El Corpus de Sitges, que engloba la celebració de la festivitat del Corpus Christi, és una de les festes tradicionals i populars de Sitges. Els principals actes es concentren en el cap de setmana de Corpus, el diumenge posterior a la Santíssima Trinitat, i l'element més destacat és la confecció de les tradicionals catifes de flors, amb la participació de la població. Al vespre, la processó del Santíssim Sagrament amb el seguici folklòric seguit del religiós, donarà el sentit a tota la celebració trepitjant els carrers encatifats.
El 1952 la Direcció General de Belles Arts del Ministeri d'Educació la declarava Festa d'Interès Artístic Nacional; el 1965 també era declarada Festa d'Interès Turístic Nacional, pel Ministeri de Turisme; i l'any 2023 és declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional.Acord GOV/97/2023, de 25 d'abril, pel qual es declara el Corpus de Sitges Festa Patrimonial d'Interès Nacional (DOGC, núm. 8.904, de 27/04/2023).
Des del 2010 que la celebració del Corpus de Sitges està organitzat per la Comissió Municipal de la Festa del Corpus de Sitges, que treballa conjuntament amb la Regidoria de Cultura, Tradicions i Festes de l'Ajuntament de Sitges. L'Ajuntament nomena un president que triarà diversos vocals, i un cop confeccionada la Comissió, l'aprovarà el Ple Municipal de la corporació.
Història El 1247 a Liège se celebrà per primera vegada el Corpus Christi el diumenge posterior a la Santíssima Trinitat, però no és fins al 1316, en què el papa Joan XXII va enviar els decretals per a la celebració del Corpus Christi en el dijous després de l'octava de Pentecosta, que la festa s'escampa de forma molt ràpida per tot el món. A Sitges el primer document referent a la celebració de la festivitat del Corpus Christi data del 1358, en un apunt econòmic dels llibres de la Pia Almoina, que governava Sitges i els seus comptes.
Des d'inicis del trobarem abundants referències sobre com se celebrava el Corpus a Sitges, el primer detall sobre les despeses que destinava el Consell són del 1599. A partir del 1624 són habituals les referències a la contractació de músics. Abans del 1635, es funda i constitueix la Confraria del Santíssim Sagrament, també anomenada de la Minerva, que s'encarregarà juntament amb el Consell de la vila, de l'organització i despeses del Corpus i la seva octava. El 1647 es documentarà per primera vegada el pas de la Processó pels carrers de la vila i el 1666 la celebració de l'octavari i la processó del cap d'octava. Aquesta situació suposa que, a més a més de la contractació de músics, també vinguin a Sitges religiosos per oficiar la festivitat, per exemple, el 1705 un capellà i dos escolans van ser contractats per a les funcions religioses.
No serà fins a la consuetud de 1792 que es trobarà documentada en detall tota la celebració, tant pel seu component litúrgic com lúdic. Indicant-se com la processó de Corpus passava per tots els carrers de Sitges, el recorregut de la processó del cap d'octava, i les celebracions nocturnes amb danses, música i lluminàries, que cada dia de l'octavari es feien en un dels carrers de la vila.
El 1814, celebrant el final de la Guerra del Francès, es documenta de forma minuciosa tot el seguici d'una processó, que seguirà el model i itinerari de la del Corpus sitgetà. Documentant-se les enramades, domassos als balcons, altars en el recorregut i les primeres referències a balls populars “gegants, drach y balls” encapçalant la processó i, per tant, aplicant els canvis postprohibicions de Carles III.
La celebració seguirà creixent en el conjunt d'actes que l'embolcallen i amb una vessant més festiva. Des de l'estrena dels gegants moros d'en Querol, 1845, que sortiran per Corpus i es crearà el que serà la seva primera sortida de l'any, la de la vigília, que es mantindrà de forma ininterrompuda fins avui en dia. En aquests mateixos anys, la Confraria de la Minerva estrenava un nou penó brodat en or, i que des del 1854 fins a l'actualitat ocupa una posició preferent en el seguici, precedint el pas de la custòdia.
S'anirà conformant, doncs, tota l'estructura del corpus vuitcentista a Sitges des de mitjans del . Així el primer setmanari sitgetà, la Revista Suburense del 1877, ja indica tota l'estructura de celebració de la festa: sortida dels gegants la vigília, Ofici solemníssim, catifes i altars en els carrers esperant el pas de la Processó de Corpus encapçalada pels gegants i posterior seguici religiós, festes de barri i processó del cap d'Octava. miniatura|"La Processó de Corpus" pintada a Sitges el 1887 per Arcadi Mas i Fondevila. Tot i que ja es documenten el 1814, des del segon terç del que es troben diversitat de referències a les catifes, però si s'ha de precisar un punt documental d'inici de les catifes sitgetanes, entenent-les com en l'actualitat -en què es realitzen temps abans de la processó, tenen una delimitació concreta i es fan amb diversitat de flors que es distribueixen curosament en un tros específic de carrer- aquest seria el 1890. El 1886 ja es documenta com temps abans també ja es realitzen diversos ou com balla i des d'aquest moment la referència en serà constant.
En aquesta mateixa època trobem la primera imatge del Corpus sitgetà, la pintura realitzada el 1887 per un dels fundadors de l'escola luminista de Sitges, Arcadi Mas i Fondevila. L'obra amb nom "La Processó de Corpus", exposada actualment al Museu de Maricel de Sitges, mostra el pas de la Processó pel carrer de les Parellades, aturant-se en un dels diversos altars del recorregut. En la pintura s'hi poden identificar múltiples detalls com les flors al carrer, els domassos, la banda de música, els gonfanons, banderes gremials i penons, juntament amb el tàlem, els portants, la clerecia, un carrabiner i els sitgetans agenollant-se al pas de la custòdia.
Cal remarcar la rellevància del manteniment de la celebració d'una forma singular i pròpia des del , estructura que correspon al que es coneix com a Corpus Vuitcentista a Catalunya. Una celebració de Corpus, postprohibicions de finals del , en què l'ordenament del seguici processional s'ha modificat, però on es manté tota l'essència de la festa, l'estructura i els costums.
Aquesta estructura a Sitges no es perdrà (mantenint-se l'organització de la festa per part de la Confraria de la Minerva). Tot al contrari, seguirà incrementant-se amb elements que van adquirint cada cop més rellevància i singularitat dins de la festa, especialment les catifes de flors, que es convertiran en l'element més característic i icònic del Corpus sitgetà.
Continuant amb l'aparició d'elements en paral·lel a la celebració de Corpus a Sitges, el 1918 se celebrarà la primera Exposició Nacional de Clavells. La idea, gestada per un grup de sitgetans que en feien cultiu, estarà acompanyada de l'assessorament de Miquel Utrillo i diverses comissions, que s'encarregaran de l'organització i la gestió dels premis
El 1951, es crea un nou esdeveniment: l'ofrena de clavells a la Mare de Déu del Vinyet després de la cloenda de l'Exposició de Clavells, com a darrer acte del Corpus sitgetà de l'any. A partir de 1952, es va decidir que al Cap de la Vila s'ubicaria un altar central i que la catifa, que ja feien amb anterioritat els veïns, es faria per tota la plaça, de manera que la seva confecció la realitzarien entitats sitgetanes que ho demanessin. El 1953, s'iniciava el Concurs d'adorns florals de façanes, que segueix vigent en l'actualitat. De la mateixa manera que el Pregó del Clavell, que es declamava per primera vegada el 1962, i que s'encarrega a una persona fortament vinculada amb la celebració del Corpus o amb el poble de Sitges. Actualment es segueix realitzant com un acte conjunt amb la inauguració de l'Exposició de Clavells.
El 1965 s'estrenaven els gegants Americanos que s'incorporarien al seguici de la Processó l'any següent, de la mateixa manera que el 1980 ho farien els gegants Moros de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges. La parella de gegants de la Vila, estrenats el 1897, segueixen en actiu especialment per Corpus, tot i que la rèplica que se’n va fer i que encapçala les cercaviles i processons de Sant Bartomeu i Santa Tecla, es van estrenar el 1975 també per Corpus.
El Concili Vaticà II, finalitzat el 1965, va tenir una afectació directa en les celebracions del Corpus a Catalunya. La important renovació de l'església que s'hi promovia, va suposar en la majoria de poblacions catalanes la desaparició de les processons al carrer, també la de Corpus. Trobant el cas més rellevant a Barcelona, on la processó després de sis segles, deixaria de realitzar-se durant gairebé 30 anys.
Les processons a Sitges van veure reduïts els seus recorreguts, però la voluntat del poble i el manteniment de les seves tradicions, va suposar que no es deixés de celebrar mai pel carrer la Processó de Corpus i, per tant, la confecció de les seves catifes. Convertint-se en una de les poques poblacions on s'ha mantingut la celebració del Corpus de forma ininterrompuda, durant més de tres-cents anys.
A partir de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia el 1979, la Generalitat de Catalunya modificarà la condició de dia festiu per la festivitat del Corpus Christi, decretant-se com a dia laborable a partir del 1982. A Sitges la pèrdua del dia festiu s'aconseguirà resoldre assignant un dels dos dies de festes locals pel dia de Corpus. Finalment l'abril del 1990, l'episcopat català va anunciar que traslladava des d'aquell mateix any la celebració de Corpus Christi del dijous, com havia estat tradicional, al diumenge. A Sitges es començarà a celebrar en diumenge a partir de l'any següent, 1991. Aquest mateix any també s'incorpora un nou element paral·lel a la celebració de la festa de Corpus: la Mostra de Bonsais, que es segueix mantenint avui en dia.
El 2003, celebrant els 150 anys de la primera documentació de la Moixiganga de Sitges, aquesta va participar en la Processó de Corpus, tancant el seguici popular i tradicional abans d'iniciar-se el seguici religiós. El 2009, celebrant els 25 anys que es fa càrrec de la Moixiganga l'Agrupació de Balls Populars, s'incorporarà definitivament al seguici. De la mateixa manera el 2013 s'incorporen també el Drac i l'Àliga de Sitges.
Les Catifes de Flors A Sitges trobem una primera menció d'enramades i flors al carrer el 1814, en els 3 dies de celebracions per la translació de la Mare de Déu del Vinyet al seu Santuari, acabada la guerra del Francès. En el primer dia, les celebracions pel centre de la vila seguiren l'estructura del Corpus sitgetà i el seu ornament floral. Des de mitjans del es troben referències a les catifes sitgetanes, però serà partir de l'aparició dels primers setmanaris sitgetans: La Revista Suburense (1877), L'Eco de Sitges (1886), La Voz de Sitges (1894) o el Baluard de Sitges (1901), que les referències a les catifes, confeccionades en els carrers esperant el pas de la processó, serà constant any rere any.
Concretament la Revista Suburense del 1877, en deia: “Estos habitantes dieron inequivocas pruebas de sus sentimientos religiosos, ya cubriendo el piso por donde debia pasar la sagrada Forma, de hojas y flores, ya en adornar lindísimas capillas en varios puntos de la carrera con el buen gusto que caracteriza á esta risueña villa”. Les referències a finals del sobre el tipus de flors utilitzades per a encatifar també son constant:“Els carrers eren tots encatifats de clavells, roses, ginesta, flors de sant Joan i molta varietat de verdatge” – “Roselles, ginesta y clavells”.