miniatura|Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai. Els tres conceptes bàsics de la demografia són els naixements, les morts i les migracions, les quals, de manera conjunta produeixen estabilitat o canvi poblacionals.Thompson, Elizabet (2007). What is Demography? . Stockholm University Demography Unit. [Data de consulta: 10 de novembre, 2007]. La demografia estudia la dimensió, estructura, evolució i distribució de les poblacions i llurs canvis especials en resposta als tres punts bàsics: la natalitat, la mortalitat i la migració. A més, la composició poblacional pot descriure's segons algunes característiques demogràfiques bàsiques com ara l'edat, el sexe, l'estatus familiar i la composició de les llars. L'estadística és una ciència essencial per a la demografia, amb la creació d'indicadors que resumeixen les tendències demogràfiques.
La demografia s'utilitza en diversos camps; els governs fan ús de la demografia per determinar el creixement del país i la influència de l'oferta dels serveis públics, socials i econòmics; els científics fan ús de la demografia en la recerca; les companyies fan ús de la demografia per a determinar quins són els compradors més factibles d'un producte o els receptors d'algun tipus de publicitat.
L'augment de la població mundial, especialment després de la Revolució Industrial, ha tingut una sèrie d'incidències importants sobre l'evolució de les societats i de les nacions del món. La demografia s'ha convertit així en una eina útil al servei de les polítiques poblacionals (en especial, aquelles per a disminuir el nombre de naixements) així com de les polítiques socials de nombrosos països en àrees com ara els sistemes de seguretat social per a prevenir el nombre de persones segons l'edat i llur ocupació econòmica.
Branques de la demografia La demografia es divideix en dues branques principals: La demografia formal o demografia matemàtica, limita el seu objecte d'estudi al mesurament dels processos poblacionals,Andrew Hinde Demographic Methods Ch. 1 i, per tant, fa ús de les fórmules i conceptes matemàtics per a descriure els canvis poblacionals en allò que es coneix com la demometria o els mesuraments dels fenòmens demogràfics."Main Branches of Demography" . Statistics Finland. [Data de Consulta: 10 de novembre, 2007] La demografia descriptiva és aquella que incorpora altres disciplines com ara la sociologia, l'economia, la política social, la biologia i el medi ambient, i com els diversos fenòmens externs afecten la dinàmica poblacional. Segons els contexts socials i/o econòmics la població pot descriure's basant-se en l'etnicitat, la religió, la llengua, l'educació, l'ocupació, la renda i la riquesa.
Conceptes bàsics de la demografia Estructura de la població miniatura|Estats del món i llur població De manera general, una població es defineix com conjunt d'individus d'una mateixa espècie o, si és el cas, d'espècies diferents, que habiten una àrea determinada."Població" Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Data de consulta: 10 de novembre, 2007] D'aquesta manera, algunes especialitzacions de les ciències naturals, com ara la biologia, poden estudiar la dinàmica demogràfica de les poblacions animals.
En un sentit més restringit, tanmateix, la demografia és l'estudi dels habitants humans d'una regió, país, ciutat, o qualsevol àrea en particular però ben delimitada, com ara un municipi. En els estudis demogràfics la població pot dividir-se en residents permanents o residents temporals."Population" . Statistics Finland. [Data de Consulta: 10 de novembre, 2007] Els residents temporals són aquells que viuen a una àrea determinada només per un període predeterminat. Cada país defineix de manera diferent la residència permanent, segons les lleis de migració internacional, tot i que de manera general es considera que un resident permanent és aquell que té la intenció de viure en una àrea determinada per més d'un any. L'Institut d'Estadística de Catalunya defineix el concepte de "veí": una persona que viu habitualment en una àrea geogràfica (específicament el municipi) i que s'ha inscrit en el Padró, encara que en una data de referència específica es trobin fora del municipi. Aquest concepte té la intenció de substituir els conceptes de resident present i de resident absent."Població". Anuari Estadístic de Catalunya. IDESCAT. [Data de consulta: 10 de novembre, 2007]
L'Organització de les Nacions Unides recomana fer ús de dos conceptes en les estadístiques poblacionals:"Definition of Population" . United Nations Statistics Divisions. [Data de consulta: 10 de novembre, 2007] la població de iure; és a dir la població que viu de manera permanent i legalment en una àrea geogràfica determinada; la població de facto; és a dir la població real d'una àrea geogràfica que inclou els residents temporals -en alguns països, fins i tot els turistes hi són inclosos.
Les poblacions poden dividir-se o classificar-se també en grups que comparteixen alguna característica en particular, com ara l'edat (p. ex. població infantil), la llengua (p. ex. població de parla catalana), l'etnicitat (p. ex. població indígena de Mèxic), país d'origen (p. ex. població estrangera o d'ascendència alemanya) o religió (p. ex. població catòlica).
La població es descriu de manera actual –el recompte de totes les persones residents de facto realitzat per mitjà d'un cens de població– o de manera estadística, en què per mitjà de les taxes de creixement poblacional, s'estima la població d'una regió. La població també s'examina en relació amb la superfície del territori en qüestió, per tal de facilitar la comparació entre les poblacions que viuen en regions de diferent grandària, amb la densitat de població, que és la població total entre la superfície en quilòmetres quadrats (km²). La superfície pot incloure tota l'àrea de la regió, incloent-hi els llacs, els rius i altres sistemes hidrològics, o pot restringir-se a la superfície seca. miniatura|Piràmide de població d'Espanya|lang=ca L'estructura de la població es defineix com la quantitat de persones que hi ha en cada classe o grup d'edat, i sovint es representa per mitjà de la piràmide poblacional o piràmide d'edats. Hi ha tres tipus bàsics de piràmides:Pastrana Álvarez, Santiago "Tablas y Tasas ", Geografia de la Población. [Data de consulta: 16 de novembre, 2007] Piràmides de població expansiva: una base ampla i una ràpida reducció en ascendir. Aquesta forma és típica dels països en vies de desenvolupament. Piràmides de població regressiva: una base més petita que el cos central i un percentatge de persones velles relativament gran. Aquesta forma és típica dels països desenvolupats. Piràmides de població estacionària: una igualtat entre joves i adults i una reducció en les persones velles.
Una cohort és el conjunt d'individus d'un mateix interval o grup d'edat (també conegut com a franja d'edat) o que han viscut un mateix esdeveniment demogràfic. Una generació és la cohort l'esdeveniment demogràfic del qual ha estat el naixement. Hi ha diversos índexs per estudiar l'estructura de la població com ara: l'índex de joventut i l'índex de vellesa: nombre de persones joves o velles dividit entre la població total; cada país defineix "jove" o "vell" de manera diferent. el sex ratio o ràtio de sexe o gènere: la relació entre el nombre d'homes i el nombre de dones d'una població; usualment el nombre de dones és una mica més del 50% de la població total; una població amb més del 50% d'homes té un índex elevat de masculinitat; per contra, una població amb més del 55% de dones té un índex elevat de feminitat.
Moviments o dinàmica natural de població miniatura|Estats del món segons llur taxa de natalitat Les poblacions canvien constantment. Hi ha dues maneres en què un individu pot entrar a una població: per mitjà del naixement o per mitjà de la immigració. De la mateixa manera, hi ha dues maneres en què un individu pot sortir d'una població: per mitjà de la mort o de l'emigració. Per tant, aquests són els tres processos més rellevants de la demografia: la natalitat, la mortalitat i la migració.Flores, Nadia (2006). What is Demography? Texas A&M University. [Data de consulta: 10 de novembre, 2007] Aquests tres processos es poden descriure amb estadístiques demogràfiques: la taxa de natalitat: es refereix al nombre anual de naixements per cada 1.000 habitants; aquesta estadística també es coneix com la taxa crua de natalitat; la taxa de mortalitat: es refereix al nombre anual de morts per cada 1.000 habitants; aquesta estadística també es coneix com la taxa crua de mortalitat; i la taxa neta de migració: es refereix a la diferència entre la taxa d'immigració i la taxa d'emigració; és a dir, el nombre anual d'immigrants per cada 1.000 habitants menys el nombre anual d'emigrants per cada 1.000 habitants de la mateixa àrea geogràfica.
Tres estadístiques relacionades amb aquests processos són: la taxa de fecunditat: la mitjana de fills que una dona d'una àrea geogràfica tindrà si visqués a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord amb la taxa de fecunditat per a cada grup o cohort d'edat; la taxa de creixement poblacional: el canvi percentual anual d'una població, resultat del balanç entre els naixements, morts i la migració d'una àrea geogràfica en particular; i la taxa de creixement natural: el canvi percentual anual d'una població considerant només els naixements i les morts però no pas la taxes de migració.
Una població estacionària és aquella en què l'edat i les taxes de fecunditat tenen com a resultat una taxa de natalitat constant i igual a la taxa de mortalitat, de manera que no hi ha cap creixement poblacional. El nivell de la taxa de fecunditat total compatible amb la població estacionària es coneix com la taxa de reemplaçament. Això vol dir que taxes de fecunditat majors a la taxa de reemplaçament tindran com a resultat creixement poblacional, i taxes de fecunditat menors a la taxa de reemplaçament tindran com a resultat un decrement poblacional. Tan bon punt s'hagi arribat a la taxa de reemplaçament, el Banc Mundial ha estimat que passaran 25 anys més abans que s'arribi a la població estacionària atès el gran nombre de famílies que es troben en edat fèrtil.Tietenberg, Tom (2004). Environmental and Natural Resource Economics. Estats Units: Pearson Education. Amb l'envelliment de la població, finalment s'arriba a la població estacionària. miniatura|Model de Transició Demogràfica La transició demogràfica és un model basat en els estudis del demògraf Warren Thompson que descriu el canvi de la població a través del temps. Encara que sovint és utilitzat per descriure el comportament poblacional dels últims dos-cents anys dels països desenvolupats, també se'n fa ús per pronosticar la dinàmica poblacional dels països en llur procés d'industrialització i desenvolupament. D'acord amb aquest model hi ha quatre etapes de transició demogràfica: la primera etapa es caracteritza per un balanç entre les taxes de mortalitat i les taxes de fecunditat –ambdues a nivells elevats– i per tant, el creixement poblacional és nul o molt petit; la segona etapa es caracteritza per un increment exponencial de la població causat per una caiguda en les taxes de mortalitat mentre que les taxes de natalitat es mantenen a nivells elevats; la disminució en les taxes de mortalitat pot ser causada per una millora en els serveis de sanitat i/o l'increment en la renda de la llar causat per una ràpida industrialització del país; la tercera etapa es caracteritza per una disminució en la taxa de natalitat, mentre que la taxa de mortalitat s'estabilitza o continua baixant; per l'efecte inercial, la població continua creixent –les persones que havien nascut durant la segona etapa es casen i tenen fills, encara que la taxa de natalitat sigui menor; i