miniatura|Vista d'Arbeca Arbeca és un municipi català de la part septentrional de la comarca de les Garrigues, al límit amb el Pla d'Urgell i l'Urgell. El patró es Sant Jaume. La festa major se celebra el 15 d'agost.
Localització La vila d'Arbeca és a l'extrem nord-oriental de la comarca de les Garrigues. Geogràficament pertany, de la mateixa manera que bona part dels municipis de les Garrigues orientals (Garrigues Baixes) a l'Urgell, més concretament al Baix Urgell o Plana d'Urgell. La inclusió en la comarca de les Garrigues es deu a criteris socioeconòmics, d'extensió comarcal i d'adequació del mapa judicial, executats durant l'última organització territorial de Catalunya, l'any 1936.
Limita al nord amb Vilanova de Bellpuig i Miralcamp (Pla d'Urgell), a l'est amb Belianes i Maldà (Urgell), a l'oest amb Puiggròs i les Borges Blanques (Garrigues) i al sud amb la Floresta i els Omellons (Garrigues).
Medi físic Llista de topònims d'Arbeca (muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, edificis)
Climatologia Arbeca presenta un clima mediterrani continental sec, es caracteritza per una forta secada estival, dèficit hídric bona part de l'any i gran amplitud tèrmica. Les temperatures són molt elevades els mesos d'estiu i baixes a l'hivern. La presència de boires n'és una de les característiques principals. La mitjana de precipitació, segons les dades de l'estació pluviomètrica d'Arbeca, ronda els 389 mm (2006). La precipitació es reparteix de forma irregular al llarg de l'any, malgrat que la tardor és l'estació més plujosa, seguida de la primavera.
Geomorfologia Arbeca s'engloba en la Depressió Central Catalana, més concretament a la banda esquerra del Segre. El terme municipal és dividit per dues grans unitats geomorfològiques. Al nord la plana d'Urgell i al sud els altiplans que deriven de les primeres vessants de la Serralada Prelitoral Catalana (Serra del Vilobí, Serra del Tallat). De fet, el municipi està situat en un dels últims turons testimoni d'aquests altiplans cap a ponent, una esplèndida talaia del pla d'Urgell, els Pirineus, les muntanyes de Prades o la serra la Llena.
El terme municipal va des de 171 metres a la plana fins a 460 metres a la partida del Mont-ros a l'extrem sud del municipi. Destaquen turons com el puig del Corb, de 456 metres a l'extrem sud-est, el turó de la Pleta, de 426 metres a l'est, el mateix turó d'Arbeca, de 332 metres i finalment el Tossal Gros, homònim del turó d'Arbeca, de 342 metres.
Geologia Els materials predominants són les calcàries i les graves, sobretot al sud del terme municipal. A les conques fluvials, així com a la plana d'Urgell estricta s'hi dipositen els materials sedimentaris del Quaternari (sorres fines i llims).
Xarxa hidrogràfica Les aigües del terme municipal d'Arbeca són canalitzades per dos subconques hidrogràfiques que desemboquen al riu Segre a l'altura de Lleida. Els curs més important correspon al riu Corb, que transcorre pel nord del terme municipal, dins la plana d'Urgell, avui en dia el llit natural del riu no existeix, aquest desapareix al terme municipal de Belianes, a causa dels diferents anivellaments del terreny i a conseqüència del desenvolupament de l'agricultura. En segon terme destaca el torrent de la Femosa, que transcorre pel sud del terme municipal i drena les aigües de les Garrigues orientals; la seva conca delimita pel sud la frontera geogràfica entre l'Urgell i les Garrigues. Finalment, cal assenyalar el barranc la Séquia de la Moradilla, que neix al terme municipal de Maldà. Transcorre pel centre del terme municipal i passa molt a prop de la vila. És subsidiari del riu Corb. Són tots cursos intermitents i d'ençà dels últims períodes humits que no hi circula aigua superficial.
Vegetació El terme municipal de la vila d'Arbeca compta amb una notòria representativitat biogeogràfica. Aquesta li ve donada per presentar tant vegetació eurosiberiana, pròpia de regions humides, com vegetació mediterrània dels àmbits més àrids o esteparis de latituds mitjanes. La diversitat paisatgística, doncs, és elevada i la vegetació canvia en pocs centenars de metres en alguns punts. Aquest fet es dona gràcies a l'aïllament de certes zones, que han fet mantenir la vegetació endèmica, i als microclimes, que es generen a les múltiples fondalades.
Medi humà Demografia Durant els últims decennis del el municipi d'Arbeca anà perdent població de forma sostinguda arran de la crisi del camp català. Això no obstant, durant l'últim decenni el municipi ha vist incrementar progressivament la seva població gràcies a la immigració de l'Europa de l'Est. Arbeca representa un punt important de recepció i difusió de ciutadans romanesos a la plana de Lleida. Això, a banda d'augmentar considerablement la població, ha fet que les activitats econòmiques tradicionals lligades a l'agricultura es puguin mantenir, fins al punt que l'agricultura encara té un pes important dins els sectors d'activitats del municipi.
Economia Arbeca ha patit un relatiu aïllament històric a conseqüència de les deficiències en les infraestructures i l'allunyament dels principals centres urbans i econòmics de la plana de Lleida. Aquest fet explica la baixa presència del sector industrial i el pes que encara avui manté l'activitat agrària dins els sectors d'activitat.
L'agricultura ha estat la font econòmica per excel·lència del municipi. Primerament aquesta estava lligada al conreu de l'olivera, més tard i amb l'arribada del canal d'Urgell foren els conreus de regadiu (pomeres, pereres, blat de moro) els que permeteren el manteniment de l'activitat econòmica i l'estabilitat demogràfica.
Actualment, el municipi d'Arbeca és l'únic de les Garrigues orientals que presenta una economia especialitzada en la construcció. A Arbeca, la construcció és el sector econòmic que ocupa més població activa, segueix els serveis, l'agricultura i la indústria (juny 2009).
Pel que fa a la indústria, la relacionada amb l'activitat agrària es manté, mentre que la lligada al sector tèxtil ha patit una davallada important, en tancar-se darrerament, a causa de la ja existent crisi del tèxtil català, una de les empreses tèxtils amb més llocs de treball del municipi. També cal assenyalar les graveres de la indústria extractiva, que des de fa anys es troben disperses arreu del terme municipal, algunes d'elles amb un fort impacte visual i paisatgístic i malmetedores d'espais naturals, com és el cas de la zona humida avui ja inexistent a la partida de les Masies del Pla.
Actualment es potencia el turisme, que pot convertir-se en una font econòmica complementària en un futur mitjà.
Urbanització Tan sols té un nucli de població, però amb tres nuclis abandonats: dos en ruïnes, les Borgetes de Salena, la qual encara conserva la capella i Castellots, i un altre desaparegut completament, Bellfort. La morfologia urbana permet explicar l'evolució urbanística que ha sofert el municipi al llarg dels anys.
El creixement urbanístic del municipi s'ha fet de forma compacta, en un primer moment al peu del castell i al vessant sud del turó. Es conserva encara en alguns carrers l'estructura urbana pròpia dels moriscos (carrers estrets i cases que s'estrenyen amb l'alçada) així com el llegat de l'ocupació cristiana (places porxades i edificis històrics). Fins aleshores el municipi quedava tancat entre muralles, no serà fins a la construcció del barri de la Barceloneta que el municipi en sortirà, creixent vers el sud de la vila. Més tard, el munipi sofrí un eixamplament, sobretot al llarg del i en totes direccions. A la perifèria d'aquests se situen diverses zones residencials amb cases unifamiliars de construcció recent. Finalment, cal assenyalar l'existència de diverses cases situades fora vila, que exempliquen la urbanització dispersa al municipi. Algunes d'elles són la torre del Miqueló, cal Gerardo, cal Cambrai, cal Sacaries o cal Vidal.
El municipi es regeix amb les NNSS. No disposa de Pla d'ordenació urbana municipal (POUM).
Comunicacions Pel que fa a les comunicacions per carretera, la via més important és la C-233 que uneix Flix amb Bellpuig, i que connecta el municipi amb la capital comarcal, les Borges Blanques. Existeixen dues altres carreteres secundàries: la L-201, que uneix el municipi amb Belianes i la TV-2012, que va de les Borges Blanques a l'Espluga i transcorre allunyada del nucli de població (sud del terme). També cal assenyalar diferents camins pavimentats: un a escala comarcal que va des de Torregrossa a Vinaixa passant pel municipi; el camí de Mollerussa, que és la segona via més utilitzada del municipi; i finalment el camí que condueix a la Floresta. L'AP-2 amb sortida a les Borges queda a deu minuts de la població, i l'A-2 amb sortida a Mollerussa a 15 minuts.
Pel que fa al ferrocarril, transcorre pel terme municipal la línia Lleida-Tarragona-Barcelona. Malgrat això, la vila no disposa d'estació, les més properes són la del municipi de la Floresta (4 km) i la de les Borges Blanques (6 km).
Turisme i llocs d'interès miniatura|Vista parcial de la fortalesa ibèrica dels Vilars. El municipi d'Arbeca compta amb un bon nombre de recursos turístics ateses les seves dimensions demogràfiques i d'extensió territorial. El patrimoni és ric i, a grans trets, es pot dividir en diferents temàtiques:
Protohistòrics (ibers): poblat ibèric els Vilars Medieval (moriscos, cristians): Castell Palau, església parroquial de Sant Jaume, Castellots, capella de Sant Miquel de les Borgetes, ermita de Santa Caterina Modernista: Ajuntament, molí d'oli cooperatiu Gastronòmics (productes artesans, plats i dolços típics): oli, fruita seca, mel, vi, cassola de tros, orelletes Denominacions d'origen: DOP Garrigues (oli), DO Costers del Segre (vi), DOP Pera de Lleida (pera) Patrimoni de l'aigua (secà, regadiu): canal d'Urgell, molins fariners, séquies, font de la Juliana, mina del Comellar Patrimoni etnològic: construccions de pedra seca —marges, cabanes, aljubs—, molins d'oli Espais naturals: secans de Belianes, Preixana, rouredes de la vall de la Femosa, carrascars de la Pleta, plana d'Urgell, zones humides (fondo de la Coma) Punts d'observació paisatgística: panoràmiques des de qualsevol punt relativament elevat del terme municipal Foklore, festes i esdeveniments programats: Fira de Santa Caterina, Festa Major, Grallers la Revolta, Arbequí de Ferro
El molí d'oli de ca l'Argilés, el Castell d'Arbeca, el centre històric i la fortalesa ibèrica dels Vilars es poden visitar de forma guiada i amb concertació prèvia. La resta de recursos són visitables de forma lliure i gratuïta, en la majoria dels casos des del seu exterior.
L'oli d'Arbeca és el recurs artesanal més notable i el que marca la identitat arbequina. De la mateixa manera que la resta de productes artesanals propis del municipi, es pot adquirir a l'Agrobotiga.
Pel que fa a la infraestructura turística relacionada amb l'activitat, el municipi compta amb dos itineraris senyalitzats per Turisme de Catalunya (banderoles verdes) aptes per a fer-se a peu o bé en bicicleta. Els punts d'iniciació coincideixen amb els ponts del canal d'Urgell a la perifèria de la vila.
La font de la Juliana Ermita de Santa Caterina Les Borgetes de Salena, capella de Sant Miquel de les Borgetes Església parroquial de Sant Jaume
Restes del Castell Les primeres notícies que tenim del Castell d'Arbeca són de l'any 1158, quan el vescomte Ramon Folch de Cardona fa escriptura d'enfeudació a un cavaller anomenat Ramon de Santa-Fe, del dècim d'Arbeca i de l'aigua que baixava de Maldà i feia cap a Arbeca (riu Corb).
L'any 1196 a 6 de març, el senyor Pons d'Erill i la senyora Sibila d'Arbeca (dels Santa-Fe) fan escriptura de donació a Guillem de Timor i la senyora Sancha d'una casa forta al puig d'Arbeca, i per confirmar-ho el 6 d'abril d'aquell any la senyora Sibila que fou la muller de Ramon de Santa-Fe, fa donació dels castells de Tàrrega i d'Arbeca a la seva tia la senyora Agnès de Tarroja.