Edimburg (Edinburgh en anglès; Dùn Èideann, en gaèlic escocès) és la capital d'Escòcia, i la segona ciutat en població del país després de Glasgow. Ubicada a la costa est d'Escòcia, a la vora del fiord del riu Forth i en l'autoritat unitària local de la ciutat d'Edimburg, és la capital d'Escòcia des del 1437 i seu del govern escocès. Va ser un dels centres més importants d'educació i cultura durant la Il·lustració, gràcies a la Universitat d'Edimburg. Els seus districtes The Old Town ('ciutat antiga') i The New Town ('ciutat nova') van ser designats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1995. Segons el cens de l'any 2009, té una població total d'uns 477.660 habitants. Edimburg és famosa pel seu Festival Internacional, el festival d'actuacions en viu més gran del món, i altres festivals desenvolupats a l'estiu de manera més o menys simultània, la majoria dels quals s'agrupen sota la denominació Festival d'Edimburg. Durant el festival, la població de la ciutat es duplica. Edimburg és la segona ciutat més visitada del Regne Unit, després de Londres, amb aproximadament 13 milions de turistes l'any.
Geografia Edimburg es troba a l'est d'Escòcia, a la riba sud del Forth, al costat dArthur Seat, un antic volcà. Ha estat la capital d'Escòcia des del 1492, i la seu del Parlament d'Escòcia des de la devolució, el 1999. La ciutat fou cremada pels anglesos el 1544 durant la Guerra angloescocesa del 1544-1551.Carion, John, Thre Bokes of Cronicles, (1550), p.cliii. El castell d'Edimburg està situat sobre una roca que domina la ciutat, i és una de les vistes més característiques de la ciutat. La Royal Mile és el carrer que baixa des del castell fins al Palau Reial de Holyroodhouse, la residència del rei a Edimburg. Prop del palau, hi ha l'actual seu del Parlament d'Escòcia, edifici dissenyat pel català Enric Miralles.
Entre el castell i Princes Street (la principal avinguda comercial), hi ha una gran zona enjardinada (Princes Street Gardens), que ocupa el lloc d'un antic llac que es va dessecar. En aquest terreny dessecat també s'hi va construir la l'Estació d'Edimburg-Waverley, principal estació ferroviària al centre de la ciutat. Més al nord, hi ha la ciutat nova, que es va desenvolupar a finals del .
A Edimburg, també hi ha la National Gallery of Scotland, la principal galeria d'art d'Escòcia, i inclou les obres mestres dels segles XV al XVII, com ara obres de Botticelli, Velázquez, Rafael, Rembrandt, Rubens i Tiziano.
Edimburg també és coneguda pel festival de teatre que hi té lloc cada mes d'agost, i pel Hogmanay, una de les celebracions de Cap d'any més destacades del món.
Geologia Uns 320 milions d'anys enrere, el magma expulsat del mantell per volcans es va refredar i solidificar formant taps volcànics de basalt, després, durant l'última edat de gel, les glaceres van erosionar l'àrea, i deixaren al descobert un pujol de basalt cap a l'oest, i un rastre de materials cap a l'est. Al mateix temps, la glacera va furgar el terreny als dos costats, deixant la vall de Grassmarket i Cowgate cap al sud, i el pantà Nor' Loch cap al nord. El pujol resultant avui dia forma el que es coneix com a Castle Rock ('Roca del Castell'), i el pantà Nor' Loch avui dia ja no és pantà, sinó els jardins Princes Street Gardens.
Àrees de la ciutat
L'històric centre d'Edimburg està dividit en dues grans àrees pels jardins Princes Street Gardens. Cap al sud, el panorama està dominat pel castell d'Edimburg, assentat en l'extingit tap volcànic que és Castle Rock, i la llarga franja que és la ciutat vella s'encamina per la seva vora. Cap al nord, hi ha Princes Street ('carrer dels prínceps') i la ciutat nova. Els jardins van ser fets el 1816 en el terreny que havia estat anteriorment el pantà Nor' Loch.
Cap a l'oest del castell, hi ha el districte financer, que alberga edificis bancaris i d'asseguradores. Probablement, l'edifici més captivador, circular i fet en gres, és el Centre Internacional de Conferències d'Edimburg, o Edinburgh International Conference Centre.
La ciutat vella i la ciutat nova d'Edimburg van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1995.
Old Town
miniatura|esquerra|Vista de la ciutat vella d'Edimburg des de Princes' Street La ciutat vella ha preservat la seva estructura medieval i molts dels seus edificis de la Reforma protestant. Un extrem està tancat pel castell i l'artèria principal, petits carrers anomenats closes o wynds s'encaminen pujols avall als dos costats del carrer principal en forma de cruïlles. Hi ha places grans que marquen llocs d'importància com la catedral de Saint Giles i les corts. Altres notables llocs d'interès són el Museu Reial d'Escòcia, Surgeons' Hall, la Universitat d'Edimburg i nombrosos carrers subterranis, que són relíquies d'antigues classes de construcció. El plànol urbà, típic de moltes ciutats d'Europa del Nord, és especialment pintoresc a Edimburg, on el castell sobresurt des del pujol, les restes d'un tap volcànic, i el carrer principal llisca cap avall des d'un costat del pujol.
miniatura|esquerra|Carrer Victòria, a la ciutat vella d'Edimburg
A causa de l'espai limitat que permetia l'estreta cua del pujol, la ciutat vella es va transformar en una de les primeres ciutats amb apartaments o edificis residencials d'alt relleu. Els albergs de diversos pisos s'hi van tornar la norma del ençà. Durant el , la població de la ciutat vella era aproximadament de 80.000 residents. No obstant això, en temps moderns, la població va baixar significativament fins a únicament 4.000 habitants. Avui dia, viuen aproximadament 20.000 habitants a la ciutat vella. Com que la població va estar un temps vacil·lant si construir fora de la muralla defensiva, la necessitat de residències i, per tant, d'edificis va créixer i créixer. Tràgicament, molts d'aquests edificis van ser destruïts pel gran incendi del 1824; la reconstrucció d'aquests edificis originaris feu canvis del nivell de terreny, la qual cosa va crear diversos passatges i carrers subterranis sota la ciutat vella.
En 7 de desembre del 2002, un altre gran incendi arrasà la ciutat vella i va destruir part de Cowgate. També va destruir el famós club de comèdia The Gilded Balloon, i una part del Departament d'Informàtica de la Universitat d'Edimburg, incloent-hi tota la biblioteca d'Intel·ligència Artificial.
Ciutat nova
miniatura|Ciutat nova La ciutat nova va ser la solució per a la superpoblació de la ciutat vella al . La ciutat s'havia tornat massa compacta, limitant-se a la cua del pujol que els servia de defensa natural. El 1766, es va convocar un concurs per al disseny de la ciutat nova, que va guanyar James Craig, un arquitecte de 22 anys. El pla creat va ser un rígid plànol ortogonal, que concordava amb les idees de racionalisme de la Il·lustració escocesa. El carrer principal seria George Street, que continua la línia natural des del nord de la ciutat vella. Als dos costats d'aquesta, paral·lels, hi ha els altres dos carrers principals: Princes Street i Queen Street. Princes Street s'ha convertit des de llavors en el principal carrer de compres d'Edimburg; poques edificacions georgianes hi van sobreviure. Aquestes avingudes estaven connectades per una sèrie de carrers perpendiculars.
Enmig de la ciutat vella i la ciutat nova hi havia el llac Nor' Loch, que havia estat la font d'aigua de la ciutat i el lloc de drenatge. El 1816, Nor' Loch es va dessecar. Alguns plànols mostren que s'hi havia pensat a fer un canal, però al lloc s'hi van crear els Princes Street Gardens. L'excés de terra de la construcció dels edificis va ser llançat a la vall, creant el que ara es diu The Mound. A mitjan , la Galeria Nacional d'Escòcia i la Reial Acadèmia Escocesa van ser construïdes a The Mound, i es van fer túnels travessant The Mound cap a l'estació de ferrocarril de Waverley.
Leith
miniatura|Vista de Leith i el fiord de Forth des d'Arthur's Seat Leith és el port d'Edimburg. Encara reté una identitat separada d'Edimburg, i va ser un tema de gran ressentiment quan, el 1920, Leith va ser incorporat a Edimburg. Fins i tot avui dia, el representant al parlament es diu que representa Edimburg “i” Leith. Amb el desenvolupament de Leith, Edimburg ha guanyat el comerç de diverses companyies de creuers que ara proveeixen rutes cap a Noruega, Suècia, Dinamarca, Alemanya i Països Baixos. Leith també acull el iot reial Britannia, que està ancorat rere un centre comercial. Leith ha estat recentment cèlebre per ser el lloc on actuen els protagonistes de la pel·lícula de culte Trainspotting.
Clima Els edimburguesos solen dir que, a Edimburg, s'hi poden veure les quatre estacions en un sol dia. Com la majoria d'Escòcia, Edimburg té un clima marítim moderat, que és calmat considerant la seva latitud nord. Els hiverns són tranquils, encara que està a la mateixa latitud que Moscou, Labrador i Groenlàndia, amb temperatures que rarament baixen dels 0 °C. Les temperatures durant l'estiu són relativament fresques, amb una mitjana de 13 °C. La proximitat del mar mitiga qualsevol variació considerable que afecti el clima o la temperatura. Donada la posició d'Edimburg entre la costa i les muntanyes, és coneguda com una ciutat de vents, amb vents provinents del sud-oest, que està associat amb vents càlids i inestables provinents del corrent del Golf que donen possibilitats de pluja. Els vents de l'est són usualment més secs, però freds. La ciutat està exposada a freqüents i intenses borrasques atlàntiques, que originen en molts casos forts vendavals que afecten la ciutat des d'octubre fins a març.
Toponímia miniatura|esquerra|El castell d'Edimburg vist des de Princess Garden miniatura|esquerra|El Palau Reial de Holyroodhouse, residència oficial dels monarques britànics a Edimburg miniatura|esquerra|Vista des de Calton Hill miniatura|esquerra|Vista des de l'Arthur's Seat L'origen del nom de la ciutat es creu que procedeix del britònic Din Eidyn ('Fort d'Eidyn'), dels temps en què únicament era un fort. En el , els romans van documentar que els votadini eren una tribu britònica local i, en el , l'antic poema I Gododdin esmenta les celebracions d'uns guerrers al «gran saló d'Eidin».
Després de ser atacada i conquerida pels bernicians anglosaxons, el nom va canviar a Edim-burh, procedent de l'anglosaxó i que significa 'Fort d'Edwin', possiblement referint-se al rei del Edwin de Northumbria. Tanmateix, és molt improbable que això sigui així, perquè el nom és anterior al rei Edwin. L'element burg és molt comú entre els noms de ciutats escoceses i en totes les llengües germàniques, perquè denomina una classe de ciutat caracteritzada per haver crescut al voltant d'una estructura central fortificada, com un fort o castell.
La primera prova de l'existència de la ciutat com a entitat separada del fort es constata en una proclama del , que generalment es creu que data de l'any 1124, de David I d'Escòcia, la qual li atorga terreny a l'església de la Holy Rood d'Edimburg. Això suggereix que l'existència oficial de la ciutat s'origina entre els anys 1018 (quan el rei Malcolm II va assegurar la regió de Lothians dels northumbrians el 1124).
La proclama es refereix als receptors en llatí com a «Ecclisie Sancte Crucis Edwin esburgensi», la qual cosa podria indicar que la persona que va dictar la proclama creia que Edwin de Northumbria era la font originària del nom de la ciutat i va derivar la llatinització del que ells creien que era el nom antic. També pot ser que antany, abans del , el nom s'hagués alterat perquè inclogués una “w”. Si aquest hagués estat el cas, de tota manera canviaria aviat, ja que, en la dècada del 1160, Guillem I d'Escòcia va utilitzar el nom Edenesburch en una proclama (una altra vegada en llatí) confirmant la donació del 1124 per David I d'Escòcia.
Els documents del mostren que el nom s'havia transformat en la forma actual, amb excepció de diferències ortogràfiques (Edynburgh o Edynburghe), que eren solament grafies comunes en aquesta època.