L'origen de la formació de l'Exèrcit del Nord o Exèrcit del Perú o Exèrcit Auxiliador de les províncies Interiors es remunta al començament de la Guerra d'Independència Hispanoamericana, quan després de produir-se la Revolució de Maig al Virregnat del Riu de la Plata, el 1810, la recentment formada Primera Junta de Govern de les Províncies Unides del Riu de la Plata va enviar des de la capital, Buenos Aires, un exèrcit que va iniciar la Primera expedició auxiliadora de l'Alt Perú amb la finalitat de fer reconèixer la seva autoritat i desallotjar els realistes fidels al Consell de Regència d'Espanya i Índies que governava a part d'Espanya en nom del rei captiu Ferran VII.
Antecedents Una de les més greus dificultats a què va haver de fer front el govern revolucionari de Buenos Aires, va ser la manca de militars entrenats, ja que la Primera Junta havia heretat escasses forces militars veteranes del Virregnat del Riu de la Plata.
Com a conseqüència de la Invasions Angleses al Riu de la Plata, el 1806 s'havien anat formant batallons milicians a Buenos Aires, però el seu nombre es va veure disminuït en finalitzar els Aldarulls d'Álzaga a l'1 de gener del 1809.
L'11 de setembre del 1809, el nou virrei Baltasar Hidalgo de Cisneros havia reduït encara més les milícies de Buenos Aires i havia destinat el 4 d'octubre a part d'elles a sufocar la Revolució de Chuquisaca i La Paz.
La Primera Junta comptava amb la infanteria veterana que estava representada pel Regiment d'Infanteria de Buenos Aires (El Fijo), que es trobava disminuït pel fet que al 1809 algunes de les seves companyies van ser enviades a l'Alt Perú.
La cavalleria estava formada pel Regiment de Dracs de Buenos Aires i el de Cos de Blandengues de la Frontera.
L'artilleria només comptava amb algunes companyies del Reial Cos d'Artilleria distribuïdes pel virregnat.
El 29 de maig del 1810 la Primera Junta va transformar els batallons milicians existents en regiments. Aquesta data es considera el naixement de l'Exèrcit Argentí.
Aquestes unitats fundacionals eren les següents: Regiment d'Infanteria N ° 1 (ex N ° 1 de Patricis) Regiment d'Infanteria N ° 2 (ex N ° 2 de Patricis) Regiment d'Infanteria N ° 3 (ex Arribenys) Regiment d'Infanteria N ° 4 (ex Muntanyesos) Regiment d'Infanteria N ° 5 (ex Andalusos) Regiment de Granaders de Ferran VII Cos d'Artilleria Volant Esquadró d'Hússars del Rei Batalló de Castes (indis, pardos i morenos lliures)
Molts dels primers comandants van ser civils o oficials de graduació inferior, posats al capdavant de les tropes més per la seva convicció política i el seu carisma de comandament que per les seves capacitats militars.
Acta del 25 de maig En l'acta de formació de la Junta de Govern del 25 de maig de 1810 es va estipular:
El 27 de maig la Junta va enviar una circular a les províncies demanant l'enviament de diputats a Buenos Aires i manifestant que enviaria una:
Formació de l'Exèrcit El 14 de juny la Junta va ordenar al vocal Juan José Castelli que emetés un llistat de les tropes amb les que es faria efectiva l'expedició, complint així l'acta del 25 de maig, formant-se un exèrcit de mil cent cinquanta homes. Aquell dia la Junta va nomenar com comandant general de l'expedició al coronel dels Arribenys Francisco Ortiz d'Ocampo, ordenant-li que allistés amb la major urgència els soldats d'acord amb un llistat de companyies que se li va subministrar, indicant-li que el 17 de juny revisarien la força reunida.
El mateix dia van ser nomenats els comandants de l'expedició, capellans, cirurgians, Comissari, Auditor i el Comissionat. El dia 16 es van expedir les instruccions a la Junta de Comissió de l'expedició.
La Junta de Govern va decidir realitzar una col·lecta a Buenos Aires per ajudar els expedicionaris. El secretari Mariano Moreno la va començar, donant al juny unces d'or. La força anava regularment uniformada, amb abundants municions, bon armament i amb sou pagat anticipadament, la qual cosa es va pagar en part amb un emprèstit obtingut del comerç sota garantia del comerciant i del vocal Juan Larrea.
El 25 de juny es va realitzar una revista de les tropes a la Plaça de la Victòria. La força estava formada per les unitats següents:Arxiu general de la República Argentina: Publicació dirigida per Adolfo P. Carranza. Publicat per G. Kraft, 1894. pàg. 78 i 79
La infanteria estava formada per 11 companyies: 2 companyies del Regiment N ° 1 i 2 (Patricis. Els regiments 1 i 2 estaven units. Entre ells els capitans Matías Balbastro i Luciano Montes d'Oca) 2 companyies del Regiment N ° 3 (Arribenys) 2 companyies del Regiment N ° 4 (Muntanyesos) 2 companyies del Regiment N ° 5 (Andalusos, entre ells el tinent Domingo Albariño) 2 companyies del Regiment de Castes (Pardos i Morenos) Cada companyia dels 5 regiments anteriors comptava amb 50 soldats, 4 caps primers, 4 caps segons, 1 tambor, 3 sergents, un subtinent, un tinent i un capità). 50 soldats del Regiment d'Infanteria de Buenos Aires amb els seus oficials (capità, tinent i sotstinent).
La cavalleria estava formada per 3 companyies, cadascuna amb els seus oficials: capità, tinent i alferes. 50 soldats del Regiment de Dracs. 50 soldats de l'Esquadró d'Hússars. 100 soldats del Cos de Blandengues.
L'artilleria estava formada per 4 peces volants, 2 obusos i 2 companyies. El capità Manuel Vidal va ser designat per comandar l'artilleria, però es va excusar i en substitució va ser nomenat el capità Diego Solano. 42 artillers veterans amb els seus respectius oficials (capità Diego Solano, tinent i sotstinent) del Reial Cos d'Artilleria. 64 artillers de la Companyia N° 7 del Batalló d'Artilleria Volant (ex de la Unió) amb els seus respectius oficials (capità graduat Juan Ramón Urien, tinent Felipe Pereyra de Lucena i subtinent Antonio Bordas). 19 genets auxiliars per tenir cura del tren i la caballada
Plana Major La Junta comptava amb una Secretaria de Guerra que va ocupar Mariano Moreno.
A similitud dels exèrcits de la Revolució francesa, la Junta va designar a l'exèrcit al seu representant o comissionat, Hipólito Vieytes, que exercia el comandament polític.
El comandament miliar estava subjecte al comandament polític.
La Junta va designar al capdavant del comandament militar i com a comandant general de l'expedició, al coronel d'Arribenys Francisco Ortiz d'Ocampo. El va secundar com a major general, el tinent coronel Antonio González Balcarce, al qual es va donar una formació precipitada en dos mesos.
L'elecció d'Ortiz d'Ocampo va ser realitzada amb el propòsit de generar l'adhesió del poble de l'interior del virregnat, ja que ell mateix era natural de la Rioja, així com per la confiança que li tenien els soldats. Ortiz d'Ocampo posseïa també coneixement de les regions on es dirigia l'exèrcit, a causa dels seus viatges com a comerciant, que també li donaven múltiples relacions a les ciutats de l'interior.Història del General Güemes i de la província de Salta, o sigui de la Independència Argentina. Escrit per Bernardo Fredes. Publicat per Est. Tip. de "El Cívic", 1907. Pàg. 7 i 8
El capità de Patricis José María Urien era ajudant de camp del comandant de l'expedició.
L'auditor de guerra va ser Feliciano Antonio Chiclana.
Juan Gil va ser el comissari de guerra amb intervenció a la guarda i tot l'afer econòmic de queviures, municions i aprests, amb els oficials que demanés, però va renunciar-hi i el 20 de juny va ser nomenat Antonio del Pino.
Per a totes les resolucions relatives a la conducta política amb els pobles i el govern militar de l'expedició, es va establir una Junta de Comissió que per majoria havia de prendre les resolucions. Estava formada pel comandant, l'auditor i el comissionat, sent el secretari Vicente López i Planes, nomenat el dia 1 de juliol. Santiago de Liniers, Comte de Buenos Aires, 1753-1810: Amb un retrat a l'aigua forta, i un pla de Buenos Aires en 1807. Autor: Paul Groussac. Publicat per Sopena, 1907. pàg. 386
Acompanyaven també a l'exèrcit dels capellans: 1r, Dr. Manuel Albariños i 2 ° Dr. Manuel Ezcurra els despatxos dels quals van ser emesos el 18 de juny, després de renunciar José Ruiz, designat 1r capellà. Com cirurgians anaven: 1r Juan Madera i 2 ° Manuel Casal els despatxos dels quals van ser emesos el 16 de juny. El apotecari Sisto Molouni va ser nomenat el 18 de juny.
El 2 de juliol va ser nomenat el proveïdor de l'exèrcit Agustín Márquez.
El 3 de juliol es va ordenar que es nomenés provisionalment a Córdoba a un auditor de guerra en reemplaçament de Chiclana:
El 9 d'agost la Junta de Comissió va nomenar com a auditor a Norberto del Signo, la qual cosa va ser aprovada per la Junta el 18 d'agost.
L'exèrcit es posa en marxa Un cop instruït l'exèrcit, les tropes van sortir del Retiro a les 2 de la tarda del 6 de juliol del 1810 per establir-se en una caserna de campanya a la finca de Juan Pedro Córdoba al Turó Castro, llavors a tres llegües de Buenos Aires, i ser revisades per la Junta en ple el dia 9.
El 12 de juliol les tropes van començar la marxa per la ruta a Córdoba per fer front a la Contrarevolució de Córdoba comandada per l'antic virrei Santiago de Liniers. Ortiz d'Ocampo portava instruccions precises que deien:
Els soldats portaven en els barrets, una cucarda amb els colors groc i encarnat, a les boques dels fusells monyos de cintes celestes i blanques; I una escarapela amb el retrat de Ferran VII.Anals històrics de la Revolució de Amèrica Llatina, acompanyats dels documents en el seu suport: Des de l'any 1808 fins al reconeixement de la independència d'aquest extens continent. Autor Carlos Calvo. Publicat per A. Durand, 1864. pàg. 152
El 14 de juliol la força va arribar a Luján, allà el comandant va rebre noves instruccions de la Junta, continuant després per Salto, d'on va partir el 18 de juliol, Pergamino, el 20 i 21 de juliol, Guàrdia del Cantó de Buenos Aires (actual San José de la Esquina), que era el límit amb Córdoba, el 25 de juliol, Fraile Muerto (actual Bell Ville), entre el 25 i el 30 de juliol, Paso de Ferreyra, l'1 d'agost, Corral del Maestro, el 4 d'agost i Córdoba, el 10 d'agost.
El 8 de juliol Mariano Moreno va ordenar que els que s'oposessin a la revolució fossin remesos a Buenos Aires a mesura que anessin sent capturats, però el 28 de juliol va impartir l'ordre de:
A la Guàrdia de la Esquina, l'expedició va rebre notícies que Liniers havia partit amb les seves forces rumb al nord, de manera que González Balcarce es va avançar amb tres-cents homes a la seva recerca l'1 d'agost des del Paso de Ferreyra.
El capità Cliclana havia estat nomenat auditor de guerra de l'Exèrcit del Nord. Encara que no viatjava amb l'expedició, la va aconseguir juntament amb Calixto Gauna el 28 de juliol a Fraile Muerto, amb el seu escorta de 6 blandengues i 2 patricis, que allí va reforçar amb 12 blandengues al comandament del tinent de patricis Eusebio Suárez i va continuar el viatge a Salta.
Referències
Categoria:Exèrcits Categoria:Guerra de la Independència Argentina