Sort és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca. És, juntament amb el Pont de Suert, un dels caps de comarca menys poblats de Catalunya. El 2011 tenia 2.360 habitants
L'actual municipi de Sort és fruit de l'agregació al vell terme de Sort dels d'Enviny i Llessui, el 1970, i d'Altron, el 1976. Amb aquestes agregacions, el terme municipal de Sort ha assolit una extensió de 105,05 km², que multiplica per vuit el seu terme original de 13,9 km². Enviny n'hi va aportar 31,7, Llessui, 53 (tota la part muntanyosa del costat de ponent), i Altron, més petit, 6,5.
El terme antic s'estenia per la ribera de la Noguera Pallaresa, a tots dos costats, mentre que la vila era a la dreta del riu. Modernament s'ha estès també per la riba esquerra. A més de la Ribera, el terme actual comprèn la vall del Barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d'Àssua, que en part comparteix amb Rialb.
És el centre històric del Pallars, i conserva les restes del castell comtal, així com nombrosos vestigis medievals que ajuden a entendre el paper històric que jugà el Pallars a la història de Catalunya (com ara l'àliga bicèfala al seu escut): és gran el nombre d'esglésies romàniques, de castells i de pobles closos i viles murades que hi ha en aquest tros del Pallars.
La població dels nuclis agregats va sofert una important davallada durant aquests darrers anys a causa el despoblament per manca de feina.
Etimologia L'origen del nom és anterior a l'època romana i té un origen diferent del concepte de sort. «Sort» és un topònim d'origen bascoide, de l'arrel sort, o suert, que volia dir pont, fent referència a l'únic pont important que creuava la Noguera Pallaresa.
És el mateix origen que el Pont de Suert, amb la curiositat que en aquest segon cas es dona una redundància: el pont del pont. Joan CorominesCoromines 1997, ho explica, tot i que de forma més complexa: és l'adjunció de diverses arrels basques, que donen l'adjectiu corresponent als conceptes çubi (pont) més iri (poble), és a dir: del poble del pont (basc suburiti).
Durant l'edat mitjana, aquest suburiti va passar successivament a Suort o Subort, Saort (o Sabort), fins a arribar a la forma actual, Sort, que pot significar tant el poble del pont com el poble de més enllà del pont.
Geografia Llista de topònims de Sort (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
L'extens terme municipal de Sort, tal com ha quedat configurat en el darrer terç del ocupa el sector de ponent del centre de la comarca.
La descripció del terme està repartida als articles dels antics municipis de Sort, Altron, Enviny i Llessui.
Termes municipals limítrofs:
Entitats de població de l'actual terme de Sort Setze són els nuclis de població del terme, pràcticament tots habitats, tot i que alguns han arribat al límit del despoblament. En els primers anys del , però, s'ha viscut una certa recuperació, en aquest aspecte. Els quinze nuclis, Altron, la Bastida de Sort, Bernui, Bressui, Castellviny, Enviny, Llarvén, Llessui (amb la Torre), Montardit de Baix, Montardit de Dalt, Olp, Pernui, Seurí, Sorre i Sort, disposen cadascun del seu article específic.
La vila de Sort miniatura|esquerra|Plànol de Sort vers el 1900 La vila vella de Sort, en forma de vila closa, era pràcticament un rectangle posat al biaix, de sud-oest a nord-est, paral·lel a la Noguera Pallaresa en aquest tram. S'organitzava bàsicament a partir del Carrer Major, amb alguns carrerons interiors, sobretot a la part més septentrional, on s'eixamplava un xic. En total hi havia dotze carrers. A l'extrem sud-oest hi havia el portal d'entrada al clos de la vila, al lloc on hi ha ara la Plaça Major i l'església de Sant Feliu. La carretera actual i el carrer de les Escoles suposaven, respectivament a llevant i a ponent, l'exterior del clos de la vila. Al nord-est hi ha la plaça de Sant Eloi, amb una de les cases principals de la vila, Casa Xorret. La Casa de la Vila és a l'extrem nord de la vila vella, justament en el lloc d'enllaç amb els primers eixamples del sector septentrional.
La vila moderna s'ha estès considerablement cap al nord, resseguint tant la carretera C-13, camí de Rialb, d'Esterri d'Àneu i de la Vall d'Aran, com la carretera LV-5223, camí de la Bastida de Sort, Altron i Llessui. També s'ha estès cap a la zona més muntanyosa, al nord del Castell de Sort -de fet, fou el primer eixample de la vila-, on hi ha l'Escola Àngel Serafí i Casanovas, d'ensenyament infantil i primari, l'Institut Hug Roger III, d'ensenyament secundari i l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà; també cap a l'antiga riba esquerra de la Noguera Pallaresa i cap a migdia, a la dreta del riu, on s'ha construït, entre altres equipaments i blocs de pisos, el Poliesportiu els Til·lers, l'Escola de Piragüisme i, més a migdia, la Depuradora. El riu fou desviat lleugerament cap a llevant, de manera que la llera antiga va quedar convertida en un parc públic, el Parc del Riuet, i els edificis bastits a la riba esquerra quedaren integrats en el nucli urbà de Sort, passant a formar part, així, de la dreta del riu.
600px|miniatura|centre|La façana oriental de la vila, a la dreta de l'antiga llera de la Noguera Pallaresa, actualment Parc del Riuet Al llarg de les darreres dècades, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa ha anat creixent un espai residencial, sobretot als Horts de Santa Anna, on s'alternen les cases de nova construcció amb les antigues bordes reconvertides en habitatges permanents. Complementa aquest sector residencial un grup de blocs de pisos a la Ribera de Sort, a l'extrem sud del nucli.
El sector industrial està poc desenvolupat, tant a Sort com a tot el Pallars Sobirà. És per això que la capital de la comarca no disposa, en sentit estricte, de cap zona industrial organitzada com a tal.
Les cases de la vilaMontaña 2004. Malgrat ser una vila, Sort ha conservat memòria dels noms de les seves cases, en les quals es veu una barreja d'antiguitat i de modernitat:
Casa Adobet Casa Adoguet Casa Adrogueret Casa Agulleri Casa Agullonet Casa Agustí del Ferrer Casa Agustinet Casa Agutzil Casa Aiguardenter Casa Aytés Ajuntament Casa Aleix Casa Aleix de la Costa Casa l'Aleixet Casa Alfonso Casa Amadeu de la Viuda Casa Ametlló Casa Angatxo Casa Angeleta Casa Andreu de Lliser Casa Anton Casa Antonieta de Catxera Casa l'Assessor Casa Badiot Casa Baltasar Casa Baró Casa Basili Casa Basques Casa Batisteta Casa Benito Casa Bernat Casa Bernat de la Carretera Casa Betona Casa Birosta Casa Blanco Casa Blasiet Casa Boixadors Bolusta Casa Boter Casa Botxa Casa Buenastingui Casa Burjoc de la Carretera Casa Burrella Caixa de Pensions Casa Camacrua Casa Camarot Casa Canaleres Casa Cangeta Casa Canona Casa Cap del Pont Casa Carboner Casa Cardadora Casa Carlí
Casa Carlos de la Quima Casa la Carme Casa Carolina Casa Carrera Casa Carreró Casa Castanyeta Casa la Castellana Casa Catxera Casa Cerdà Casa Cintet de la Manuela Casa Cisco de Saverneda Casa Cisquet de Morer Casa Cisquet de Sabater Casa Civís Casa Claudino Casa Coi Casa Coixet Casa Comaret Casa Conquers Casa Cordeon Casa Corporal Casa Correuet Casa Cota Casa Dominguet Casa Dulce Casa Eduardo Casa Enric de Toni Casa Escarceller Casa Espardenyer Casa Eusebio Casa Fallonga-Migrat Farmàcia Casa Farratge Casa Fassercia Casa Fedrico Casa la Feliça Casa Feliciano Casa Feliçó Casa Feliu de Xambosc Casa Ferrer de Rateta Casa Fideuer Casa Flórido Casa Folrat Casa Fotrala Casa Gaietano Casa Gaió Casa Galtarroia Casa Garriga Casa Gat Casa Gavatx Casa Generosa Casa Gepet de Pei
Casa Geperudeta Casa Gildo Casa Girald o Giralt Casa Gravat Casa Gualter Casa Guilset Casa Gumersinda L'Hostalet Casa Huguet Casa Janet Casa Jaume de Pei Casa Joan de l'Hostalnou Casa Joantet Casa Jordana Casa Jordi Casa Jordieta Casa Josefina Casa Josepàs Casa Júlia Casa Laureano Casa Let Casa Lleïr Casa Lleó Casa Llibrada Casa Llinars Casa Llumet Casa Losada Casa Magí Casa Maginet Casa Màlio de Xicoies Casa Manco Casa Manel del Barber Casa Manel de Fassèrcia Casa Manuela Casa Marcela Casa Maria del Gat Casa Mariano Casa Mariola Casa Mariot Casa Martí de l'Ametlló Casa Marxantó Casa Matietes Casa Minguet Casa Miquel de la Teresa Casa Misser Casa Misseret Casa Modesta Casa Moixers Casa Moixí Casa Moles Casa Mònica
Casa Monjo Casa Montaner Casa Moreno Casa Pacheco Casa Paisan Casa la Palissa Casa Pastisseret Casa Pastisser Vell Casa Pastoret Casa Pau Casa Peio de l'Agustinet Casa Pelaio Casa Pepe de Botxa Casa Pere Casa Pere de Rateta Casa Peret de les Hòsties Casa Peret de les Medalles Casa Peret de la Pepa Casa Peret del Pillo Casa Peret de la Rita Casa Periquet Casa Pessets Casa Pet Casa Peters Casa Peufort Casa Picoi Casa Pillo Casa Podader Casa Pol Casa Polelos Casa Porrer Casa Quico Casa Quim del Ferrer Casa Quim de Vigatà Casa Quinquillaire Casa Querido Casa Rafeló Casa Ramona del Maginet Casa Ramonet Casa Ramonito Casa Ranc Casa Rateta Casa Recallers La Rectoria Casa Rei Casa Rellotger Casa Ricou Casa Riteta Casa Riu Casa Roi
Casa Rossell Casa Rutllet Casa Sabateró Casa Salau Casa Sambola Casa Sambola de la Carretera Casa Sança Casa Sastre Casa Sastre Gasa Casa Saverneda Casa Sebastià Casa Serrat-Carreter Casa Servat Casa Sing-Sing Casa Solans Casa Sorrilla Casa Sostres Casa Tarrado Casa Tecla Casa Teixidor Casa Teresona Casa Tia de l'Huguet Casa Tiet Casa Ton de la Mília Casa Ton de la Molinera Casa Ton de Tonet Casa Toni Casa Trinitat de l'Hostalnou Casa Valentí Casa Ventura de Jordi Casa Ventura del Rull Casa Ventura del Sac Casa Verders Casa Verrós Casa Verrós del Cubert Casa Victoriano de Burrella Casa Viola Casa Violant Casa Vivatxó Casa Volant Casa Virós Casa Xambosquet Casa Xic de Redó Casa Xic de Sabater Casa Xicoies Casa Xicolater Casa Xo Casa Xoi Casa Xorret Casa Ximenis
Història Edat mitjana miniatura|esquerra|Segell del Justícia de la Vila de Sort miniatura|L'església parroquial de Sant Feliu de Sort La vila de Sort està documentada des del 947, en una donació del comte Isarn I de Pallars, la seva muller Adelaida i llur fill Guillem a l'abat de Santa Maria de Gerri; l'alou efecte de la donació és in ipsa riba de Saorte (a la riba de Sort). Al llarg del són freqüents els esments documentals a la riba de Sort. El 1069 el comte Ramon V de Pallars Jussà dona la vila de Sabort al bisbe d'Urgell, confirmant una cessió anteriorment feta per sa mare, Ermessenda. El 1099 un document similar torna a fer esment de la vila.
miniatura|esquerra|El portal de l'antiga vila closa de Sort Ja al la parròquia de Sant Feliu de Sort és esmentada entre les que formaven part del deganat de Montenartró. Coincideix en el temps amb la transformació en residència comtal del Castell dels Comtes de Pallars, amb la qual cosa la vila de Sort guanyà importància política. En aquest castell havia nascut, vers 1065, probablement, Ot de Pallars, fill dels comtes de Pallars Artau I de Pallars Sobirà i la seva muller, Llúcia de Marca, però no fou fins al que esdevingué residència comtal preferent. El 1282, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, després d'una pugna amb el rei, Pere II el Gran, va fer reconeixença al monarca de tot de castells pallaresos, entre els quals hi havia el de Sort.
miniatura|Restes del Castell de Sort