Les eleccions municipals de València de 1971 van ser unes eleccions municipals durant el règim franquista. Es van celebrar el 21 de març de 1971, després del recurs interposat per na Josefa Ahumada Camps. http://valenpedia.lasprovincias.es/historia-valencia/1971/la_audiencia_falla_en_favor_de_josefa_ahumada_y_se_repiten_las_elecciones En ser una repetició de les eleccions municipals de València de 1970, aquestes eleccions van ser excepcionals en tot Espanya. En aquests comicis es van tornar a triar la mateixa qüantitat de regidors pel terç familiar i corporatiu que en les anteriors eleccions. La participació va ser molt baixa, només el 20% del cens.

Rerefons Després dels resultats de les eleccions municipals de València de 1970, una candidata que va ser exclosa d'aquelles eleccions anomenada Josefa Ahumada Camps i pertanyent al districte del marítim va rècorrer el 20 de gener de 1971 per la via judicial el procés electoral. L'Audiència va obligar a la repetició de les eleccions i aquestes es van celebrar el març del mateix any. Degut als esdeveniments festius fallers d'abans de les eleccions, la campanya va ser molt pobra i es varen presentar menys candidats pel terç familiar que en les anteriors de 1970 i a això se li afegí que la participació baixà notablement des dels discrets 55,8% de 1970 als pobríssims 20% de 1971. El resultat de les eleccions va fer que Josefa Ahumada per fi aconseguira entrar a la corporació municipal com a regidora. També van entrar certs elements "critics" amb el règim i que posteriorment defensarien des de dins del consistori el projecte de zona verda del llit del riu Túria i l'aturament de la construcció d'una urbanització a la devesa del Saler.

Sistema electoral El sistema electoral durant el règim franquista, d'acord amb la llei de bases de règim local de 1945 va disposar que els regidors (concejales) havien de ser designats per terceres parts (tercios) d'aquesta manera:

Per elecció entre els veïns que fossin caps de família (pràcticament tots els homes, i també les dones vídues), cosa que va donar lloc al "terç familiar". Per elecció del Sindicat Vertical del municipi, és a dir el "terç sindical". Per elecció entre les entitats econòmiques, culturals i professionals del municipi, amb una llista de candidats que proposava el governador civil a l'ajuntament, cosa que seria el "terç d'entitats".

Finalment, l'alcalde era nomenat directament pel governador civil com a delegat seu al municipi, totalment al marge del sistema electoral descrit.

Resultats Els candidats electes per cada terç figuren en negreta.

Regidors en representació del Terç Familiar Candidats i votsJosefa Ahumada Camps21.026Luis Belenguer Salcedo18.365Higinio Darío Pérez Arce-Ares17.294Ramón José Pascual Lainosa15.755Daniel González Tregón15.686Francisco Ripoll Rebollo15.655José Luis Mayquez Noguera13.865José Vicente Alamá Martí12.078Antonio Infer Aleixandre8.776José María Lavalle Camacho1.626Rafael Roca Coll840Francisco Soriano Rodríguez719

Regidors en representació del Terç Corporatiu Candidats i votsJosé Esteban Novella???Eduardo García Cordellat???Lorenzo Ferrer Figueras???Antonio Soto Bisquert???

Referències

Bibliografia Colomer Rubio, Juan Carlos: Gobernar la ciudad. Alcaldes y poder local en Valencia (1958-1979), Universitat de València, p. 203 i 204 Diari Levante, Las Provincias i Hoja del lunes

1971 València