La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. També s'obté mel de la secreció de determinats insectes que xuclen la saba, aleshores s'anomena mel de melada. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors de les quals es recull el nèctar. El sabor varia en funció de la font de nèctar, i dels diversos tipus i graus de mel; els més comuns inclouen, entre d'altres, la mel de taronger, d'esbarzer i de gerd. La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques d'abella és coneguda com l'apicultura o bé crestar; és l'art de criar abelles per tal d'aprofitar-ne els productes relacionats amb l'animal, com la mel i la cera.
La varietat produïda per les abelles mel·líferes (gènere Apis) és la més comuna i és el tipus de mel recollida pels apicultors i la que consumeixen els éssers humans. La mel produïda per les abelles i d'altres insectes té propietats molt diferents. Les abelles transformen el nèctar en mel per un procés de regurgitació i emmagatzematge d'aquesta substància com una font d'aliment en bresques de cera a l'interior del rusc. Les pràctiques d'apicultura encoratgen la seva sobreproducció perquè es pot produir i extreure'n en excés sense posar en perill la colònia d'abelles. A més, un efecte secundari de la collita de nèctar i pol·len per a la producció de mel és la pol·linització, la qual és crucial per a la reproducció de plantes florents.
La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat.National Honey Board. Carbohydrates and the Sweetness of Honey. Consultat el 2 de setembre de 2010. (en anglès)Oregon State University. What is the relative sweetness of different sugars and sugar substitutes? . Consultat el 2 de setembre de 2010. (en anglès) Els usos primaris de la mel són la cuina, l'enfornat, com a acompanyament del pa (comú o torrat, generalment durant l'esmorzar) o begudes com el te. Té propietats químiques atractives per a la cocció, i un sabor característic que porta a algunes persones a preferir-la per davant del sucre i altres edulcorants. La majoria dels microorganismes no poden créixer en la mel per la seva baixa activitat d'aigua, que és del 0,6. No obstant això, de vegades, la mel conté endòspores latents del bacteri Clostridium botulinum, que pot ser perillós per als nens, ja que les seves endòspores es poden transformar en bacteris productors de toxines en el tracte intestinal immadur del nadó, cosa que porta a la malaltia i fins i tot la mort.
En la història, la cultura i el folklore miniatura|upright=0.6|Representació del Neolític, d'uns 8.000 anys, de la recol·lecció de mel en una pintura de paret a les Coves de l'Aranya a Bicorp. Es pot observar la bresca a la part superior de la figura humana, el cistell per recollir mel a la part inferior i les abelles al voltant.
Es creu que els humans van començar a collir la mel dels ruscs el 10000 aC, segons unes pintures trobades a les Coves de l'Aranya, a Bicorb (València). Hipòcrates, el pare de la medicina, en va lloar els poders terapèutics i la va fer servir per guarir diverses afeccions de la pell, úlceres i per alleujar el dolor en general. Els egipcis, per la seva banda, la van fer servir per tractar les cataractes, nafres, talls i cremades. A l'antiga Roma, els metges l'usaven per ajudar els seus pacients a adormir-se. La Bíblia menciona diverses vegades la mel, sempre com un símbol de plaer. Per això els rius del paradís contenen mel, una imatge recollida per l'Alcorà. Els jueus mengen fruita untada en mel per desitjar-se un bon any nou, ple de dolços moments. Igualment les núvies gregues mullaven els dits en mel abans d'entrar a la casa del marit per tenir un bon matrimoni i una dolça relació amb la sogra. Entre els antics romans servia com a moneda de canvi, igual que l'or o la sal. Entre els egipcis s'usava per embalsamar els cossos.
També s'utilitza en diverses tradicions medicinals per tractar malalties. L'estudi dels pòl·lens i les espores de la mel crua (melitopalinologia) pot determinar les fonts florals de la mel.Vaughn M. Bryant, Jr. "Pollen Contents of Honey". CAP Newsletter 24(1):10–24, 2001. (en anglès) Com que les abelles porten una càrrega electroestàtica, i pot atraure altres partícules, les mateixes tècniques de melitopalinologia poden ser utilitzades en estudis d'àrea del medi ambient sobre partícules radioactives, la pols o la contaminació de partícules.
L'ús de la mel i la seva producció té una història llarga i força variada. La mel té una llarga història dins el consum humà i s'utilitza en diversos aliments i begudes com a edulcorant i saboritzant. En moltes cultures la mel ha estat utilitzada en diversos àmbits, alguns dels quals van més enllà del seu ús com a aliment; per exemple, s'ha utilitzat sovint com un talismà i un símbol de la dolçor. És a dir, ha tingut un paper dins els costums religiosos i com a element simbòlic.
Antiguitat La collita de mel és una activitat molt antiga. Eva Crane, en el seu llibre The Archaeology of Beekeeping (L'arqueologia de l'apicultura) afirma que els éssers humans van començar la caça de la mel com a mínim fa uns 10.000 anys.Eva Crane (1983). The Archaeology of Beekeeping L'autora presenta proves d'aquest fet analitzant una pintura rupestre de la província de València. La pintura pertany al període Mesolític i mostra dues dones recol·lectores recollint la mel i la bresca d'un niu d'abelles silvestres. Les dues dones es representen nues, amb les seves cistelles, i fan servir una escala oscil·lant llarga per accedir al niu.
A l'antic Egipte la mel s'utilitzava per endolcir pastissos i galetes, i va ser utilitzada en molts altres plats. A l'antic Egipte i a altres pobles de l'Orient Mitjà també s'utilitzava la mel per embalsamar els morts.Larry Gonick. The Cartoon History of the Universe, vol. 2 (en anglès) A l'Imperi Romà, la mel era utilitzada en lloc de l'or per pagar els impostos. Plini el Vell dedica un espai considerable en el seu llibre Historia Naturalis sobre les abelles, la mel i els seus múltiples usos. El déu de la fertilitat d'Egipte, Min, se li oferia mel com a ofrena.Enchanted heart (en anglès)
En algunes parts de la Grècia postclàssica, com a Rodes, era el costum de la núvia mullar els dits en mel i fer el senyal de la creu abans d'entrar a la seva nova llar.
La mel era conreada també a l'antiga Amèrica. Els maies van utilitzar la mel de l'abella sense fibló per a fins culinaris, i actualment encara es continua fent-ho en algunes zones. Els maies també consideraven l'abella com un animal sagrat."Maya Beekeeping Tradition Fades" a National Geographic News. Consulta l'1 de novembre de 2010. (en anglès)
En algunes cultures es creu que la mel té molts usos beneficiosos per la salut de les persones. Va ser utilitzada com un ungüent per a les erupcions i cremades, i es fa servir per ajudar a calmar el mal de coll quan no hi ha altres pràctiques mèdiques disponibles.
Significat religiós En l'hinduisme, la mel (Madhu) és un dels cinc elixirs de la immortalitat (Panchamrita). En els temples, la mel s'aboca sobre les deïtats en un ritual anomenat Abhishek Madhu. Als Vedes i a la literatura antiga s'esmenta l'ús de la mel com un bon medicament i un aliment sa.
En la cultura jueva, la mel és un símbol per al nou any, Rosh Hashaná. En el menjar tradicional per a aquest dia de festa; les rodanxes de poma se submergeixen en la mel i es menja per desitjar un nou any dolç. Algunes salutacions per al Rosh Hashaná mostren imatges amb mel i una poma, símbol de la festa. En algunes congregacions, es dona mel per a inaugurar el nou any.
La Bíblia hebrea conté moltes referències a la mel. Al Llibre dels Jutges, Samsó va trobar un eixam d'abelles i mel en el cadàver d'un lleó.Llibre dels Jutges (14:8) A l'Èxode es descriu la Terra Promesa com una "terra que regalima llet i mel"Èxode (33:3) No obstant això, hom opina que a l'original hebreu (devash) en realitat fa referència al xarop dolç elaborat a partir del suc de la data.
En el budisme, la mel té un paper important en el festival de Madhu Purnima, que se celebra a l'Índia i Bangladesh. El dia commemora la construcció de la pau de Buda entre els seus deixebles en retirar al desert. La llegenda diu que mentre ell hi era, un mico el va portar a menjar mel. En Madhu Purnima, budistes recordar aquest acte per donar mel als monjos. El regal de la mona és freqüentment representada en l'art budista.miniatura|Un pot de mel amb un balancí de mel per servir-laEn el Nou Testament cristià, Mateu 03:04, Joan Baptista es diu que han viscut durant un llarg període en el desert en una dieta composta de llagostes i mel silvestre.
En l'islam, hi ha tota una sura de l'Alcorà anomenat al-Nahla (l'abella). Segons el hadiz, el Profeta Muhammad recomana la mel amb propòsits curatius.Sahih Bukhari vol. 7, book 71, number 584, 585, 588 and 603. Alcorà promou la mel com un aliment nutritiu i saludable. A continuació es mostra la traducció dels versos específics.
I el Senyor va inspirar a les abelles, dient: "Prengui vostè els habitatges a les muntanyes i en els arbres i en el que erecte (68) A continuació, menjar totes les fruites, i seguir els camins del teu Senyor va fer fàcil (per a tu) ... " No surt del seu ventre, una beguda de diferent color que conté una cura per als homes. Per cert que en això és un signe per a gent que pensa.Traducció de Quran 16:68–69
A la cultura occidental La paraula "mel" (honey), juntament amb variacions com "pa de mel" (honeybread), s'ha convertit en una expressió d'afecte en la major part del món de parla anglesa. En alguns llocs s'utilitza per als éssers estimats, en altres, com en alguns llocs d'Amèrica del Sud o també de parla anglosaxona s'utilitza en dirigir-se als coneguts ocasionals o fins i tot desconeguts.
A més, en els llibres de nens els ossos es mostren menjant mel (per exemple, Winnie the Pooh), tot i que els ossos mengen una àmplia varietat d'aliments, i els ossos vists en ruscos solen estar més interessats en les larves de l'abella que en la mel. En alguns idiomes europeus, fins i tot la paraula "ós" (per exemple, medved en rus o en txec, medvjed en croat) és encunyat a partir del substantiu que significa 'mel' i el verb que significa 'menjar'. La mel a vegades es ven en flascons o ampolles de prémer amb forma d'os .
Des del 1998 fins al 2018 el consum de mel augmentà el 56% a l'Estat Espanyol.
Producció de mel País Valencià miniatura|Processos d'elaboració de la mel. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia.|450x450px La primera evidència de consum de mel per part d'humans data d'unes pintures rupestres a Bicorp.Crane, Eva (1983) The Archaeology of Beekeeping, Cornell University Press, La producció de mel ha estat ben important a molts països de la Mediterrània, on funcionava com a substitutiu del sucre. La major producció s'ha trobat a l'Alt Vinalopó, Foia de Castalla, Alcoià i Vall d'Albaida, destacant-ne la de Biar, de gran fama i qualitat en el procés, i la de les viles veïnes. També eren zones productores la serra del Cabeçó de l'Or, La Vall de Guadalest i La Vall d'Ebo. Segons Antoni Josep Cavanilles, al la major producció d'aquest producte al País Valencià es trobava al Racó d'Ademús, amb més de 44.000 bucs en explotació. Fins a èpoques modernes no era habitual dedicar-se en exclusiva a aquesta activitat, que generalment es feia a tots els masos o pobles.
Qualitats nutritives miniatura|Buc, objecte utilitzat en l'elaboració de la mel. Museu Valencià d'Etnologia.