El terme nota musical s'empra per referir-se a un tipus de so musical que, amb unes característiques definides com ara l'altura i la durada, forma part d'una escala.
Nomenclatura miniatura|Mà guidoniana. Sistema mnemotècnic medieval, de Guido d'Arezzo (s. XI), utilitzat per ajudar els cantants a llegir a primera vista Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós "Ut queant laxis" de l'edat mitjana:
UT queant laxis REsonare fibris MIra gestorum FAmuli tuorum SOLve polluti LAbii reatum Sancte Ioannes
El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de quatre línies, en lloc d'una sola com es feia anteriorment.
Al es va afegir la nota musical SI, i en el es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.
Escala musical
Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent.
Amb l'evolució del llenguatge musical del sistema occidental original que avui dia anomenem sistema de notació musical llatí, se n'han derivat dues variants principals (val a dir que molt similars entre si): sistema de notació musical anglès, i el sistema de notació alemany.
En el cas de l'escala anterior, la nomenclatura de les notes és: Do re mi fa sol la si, segons el sistema de notació musical llatí C D E F G A B, segons el sistema de notació musical anglès. C D E F G A H segons el sistema alemany
Altura La convenció de nomenclatura de nota també especifica qualsevol alteració i un número d'octava. Qualsevol nota està a una distància d'un nombre enter de semitons del la central (La 3).
Anomenem n la distància de la nota respecte el La 3. Si la nota està per sobre, llavors n és positiu. Si està per sota, n és negatiu. En el temperament igual la freqüència de la nota La 3 és:
Per exemple, per trobar la freqüència del Do 4, podem fer el següent càlcul: hi ha tres semitons entre La 3 i Do 4 (La 3 → La # 3 → Si 3 → Do 4) i, com que la nota està per sobre de La 3, n = 3. Aleshores, la freqüència de la nota serà:
Per a trobar la freqüència d'una nota que està per sota de La 3, el valor de n és negatiu. Per exemple, el Fa per sota de La 3 és el Fa 3. Hi ha quatre semitons entre si (La 3 → La♭3 → Sol 3 → Sol♭3 → Fa 3) i la nota està per sota, per tant, n = -4. La freqüència de la nota serà:
Durada Tota nota musical sempre ve representada per un signe (figura) que n'indica la durada del so.
Es pren com a unitat la rodona, que rep el nombre 1, i la resta van doblant el nombre d'unitats per sumar la mateixa duració que la rodona (1 rodona = 2 blanques = 4 negres...). El valor que se li dona a cada símbol serà el que determinarà la unitat de compàs musical. Per exemple, el compàs de 2/4 indica que consta de dues unitats (2) i que la unitat del compàs serà la negra (4).
NotaSilenciNomValorEquivalència60px|Rodona 60px|Silenci de rodonarodona14 negres60px|Blanca 60px|Silenci de blancablanca22 negres60px|Negra 60px|Silenci de negranegra41 negra60px|Corxera 60px|Silenci de corxeracorxera81/2 negra60px|Semicorxera 60px|Silenci de semicorxerasemicorxera161/4 negra60px|Fusa 60px|Silenci de fusafusa321/8 negra60px|Semifusa 60px|Silenci de semifusasemifusa641/16 negra60px|Garrapatea 60px|Silenci de garrapateagarrapatea1281/32 negra60px|Semigarrapatea 60px|Silenci de semigarrapateasemigarrapatea2561/64 negra
Escales i intervals Les set notes esmentades formen l'escala diatònica. A aquestes notes s'hi poden afegir cinc notes (les quals, de fet, formen una escala pentatònica), i s'obté llavors l'escala cromàtica (12 notes). A l'escala cromàtica només hi ha una diferència d'un semitò entre cada parell de notes seguides.
Per escriure les 12 notes de l'escala cromàtica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per alteracions, que poden figurar a l'armadura per indicar la tonalitat de la peça, o en el curs del passatge.
Els intervals musicals corresponents a cadascuna de les set notes diatòniques són:
Nota musicalSegona Tercera Quarta Cinquena Sisena Setena dore: segona majormi: tercera majorfa: quarta justasol: cinquena justala: sisena majorsi: setena majorremi: segona majorfa: tercera menorsol: quarta justala: cinquena justasi: sisena majordo: setena menormifa: segona menorsol: tercera menorla: quarta justasi: cinquena justado: sisena menorre: setena menorfasol: segona majorla: tercera majorsi: quarta augmentadado: cinquena justare: sisena majormi: setena majorsolla: segona majorsi: tercera majordo: quarta justare: cinquena justami: sisena majorfa: setena menorlasi: segona majordo: tercera menorre: quarta justami: cinquena justafa: sisena menorsol: setena menorsido: segona menorre: tercera menormi: quarta justafa: cinquena disminuidasol: sisena menorla: setena menor Referències
Vegeu Escala temperada Escala pitagòrica Escala justa Figura musical Notació musical Giovanni Battista Doni
Categoria:Teoria de la música