AlacantSobre la denominació oficial d'Alacant: (IPA: [a.la'kant]) és una ciutat del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima. Situada a la costa mediterrània, té una població de 366.221 habitants (2025) i forma una conurbació de més de 503.268 habitants amb diverses localitats properes com Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i el Campello. Estadísticament, s'associa també a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx, que té 849.053 habitants. L'illa de Tabarca pertany al terme d'Alacant.
La ciutat, amb aquest títol concedit per Ferran el Catòlic el 1490, deu el seu desenvolupament econòmic i demogràfic al comerç pel seu port sobretot a partir del segle XVII (el més important del País Valencià i només darrere del de Sevilla-Cadis a nivell peninsular). Era un port amb molt de comerç amb Itàlia i la mediterrània en general i en un moment de molt de pillatge i pirateria tenia una avantatge respecte al de València, el recinte estava emmurallat i protegia els vaixells de corsaris. També la decadència del port de Cartagena va provocar que l'exportació de la llana provinent de Castella es fera pel port d'Alacant. A partir del la ciutat canvia el seu desenvolupament cap a nous sectors econòmics sobretot relacionats amb l'activitat turística i de servicis.
Etimologia No s'ha esbrinat de forma conclusiva el significat del topònim d'Alacant. Tradicionalment, s'ha considerat que el primer topònim que feia referència a un nucli identificable amb l'actual Alacant és la vila grega Akra Leuka (Ἂκρα Λευκῆ, Akra Leukḗ o Λευκῆ Ἂκρα, Leukḗ Akra, 'muntanya lluenta'), que llavors feia referència a una factoria o un assentament cartaginés del qual no coneixem el seu nom original en púnic, tot i que recolliria probablement la forma ibera de Leukanté. De la mateixa manera, també es creu que es tracta del mateix lloc en què les primeres fonts romanes nomeanven Castrum Album ('fortalesa blanca'). Tanmateix, no hi ha una confirmació definitiva en la relació amb Alacant, esta població, i el Tossal de Manises, encara que alguns autors han apuntat a una relació etimològica entre Akra Leuké i la posterior denominació llatina de Lucentum o Leukantó.
Per altra banda, altres autors argumenten que el nom d'Alacant es manté netament en la seua forma original ibera, el qual podria provindre de ('vall') + ('muntanya') + ('alt'). Alacant significaria 'la vall de la muntanya alta', en consonància amb el context orogràfic del paratge, ja que la ciutat s'assenta en un ambient especialment irregular, emmarcat pel Benacantil.
Contra eixa hipòtesi, altres autors consideren que la relació de l'ètim com a 'planura' és discutible, si es té en compte que les formes antigues corresponents al topònim Alacant no duien la a- inicial (que s'afegí després, en temps dels àrabs, mitjançant l'anteposició de l'article al-), sinó que començaven directament per l- (així, la forma indígena Lqnt o la romana Lucentum). Siga com siga, amb l'arribada dels andalusins, esta denominació evolucionà cap a Medina Laqant o al-Laqant (en àrab لَقَنْت o ألَلَقَنْت), que és d'on prové el nom valencià (Alacant) en l'actualitat. Altres autors, com Mikel de Epalza o Joan Coromines han proposat altres possibilitats per a l'origen del nom. En aquest mateix sentit Membrado-Tena fa derivar Laqant o Lqnt de les arrels lak(cala) i kant(alt), basant-se en les proves geològiques i arqueològiques de la geografia del Tossal de Manises, així com en proves lingüístiques d'altres derivacions de poblacions que venen d'aquestes arrels.
Història
miniatura|Plaça de la Santíssima Faç.
Si bé l'origen més remot d'Alacant es deu a la civilització ibera, que mantenia relacions comercials amb grecs i fenicis, la primera ciutat va ser fundada pels romans, l'assentament el qual ocuparia hui dia un solar a l'actual barri de Benalua, uns quilòmetres a l'oest de l'assentament musulmà posterior que definix la ciutat actual. En eixe lloc, conegut com els Antigons, s'han trobat restes arqueològiques romanes datades entre el s. i aC. A l'antiga Estació de Múrcia es va trobar una inscripció dedicada a Marc Aureli i Còmmode pel municipi de Lucentum. Este nucli es va acabar abandonant, i un segon nucli, més estable i durador, es va establir en el Tossal de Manises, al costat de l'Albufereta, aprofitant-se de les aigües estanques per al conreu.
En època de la conquesta musulmana a la segona mitat del s. , els nadius d'origen hispanoromà s'islamitzaren a Alacant, i rebé immigració musulmana provinent d'Aràbia, Síria i pobles amazics. En aquella època, la vila de Laqant ja s'havia traslladat anteriorment de l'emplaçament inicial de l'Albufereta per a ubicar-se al voltant de la falda del Benacantil. Això va marcar l'inici del desenvolupament urbà de l'actual ciutat, entre els barris de Santa Creu i del Raval Roig. Els andalusins anomenaren a la vila com a Medina Sagira Laqant o, abreujadament al-Laqant, respectant el nom original de la població cristiana prèvia, tal com es recull la toponímia en el Pacte d'Oriola per part del comte Tudmir l'any 713. D'ací ve l'actual endònim Alacant en valencià. Durant l'època d'al-Àndalus, iniciaren una important activitat comercial des del seu port, principalment cordatges. No coneixem prou dades sobre la vida pública musulmana en Alacant, a banda de les muralles o la mesquita (actual Basílica de Santa Maria), si bé en el moment de començar la invasió cristiana de Mallorca per part de Jaume I, Alacant restava sota el govern de la taifa de Dénia.
Conquesta cristiana Amb la desaparició de les taifes de València i de Dénia per la fundació del Regne de València en 1238, al-Laqant s'integrà en la taifa de Múrcia. Prompte, però, la medina s'independitzaria de facto en 1241 de Múrcia, ja que el rais de Laqant, Zayyan ibn Mardanix, rebutjà les condicions del vassallatge amb Castella estipulades en el Tractat d'Alcaraz entre l'emir de Múrcia, Ibn Hud, i el rei Ferran III de Castella. Llavors, la medina oposà dura resistència contra la subjugació a Castella amb un llarg setge que es perllongà almenys durant cinc anys,Vegeu també: Conquesta d'Alacant fins que, en una data indeterminada després de l'any 1247, quan el rais Zayyan s'exilia a Tunis, els cristians aconseguixen retre el castell de Santa Bàrbara.
A partir de l'any 1252, el control feudal passa eventualment a mans del rei Alfons X el Savi, un domini que passaria per alts i baixos a causa de les successives sublevacions dels nadius hispanoàrabs contra l'autoritat castellana en protesta per l'expropiació i la confiscació de les terres i per la política de colonització que els excloïa dels àmbits comercial, polític i religiós. Les revoltes mudèjars arribaren a posar en risc el control efectiu d'Alacant per Castella, la qual cosa motivà la intervenció militar de Jaume I en 1264 a petició d'ajuda de la seua filla Violant d'Aragó i d'Hongria, qui estava casada amb l'infant Alfons el Savi. Així, amb un exèrcit organitzat exclusivament per les Corts de Catalunya, Jaume I va assegurar definitivament el domini cristià d'Alacant.Vegeu també: Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266). És per això que, dels diversos pobles cristians que colonitzaren la vila subjugada, la majoria dels colons eren bàsicament d'origen català i, des de llavors, a la ciutat d'Alacant es parla en valencià. Si bé en un principi Jaume el Conqueridor havia retornat la sobirania d'Alacant a Castella en virtud del Tractat d'Almirra, Alfons el Savi havia concedit a canvi que la Corona d'Aragó es reservara el dret de recuperar la vila en un futur. Cita: "El rey de Castilla asigna ciertos derechos a la corona de Aragón sobre las tierras norteñas del reino de Murcia, desde el Bajo Segura aproximadamente hasta Biar-Villajoyosa. Muntaner nos refiere en consonancia con ello que ai desposar Jaime I a su hija D.ª Constanza con el infante castellano, D. Manuel, hermano de Alfonso el Sabio, le hizo entrega de aquel territorio en dote matrimonial, con la expresa condición de volverlo a su poder cuando él lo quisiere o sus descendientes".
Corona d'Aragó miniatura|Escut històric d'Alacant en l'època foral.
La vila d'Alacant passà a formar part definitivament a la Corona d'Aragó amb el rei Jaume el Just en 1296 i posteriorment al Regne de València, junt a les terres al nord del riu Segura, amb la signatura del Tractat d'Elx en 1305, tot i que foren contínues i intermitents les tensions dinàstiques i polítiques amb el Regne de Castella. Durant eixe període la vila gaudix de privilegis forals, té vot a les Corts Valencianes i es desenvolupa una societat feudal basada en la mà d'obra barata dels tagarins. El 1386 la vila fou atacada durant una ràtzia de l'Emirat de Granada. En 1492 el rei Ferran el Catòlic atorga a Alacant el rang de ciutat.
El 1691, durant la guerra dels Nou Anys, la ciutat fou pràcticament destruïda en un bombardeig de la flota francesa de Jean II d'Estrées. Durant la Guerra de Successió Alacant fou declarada inicialment com a filipista, però després de la derogació dels Furs de València en 1707 es decantà pel bàndol austriacista. Això tingué com a conseqüència anys de violentes sublevacions i revoltes populars contra Felip V de Castella, durant la qual dos terços de la ciutat fou destruïda per bombardejos, així com la destrucció gran part de les muralles i importants danys al castell de Santa Bàrbara. Als segles i es fa palesa la importància comercial de la ciutat, sobretot al voltant de la indústria viticultora i del comerç naval. Històricament, una ciutat d'importància relativa, en 1833 guanya protagonisme gràcies a la divisió en províncies de Javier de Burgos, que la designa com a capital en perjudici d'Oriola, que havia mantingut l'hegemonia econòmica i política segles enrere.
Època contemporània Al llarg dels segles i la ciutat d'Alacant destaca per ser un dels grans nuclis liberals i republicans, com poden demostrar les manifestacions populars d'alegria per la desaparició de la Inquisició, i el suport al pronunciament de setembre de 1868 que donà pas al Sexenni Revolucionari, perdent la vida molts alacantins en el procés. El primer club republicà al País Valencià s'obrí a Alacant prop de novembre de 1868, i eixa tendència política guanyà les eleccions municipals de 1870. El 1931 el primer alcalde democràtic fou Llorenç Carbonell i Santacruz, d'Izquierda Republicana. Este darrer alcalde dugué a terme diversos projectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. Durant la Guerra Civil espanyola, malgrat el dur assetjament per bombardejos com el del 25 de maig, Alacant fou l'última ciutat en caure en mans del bàndol franquista sublevat, i molts alacantins hagueren de patir la repressió de la posterior dictadura.
miniatura|El carrer Arquitecte Morell, al centre d'Alacant, en la riuada de setembre de 1997. La dècada dels seixanta es va caracteritzar per un desenvolupament econòmic i demogràfic explosiu, que va continuar en les dècades següents. L'economia va evolucionar cap al sector servicis, especialment cap al turisme, i es va produir el major desenvolupament urbanístic de la ciutat, amb el sorgiment de nous barris en l'extraradi, duplicant la seua superfície urbana. A causa del clima mediterrani i d'un caòtic planejament urbanístic, Alacant patix inundacions destructives de forma recurrent, que promou la construcció d'un pla anti-inundacions a finals del : el 1982 amb 220 mm i el 1997 amb 270 mm, rècords pluvials en el seu moment, provocaren inundacions en la ciutat, en alguns llocs fins a una profunditat d'un metre, provocant grans pèrdues econòmiques, i huit víctimes mortals. En conseqüència, es dugué a terme un gran pla de defensa anti-riuades que ha reduït l'efecte de la pluja.directe.cat, Alacant s'inunda amb quatre gotes per la pèssima ordenació del territori