miniatura|Brahms el 1876, quan va completar la seva Primera simfonia Johannes Brahms compongué quatre simfonies dins de l'anomenat romanticisme musical tardà.

Simfonia núm. 1 En la composició de la Simfonia núm. 1 Brahms va trigar almenys catorze anys en completar-la; els esbossos es remunten al 1854. El mateix Brahms va declarar que la simfonia, des dels esbossos fins als acabats, va desenvolupar-se durant 21 anys, de 1855 a 1876. El valor i la importància de les contribucions de Brahms van ser reconeguts pel crític més poderós de Viena, Eduard Hanslick, que era molt conservador.Leonard Burkat; notes per a l'enregistrament de 1998 (William Steinberg, director; Pittsburgh Symphony Orchestra; MCA Classics) El director d'orquestra Hans von Bülow va dir el 1877 que la considerava la "Dècima simfonia de Beethoven", per les similituds percebudes entre la simfonia de Brahms i diverses composicions de Beethoven. Té una estructura de quatre moviments: Un poco sostenuto — Allegro – Meno allegro Andante sostenuto Un poco allegretto e grazioso Adagio — Più andante — Allegro non troppo, ma con brio – Più allegro

Simfonia núm. 2 La Simfonia núm. 2, va ser composta l'estiu de 1877, durant una visita a Pörtschach am Wörthersee, una ciutat de la província austríaca de Caríntia. La seva composició va ser breu en comparació amb els 21 anys de la seva Primera Simfonia. L'humor alegre i gairebé pastoral de la simfonia sol convidar a les comparacions amb la Sisena Simfonia de Beethoven. Té una estructura de quatre moviments: Allegro non troppo Adagio non troppo Allegretto grazioso (quasi andantino) Allegro con spirito

Simfonia núm. 3 La Simfonia núm. 3 fou composta l'estiu de 1883 a Wiesbaden, gairebé sis anys després d'haver completat la seva Simfonia núm. 2. En aquest període, Brahms havia escrit algunes de les seves obres més importants, incloent-hi el Concert per a violí, dues obertures (Obertura tràgica i Obertura per a un festival acadèmic) i el Concert per a piano núm. 2. És la més curta de les quatre simfonies. Té una estructura de quatre moviments: Allegro con brio Andante Poco allegretto Allegro — Un poco sostenuto

Simfonia núm. 4 Brahms va començar a treballar en la Simfonia núm. 4 a Mürzzuschlag (Imperi Austrohongarès), el 1884, només un any després de completar la Tercera. Es va estrenar el 25 d'octubre de 1885 a Meiningen, Alemanya, dirigida pel mateix Brahms. L'amic i biògraf de Brahms, Max Kalbeck, va dir que el crític Eduard Hanslick va fer comentaris sobre el primer moviment en l'estrena: "Durant aquest moviment vaig tenir la sensació que rebia una pallissa a càrrec de dues persones increïblement intel·ligents". Hanslick, tanmateix, també va escriure que "[per] el músic, no hi ha una altra peça moderna tan productiva com subjecte d'estudi. És com un pou fosc; és més brillant que les mateixes estrelles". Té una estructura de quatre moviments: Allegro non troppo Andante moderato Allegro giocoso Allegro energico e passionato

Esquema de les 4 simfonies A continuació es presenta un esquema amb algunes característiques destacades: NúmeroTonalitatOpusAnyÍncipitNúm. 1Do menorOp. 681876600x600pxNúm. 2Re majorOp. 731877600x600pxNúm. 3Fa majorOp. 901883600x600pxNúm. 4Mi menorOp. 981885600x600px

Referències

Enllaços externs