miniatura|El molí d'aigua, fou la primera màquina per aprofitar les forces naturals -a part de la vela- i, com a tal, té un lloc especial a la història de la tecnologia, va ser inventat pels enginyers grecs entre els segles I i III. A la fotografia, un molí de farina romà descrit per Vitruvi. La tecnologia de l'antiga Grècia es va desenvolupar durant el , fins al període romà, i més enllà. Les invencions que s'acrediten als antics grecs inclouen l'engranatge, cargol, molins rotatoris, premsa d'eix, tècniques de foneria del bronze, rellotge d'aigua, orgue d'aigua, catapulta de torsió, l'ús de vapor per operar algunes màquines experimentals i joguines, i una taula per trobar nombres primers. Molts d'aquestes invencions es van produir a la fi de l'època grega, sovint inspirats en la necessitat de millorar les armes i tàctiques a la guerra. Tanmateix, els usos pacífics es mostren mitjançant el seu desenvolupament més d'hora amb el del molí d'aigua, un dispositiu que va aconseguir una més gran explotació a gran escala sota els romans. Van desenvolupar la topografia i la matemàtica a un estat avançat, i molts dels seus èxits tècnics van ser publicats pels filòsofs, com a Arquimedes i Heró d'Alexandria.
Personatges relacionats La tecnologia grega antiga està relacionada amb persones diverses, teòriques i pràctiques, la fama de les quals va quedar preservada en els escrits.
Segle VI aC Tales de Milet Anaximandre de Milet. Segons Heròdot, Anaximandre fou el primer grec que va dibuixar un mapa del món. Pitàgores Eupalinos. (Vegeu Túnel d'Eupalinos). Mandrocles. Enginyer militar natural de Samos. Autor del primer pont sobre el Bòsfor en època de Darios I el Gran. Quersifró Metàgenes.
Segle V aC Filolau
Segle IV aC Arquites de Tàrent Enees Tàctic Polieidos de Tessàlia. Enginyer militar de Filip II de Macedònia. Inventor de la Torre de setge anomenada Helèpolis. I de la catapulta de torsió. Diades. Enginyer militar d'Alexandre el Gran. Com a enginyer en cap va intervenir en les operacions del Setge de Tir. Càrias
Segle III aC Ctesibi Euclides Arquimedes Demetri Poliorcetes Epímac d'Atenes Filó de Bizanci
Segle aC Heró d'Alexandria
Segle I aC Vitrubi
Construcció amb pedra miniatura|Esquema d'una grípia. De les moltes construccions amb pedra de l'antiga Grècia poden destacar-se alguns ports, algunes drassanes, moltes muralles, els temples i els teatres. En tots els casos hi ha alguns trets comuns: les pedres s'han de treure de pedreres (amb les eines adequades), s'han de transportar des de cada pedrera fins al lloc de l'edificació, cal tallar-les per fer-ne carreus o altres peces determinades (quan convingui) i, finalment, cal edificar (manipulant pedres de pesos considerables i alçant-les amb grues, perpals, argues i ternals).
Pot afirmar-se que els grecs clàssics disposaven d'una tecnologia per a la construcció en pedra molt notable. Des dels aspectes teòrics (de geometria, disseny i mesura) fins a la realització pràctica. Un dels instruments més notables per a alçar pedres amb una grua era la grípia.
Construcció naval La vida dels antics grecs estava molt lligada al mar i als vaixells. La construcció naval associada era tan complexa i sofisticada com la d'algunes civilitzacions posteriors. Fer vaixells de guerra suposava l'existència de drassanes protegides per muralles, la tala i transport d'arbres des de lluny fins a la drassana, i l'ús de tècniques de disseny i construcció especialitzades. Per a les veles i el cordam calia basar-se en una indústria tèxtil amb les seves tecnologies pròpies.
La tecnologia de l'aigua Alguns dels camps que van estar compresos en l'àmbit dels recursos hídrics (principalment per a ús urbà) inclouen l'explotació de les aigües subterrànies, construcció d'aqüeductes per al subministrament d'aigua, sistemes d'aigües de pluja i clavegueram d'aigües residuals, protecció contra inundacions i drenatge, la construcció i l'ús de fonts, banys i d'altres mesures sanitàries i instal·lacions per a usos recreatius de l'aigua.
Mineria Els grecs van desenvolupar extenses mines d'argent a Lorium, les utilitats d'aquestes van ajudar a donar suport el creixement d'Atenes com una ciutat estat. Es tractava de l'extracció del mineral en galeries subterrànies, rentar-lo i fer-lo fondre per a extreure'n el metall. Les taules de rentat encara existeixen en el lloc. S'hi utilitzava l'aigua de pluja recollida durant els mesos d'hivern i es guardava en cisternes. La mineria també va ajudar a crear la moneda amb l'encunyació del metall.
Tecnologia El fracàs dels grecs per desenvolupar més la tecnologia de vegades s'ha atribuït a la baixa condició de les persones que realitzaven el treball. El treball manual va ser menyspreat, i qualsevol aplicació de la ciència era probable que es perdés l'estatus en la societat, això va comportar l'eliminació de gran part de l'incentiu per cercar la innovació tecnològica. Un sofisticat túnel construït per a un aqüeducte al per l'enginyer Eupalinos a Samos va aconseguir una certa nova avaluació de les habilitats en els grecs.