del moviment de modernització kemalista. En el populisme kemalista, en la societat ideal, els individus (ciutadans de la República) serien capaços de llegir textos religiosos per si mateixos o fer que es tradueixen lliurement. La campanya d'alfabetització i la traducció de l'Alcorà (originalment en text àrab) al turc, per exemple, totes dos van ocórrer molt al començament de la reforma d'Atatürk. Atatürk va declarar en diverses ocasions que els governants legítims de Turquia eren ciutadans comuns, com els vilatans i els treballadors
Sobirania El contingut social kemalista (populisme) no accepta cap mena d'adjectius col·locats abans de la definició d'una nació [una nació de ...]; nega els tipus d'unitat nacional basats en ideologies racials, religioses, totalitàries i feixistes. S'oposa fermament a qualsevol tipus d'autoritat, opressió, colonialisme, imperialisme, etc., que vagi en contra de la sobirania del poble. La sobirania ha de pertànyer únicament a persones sense cap mena de distinció o condicions, etc.:
Lema El contingut social kemalista (populisme) xocava de ple contra la dominació política dels xeics, líders tribals, i l'islamisme (Islam com a sistema polític) de l'Imperi Otomà. Inicialment, la declaració de la república va ser percebuda com "un retorn als dies dels primers califes" . No obstant això, el nacionalisme kemalista va tenir com a objectiu canviar la legitimitat política de l'autocràcia (per la dinastia otomana), la teocràcia (basada en el califat otomà), i elfeudalisme (líders tribals) vers la participació activa dels seus ciutadans, els turcs. El contingut social kemalista volia establir el valor de la ciutadania turca. Un sentit d'orgull associat a aquesta ciutadania donaria l'estímul psicològic necessari perquè la gent treballés més intensament i aconseguir un sentit d'unitat i identitat nacional. La participació activa, o la "voluntat del poble", es va establir amb el règim republicà i la identitat turca substituí les altres formes d'afiliacions que van ser promogudes en l'Imperi Otomà (com la lleialtat als diferents millets que finalment van conduir a la divisió en l'Imperi). El canvi en l'afiliació se simbolitza amb:
El lema "Ne mutlu Türküm diyene" va ser promogut en contra de la "llarga vida al sultà", "visca el Xeikh", o "visca el califa".
Laïcisme El laïcisme () de la ideologia kemalista pretén desterrar la interferència religiosa en els assumptes de govern, i viceversa. Es diferencia del concepte passiu angloamericà del secularisme, però és similar al concepte de laïcitat a França.
Les arrels de la mentida kemalista secularisme en els esforços de reforma a la fi de l'Imperi Otomà, especialment el període Tanzimat i el posterior Segon Període Constitucional. L'Imperi Otomà era un estat islàmic en la qual el cap de l'Estat otomà va ocupar el càrrec de califa. El sistema social es va organitzar d'acord amb diversos sistemes, incloent el religiosament organitzat sistema - mill i la llei Xaria, fet que permet a la idelogia religiosa de ser incorporada en els òrgans d'administració otomana, i en el sistema econòmic i polític. Aquesta forma de vida es defineix avui com a islamisme (Islam polític): "la creença que l'Islam ha de guiar socialment i política, així com en la vida personal". En el Segon Període Constitucional, el Parlament otomà va dur a terme polítiques en gran manera seculars, encara que les tècniques de populisme religiós i els atacs a la pietat d'altres candidats també es van produir entre els partits polítics otomans durant les eleccions. Aquestes polítiques s'assenyalen con la raó de la contrarevolució otomana de 1909 per part dels islamistes i monàrquics absoluts. Les polítiques seculars del Parlament Otomà també actuaren com a factors al revolta àrab durant la Primera Guerra Mundial
Quan es va implementar el secularisme en el naixent estat turc modern, es va començar per l'abolició del centenari Califat en 1924. El càrrec de Xaikh al-Islam va ser substituït per la Presidència d'Afers Religiosos (). En 1926, el Mecelle i les lleis de la Xaria van ser abandonats en favor d'una adaptació del Codi Civil Suís i un codi penal model dels codis d'Alemanya i Itàlia. Altres pràctiques religioses van ser eliminades, incloent la dissolució de les ordres sufís i la penalització per portar un fes, que era vist per Atatürk com un llaç amb el passat otomà.Cleveland, William L., and Martin P. Bunton. A History of the Modern Middle East. Boulder: Westview, 2013. Print.
Estat i religió (laïcitat) Atatürk estava profundament influenciat pel triomf de la laïcitat a França. Atatürk percep el model francès com la forma autèntica de la laïcitat. El kemalisme es va esforçar per controlar la religió i transformar-la en un assumpte privat en lloc d'una institució que interferís amb la política, el progrés científic i social."La sana raó," i "la llibertat del proïsme," tal com va afirmar un cop Atatürk.Ruşen Eşref Ünaydin, 1954, "Atatürk -Tarih ve Dil Kurumları Hatıraları" Türk Tarih Kurumu. p. 28–31. És més que crear simplement una separació entre Estat i religió. Atatürk ha estat descrit en la seva obra com si fos Lleó l'Isauri, Martí Luter, el Baró d'Holbach, Ludwig Büchner, Émile Combes, i Jules Ferry, tot en un per a la creació de laïcisme kemalista laïcisme kemalista no implica pas que es defensi l'agnosticisme o el nihilisme; significa només la llibertat de pensament i la independència de les institucions de l'Estat de la dominació del pensament religiós i les institucions religioses. El principi del laïcisme kemalista no està en contra de la religió moderada i apolítica, sinó contra les forces religioses que s'oposen a la lluita i la modernització i la democràcia.