Durant l'existència del Virregnat del Riu de la Plata, la monarquia espanyola hi va mantenir escasses forces militars professionals (veteranes). Convocava milicians per a suplir l'escassedat quan les circumstàncies ho requerien. Arran de les Invasions Angleses del 1806 i 1807, les milícies urbanes de Buenos Aires van ser organitzades de forma permanent i semiprofessional, donant origen a les unitats militars que després de la Revolució de Maig del 1810 van formar els primers exèrcits de les Províncies Unides del Riu de la Plata. En el cas de Montevideo van donar lloc a unitats que es van mantenir sota bandera reialista fins a la caiguda de la ciutat el 1814. Mitjançant la continuïtat històrica algunes d'aquestes unitats van seguir existint a la República Argentina i també a la República Oriental de l'Uruguai.
Autoritats Militars del Virregnat El virrei era el representant local del Rei d'Espanya i com a Capità General era el comandant de totes les forces militars de terra i mar del virregnat.
Des de la implementació de les intendències el 1784, els governadors intendents provincials van rebre la causa de guerra com a part de les seves atribucions de govern, quedant al comandament de les forces militars de la seva jurisdicció. Si el governador no era un militar, només li corresponien els assumptes d'intendència o hisenda militar, com per exemple, el pagament dels sous, delegant el comandament a un comandant. Des del 1784 van existir les governacions d'intendències de: Còrdova del Tucumán, Salta del Tucumán, Paraguai, Potosí, Chuquisaca, Cochabamba, La Paz, Puno (fins al 1796), i Buenos aires. Totes elles sota el comandament militar del virrei i totes de nomenament reial.
Els governadors polítics i militars eren caps militars de designació reial que entre les seves atribucions exercien la causa de guerra en zones frontereres amb el Brasil Portuguès. Van existir: Montevideo, Moxos, Chiquitos (sota dependència militar del governador intendent de Cochabamba) i el de Misiones Guaranís, que des del 1806 el va exercir el governador intendent del Paraguai.
Una Reial Cèdula del 21 de febrer del 1783 va instituir al Riu de la Plata el càrrec de subinspector general del virregnat del Riu de la Plata i cap subaltern del virrei, denominat inicialment inspector general i les funcions del qual eren: Cuidar la disciplina de les tropes, informar sobre els mèrits dels oficials, passar revista a les unitats, preparar plans defensius i mantenir-se informat sobre el nombre d'unitats i els seus efectius. Era el segon cap militar del virregnat. El primer a ocupar aquest càrrec va ser el brigadier Antonio Olaguer Feliú. El 1797 el va substituir Rafael de Sobremonte, i el 1804 el va succeir Pedro de Arce fins que el virrei Cisneros el 1809 el va substituir per Bernardo Lecocq, qui va mantenir el càrrec en reconèixer a la Junta de Buenos Aires el 25 de maig del 1810. El 16 de juliol del 1810 el Consell de Regència d'Espanya i les Índies va nomenar a Gaspar de Vigodet al mateix moment que com a Governador de Montevideo, qui va arribar a aquesta ciutat el 7 d'octubre del 1810 i es va mantenir al càrrec fins a la rendició de la ciutat el 1814.La web de les Biografies.
Els funcionaris civils que auxiliaven al virrei i el capità general en funcions eren: El secretari de la capitania general, que era al mateix temps el secretari del virregnat - càrrec similar al d'un ministre--, lauditor de guerra, l'escrivà de guerra, el comtador d'exèrcit i el tresorer d'exèrcit.
El comandant general de la frontera estava a càrrec de la línia de defensa contra els indígenes. El de la frontera de Buenos Aires, era generalment també el comandant del Cos de Blandengues. Existien altres, tals com el de la frontera de Mendoza, el de la frontera de Còrdova i el de Tomina. Aquests comandants eren secundats pels mestres de camp que eren els caps de sectors de frontera a càrrec d'alguns fortins.
Als partits on es dividien les intendències, la causa de guerra estava a càrrec del comandant d'armes o comandant militar que comandava forces, generalment milicianes, que es trobaven a les ciutats, vil·les o llocs de certa importància. Complien funcions militars i de policia, i els incumbia lorganització de les milícies locals i la reunió de les cavallades. El càrrec era generalment exèrcit pels subdelegats de la Reial Hisenda dels Partits.
A les places militars importants van existir altres autoritats com el tinent del rei, creat a Buenos Aires el 1714 com a segon governador (després va desaparèixer) i el sergent major de la plaça que complien funcions subordinades als comandants i governadors.
Van existir altres autoritats militars transitòries, com el comandant general de la campanya de la banda septentrional del Riu de la Plata, funció que complia generalment el subinspector general, a qui se li ficava a càrrec de tots els comandants militars de la Banda Oriental. El Quarter Mestre General de l'Exèrcit en Campanya, tenia funcions de cap d'Estat Major.
Quan el virrei ho estimava convenient, o quan l'obligava el pla de defensa aprovat pel rei, es convocava a una junta de guerra, per a la qual el virrei designava un grup de caps, que havien d'estudiar i efectuar recomanacions sobre els assumptes que se'ls hi sotmetien a dictamen.
Tots els ascensos d'oficials militars eren de nomenament reial, el mateix que la comandància i l'estat major de les unitats veteranes i milicianes.
Places militars El 1803 existien les següents places militars al virregnat, cadascuna amb un estat majorEl pigall de cecs caminants des de Buenos Aires fins a Lima, 1773. Volum 4 de Biblioteca de l'Acadèmia Nacional de la Història. p. 493-496. Autors: Concolorcorvo, José Joaquín Araujo. Editor: Companyia Sud-Americana de Bitllets de Banco, 1908 Buenos Aires (sergent major, tres ajudants majors i un ajudant d'ordres del virrei) Charcas (governador) Paraguay (governador) Potosí (governador) La Paz (governador) Cochabamba (governador) Córdoba del Tucumán (governador) Salta del Tucumán (governador) Moxos (governador) Chiquitos (governador) Santa Fe (comandant el tinent de governador Corrientes (comandant el tinent de governador) Misiones Guaraníes (governador i un sergent major) Maldonado (comandant) Fuerte de Santa Teresa (comandant) Colonia del Sacramento (comandant) Ensenada de Barragán (comandant) Carmen de Patagones (comandant) Illa i Presidi de Martín García (comandant) Illa i Presidi de la Soledad de Malvinas (comandant i un ministre) Santa Tecla (comandant, fins al 1801)
Unitats Veteranes Els oficials es formaven en els cossos veterans ingressant com a cadets. Havien de pertànyer a la noblesa o ser fills d'oficials (mínimament d'un capità) o net com a mínim d'un tinent coronel. Els soldats de la tropa eren generalment reclutats a Espanya, on servien durant vuit anys. Podien ser elegits en un sorteig realitzat a la seva província d'origen o ser voluntaris enganxats o reenganxats. Altres eren reclutats com a càstig en forma de deportació, aplicant-se el mateix sistema per als criolls sense ocupació coneguda. Els soldats veterans eren professionals que rebien un salari anomenat prest, s'aquarteraven (es tancaven al quarter) de forma permanent i tenien dedicació exclusiva a l'exèrcit.
Regiments d'Espanya de guarnició al Riu de la Plata En temps previs al virregnat El 1725 van ser enviats a Buenos Aires dos-cents infants i dos-cents soldats de cavalleria, per a sumar-los als tres-cents vuitanta-nou soldats veterans de la guarnició. L'abril del 1729 van arribar a Montevideo dos-cents infants de la guarnició de Cadis (agafats dels Regiments de Saboya, Badajoz, Valladolid, Canàries i Espanya), junt amb vint-i-nou dracs del Regiment de Pavia, vuit oficials i les famílies canàries amb les que es va fundar la ciutat. El 1736 van arribar a Buenos Aires dos-cents catorze dracs i deu oficials, que al setembre van passar a la guarnició de Montevideo.
Al 20 de març del 1737, es va produir l'arribada des d'Espanya a l'Ensanada de Barragan, de quatre companyies amb dotze oficials, vint sergents i caps, i dos-cents vuit soldats en total del Regiment de Cantàbria. Després de participar en el setge de Colònia del Sacramento, al juliol es van situar a Montevideo. Aquestes es van fusionar el 1743 amb les quatre companyies amb cent vuitanta-quatre homes que formaven la tropa veterana de Buenos Aires. Les vuit companyies van ser conegudes com a Infanteria Antiga, constituint la guarnició fixa.
Junt amb el governador Pedro de Ceballos, a l'agost i novembre del 1756 van arribar a Buenos Aires cinc-cents seixanta-quatre soldats d'infanteria, amb vint-i-quatre sergents i dotze tambors. Els dracs eren tres-cents setanta, amb vint sergents i deu tambors. Els oficials eren dos tinents coronels, nou capitans, deu tinents, quatre subtinents, un capellà i dos cirurgians.
El 1764 es va formar a Espanya el Batalló d'infanteria de Buenos Aires, format per una companyia de granaders i set fusellers, que va embarcar al novembre del mateix any cap al Riu de la Plata. El 5 de febrer del 1765 es van embarcar a Espanya el Regiment d'Infanteria de Mallorca format per dos batallons amb mil dues-centes places, el primer batalló del Regiment d'Àfrica amb sis-centes places, i el segon batalló del Regiment de la Corona amb sis-centes places. El Regiment d'Àfrica va tornar a Espanya abans de finalitzar l'any i el de la Corona va realitzar una expedició a l'Alt Perú i el 1767 es va refundi en l'Assemblea d'Infanteria.
El 1766 van arribar a Buenos Aires tres companyies del Batalló de Santa Fe, creat originàriament per a la Nova Granada.Els cossos militars a la història argentina: organització i uniformes: 1550-1950. p. 41. Autor: Julio Mario Luqui-Lagleyze Editor: Institut Nacional Sanmartinià, 1995
El febrer del 1771 va arribar a Montevideo el segon Batalló del Segon Regiment de Catalunya (conegut com a Batalló de Voluntaris de Catalunya), junt amb una companyia d'artillers. L'octubre del 1771 va ser creat el regiment de Dracs, format per soldats dels regiments de Mallorca i Catalunya, dels que la resta tornaria a Espanya el 1772. Un estat de forces de l'1 de febrer del 1772 senyala que el Regiment de Catalunya havia transferit dos-cents seixanta-un homes al Regiment d'Infanteria de Buenos Aires, cinquanta al de Dracs i nou a l'Assemblea d'Infanteria.El virregnat de les províncies del Riu de la Plata, la seva organització militar: Contribució a la "Història de l'exèrcit argentí". Volum 747 de Biblioteca del oficial. p. 201. Autor: Juan Beverina. Edició 2. Editor: s.n., 1992 El 2 de març del 1773 van arribar destacaments de Dracs del Rei i de Dracs de la Reina, vint-i-nou soldats del Regiment de Galícia, vint-i-cinc del Regiment de Burgos i destacaments dels regiments de Toledo i de la Corona, amb la finalitat d'aplegar les baixes de la guarnició fixa.
El novembre del 1774 va arribar a Buenos Aires el Regiment d'infanteria de Galícia (mil dues-centes places, trenta soldats destacats a les Malvines el 1775), que s'hi va quedar fins al 1778, quan va ser rellevat per les unitats que van quedar de la guarnició del Riu de la Plata arribades amb Ceballos: El Batalló número dos del Regiment de Saboya (amb cinc-cents cinquanta-set soldats de tropa) sota el comandament del tinent coronel Antonio Olaguer Feliu, quatre companyies del Cos de Dracs d'Almansa (amb dos-cents trenta-dos soldats de tropa, anomenats Dracs de l'Expedició i posteriorment Dracs de Montevideo), i quaranta-set artillers del Reial Cos d'Artilleria. Cent seixanta soldats del Regiment de Zamora van ser destinats a reforçar el fixe d'infanteria el 1778. El 1780 el Regiment de Saboya va abandonar Montevideo i va participar en l'expedició a l'Alt Perú, tornant a Espanya el 9 de febrer del 1782.
Expedició de Ceballos del 1776 i instauració del virregnat