Salàs de Pallars és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, a la part nord del centre de la comarca. Suposa el pas de la Conca Deçà, o de Tremp, a la Conca de Dalt, que s'obre de Salàs cap al nord.

Salàs de Pallars és un dels pocs municipis del Pallars Jussà que s'han mantingut inalterats al llarg del temps: ni s'ha ampliat en els darrers cent anys amb cap altre terme municipal suprimit, ni se l'ha agregat a cap altre, ni se n'ha incrementat o retallat el territori.

Tanmateix, en el havien existit els ajuntaments de Sensui (Censuy) i del Mas del Balust (Manso de Balust), creats el 1812 en el moment del desplegament de les instruccions derivades de la Constitució de Cadis. Tots dos ajuntaments foren suprimits el febrer del 1847, en aplicar les noves lleis municipals que exigien un mínim de 30 veïns (caps de família) per mantenir ajuntament propi. En aquell moment foren agregats a Salàs de Pallars.

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. el municipi de Salàs de Pallars quedava intacte, però se l'integrava en l'agrupació de municipis de la Pobla de Segur, Conca de Dalt i Salàs de Pallars.

El conjunt és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. De les antigues fortificacions s'han conservat diversos murs, torres rodones i portals. Un dels portals està situat a llevant, juntament la torre de Soldevilla, de planta rodona. Al nord s'obre el portal del Vall i al sud, un petit i estret portat anomenat de Solana. A l'extrem de ponent hi ha una altra torre rodona, la de Capdevila, i restes de mur; encara es conserva alguna torre més situada al llarg del recinte, aprofitada actualment com a habitatge.

Etimologia Segons Joan Coromines (op. cit.), Salàs és un dels abundants topònims de base preromana, però indoeuropea (és a dir, cèltic o sorotàptic), procedent d'un Salasse o Salasso, que lliga amb el nom d'un poble indoeuropeu esmentat per Titus Livi. L'afegitó de Pallars, documentat des d'antic, fa referència a la seva pertinença historicogeogràfica.

En aquest poble, com en molts d'altres, sorgí una etimologia popular, del tot falsa, que feia derivar el nom de la vila del costum de donar sal al bestiar (salar).

Geografia Llista de topònims de Salàs de Pallars (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El terme municipal de Salàs de Pallars és allargassat de nord-oest a sud-est, molt estret, gairebé en punxa en el primer sentit, zona de muntanya, i més ample a la part plana, a prop de la vila, al sud-est del terme.

Perímetre del terme Termes municipals limítrofs:

Límit amb els antics termes d'Aramunt i Claverol (Conca de Dalt) miniatura|Vista general de la vila i part del terme de Salàs de Pallars des del nord Actualment, el límit amb el terme municipal de Conca de Dalt és íntegrament a través de les aigües del Pantà de Sant Antoni, però antigament era el curs de la Noguera Pallaresa. Començava el termenal just en el lloc on el barranc del Solà, que és termenal amb la Pobla de Segur, s'abocava en la Noguera Pallaresa. En aquest punt hi havia el triterme entre Salàs de Pallars, Conca de Dalt i la Pobla de Segur.

El terme segueix, de fet, el curs del riu, que baixa al biaix, de nord-est a sud-oest. Un primer tram, molt breu, el riu feia de límit entre Salàs de Pallars i Claverol, i de seguida començava el límit amb Aramunt. Avui dia tots dos formen part del terme de Conca de Dalt. El límit entre aquests dos termes era una carena que baixava cap al nord-oest des del Serrat de Castells.

Sempre en direcció sud-oest, el termenal amb Conca de Dalt s'acabava a la desembocadura del riu de Carreu en la Noguera Pallaresa, just al nord-oest del cementiri d'Aramunt, actualment també al mig del pantà. En tot aquest tros, l'alçada actual del terme, sempre variable segons el volum de l'embassament, és al voltant dels 500 m.

Escadolles és un indret del terme municipal de Salàs de Pallars, al Pallars Jussà. És al nord-est de Salàs de Pallars, al nord de les Creus. La carretera que mena a Sensui, Rivert i Santa Engràcia (poble de Tremp) travessa aquest paratge.Institut Cartogràfic de Catalunya

Límit amb l'antic terme d'Orcau (Isona i Conca Dellà) Des d'aquest darrer punt, i sempre cap al sud-oest, s'estén el límit amb Isona i Conca Dellà (antic terme d'Orcau). Es tracta de la part baixa de la vall que acollia els pobles de Puig de l'Anell, Montesquiu i Galliner, actualment despoblada, que era l'única vall d'Orcau fora de la Conca Dellà.

S'acaba aquest termenal en el lloc més estret del pantà de Sant Antoni, entre el Puig de Galliner, al sud-est, i el turó sense nom conegut de 583,2 m. alt. on estan instal·lades actualment tot d'instal·lacions elèctriques i de telecomunicacions. Travessa el pantà en aquest lloc una línia d'alta tensió. El triterme (Salàs de Pallars - Isona i Conca Dellà - Talarn) és justament sota d'aquesta línia elèctrica.

Límit amb Talarn En el punt anterior comença el termenal amb Talarn, que emprèn la direcció nord-oest, s'enfila al turó de 583,2 m. alt. que s'acaba d'esmentar, i continua en la mateixa direcció un tram, per, tot seguit, trencar cap al sud-oest fins que puja a la Roca Tosa, de 770,6 m. alt. A partir d'aquest lloc, tornar a agafar la direcció nord-oest per pujar sempre carena amunt, per Roques Pelades (762,5 m. alt. al lloc més alt), fins que arriba als 820 m. alt., lloc en què el termenal segueix un tros la direcció nord-nord-oest per adreçar-se al Serrat dels Anganets, de 756,5 m. alt., on es troben els termes de Salàs de Pallars, Talarn i Tremp, en l'antic terme municipal de Gurp de la Conca.

Límit amb l'antic terme de Gurp de la Conca (Tremp) Des del Serrat dels Anganets, el termenal pren ara la direcció nord-nord-est, travessa el barranc de les Bruixes i s'enfila tot seguit cap a l'extrem sud-est de lo Serrat, on hi ha l'ermita de Sant Pere Màrtir, que queda en terme de Salàs de Pallars (el termenal passa uns 225 m. al nord-oest de la capella. Des d'aquest lloc, el límit dels dos termes segueix sempre carena amunt, cap a l'oest-nord-oest, fins a Antunyà, a 941 m. alt. Segueix ara cap al nord-oest, abandonant la carena, i baixant cap a la vall del barranc de Fontfreda, fins a trobar la llera del mateix barranc, a 830 m. alt.

El barranc de Fontfreda mateix passa a fer de termenal. El barranc baixa de la Serra de Castellet, seguint sempre una direcció est-sud-est, que el límit dels dos termes segueix a la inversa. La carena sota de la qual s'origina aquest barranc és a 1.583,2 m. alt, just al nord-est de Roca Lleuda (de 1.587,9 m. alt.). Just en aquest lloc antigament es trobaven els termes de Salàs de Pallars, Gurp de la Conca i Espluga de Serra, els dos darrers actualment integrats en el terme municipal de Tremp. Aquest és el punt més occidental, i al nord, del terme de Salàs de Pallars.

Límit amb l'antic terme d'Espluga de Serra (Tremp) L'antic termenal amb Espluga de Serra no era gens llarg: tot just 800 metres. Des de la carena suara esmentada, el termenal traça un arc cap a llevant, inflexionat cap al nord, per damunt dels Clots de Lleràs, fins a trobar la carena on es troba el nou triterme, ara entre Salàs de Pallars, Espluga de Serra (Tremp) i Conca de Dalt, en l'antic terme de Toralla i Serradell. És just al sud de la Pleta Verda, en el mesclant dels dos barrancs que, baixant del nord, formen el barranc de Fontfreda a la capçalera, a 1.400 m. alt.

Límit amb l'antic terme de Toralla i Serradell (Conca de Dalt) Des del punt anterior, el termenal traça un arc contrari a l'anterior que va a trobar una altra carena, a 1.444,8 m. alt., a poc tros i al nord-oest del Turó del Clot del Piu. Seguint ara cap al sud-est, baixa cap a aquest darrer turó, de 1.391,8, i va seguint la mateixa carena, sempre cap al sud-est. Sempre baixant per la carena, arriba prop de la Roca del Manel, de 992,2 m. alt., la qual, però, queda del tot dins del terme de Conca de Dalt.

Pel Bosc de Salàs, el termenal baixa encara cap al sud-est, però decantant-se cada vegada més cap a llevant, fins a assolir el Serrat de Mig, a uns 990 m. alt, que és el lloc on el terme de Salàs és més estret. Continua pel Serrat de l'Extrem, de 866,4 m. alt., i va baixant carenant paral·lel al barranc de n'Aulesa, fins a arribar a 900 metres a ponent del poble de Sensui, prop d'on hi ha la borda de l'Esteve. En aquest lloc el límit del terme torç sobtadament cap al nord, fins que troba la pista de Rivert, lloc on es decanta cap al nord-est per baixar fins al barranc de Sensui, travessa cap a la carena de l'altra banda del barranc, i s'enfila carena amunt pels Solzinons fins a ran de la borda de Fèlix, on hi ha un petit turó de 881,8 m. alt.

En aquest lloc marcant un angle molt tancat, el termenal emprèn la direcció sud-est, i al cap de poc est, per trobar el barranc de Vilanova, a 730 m. alt. La línia de terme segueix aquest barranc, ara cap al sud-sud-est, passa a molt poca distància del poble de Sensui, fins que aquest barranc s'integra en el barranc del Solà. Continua encara un tros pel barranc del Solà, fins que, entre els llocs de Boixellar i de Capsó, a 520 m. alt., es troba un altre límit de tres termes: Salàs de Pallars, Conca de Dalt i la Pobla de Segur.

Límit amb la Pobla de Segur El termenal entre Salàs de Pallars i la Pobla de Segur és breu: poc més de 850 metres. Seguint sempre el barranc del Solà, travessa la carretera C-13 i les vies del ferrocarril, i arriba a la vora del pantà de Sant Antoni, a uns 500 m. alt. Antigament, el termenal anava seguint aigües avall el barranc del Solà, fins a fusionar-se amb la Noguera Pallaresa.

L'interior del terme Es podria explicar breument com és el terme de Salàs de Pallars dient que es tracta, bàsicament, de la vall del barranc de Fontfreda. En un primer tram, només la meitat nord de la vall d'aquest barranc, i a la part baixa, tota la vall amb els seus afluents, sobretot el barranc de les Bruixes, que ve per la dreta (la major part d'aquest barranc, però, discorre pel terme de Talarn).

Al barranc de Fontfreda, caldria afegir-hi diversos barrancs paral·lels a ell: pel sud, el Torrentill, que ve del vessant nord de Roca Tosa, i pel nord, el barranc de Sant Pere, prou llarg, que ve del vessant sud de la Roca del Manel, el de Rivert, que baixa d'aquell poble, del terme de Conca de Dalt, el de Vilanova, que ve de llevant de Sensui i forma, amb l'anterior, el barranc del Solà, ja a la part plana del terme.

miniatura|La vila, al capdamunt del pla; rere seu, les muntanyes que li fan de redós Les elevacions importants del terme són justament als límits del terme, que han quedat ja descrits. Fora d'aquestes elevacions, només cal destacar la zona dels Feixancs de Salàs, a ponent de la vila, amb el turó de Sant Cebrià, de 701 m. alt., la Muntanyera de les Tosques, al seu nord-oest, que assoleix els 603 m. alt., el turó de Sant Roc, a llevant de Salàs, de 626 m. alt., i els Monts, de 654, al nord-est de la vila. Ultra aquestes elevacions, només caldria esmentar la carena on es troba Sensui, de 705, la del Mas del Balust, de 791, la de Sant Clem, de 700, i la mateixa carena que acull la vila de Salàs de Pallars, de 590,3 m. alt., en el punt més elevat de la vila.

La part oriental del terme, en un pla inclinat que va davallant cap a l'embassament de Sant Antoni, conté una bona plana dedicada a l'agricultura i a la ramaderia, en la qual destaca la partida de les Creus. Tanquen aquesta plana, al nord-est del terme, prop del pantà de Sant Antoni i de Sant Joan de Vinyafrescal els Monts, amb la muntanyeta de Sant Roc a l'extrem meridional, proper a Salàs de Pallars.

Nuclis de població