Al-Mughayyir () és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 24 km al nord-est de Ramal·lah i a 34 kilòmetres al sud-est de Nablus. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 3.030 habitants en 2016. Segons els vilatans el 75% de la seva terra ha estat confiscada per colons israelians, bases militars i reserves naturals.'Israeli settlers torch mosque in Ramallah-area village,' Ma'an News Agency 12 November 2014
Història S'hi ha trobat terrissa de les èpoques romana d'Orient-omeia, mameluc i dels primers anys del domini otomà.Finkelstein et al, 1997, p. 750-1 El Survey of Western Palestine (SWP) del Fons per a l'Exploració de Palestina hi va trobar "antigues cisternes i una premsa de raïm tallada en roca vora la vila, que està ben construït amb pedra tallada."Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 402
Època otomana En 1517, el llogaret va ser inclòs a l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina, i s'han trobat testos de principis del període otomà. Apareix en els registres fiscals de 1596 vcom a Mugayyir, situada a la nàhiya de Jàbal Qubal al liwà de Nablus. La població era de 7 llars i 9 solters, tots musulmans. Pagaven impostos sobre blat, ordi, cultius d'estiu, oliveres, ingressos ocasionals, cabres i ruscs; un total de 4.500 Akçe.Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 132
En 1852, Edward Robinson va descriure el poble com de «grandària considerable» i que estava construït amb pedres tallades. Va assenyalar també que els vilatans eren «bastant civils i que responien fàcilment a totes les nostres consultes.»Robinson and Smith, 1856, p. 292
En 1870 Victor Guérin la va trobar en gran part abandonada pels seus habitants per manca d'aigua potable. Va notar especialment una petita mesquita, que tenia una sèrie de pedres tallades regularment que semblaven antigues. També hi havia diverses coves, excavades en roca, que també semblaven velles.Guérin, 1875, pp. 17 -18
En 1883 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina la descriu com «un petit llogaret de cases de pedra, en una cresta, amb oliveres a l'oest i belles terres de blat de moro al Merj Sia. També hi ha blat de moro al nord.»Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 387
Època del Mandat Britànic En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Mughair era de 179, musulmans,Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus. p. 25 incrementats en el cens de 1931 per El Mughaiyir a 204 musulmans en 41 cases.Mills, 1932, p. 63
En 1945, El Mughaiyir (inclosa Khirbat Jib'it) tenia 290 musulmans,Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 19 amb un total de 33.903 dúnams de terra, segons una enquesta oficial de terra i població.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 60 D'aquests, 361 dúnams eren plantacions i regadiu, 6.908 usades per a cereals,Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 107 mentre 34 dúnams eren sòl edificat.Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 157
Després de 1948 En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Al-Mughayyir fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
Segons els acords d'Oslo II signat entre l'Organització d'Alliberament de Palestina (OLP) i Israel al setembre de 1995, el poble d'Al Mughayyir estava dividit políticament Àrea B i Àrea C. Aproximadament 1.934 dúnams (5.9% de la superfície total del poble) es classifiquen com a àrea B, on l'Autoritat Nacional Palestina té un control total sobre assumptes civils i Israel continua tenint una responsabilitat primordial per a la seguretat. L'àrea B constitueix la major part de les àrees palestines habitades, inclosos els municipis, els pobles i alguns camps de refugiats. La majoria de la població del poble resideix a la zona B que forma una petita part en comparació amb la superfície total del poble. La resta de la zona del poble, que constitueixen 31.121 dúnams (94,1% de la superfície total) es classifica com a àrea C, on Israel manté el control total de la seguretat i l'administració relacionada amb el territori. A l'àrea C, l'administració de terrenys i edificis palestins està prohibida a menys que sigui mitjançant consentiment o autorització de l'Administració civil israeliana. La majoria de les terres situades a la zona C són àrees agrícoles i espais oberts, a més de campaments militars israelians.
El 12 de novembre de 2014, la mesquita d'Al-Mughayyir va ser danyada per un incendi, segons sembla, per un atac de colons israelians.'Protection of Civilians: 11– 17 NOVEMBER 2014,' OCHA November La policia israeliana diu que l'incident no coincideix amb anteriors atacs de "responsabilitat mútua" ' i que era impossible una investigació completa perquè se'ls va negar l'entrada al poble per part de les autoritats palestines.Police unsure of motives behind burned West Bank mosque, The Times of Israel, November 12, 2014 Segons el periodista de Haaretz Chaim Levinson va ser la desena mesquita sotmesa a incendi a Israel i a Cisjordània des de juny de 2011, i cap investigació mai va portar a una acusació.Chaim Levinson, 'Ten torched mosques, zero indictments,' Haaretz 13 November 2014
Referències
Bibliografia
Categoria:Viles de Cisjordània