La música rockPer una discussió de fins a quin punt rock and roll i rock són sinònims o bé si rock and roll és el primer estil o l'antecedent del rock, vegeu l'article rock és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El nom rock avui dia s'aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt sovint, un baix elèctric. El rock és un dels estils musicals claus del segle XX i s'ha dividit en múltiples gèneres i subestils, resumits per ordre cronològic (es consideren tant els gèneres de rock com els seus derivats).
La música rock o només rock és un gènere musical contemporani encaminat a englobar cadascun dels diversos gèneres musicals derivats del rock and roll. Sol interpretar-se, entre altres molts instruments que ocasionalment s'addicionen, amb guitarra elèctrica, bateria i baix elèctric. Molts estils de música rock també empren instruments de teclat com l'orgue, el piano o els sintetitzadors. La música rock normalment té un fort contratemps, i sovint se centra en la guitarra, tant elèctrica com acústica.
Gèneres del rock Anys 50 Rockabilly, White Doo Wop, rock instrumental, Boogie Woogie Anys 60 Garage rock, Folk rock (i d'aquí als cantautors), rock psicodèlic, Blues rock, Art rock, Acid rock, Surf rock, Soft rock Anys 70 Glam rock, Hard rock, rock progressiu (que influirà en el progressive i el trance dins la música dance), Latin rock, Jazz rock, Swamp rock, Country rock, Southern rock, Avant-garde rock, heavy metal, Funk rock, punk, Ska punk(2Tone ska), pub rock, Power pop, New Wave, rock alternatiu, Indie rock, Adult Contemporary, Techno pop. Anys 80 Alternative/College Radio, Electro pop, Gothic rock, Indie rock, Hardcore punk, L.A. Metal, Slash Metal Anys 90 música Grunge, Rock alternatiu, Heavy rock, Rave, Mixture rock, Industrial rock, Black Metal, Hardcore punk
Història El primitiu rock es deriva d'una gran quantitat de fonts, principalment blues, rhythm and blues i country, però també del gospel, pop tradicional, jazz i folk. Totes aquestes influències combinades en una simple estructura musical basada en blues "que era ràpida, ballable i encomanadissa".
A mitjans del , una sèrie de músics, grups i solistes van revolucionar el món de la música amb l'acceleració dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock.
La història del rock and roll neix als Estats Units a la fi de la dècada dels 40. Les arrels del nou gènere podem trobar-les al blues, una música afroamericana nascuda a la fi del com a crit d'alliberament per part dels esclaus africans. En la seua forma més popular i estesa, el blues està estructurat en dotze compassos, i utilitza tres acords diferents. Les lletres contenen temàtiques de desamor, reflectint el dolor de l'autor i -originalment- la duresa de la vida dels afroamericans de les acaballes del segle, per mitjà d'una interpretació plena de sentiment. Entre els autors de blues més destacats que varen influenciar el primitiu rock and roll, cal citar Robert Johnson o Charlie Patton. Tanmateix, no es pot oblidar la importància d'altres gèneres com el Rhythm and blues o el Country en l'origen del Rock & Roll.
Un predecessor directe del rock and roll, i que també comparteix forts lligams amb el blues, és el boogie-woogie. Va gaudir de plena popularitat ja a partir de les darreries dels anys 30. Presenta la mateixa estructura formal que el blues i n'és característic l'ostinato que practica la mà esquerra del piano sobre els seus acords. De fet, el piano era el protagonista del rock and roll més primitiu. Aquest paper fou pres, fins a mitjans de la dècada dels 50, pel saxòfon, i finalment per la guitarra elèctrica.
El terme Rock & Roll fa potser referència als moviments rock, endavant i endarrere, i roll, d'un costat a l'altre, emprats pels mariners durant segles per definir els moviments d'una embarcació. "Roll", però, també formava part de l'argot afroamericà per expressar els conceptes "ballar" i "sexe". El terme va entrar en la música Gospel i molt de temps després va ser utilitzat per descriure la forma de ballar del Rock & Roll. Els primers grups interpretaven balades romàntiques suaus, però la vessant que va guanyar més popularitat va ser una barreja de Rock & Roll i Hillbilly, un estil de música practicat al Sud dels Estats Units que va donar lloc al Rockabilly. Elvis Presley va ser el màxim exponent d'aquest estil i un dels grans mites del Rock & Roll originari. L'any 1954 és considerat com el del naixement oficial del nou gènere musical
Rock and roll i música rock El terme rock and roll ha englobat, des de sempre, tots els gèneres que en deriven d'ell en ésser l'únic vessant i terme predominant. Però posteriorment, a causa de la creixent popularitat de molts d'aquests gèneres derivats, s'ha creat un terme que és purament contemporani per englobar-los, amb la mateixa funció que complia el terme rock and roll, i que es diferencia a partir de la contracció derivada d'aquest (rock), música rock, i per això rock and roll és el sinònim històric de música rock i tots els gèneres avui englobats en música rock en deriven d'ell de forma directa o indirecta.
Cronologia i evolució La música rock té les seves arrels en l'era del rock and roll i del rockabilly dels anys 50. A la fi dels anys 60, la música rock es combinà amb la música folk per crear el folk rock, amb el blues per crear el blues rock i amb el jazz per crear el jazz rock fusió, i sense una marca de temps per crear el rock psicodèl·lic. En els anys 70, el rock va incorporar influències del soul, el funk i la música llatina. També en els anys 1970 el rock desenvolupà alguns subgèneres, com el soft rock, el hard rock, el rock progressiu, el heavy metal i el punk rock. Els subgèneres del rock dels anys 80 inclouen el glam metal, el synth-rock, el thrash metal, el hardcore punk i el rock alternatiu. Els subgèneres del rock dels anys 90 inclouen el rock estil grunge, el britpop, l'indie rock, el piano rock o el nu metall.
Anys '50 Chuck Berry, Bo Diddley i Little Richard; el rock eminentment "negre". Gene Vincent, Eddie Cochran i Roy Orbison popularitzen molts èxits, apropant el rock and roll a la població blanca. Aparició d'Elvis Presley, popularització del rock a gran escala. "El dia en què va morir la música". Buddy Holly, Ritchie Valens i Big Bopper moren en un accident d'avió. Anys més tard, Don McLean tractaria aquest tema en la seva cançó "American Pie". Al llarg dels anys '50 es conrea el Surf rock i el Pepitu Rock instrumental, que continuaria al llarg dels primers 60 amb grups com The Shadows. Phil Spector revoluciona la forma de gravar música amb el seu "Wall of Sound" i es convertiria en el model a seguir pels productors musicals dels anys '60. Neix el soul gràcies a la sacrílega barreja de gospel i rhythm and blues impulsada per Ray Charles i Sam Cooke, estil que en la seva evolució fou reeixidament promoguda pels segells Stax i Motown. (Finals dels anys '50 i principis dels '60). El rock and roll arriba al Regne Unit amb músics com Billy Fury i Marty Wilde. Es popularitza el skiffle de Lonnie Donegan i grups com The Quarrymen (que posteriorment es convertirien en The Beatles a la fi dels anys '50, principis dels '60).
Anys '60 Sorgeix la música beat de la mà dels primers discs The Beatles. Altres grups destacats foren The Searchers, The Hollies, Herman's Hermits i The Dave Clark Five. Sorgeixen The Beach Boys als EUA, inicialment amb exponent del surf rock, representat també per grups com The Rivieras o Jan and Dean, i ja a partir de 1966, amb el llançament de Pet Sounds, com a grup innovador i parteix de l'escena psicodèl·lica nord-americana. La Invasió Britànica; The Beatles, Els Rolling Stones, The Kinks, Small Faces, The Who. Neix el moviment mod, liderat per alguns d'aquests grups. Bob Dylan empra la guitarra elèctrica en cançons amb base folk, creant el folk rock. El seguirien The Byrds, Simon and Garfunkel o Crosby, Stills and Nash. El rock psicodèl·lic neix a Califòrnia (EUA) amb Grateful Dead, Jefferson Airplane, The Doors o el pop rock influenciat pel hippisme de The Mamas and The Papas. Al Regne Unit és assimilat pels grups de la Invasió Britànica, encapçalats pels Beatles i el seu Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band. Alhora sorgeixen altres bandes com Pink Floyd, Traffic, Jethro Tull o Soft Machine, que més tard donarien lloc al rock simfònic. Es popularitza l'ús del Moog, el Mellotron i el Sitar. En molts d'aquests grups es faria patent una forta tendència blues rock, de la que serien grans exponents Janis Joplin i la seva banda Big Brother & The Holding Company, a més de formacions com Canned Heat. Jimi Hendrix i Eric Clapton amb Cream revolucionen la forma de tocar la guitarra elèctrica. Frank Zappa i els seus Mothers of Invention serien una mostra anticipada del rock simfònic més inclassificable i iconoclasta, on es trobaven Stravinsky, la comèdia, el rock i les referències contraculturals. La Creedence Clearwater Revival i Buffalo Springfield, grup del que sortiria Neil Young, s'encarreguen de mantenir el costat més clàssic i purista del rock and roll en una dècada convulsa i experimental, facturant un rock d'empremta antiga i melodies treballades, no exempt de missatges reivindicatius. A 1967 es publica el primer disc de Leonard Cohen, que consolida en una dilatada carrera la figura de cantautor i crooner del rock, influenciant en molts artistes que més tard desenvoluparien aquest concepte. A 1969 el primer en solitari de Neil Young, que enllaça lirisme acústic amb distorsió i cruesa. Aquesta fórmula inspiraria algunes generacions de músics, i molt en concret la generació grunge. També a 1969 publica Led Zeppelin els seus dos primers àlbums. The Velvet Underground; el costat més fosc, líric i artístic del rock; inspirats per la "Factory" d'Andy Warhol deixen una petjada indeleble al rock, influint en el punk, el rock gòtic i l'escena posterior alternativa. El seu líder Lou Reed evolucionaria posteriorment en la seva carrera en solitari, a cavall entre la poesia i el rock, tocant glam rock als '70 amb discs com Transformer o Berlín.
Anys '70 Led Zeppelin, Queen, Black Sabbath i Deep Purple; aparició del hard rock i del heavy metal, arrels del doom metal. Paul Rodgers saltaria a la fama amb Free, principalment a través del tema "All right now", a la fi dels anys 1960 i principis dels '70, per després formar Bad Company. The Faces, amb Rod Stewart al cap, serien un altre exponent d'aquest rock de crudesa clàssica, a cavall entre el blues rock i el hard rock. Stooges, New York Dolls i MC5, i més tard The Runaways, començament del proto punk. Neix el funk a partir del soul, amb James Brown com cap visible i amb altres artistes com Sly & The Family Stone o George Clinton aportant diferents perspectives al gènere. Tots, juntament amb Marvin Gaye, Isaac Hayes o Curts Mayfield, donarien lloc al moviment blaxploitation i serien fonamentals pel desenvolupament de la posterior música disco. Jethro Tull, Pink Floyd, Genesis etapa Peter Gabriel, Yes, Rush i King Crimson: el rock progressiu i el jazz rock. Pink Floyd llançarien Dark Side of the Moon, que es convertiria en el disc més reeixit del gènere, postulant-se com a pares del space rock, que tindria en Hawkwind la seva continuïtat. Emergeix el glam rock amb artistes com Aerosmith, T.Rex, David Bowie, Roxy Music, Queen, Alice Cooper, Slade o Swee, als que se'ls sumarien altres com Lou Reed o The Stooges. El glam actualitzà, amb provocació i maquillatge, la frescor del rock and roll dels anys '50 davant del virtuosisme del rock progressiu, influint posteriorment en el punk i en tots els gèneres que varen néixer a partir d'ell a la fi de la dècada. Onada de hard rock americà. Aerosmith, Kiss, Cheap Trick, Ted Nugent, Grand Funk Railroad. A Austràlia neixen AC/DC i a Irlanda Thin Lizzy, mentre que a Anglaterra emergeixen Motörhead.