fou un cantautor i guitarrista valencià, pioner —junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante— de l'anomenat rock mediterrani durant els anys de la Transició espanyola. Els darrers anys de vida feu carrera en solitari com a «transautor». A més de dedicar-se a la música, també treballà en el camp de la creació gràfica. També va ser mestre de ioga a partir del 1991.
Biografia miniatura|esquerra|El 1967 al Teatre Modern d'Alginet Vinculat des de ben xicotet a l'ambient artístic i musical per circumstàncies familiars, als catorze anys debutà amb els Brots, una orquestra local. Més avant, formaria part de conjunts com els Ribersons, Els Cinc Xics o Els Pavesos i acompanyaria a solistes com Eduardo Bort o Juli Bustamante, amb el qual acabaria co-liderant el grup In Fraganti.
El 1979 publicà el seu primer disc com a artista titular, acompanyat de Bon Matí, un conjunt de vint-i-quatre músics entre els quals alguns africans i caribenys: Humitat relativa, publicat per primer cop pels segells Pu-put! i Zafiro és considerat per la crítica un dels cinquanta millors discs del pop espanyol i part d'una trilogia mediterrània que inclou el Brossa d'ahir de Pep Laguarda (1977) i el Cambrers de Bustamante (1981); després de buscar el màster original pels arxius de Sony, l'any 2018, LaCasaCalba el reedità en compacte i en vinil de 180 grams, encara que sense la col·laboració de Remigi, retirat del circuit artístic.
L'alcudià Òscar Briz (seguidor, admirador i, finalment, col·laborador de Palmero) li dedicà la primera cançó del seu segon disc en valencià, PurDesig: una rumba titulada Remigi. Morí el 24 de gener de 2026 a la seva població natal, l'endemà de complir els setanta-sis anys.
Obres Discografia A banda d'algunes gravacions no especificades en EMI-Odeón amb Els 5 Xics entre 1970 i 1976, la seua producció comprèn almenys quatre discs com a artista titular i mitja dotzena llarga de col·laboracions en recopilatoris o gravacions d'altres artistes, especialment del ja esmentat Bustamante:
Els Cinc Xics: Todas sus grabaciones (RO 51432)
Remigi Palmero: Afuera adentro (PDI, 1989), senzill Remigi Palmero: Emparín (Difusió Mediterrània, 1992), senzill Remigi Palmero: Línia de foc (EGT-Discmedi, 1994), inclou una nova versió de L'olor a garrofa Diversos autors: Cántame mis canciones (Columna, 1998), disc d'homenatge a Jackson Browne Remigi Palmero: Sense comentaris (LaCasaCalba, 2007), gravat a sa casa només amb la veu i la guitarra
Col·laboracions Bustamante: Cargo de mi (DM, 1986) Bustamante: Salón Fujiyama (GA, 1988) Julio Bustamante: Material volátil (2005)
Bibliografia
Palmero, Remigi: Cançons-Canciones 1976-1988 (Uberto Stabile Editor, València 1988) Palmero, Remigi: Línia de foc (cançons i poemes) (Edicions de la Guerra, València 1994)
Referències
Enllaços externs YouTube.com vídeos de Remigi en directe Remigi Palmero per Vicent Partal
Categoria:Artistes alginetins Categoria:Cantants de la Ribera Alta Categoria:Compositors de la Ribera Alta Categoria:Cantautors valencians en català Categoria:Morts a Alginet Categoria:Cantautors valencians del segle XX Categoria:Cantautors valencians del segle XXI Categoria:Compositors valencians nascuts al segle XX Categoria:Valencians morts al segle XXI Categoria:Valencians nascuts al segle XX