La ciutat de Tòquio (東京市, Tōkyō-shi) fou un municipi i capital del Japó que formava part de la prefectura de Tòquio, de la qual també era capital. La ciutat va existir des de l'1 de maig de 1889 a l'1 de juliol de 1943.東京都年表 , Tokyo Metropolitan Government. Posteriorment es va crear la Metròpoli de Tòquio. El territori actual d'aquell municipi el comprén ara els 23 barris especials de Tòquio.
Història El 1868, la ciutat medieval d'Edo, seu del bakufu Tokugawa, fou reanomenada com a Tòquio, establint-se alhora la prefectura de Tòquio (-fu). L'extensió de la prefectura de Tòquio es limitava inicialment a l'antic territori d'Edo, però ràpidament començà a expandir-se fins a una grandària comparable a la de l'actual Tòquio. El 1878, la reorganització de l'administració feta pels primers governs de l'era Meiji va subdividir les prefectures en districtes rurals o comarques (gun, que alhora es subdividien en viles i pobles i més tard reorganitzats a imatge dels cercles prussians) i en seccions o districtes urbans (ku) que equivaldrien a les actuals ciutats normals, com Hiroshima (-shi) llavors coneguda com Hiroshima-ku; mentres que les grans ciutats com Tòquio, Osaka y Kyoto es subdividien en aquests districtes urbans. A la prefectura de Tòquio es crearen inicialment quinze districtes urbans (més avall s'enumeren) i sis districtes rurals/comarques.
Al 1888, el govern central va crear l'entramat legal per a l'actual sistema de ciutats (shi) el qual garantia uns relatius i bàsics drets d'autonomia local (amb una certa semblança a les reformes locals prussianes degut a la influència de l'assessor del govern japonès Albert Mosse, prussià). No obstant això, les ciutats de Tòquio, Osaka i Kyoto no van tindre un alcalde propi inicialment, sinó que els governadors (nomenats per l'Emperador) de les respectives prefectures farien també el servei d'alcaldes. El consell municipal de Tòquio (Tōkyō-shikai) fou elegit per primera vegada en maig de 1889. Cada districte urbà també va conservar la seua pròpia assemblea o consell. El govern de la ciutat i la prefectura foren separats el 1898 i el govern central començà a nomenar un alcalde exclusiu per a la ciutat de Tòquio a partir del mateix any, tot i que conservant el govern a nivell de districte, que continua actualment en el sistema de districtes especials. Des de 1926, l'alcalde fou elegit pel consell municipal electe d'entre els seus membres. L'ajuntament de Tòquio es trobava al barri de Yūraku-chō, en el mateix lloc on avui es troba el Fòrum Internacional de Tòquio.
Tòquio va esdevindre la segona ciutat més populosa del món amb 4,9 milions de persones després d'absorbir diverses comarques i municipis propers, amb la incorporació a la ciutat d'un total de 35 districtes.
El 1943, la ciutat fou dissolta i fussionada amb el govern de la prefectura per tal de formar el Govern Metropolità de Tòquio, que fou de facto una part més del govern central del Japó ja que des de llavors el governador metropolità es convertí en un ministre més del gabinet amb responsabilitat directa front al Primer Ministre. El sistema es mantingué igual fins al 1947, quan es bastí l'actual sistema administratiu metropolità de Tòquio.
Divisió administrativa La llavors ciutat de Tòquio estava dividida en diferents districtes pareguts als d'avui dia. 1889–1920(15 districtes) 1920–1932(15 districtes) 1932–1936(35 districtes) 1936–1947(35 districtes) 1947-Present(23 districtes) Kōjimachi Chiyoda Kanda Nihonbashi Chūō Kyōbashi Shiba Minato Azabu Akasaka Yotsuya Yotsuya Shinjuku Naitō-Shinjuku (Toyotama) Ushigome Yodobashi (Toyotama) Yodobashi Ōkubo (Toyotama) Totsuka (Toyotama) Ochiai (Toyotama) Koishikawa Bunkyō Hongō Shitaya Taitō Asakusa Honjo Sumida Terashima (Minami-Katsushika) Mukōjima Azuma (Minami-Katsushika) Sumida (Minami-Katsushika) Fukagawa Kōtō Kameido (Minami-Katsushika) Jōtō Ōjima (Minami-Katsushika) Suna (Minami-Katsushika) Shinagawa (Ebara) Shinagawa Shinagawa Ōi (Ebara) Ōsaki (Ebara) Ebara (Ebara) Ebara Meguro (Ebara) Meguro Meguro Hibusuma (Ebara) Ōmori (Ebara) Ōmori Ōta Iri-Arai (Ebara) Magome (Ebara) Ikegami (Ebara) Higashi-Chōfu (Ebara) Kamata (Ebara) Kamata Yaguchi (Ebara) Rokugō (Ebara) Haneda (Ebara) Setagaya (Ebara) Setagaya Setagaya Setagaya Komazawa (Ebara) Matsuzawa (Ebara) Tamagawa (Ebara) Kinuta (Kita-Tama) Chitose (Kita-Tama) Shibuya (Toyotama) Shibuya Shibuya Sendagaya (Toyotama) Yoyohata (Toyotama) Nakano (Toyotama) Nakano Nakano Nogata (Toyotama) Suginami (Toyotama) Suginami Suginami Wadabori (Toyotama) Iogi (Toyotama) Takaido (Toyotama) Sugamo (Kita-Toshima) Toshima Toshima Nishi-Sugamo (Kita-Toshima) Nagasaki (Kita-Toshima) Takada (Kita-Toshima) Takinogawa (Kita-Toshima) Takinogawa Kita Ōji (Kita-Toshima) Ōji Iwabuchi (Kita-Toshima) Minami-Senju (Kita-Toshima) Arakawa Arakawa Mikawashima (Kita-Toshima) Nippori (Kita-Toshima) Ogu (Kita-Toshima) Itabashi (Kita-Toshima) Itabashi Itabashi Kami-Itabashi (Kita-Toshima) Shimura (Kita-Toshima) Akatsuka (Kita-Toshima) Nerima (Kita-Toshima) Nerima Kami-Nerima (Kita-Toshima) Naka-Arai (Kita-Toshima) Shakujii (Kita-Toshima) Ōizumi (Kita-Toshima) Senju (Minami-Adachi) Adachi Adachi Umejima (Minami-Adachi) Nishi-Arai (Minami-Adachi) Kōhoku (Minami-Adachi) Toneri (Minami-Adachi) Ikō (Minami-Adachi) Fuchie (Minami-Adachi) Higashi-Fuchie (Minami-Adachi) Hanahata (Minami-Adachi) Ayase (Minami-Adachi) Honden (Minami-Katsushika) Katsushika Katsushika Okudo (Minami-Katsushika) Minami-Ayase (Minami-Katsushika) Kameao (Minami-Katsushika) Niijuku (Minami-Katsushika) Kanamachi (Minami-Katsushika) Mizumoto (Minami-Katsushika) Komatsugawa (Minami-Katsushika) Edogawa Edogawa Matsue (Minami-Katsushika) Mizue (Minami-Katsushika) Kasai (Minami-Katsushika) Shikamoto (Minami-Katsushika) Shinozaki (Minami-Katsushika) Koiwa (Minami-Katsushika)
Alcaldes Com ja s'ha dit abans, els primers alcaldes de Tòquio eren els governadors de la mateixa prefectura, en concret, des de l'1 de maig de 1889 fins l'1 d'octubre de 1898. Des de 1898 fins al 1926 els alcaldes foren nomenats pel govern central fins que finalment van ser elegits pel consell municipal d'entre els seus membres. #President歴代議長 - 東京都議会 http://www.gichokai.gr.jp/sosiki/kaicho/01_10.htmlIniciFiPartit#PresidentIniciFiPartit (1) Goroku Takasaki 1889 1890 Ind 7 Hidejirō Nagata 1923 1924 Ind (2) Mochiaki Hachisuka 1890 1891 Ind 8 Yoshikoto Nakamura 1924 1926 RS (3) Tetsunosuke Tomita 1891 1893 Ind 9 Takio Isawa 1926 1926 Ind (4) Yasushi Miura 1893 1896 Ind 10 Hiromichi Nishikubo 1926 1927 Ind (5) Michitsune Koga 1896 1897 Ind 11 Otohiko Ichiki 1928 1929 Ind (6) Nagamoto Okabe 1897 1898 Ind 12 Zenjirō Horikiri 1929 1930 Ind (7) Ryū Koizuka 1898 1898 PP 13 Hidejirō Nagata 1930 1933 Ind 1 Hideo Matsuda 1898 1903 PP 14 Toratarō Ushizuka 1933 1937 Ind 2 Yukio Ozaki 1903 1912 RS 15 Ichita Kobashi 1937 1939 RM 3 Yoshirō Sakatani 1912 1915 Ind 16 Keikichi Tanomogi 1939 1940 RM 4 Yoshito Okuda 1915 1917 RS 17 Tomejirō Ōkubo 1940 1942 ASI 5 Inajirō Tajiri 1918 1920 Ind 18 Ayao Kishimoto 1942 1943 ASI 6 Gotō Shinpei 1920 1923 Ind Referències
Categoria:Història de Tòquio Tòquio