miniatura|Trànsit de Venus del 2004 Un trànsit de Venus és el pas de Venus per davant del Sol, vist des de la Terra. Es produïx quan el Sol, Venus i la Terra es troben alineats.
Freqüència És un succés molt poc freqüent. Té lloc a parells amb un interval de 8 anys entre els membres del parell i un poc més de 100 anys entre parell i parell. En el tauler que segueix s'arrepleguen tots els trànsits des de 1500 fins a 2500: Segle XVI Segle XVII Segle XVIII Segle XIX Segle XXI Segle XXII Segle XXIII Segle XXIV Segle XXV 26 de maig de 1518
23 de maig de 1526 7 de desembre de 1631
4 de desembre de 1639 6 de juny de 1761
3 de juny de 1769 9 de setembre de 1874
6 de desembre de 1882 8 de juny de 2004
6 de juny de 2012 11 de desembre de 2117
8 de desembre de 2125 11 de juny de 2247
9 de juny de 2255 13 de desembre de 2360
10 de desembre de 2368 12 de juny de 2490
10 de juny de 2498
El s'ha pogut veure en dues ocasions, el 2004 i el 2012.
Distància Terra-Sol A partir de l'observació del trànsit de Venus és possible mesurar la paral·laxi solar: i a partir d'esta la distància Terra-Sol.
Descobriment Johannes Kepler (1571-1630) va calcular les distintes posicions de Venus al llarg del temps i va predir que cada 130 anys tindrien lloc trànsits de Venus, els dos primers en 1631 i 1761. El trànsit de 1631 no va ser observat, ja que, pràcticament en tot Europa, va tenir lloc després de la posta del Sol.
Jeremiah Horrocks, (1617 - 1641) un clergue anglès, que havia estudiat astronomia i matemàtiques a Cambridge, va calcular la trajectòria de Venus descobrint que hi hauria un trànsit el 4 de desembre de 1639.
El dia del trànsit va ser diumenge i a pesar d'haver de compaginar les tasques pròpies del seu treball com a rector del poble d'Hoole, Horrocks va poder observar el trànsit i va ser capaç de deduir de les seves observacions un valor de 14 " per a la paral·laxi solar o, cosa que és el mateix, que la distància Terra-Sol era de 95 milions de km. William Crabtree, també estudiós dels nous mètodes introduïts per Kepler, va observar també el trànsit a instàncies del seu amic Horrocks.
(Valors acceptats actualment : Paral·laxi solar: 8,8"; Distància terra-sol=150 milions de km)
Els trànsits del segle XVIII El 1716 l'astrònom anglès Edmund Halley va enviar a la Royal Society un mètode per a mesurar la distància Terra-Venus i a partir d'esta, la unitat astronòmica (distància Terra-Sol) aprofitant el trànsit de Venus que s'anava a produir el 1761. Astrònoms de tot el món, comissionats pels seus governs es van preparar per a l'observació. Els britànics van enviar una expedició a Santa Helena i una altra a Sumatra. Els francesos en van organitzar quatre: Sibèria, Viena, Illa Rodríguez i Pondicherry a l'Índia. Esta última va tornar sense aconseguir el seu objectiu a causa de la guerra que hi havia entre anglesos i francesos. En total, el trànsit va ser observat des d'uns 70 llocs distribuïts al voltant del globus terrestre, fet que va constituir la primera gran empresa científica internacional.
Els resultats obtinguts no van estar concordes amb les expectatives. El mal temps en molts dels llocs d'observació, la dificultat de determinar amb precisió la localització geogràfica del lloc en què l'observació es feia i l'efecte de la gota negra (poc abans i poc després del contacte visual entre Venus i el Sol apareix un punt negre d'unió entre ambdós) van dificultar l'aplicació del mètode de Halley.
En l'observació del trànsit de 1769 va haver-hi 150 observadors oficials i molts altres d'aficionats. Entre els observadors es trobava el cèlebre capità James Cook que feia el primer dels seus viatges. Una de les observació amb millors resultats va ser la feta a la península de Baixa Califòrnia pel francès Jean-Baptiste Chappe D'auteroche a qui acompanyaven els espanyols Vicente de Doz i Salvador Medina i el mexicà Joaquín Velázquez Moradenques de León.
El 1835 el director de l'observatori de Berlín Johann Franz Encke va obtenir a partir de les dades obtingudes en els trànsits de 1761 i 1769 un valor de la paral·laxi solar de 8,57 segons que corresponia una distància Terra-Sol de 153.500.000 km.
Els trànsits del segle XIX miniatura|Trànsit de Venus de 1882
Els trànsits de 1874 i 1882 van ser també seguits per centenars d'observadors enviats per les acadèmies científiques de multitud de països. Així per exemple França envià, entre d'altres, observadors a Nova Caledònia, Pequín, Japó (l'espectroscopista Jansen), Indoxina i Nova Zelanda. El Butlletí de la Societat Astronòmica de Londres informa que es van obtindre 3.440 proves fotogràfiques dels distints aspectes que va oferir el fenomen.
En el trànsit de 1882 participa Espanya per primera vegada de forma oficial, habilitant el govern un pressupost de 20.000 pessetes per a l'adquisició d'instruments, despeses d'embalatge, etc. S'hi van enviar dos grups d'observadors, un a Cuba i l'altre a Puerto Rico. Per a les observacions a l'estació de Puerto Rico es disposava de: Un telescopi equatorial amb objectiu de 6 polzades angleses d'obertura lliure, amb moviment de rellotgeria, ocular solar diagonal, micròmetre, etc. construït per Cooke. Un altre telescopi equatorial de 4 polzades angleses d'obertura lliure, construït per Secreten. Un telescopi Fronghton amb objectiu de 3½ polzades angleses, muntura equatorial, construït per Cooke, i ocular solar diagonal. Un instrument de passos de Repsold per a la determinació del temps i la latitud. Un pèndol sideri. Quatre cronòmetres. Un cronògraf construït per Hipp. Una taula telegràfica per a fixar la longitud dels punts d'estació amb refencia a un meridià determinat. Un sextant de Fronghton. Un teodolit de Brunner per a alguna xicoteta triangulació que siga necessari fer. Un baròmetre. Un psicròmetre. Un anemòmetre, sistema Robinson.
Bibliografia MONTI, José Genaro. L'últim trànsit de Venus pel disc del Sol en el . Madrid : Enrique Teodoro, 1883.
MORENO CORRAL, Marco Arturo. Odissea 1874 o el primer viatge internacional de científics mexicans. 2a ed. Mèxic: Fons de Cultura Econòmica, 1995
MAOR, Eli. Venus in Transit. Princeton: Princeton University Press, 2000.
SELLERS, David. The Transit of Venus: The Quest to Find the True Distance of the Sun. Magavelda Press, 2001.
Font:
Vegeu també Efecte de la gota negra Trànsit de Mercuri
Enllaços externs
June 5/6, 2012: Venus Transit
Categoria:Fenòmens astronòmics Categoria:Venus