Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà. La vila de Talarn és l'antiga capital de la comarca del Pallars Jussà, condició que perdé a favor de Tremp a l'edat mitjana tardana. El seu terme municipal és al centre, decantat cap a ponent, de la comarca, en el lloc més ben comunicat de tota ella. La vila, però, pel fet d'estar aturonada fora de les vies de comunicació, en queda una mica al marge, tot i que molt propera, tant de les vies de comunicació com de la mateixa Tremp.
L'himne de Talarn és la cançó popular JdT, un joc de paraules que fa elogi a la joventut digna talarnina.
El castell i vila de Talarn té un capítol a part, dedicat als elements que conserva de la vila medieval.
Talarn és un dels pocs municipis del Pallars Jussà que es mantenen quasi inalterats al llarg del temps. Aquest «quasi» és perquè se'n va retallar 1,98 km², cedits a Tremp el 1959, perquè hi havien anat creixent uns barris que, de fet, formaven un contínuum urbà amb Tremp: les Adoberies, la Pedrera i el Cementiri. Així, dels 29,86 km² inicials, passà als actuals 27,88.
Tanmateix, en la proposta derivada per l'informe popularment denominat Informe Roca, l'antic terme de Talarn havia de ser profundament modificat: la seva meitat meridional, que envolta part del terme, i la mateixa ciutat, de Tremp, havia de passar a ser terme municipal de la capital del Pallars Jussà. Com a intercanvi, l'antic terme de Gurp de la Conca havia de passar de Tremp a Talarn, amb la qual cosa l'Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials deixaria de ser migpartida entre dos municipis diferents. A més, Tremp entrava a formar d'una de les quatre agrupacions municipals del Pallars Jussà, integrada per Tremp, Talarn i Montsec.
Etimologia Joan Coromines col·loca el topònim «Talarn» entre els topònims d'origen cèltic presents als Pallars. Prové del cèltic comú «talos» (front) amb el sufix també cèltic «-arnos», present en diversos topònims del mateix origen. «Talarnos» (el lloc del front) seria, doncs, el topònim antic, perfectament intel·ligible si s'arriba a Talarn des del sud-est i es veu el poble dalt de la cinglera que domina la vall de la Noguera Pallaresa.
Geografia Llista de topònims de Talarn (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
miniatura|esquerra|La vila des de la Font de Caps Termes municipals limítrofs (l'antic terme municipal de Tremp queda totalment envoltat pel de Talarn):
Dins del terme de Talarn no hi ha cap alçada rellevant, excepte les que en delimiten el perímetre. Destaca el lloc on es dreça la vila: acinglerat a 581,8 m. alt. damunt de la Noguera Pallaresa, és una eminència que justifica del tot la importància militar que ha tingut sempre Talarn.
miniatura|La Font de Caps
El clos murat de Talarn: torres i portals, Sant Martí de Talarn, La casa del Baró d'Eroles i algunes cases senyorials més, la font de Caps, Santa Maria de Castelló d'Encús
També destaquen les vistes des de la vila cap a Susterris i el pantà de Sant Antoni, les des de la vila cap a Tremp i la Conca Deçà, des de la vila cap a les serres de l'interior (Serra de Costa Ampla, de Santa Engràcia, etc.). Des de l'ermita de Sant Sebastià sobre la vila, el terme, Tremp i la Conca Deçà. Per la resta, és un terme planer, constituït bàsicament pel fons de la vall de la Noguera Pallaresa i dels barrancs que en són afluents al llarg de tot el terme.
Demografia
Nuclis de població La vila de Talarn és l'única entitat de població convencional del terme del mateix nom. Ara bé, a ponent de la vila s'estén el Campament Militar General Martín Alonso, seu de l'Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials de l'exèrcit espanyol, que conté un poblat militar amb una població estable de 28 persones, que augmenta considerablement mentre dura el curs de formació dels sotsoficials.
D'altra banda, al sud-est de la vila, als peus de la presa de l'Embassament de Sant Antoni hi ha un altre nucli de població estable, però que no respon a un poble històric: els habitatges dels empleats de l'empresa hidroelèctrica a la comarca, anomenats oficial Central FECSA-Nerets.
Antigament, dins del terme de Talarn hi havia el lloc de Susterris, seu d'una comanda hospitalera organitzada a l'entorn de l'església de Sant Antoni de Susterris. Actualment han desaparegut quasi tots els vestigis d'aquest antic poblament, però ha quedat el topònim. L'estret de Susterris era just al lloc on es dreça la presa del pantà de Sant Antoni, el nom del qual es deu a aquesta església i comanda desapareguda. De fet, el lloc fou escollit precisament perquè ja era un estret natural, on construir la presa era menys costós que en qualsevol altre lloc dels entorns.
Vila de Talarn miniatura|drets|La vila de Talarn des del nord La vila de Talarn històrica és una antiga plaça forta medieval, amb muralles, torres als portals i als angles principals i portals d'accés a la vila closa. Una bona part de les muralles ja no existeix, en part perquè van ser aprofitades com a elements constructius de les cases que es van anar dreçant damunt d'elles, però una part de les torres i portals encara són in situ. De tota manera, la constitució urbana com a vila closa és perfectament recognoscible avui dia.
L'església parroquial és dedicada a sant Martí. Tot i constar documentada des del 1097, el temple actual és principalment de la reconstrucció del 1639. És d'una sola nau, de grans dimensions, i té un orgue del 1748, construït per Josep Bosch de Serinyena, constructor d'orgues d'una família molt acreditada en aquell temps. Ha estat restaurat el 1975, i torna a ser una de les joies de Sant Martí de Talarn.
miniatura|esquerra|Meitat de ponent de la plaça Major El castell de Talarn era en el lloc més elevat i oriental de la vila closa, on encara avui dia es poden veure algunes restes. S'hi conserva la Torre de la Presó i el Pla del Castell, l'antic pati d'armes. En el que es conserva es pot observar un diàmetre de 2,7 m. a la torre, una alçada de 6, amb dos relleixos a 2,9 i 3,9 m. del terra, i amb uns gruixos, en els murs adjacents, de 180 cm.
miniatura|Sant Martí de Talarn, a la plaça Major Constituïen la vila closa pocs carrers, encara conservats. Es tracta d'un carrer principal, el del Mig o del Forn, que arrenca del costat nord de l'església, i, paral·lel a ell, el carrer Nou, o de Pau Coll, que de fet esdevé carrer principal, ja que enllaça el Portal de Soldevila, al sud-est, amb el Portal de la Torre de Caps, al costat de la torre d'aquest nom, al nord-oest de la vila. Més al nord discorre un tercer carrer, que passa pel castell i la plaça de Vilanova, o del Gall, a occident de la vila. Com a carrers, dins del clos de la vila només hi ha aquests tres; ara bé, relligant-los i completant la trama urbana de Talarn, tot de carrerons acaben de teixir la trama urbana de Talarn. Es tracta de carrerons com el del Forn o el del Castell, per exemple.
A l'interior de Talarn es conserven algunes de les residències de les famílies benestants de Talarn que s'estaven a la vila durant l'edat moderna, que són esmentades a l'apartat d'història. Entre totes elles destaca la casa del baró d'Eroles, que encara avui dia es veu que fou la casa més destacada de la vila. A la llinda principal de la casa, sota l'escut familiar, es llegeix el lema que encunyà el baró d'Eroles per tal de descriure la seva situació personal: Perseguidos mas no vencidos. Aquest lema fou gravat en la reconstrucció de la casa després de l'atac i saqueig, amb incendi inclòs, del 1822.
Algunes d'aquestes cases senyorials serven fragments importants dels seus murs de clara factura medieval. Algunes d'elles també conserven capelles particulars, com la de la Immaculada, a la casa Comte de Borrell o la de sant Joaquim, a la del Baró d'Eroles.
miniatura|esquerra|Raval del carrer de la Serra Fora del clos de la vila, nasqueren ja molt aviat els dos ravals que marxen cap a ponent des de davant mateix de la Torre de Caps, pel Camí de la Font de Caps i pel carrer de la Serra. Més modernament, s'ha anat formant un altre nucli de cases davant del Portal de Soldevila, a llevant de la carretera d'accés a Talarn. Aquest barri ha rebut el nom d'El Raval, tot i que l'altre també n'és un, de raval.
Als ravals de davant de la Torre de Caps, al carrer de la Serra i al Camí de la Font de Caps, moltes de les cases, tot i que extremament senzilles, tenen força antiguitat. Són una bona mostra de les construccions populars dreçades als ravals de les viles catalanes dels al , per les famílies de baix poder adquisitiu. Més modernament, aquests dos ravals, que s'uneixen poc abans d'arribar a la Font de Caps, han estat continuats amb construccions modernes, més adequades a les necessitats d'habitatge actuals.
Altres indrets del terme Alta-riba miniatura|La masia i antiga quadra d'Alta-riba La quadra d'Alta-riba és un petit territori del terme de Talarn, documentat des de molt antic. Hi havia hagut castell i església, dels quals no queda res. És a l'extrem sud del terme de Talarn, molt a prop del poble de Puigcercós, davant seu i a l'altra banda de la carretera C-13.
El Calvari miniatura|esquerra|L'ermita del Calvari Per la seva proximitat a la vila, l'ermita del Calvari pren un protagonisme dins de la vida de la vila. Antigament era el destí final d'algunes de les processons religioses, així com de la benedicció del terme.
Casals Hi ha notícies del castell i des despoblat medieval de Casals, a la part sud del peu del Sant Sebastià, a 652 m. alt. Fou venut al monestir hospitaler d'Alguaire el 1424 per Alfons el Magnànim, i se sap que a principis del encara pertanyia als hospitalers.
Encús miniatura|Les vinyes de muntanya d'Encús Al nord del terme, prop del límit amb l'antic terme de Gurp de la Conca, actualment del terme municipal de Tremp hi ha el territori d'Encús. No es conserven vestigis de l'antic castell d'Encús, o castell de Castelló d'Encús, però sí del poblat que en depenia, Castelló d'Encús, amb l'església de Sant Martí, sufragània de Sant Martí de Rivert.
En l'actualitat s'ha recuperat a Encús una activitat mil·lenària en aquest lloc, però que havia romàs abandonada un segle sencer: la vinya i l'elaboració de vi, que entre 2009 i 2010 veurà la llum el fruit de les primeres collites.
Es tracta de vinyes plantades en costers entre els 700 i els 850 metres d'altitud, en terrenys que ja havien acollit vinyes durant segles abans del desastre de la fil·loxera, a la segona meitat del . Els camps de ceps han estat complementats amb unes modernes instal·lacions per a la producció del vi al costat de les ruïnes del poble de Castilló d'Encús.
Masies i molins A part d'Alta-riba, pertanyen a Talarn diverses masies, entre les quals destaquen les del Ballador, el Mas de Gasparó, el del Boix, el de Llansió, el de Llastarn i el del Ros, entre d'altres. També són del terme de Talarn els molins de Talarn, Tremp i Vilamitjana.
Les Miravetes, en algun mapa la Miraveta, és una masia que està situada ran, al costat nord, de la carretera C-1311 just abans que aquesta carretera arribi sota el poble de Claret.Institut Cartogràfic de Catalunya
Sant Esteve de Sabaris A l'oest de la vila de Talarn, a 500 metres de distància, a la partida de Sabaris o Sabarissos, hi ha les restes del despoblat medieval de Sant Esteve de Sabaris, del qual se sap poca cosa.
Sant Sebastià Situada a no gaire distància al nord-oest de la vila, l'ermita de Sant Sebastià tingué bastant protagonisme en la vida local, ja que en èpoques de malvestats era objecte del vot del poble, que va motivar l'Aplec de Sant Sebastià, que es convertí en una de les festes locals importants.
Susterris