Castellgalí és un municipi del sud de la comarca del Bages on es dona la confluència entre el Cardener i el Llobregat i conté el BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) Conjunt arqueològic de Boades i la Torre del Breny, una de les zones d'interès nacional de l'antiguitat romana més destacables de Catalunya. miniatura|Església Poble amb més de 2.700 anys d'història, que disposa de molt de patrimoni i serveis que fan atractiva la seva visita, no solament per als molts pelegrins que passen fent alguna de les rutes que per ell passen (Camí de Sant Jaume, Camí de Sant Ignasi o Camí Oliva), sinó per totes aquelles persones interessades en la història i la naturalesa.
Geografia Llista de topònims de Castellgalí (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Està situat a l'extrem meridional del pla de Bages, en una elevació que domina la confluència dels rius Llobregat i Cardener, al nord-oest dels contraforts del massís de Montserrat.
A l'espai entre el Llobregat i el Cardener hi ha una plana que rep el nom de Dosrius on es localitza el nucli dispers de Can Font i juntament amb les planes de Boades constitueixen l'espai on es localitzen la majoria de terres de conreu del municipi. La resta del terme municipal és més escarpat i la gran majoria del terreny és boscós amb boscos de pins.
El terreny és argilo-calís i pertany a l'eocè. És ric en fòssils dels gèneres hèlix, pecten, pteris i ostrea entre d'altres.
El pic més alt de Castellgalí es el Talló amb 445 metres d'alçada. Altres pics notoris són el Serrat de Vilomara (414m), el Punxabudell (398m), el turó del Cementiri (296m), la Codolera (261m) i el Tossal del Beu (252m).
Hidrografia És a Castellgalí on es produeix l'aiguabarreig del Cardener i el Llobregat. El terme és drenat també per la riera de Guardiola (també anomenada riera de Cornet), que fa de límit amb el terme de Manresa i afluent del Cardener per la dreta. Mentre que la riera de Castellet flueix pel sud del municipi abans d'anar cap a Sant Vicenç de Castellet i més endavant desembocar al Llobregat. També és notable el torrent del Rubió, el qual provinent de Vallhonesta voreja la urbanització de la Torre del Breny.
Història Època íbera Els primers indicis de població es troben a Boades, que fou inicialment un assentament ibèric entre els segles VI a.c. i I a.c. i al poblat ibèric del Puig del Castell entre els segles IV a.c. i I a.c..
La localització de l'assentament de Boades entre els rius Llobregat i Cardener permetia als seus pobladors gaudir de terrenys fèrtils on cultivar exitosament cosa que provocà un excedent i exportació de cereals. També hi havia cultiu d'olivera i vinya. A més el terreny afavoria a la cacera. L'assentament es localitzava a la zona de cal Roc prop d'un meandre del Llobregat.
Època romana Amb l'arribada dels romans el poblat ibèric del Puig del Castell va ser progressivament abandonat mentre que l'assentament de Boades es reconfigurà com a vil·la romana i va actuar com a centre comercial estratègic ja que s'hi trobaven les rutes comercials provinents de Llobregat i el Cardener.
Durant aquest període es varen erigir també varis monuments funeraris importants tals com la Torre del Breny i el sepulcre romà de Boades. La Torre del Breny va ser un sepulcre romà monumental en forma de temple, desmuntat en part el 1870 per aprofitar-ne la pedra en una resclosa propera. El sepulcre romà de Boades en canvi està situat uns 100 m al sud de la vil·la romana i va ser construït durant el segle III, a més és considerat un dels prototips dels edificis funeraris romans a Catalunya.
El material extret de les excavacions arqueològiques de la zona es troba actualment al Museu Comarcal de Manresa.
Edat mitjana
La història dels inicis del poble coincideix amb la del seu castell. En un document de 924 apareix citat el Castelo de Galindo ("castell de Galí") que demostra l'origen del topònim. Se sap poc de la història d'aquest castell, avui en ruïnes. Els primers senyors del castell i del terme van ser els Galí. Més endavant va passar a una branca dels Gurb amb Bernat de Gurb llegant-lo a un dels seus fills menors. El 1178 el castell va ser venut, amb el seu senyoriu, al rei Alfons I per Sibil·la. Després de la compra el rei Alfons I el va lliurar a uns feudataris.
Durant el període en el qual Castellgalí era una propietat reial quest era governat per castlans vassalls del rei. Aquests van prendre com a cognom el nom de Castellgalí inaugurant així una nova dinastia. Al final aquest període la pesta negra afectà Castellgalí provocant que molts masos quedessin buits i la mort de últim castlà: Berenguer de Castellgalí, i poc després de la seva muller Guilleuma de Rocafort i Castellet.
El 1350, Pere el Cerimoniós el va vendre a Bernat Torres per 8.000 sous. El fill d'aquest, Dalmau Torres, el va vendre el 1413 a Lluís de Rajadell, germà petit del senyor de Rajadell. L'any 1448 tingué lloc una de les múltiples reunions del sindicat remença a arreu del territori per a l'abolició dels mals usos. Hi participaren 15 pagesos del municipi. A l'inici de la Guerra Civil catalana el senyor de Castellgalí: Manel de Rajadell, va marxar del poble ja que ell era partidari de Joan II. Així el senyoriu va ser cedit de forma momentània al monestir de Montserrat. Es creu que el castell va ser destruït durant aquesta guerra entre 1462 i 1472.
Edat moderna Entre els segles XVII i XVIII es va produir una gran expansió del cultiu de la vinya a causa de l'expansió demogràfica i la creació del contracte de lloguer de rabassa morta (fins a la mort de les vinyes), fet que va permetre que Castellgalí consolidés el seu nucli. Va ser durant aquesta època que el casc antic va adquirir la configuració urbana que encara resta avui dia, fet que es pot comprovar mirant els anys gravats a les llindes de les cases del poble, on a més de l'any de construcció de la casa, es pot apreciar a vegades els gravats que anunciaven els nous serveis que s'oferien (una ferradura, un pa i un ganivet...), així com en els noms populars donats a les cases (com a Cal Ferrer). Naixeria el barri antic al voltant del camí ral, l'hostal i l'Església. Els seus últims senyors feudals van ser els Amigant, marquesos de Fonollar, ja que a partir de la constitució de 1812, s'eliminen els drets feudals. Els Despujol, marquesos de Palmerola, va ser l'última família noble en heretar les propietats dels Amigant.
Edat contemporània El convuls també marca Castellgalí, des de la guerra d'independència, passant per les tres guerres carlistes, però també va resultar ser el segle on es va crear el nou cementiri (1892), l'ampliació de l'església (1897), l'arribada del ferrocarril (1859) o l'arribada de l'antena telegràfica (1887). En aquest període de canvis i conflictes, on s'extingeixen els drets senyorials, es perden les últimes colònies espanyoles i les constants guerres assolen el país, Castellgalí va ser considerat com a lloc segur, actuant com a lloc on refugiar les tropes. Allí es van refugiar el sometent contra els francesos, tropes carlistes i liberals i va ser lloc de pas de totes elles. Aquest segle, s'instal·laran les primeres fàbriques (1816 Barrera, 1860 Cots, 1896 Sant Jaume o 1898 Carbons Elèctrics) que configuraran el Castellgalí del . Amb la revolució de la gloriosa l'any 1868 es va constituir una junta revolucionària al municipi.
L'any 1882 el poble comptava amb una escola pública primària mixta i es produïen cereals, llegums, hortalisses i vi a més d'haver-hi abundants conills i perdius. També hi havia una fàbrica de teixits.
Entre el 1908 i 1914 Anton Vila i Sala va ser el rector de Castellgalí, el qual s'interessà sobre l'origen del poble i publicà textos com El feudalisme de remensa ab notes referents a Castellgalí i Lo senyoriu feudal de Castellgalí.
Amb la proclamació de la República Catalana al 1931 el municipi s'adherirà a aquesta el 17 d'abril.
El resultat de la industrialització de Castellgalí, que va començar en el , farà que la població creixi fins a finals dels anys 70, exceptuant els anys de la Guerra Civil, on els estralls d'aquesta contesa, a més d'en la població, es faran notar en la pèrdua de patrimoni moble, principalment eclesiàstic, com la destrucció dels retaules del segle XVII de l'església de Sant Miquel i de Santa Margarida, les urnes de plata del mateix segle, amb els cossos de Sant Honest i Sant Repel·lió o la destrucció de la figura de Sant Miquel.
La població s'anà reduint fins a meitat anys 90, quan creixerà fins a l'actualitat. També cal destacar el naixement de la zona residencial de Mas Planoi, en quatre zones. Una zona de cases unifamiliars que pren el nom de la masia que allí es troba des de, com a mínim, el segle XV i on, actualment es continua ampliant amb la urbanització recent de Ca l'Enric de Calafell.
Economia i demografia La renda bruta mitjana en el municipi de Castellgalí es va situar en 2019 en 28.864 euros, la qual cosa situa al municipi en el lloc número 380 en el rànquing de renda bruta declarada de tot Espanya, segons les dades fetes públiques per l'Agència Tributària, que només inclouen localitats amb més de 1.000 habitants. En comparació amb l'any anterior, la renda mitjana de Castellgalí ha variat en 1.188 euros més (un 4,29% en percentatge).
La població (castellgalins o castellgalinencs) ha fluctuat molt al llarg dels anys. Després d'una important reculada al llarg de la segona meitat del , es va donar un increment que va arribar al punt culminant en 1960, data a partir de la qual la població va anar baixant gradualment fins a l'any 1996 a partír del qual començà a créixer altre cop fins a l'actualitat: el 1986 la població era de 705 h el 1991 de 702 h. El 1996 hi havia 782 h i el 2005, 1.282 h, el 2021 es va situar a 2119 h. Actualment, la xifra s'acosta als 2300 habitants. miniatura|Els Carburos L'agricultura del municipi és predominantment de secà. Els principals cultius són l'ordi, les hortalisses i les oliveres. La ramaderia és bastant rica, especialitzada principalment en la cria de porcs, pollastres i vaques. Quant al sector industrial, la primera empresa que es va instal·lar en el municipi, en 1898, va ser la fàbrica de carbons elèctrics de Climent Asols i Bovets. Constituïda en 1902 com a Companyia Fabril de Carbons Elèctrics, va anar també la primera de l'estat. La Gran Guerra va donar un fort impuls a les activitats de l'empresa i en 1914 va guanyar un concurs per a la venda de carbons elèctrics destinats a l'enllumenat de Glasgow i Melbourne. Els productes de la fàbrica van ser comercialitzats amb el nom de Claret. L'empresa com a tal ja no existeix, però en les seves instal·lacions s'han establert diverses indústries. Encara es conserven les sis xemeneies i és l'única fàbrica d'Espanya amb aquesta quantitat de xemeneies. Entre la resta de les empreses del municipi, destaca una empresa pedrera. Actualment, el municipi compta amb sis polígons industrials (Els Torrents, La Fàbrica, Boades, Els Carburs, Calç Carnet i Pla del Camí), en aquest últim, construït a la fi de la dècada de 1990, hi ha instal·lades diverses indústries.miniatura|Evolució dels habitants de Castellgalí|388x388px
Resultats electorals +Resultats de les eleccions locals al municipi en percentatge de votanyPSCCIUERCJuntsPPC'sCFERCCRIndependents1931Guanyador193451,6948,31197951,6848,32198396,91198725,659,5214,66199139,4460,13199545,8552,57199950,2548,1200363,2931,044,99200761,1232,085,39201151,1938,843,844,57201557,4722,8617,14201950,1833,579,085,77202357,7830,5710,48 miniatura|Bandera de Castellgalí|255x255px
Festes locals miniatura|Santa Margarida|esquerra