miniatura|La Cort General de Catalunya segons una miniatura d'un incunable de 1495 de les Constitucions de Catalunya El Parlament de Catalunya (, ) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que: Representa el poble de Catalunya. Exerceix la potestat legislativa, aprova el Pressupost de la Generalitat de Catalunya i controla i impulsa l'acció política i de govern. És inviolable.
La seva composició ha de ser d'entre 100 i 150 diputats, actualment està format per 135 diputats, que s'elegeixen per sufragi universal. Les seves sessions són dutes a terme al Palau del Parlament al parc de la Ciutadella de Barcelona.
Els primers antecedents es remunten al , amb la Cort Comtal de Barcelona i les Assemblees de Pau i Treva, evolucionant en la Cort de General de Catalunya. El Parlament actual es va establir el 1932, durant la Segona República Espanyola. Després de la Guerra Civil (1936-1939) va exiliar-se i es va restablir definitivament l'any 1980.
Història Les Corts Catalanes (1283-1714)
Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval. Així, l'historiador del constitucionalisme anglès Charles Howard McIlwain va escriure: "en la Definició d'organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya" del .Joaquim Albareda, Estat i nació a l'Europa moderna
Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al , amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tres braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.
Al , de les Corts Generals sorgeix un organisme permanent, la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles i , aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d'Àustria, que governaven des de Madrid.
Al , després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern.
La Mancomunitat de Catalunya (1913-1925)
No va ser fins al que va tornar-hi a haver un òrgan d'autogovern català, la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925), que va ser abolida per la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.
Estava integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell, format per vuit consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.
El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939) El 1931, s'instituí la Generalitat de Catalunya, i amb ella el Parlament. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessió constitutiva s'escaigué el 6 de desembre del mateix any. La Guerra Civil espanyola significà altre cop la fi del parlament, el 1938.
De l'exili al restabliment (1939-1980) A la fosca etapa entre el 1939 i el 1980 el Parlament sobrevisqué només en el desig dels patriotes catalans i la duresa d'un exili forçat després de l'abolició per la força militar de les institucions constitucionals, mentre les forces democràtiques internacionals, es rentaven les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, i tancaven els ulls als ajuts dels feixismes italià i alemany.
El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-actualitat) El Parlament actual fou restaurat poc després que la Generalitat de Catalunya, i legalitzat formalment amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979. Jaume Giménez Serra, ordenança del Parlament quan va ser tancat arran de l'avenç de les tropes del bàndol sollevat, va ser la persona qui obrí les portes d'aquest edifici quaranta-un anys després de tancar-les.Jaume Giménez Serra i el Parlament Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el 10 d'abril del mateix any.
El 27 d'octubre de 2017 es va aprovar una DUI (Declaració Unilateral d'Independència) en una votació secreta amb 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc, absent la majoria de l'oposició en protesta. (anul·lada pel Tribunal Constitucional, a causa del recurs del Govern d'Espanya). miniatura|Proposta de resolució per a la Constitució d'una República Catalana aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 d'octubre de 2017
Marc jurídic El marc jurídic es preveia en la llei 3/1982 de 23 de març, però aquesta llei fou derogada amb l'entrada en vigor de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, que s'absté de regular el Parlament, ja que l'Estatut del 2006 en retirava la reserva de llei i l'atribuïa íntegrament al Reglament del Parlament de Catalunya
Organització Avui en dia el Parlament de Catalunya és un òrgan de representació legislativa format per una sola cambra. Els seus membres són escollits per a períodes de quatre anys des de la data de realització de les eleccions. Des de la transició la seva elecció es fa per llistes tancades i bloquejades per a cadascuna de les quatre circumscripcions electorals actuals, les quatre províncies catalanes (des de 1979: 85 diputats a Barcelona, 18 a Tarragona, 17 a Girona i 15 a Lleida). El funcionament i organització interna del Parlament es regula mitjançant un reglament que té rang de llei.Reglament del Parlament de Catalunya Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4553 - 18/01/2006 La dissolució del Parlament és atribuïda expressament al President de la Generalitat.
El Ple i la Diputació Permanent miniatura|L'edifici del Parlament de Catalunya, situat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona, amb l'escultura Desconsol, en primer terme miniatura|Sala de passos perduts que mena al despatx presidencial miniatura|Mesa presidencial miniatura|Saló de plens Un cop celebrades les eleccions, el Parlament es constitueix en les dates segons el que disposa el decret del President de la Generalitat pel qual es convocaven les eleccions, i que ha d'estar dins dels 20 dies següents al dia de la celebració de les eleccions. En el cas que no fos dictat el decret de convocatòria, el Parlament es constituirà a les deu del matí del 5è dia següent a l'expiració del termini indicat. En aquesta sessió de constitució es forma una mesa d'edat transitòria que regirà la presa de possessió dels diputats electes. Els diputats prenen les seves atribucions en una primera reunió plenària constitutiva. En aquesta sessió constitutiva els diputats prenen possessió de la seva acta.
El conjunt de tots els diputats és el Ple i aquest és l'òrgan suprem del Parlament, debat i decideix sobre les matèries que són de la seva competència segons l'Estatut. El ple es reuneix ordinàriament en dos períodes anuals: del 16 agost al 31 de desembre; i del 15 de gener al 31 de juliol. Fora d'aquests períodes el ple no es reuneix excepte si ho demanen el President de la Generalitat; tres grups parlamentaris; la quarta part dels seus membres o la Diputació Permanent.
La Diputació Permanent (art. 65 - 67 del Reglament) assumeix les funcions del ple fora dels períodes de sessions ordinaris i en el moment que es convoquen eleccions al Parlament. La formen 23 diputats de forma corresponent a la composició relativa del Parlament. És presidida igualment pel president del Parlament.
El President i la Mesa
Tot seguit el ple escull per votació directa entre els mateixos diputats el president del Parlament i la mesa del Parlament que són els set diputats que regiran el funcionament intern del parlament. El President és escollit de la següent manera:
Majoria absoluta en la 1a votació. En cas que cap diputat obtingui majoria absoluta, es repeteix l'elecció entre els dos diputats que s'hagin apropat més a la majoria, sent escollit per majoria absoluta. En cas de paritat es repeteix la votació fins a 4 vegades. Si segueix la paritat, és elegit el diputat de la formació amb major representació.
El president representa la institució que presideix i és responsable de fer complir el reglament i mantenir l'ordre i l'educació durant les sessions parlamentàries. La Mesa és presidida pel mateix president del Parlament, dos vicepresidents i quatre secretaris. La Mesa assisteix al President en les seves funcions. El president pot delegar algunes de les seves funcions en els vicepresidents. L'article 29.3 del reglament atribueix a la mesa les funcions de: Adoptar les decisions que requereixen les tramitacions parlamentàries, en cas de dubte o de llacuna reglamentària. Adoptar les decisions i les mesures que requereix l'organització del treball parlamentari. Executar els pressupostos del Parlament. Qualificar, d'acord amb el Reglament, els escrits i els documents d'índole parlamentària, i declarar-ne l'admissibilitat o la inadmissibilitat. Decidir la tramitació de tots els escrits i els documents d'índole parlamentària, d'acord amb les normes establertes per aquest reglament. Aplicar els Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament, i elaborar les propostes de modificació que correspongui. (mesa ampliada) Elaborar el pressupost del Parlament perquè, si escau, sigui aprovat pel Ple. (mesa ampliada) Controlar l'execució del pressupost i presentar al Ple la liquidació corresponent en cada període de sessions. (mesa ampliada) Aprovar la composició de les plantilles de personal del Parlament i les normes que regulen la manera d'accedir-hi. (mesa ampliada) Complir qualsevol altra funció que li encomana aquest reglament i les de caràcter executiu que no són atribuïdes a cap òrgan específic. Declara la condició de Cap de l'oposició.
Hi ha funcions que han de ser tramitades per la mesa ampliada que resulta d'afegir un diputat dels grups parlamentaris que no estiguin ja representats a la Mesa.
Grups parlamentaris Els diputats es poden agregar per a constituir grups parlamentaris que són adscrits a un sol partit polític o coalició electoral (art. 19 del Reglament). Cada diputat només pot pertànyer a un sol grup parlamentari. Cal un mínim de 5 diputats per a formar un grup parlamentari propi. Els diputats que no s'integren a cap grup parlamentari passen a formar el grup mixt.
Cada grup parlamentari pot designar potestativament un portaveu. El conjunt de portaveus, la Junta de Portaveus, assessora a la Mesa del Parlament per a l'ordenació i regulació les sessions parlamentàries, l'assignació dels escons a cada parlamentari, assignar a quina comissió s'han d'adreçar les proposicions i projectes de lleis. Els vots dels portaveus són ponderats segons el pes específic del seu grup parlamentari.
Comissions