, nascuda Lisa Marie Caputo, és una enginyera aeronàutica estatunidenca, excapitana de la Marina dels Estats Units, oficial naval de vol, pilot de proves i astronauta de la NASA. Va ser seleccionada per la NASA amb el NASA Astronaut Group 16 el 1996 i es va qualificar d'especialista de missió en robòtica. Nowak va volar a l'espai a bord del transbordador espacial Discovery durant la missió STS-121 el juliol del 2006, on va ser la responsable d'operar els braços robòtics del transbordador i de l'Estació Espacial Internacional.
Després de graduar-se a l'Acadèmia Naval dels Estats Units a Annapolis (Maryland) el 1985, Nowak va ser assignada al VAQ-34 a la Naval Air Station Point Mugu, a Califòrnia, on va volar un EA-7L Corsair i un ERA-3B Skywarrior. Va obtenir tant un màster en enginyeria aeronàutica com un grau en enginyeria aeronàutica i astronàutica a la Naval Postgraduate School de Monterey, a Califòrnia, i el 1993 va ser seleccionada per assistir a la U.S. Naval Test Pilot School. Després de graduar-se, es va quedar a Patuxent River, volant al F/A-18 Hornet i EA-6B Prowler. Durant la seua carrera a la marina va registrar més de 1.500 hores en més de 30 avions diferents i se li va concedir la Medalla del Servei Meritori de Defensa, la Commendation Medal de la Marina i la Navy Achievement Medal.
El 5 de febrer de 2007, Nowak va ser arrestada a Orlando (Florida) després de ruixar amb gas pebre la capitana de la Força Aèria dels Estats Units, Colleen Shipman, que tenia una relació romàntica amb l'astronauta William Oefelein. Nowak va ser posada en llibertat sota fiança i inicialment es va declarar innocent dels càrrecs, que incloïen intent de segrest, robatori amb assalt i agressió. El 8 de març de 2007 va ser expulsada de l'agència espacial. El 10 de novembre de 2009 va fer un acord amb els fiscals i es va declarar culpable dels càrrecs de robatori i d'agressió amb lesions. Va romandre com a capitana de la Marina fins a l'agost del 2010, quan una junta d'investigació de la marina va votar per unanimitat reduir-la al rang de comandant i donar-la de baixa de la Marina sense condicions honorables després de 25 anys de servei.
Primers anys miniatura|esquerra|Caputo com a cadet a Annapolis.|150x150px Lisa Marie Caputo va néixer a Washington, D.C. (Estats Units d'Amèrica) el 10 de maig de 1963, filla d'Alfredo F. Caputo, consultor informàtic, i de Jane L. Caputo, biològa. Caputo i les seues dues germanes petites, Andrea i Marisa, van créixer a Rockville (Maryland). El 1969 va observar l'aterratge a la Lluna de l'Apollo 11 i es va interessar pel programa espacial. Durant la seua infantesa, va seguir el programa del transbordador espacial, en particular la introducció de dones astronautes el 1978 amb el NASA Astronaut Group 8, i freqüentava el Museu Nacional de l'Aire i l'Espai.
Caputo es va formar a l'escola primària Luxmanor, Tilden Middle School i Charles W. Woodward High School a Rockville. Al gener del seu primer any de batxillerat, va dir a la seua mare que es convertiria en astronauta. Era una girl scout, membre de la Société Honoraire de Français, va competir a l'equip de matemàtiques i va formar part del consell d'estudiants de la seua classe. Jugava a hoquei herba i competia en atletisme de pista. En 1981, va ser nomenada estudiant atleta de l'any i es va graduar com a co-valedictorian. En el seu darrer any de batxillerat, Caputo va ser acceptada per la Brown University, una universitat privada de la Ivy League a Providence (Rhode Island) i per l'Acadèmia Naval dels Estats Units a Annapolis (Maryland). Els seus pares van pensar que Brown era la millor opció, però Caputo va considerar que tenia més possibilitats d'aconseguir el seu objectiu de convertir-se en astronauta si anava a l'Acadèmia Naval.
Les dones van poder ingressar per primera vegada a Annapolis el 1976 i, quan Caputo va entrar-hi el 1981, hi havia dones a cadascuna de les quatre classes però només hi conformaven el 6% de l'alumnat. Alguns companys de classe encara assetjaven les cadets femenines eixe any i, de tant en tant, un professor masculí informava la classe que no creia que les dones n'hagueren de formar part. Com a estudiant, va competir a l'equip d'atletisme. Es va graduar el 22 de maig de 1985 amb una llicenciatura en ciències d'enginyeria aeroespacial i va integrar com a alferes a la Marina dels Estats Units.
Trajectòria a la Marina Per a la seua primera assignació, Caputo va escollir-ne una de sis mesos al Johnson Space Center, on va treballar com a enginyera aeroespacial en la seua sucursal a la base de les forces aèries Ellington, prop de Houston (Texas). Durant la seua estada, hi va haver sis llançaments de transbordadors espacials. «El que em va impressionar», va dir més tard, «va ser la idea que tothom estiguera tan interessat en el que feia i que hi demostrara eixe entusiasme que cadascuna de les parts va ser tan important».
El desembre de 1985, Caputo va rebre ordres de presentar-se a la Naval Air Station Pensacola de Florida per exercir pràctiques de vol. Per llei, les dones encara tenien prohibit fer tasques de combat, de manera que la meitat de les feines de la Marina no estaven disponibles per a les dones independentment del seu talent o capacitat: hi havia dubtes sobre si era una bona idea la formació de dones per a tasques que no se sabia si podrien acabar fent. Ser acceptada als entrenaments de vol era un èxit crucial i les dones que ho aconseguien sovint eren criticades pels hòmens als qui havien superat. Caputo va completar l'entrenament primari en vol a la Naviting Air Station Whiting Field amb un Beechcraft T-34 Mentor i es va qualificar com a oficial de vol naval el juny de 1987. miniatura|LTV EA-7L Corsair II. La formació d'oficial de vol de Caputo va continuar a l'estació de Corry, on hi va aprendre a pilotar el Grumman EA-6 Prowler, un avió de guerra electrònica. Després va traslladar-se a la Naval Air Station de Lemoore, on hi va obtenir la llicència per operar els sistemes electrònics del LTV EA-7L Corsair II. El 6 d'abril de 1988 es va casar amb un company d'Annapolis, Richard T. Nowak, a la capella de l'Acadèmia Naval amb ritus catòlics, i va canviar el seu cognom per Nowak. La seua següent tasca va ser a l'Esquadró 34 de Guerra Electrònica (VAQ-34) a la NAS Point Mugu, Califòrnia, on hi va volar tant amb el Corsair II com amb el Douglas ERA-3B Skywarrior, amb els quals va donar suport a la flota del Pacífic dels EUA en exercicis de missió de reconeixement. Va rebre la titulació de comandant de missió i de cap de guerra electrònica.
En 1990, Nowak va ingressar a l'Escola Naval de Postgrau dels Estats Units a Monterey (Califòrnia), on hi va obtenir un màster en enginyeria aeronàutica i un altre en enginyeria aeronàutica i astronàutica el setembre de 1992 per la seua redacció d'una tesi sobre investigacions computacionals d'un perfil aerodinàmic NACA 0012 en baix nombre de Reynolds. El febrer de 1992 va tindre un fill.
Una volta graduada, es va traslladar a la línia restringida d'oficials com a oficial de servei d'enginyeria aeroespacial i va ser seleccionada per assistir a la United States Naval Test Pilot School, situada a la NAS Patuxent River a Maryland —a la qual s'hi havia presentat fins a sis colps. Es va graduar el juny de 1994 i després es va convertir en oficial de projectes de sistemes d'avions a la instal·lació d'avaluació i proves ambientals de combat aeri i a l'esquadró de prova d'avions d'atac de Patuxent River. Com a oficial de vol naval i enginyera de proves de vol va participar en el desenvolupament de l'F/A-18 i l'EA-6B. La seua següent posició va ser al Comandament de Sistemes Aeris Navals; allà hi va participar en l'adquisició de nous sistemes d'aviació naval. Durant la seua carrera a la marina va registrar més de 1.500 hores en més de 30 avions diferents i se li va concedir la Medalla del Servei Meritori de Defensa, la Commendation Medal de la Marina i la Navy Achievement Medal.
Carrera a la NASA Entrenament d'astronauta miniatura|Nowak al simulador d'enginyeria de sistemes. El 15 de juny de 1995, la NASA va anunciar que estava seleccionant un nou grup d'astronautes. Com a oficial de marina, Nowak no es podia presentar directament, tal com ho podria fer un civil, sinó que va haver de presentar la seua sol·licitud a un comitè de revisió que després l'aprovaria i la remetria a la NASA, cosa que va fer. La NASA va rebre 2.400 sol·licituds, i a principis de 1996, Nowak va ser informada que era una de les 150 finalistes que es consideraven altament qualificades i se li va demanar que presentés una declaració al Johnson Space Center durant una setmana d'orientació, entrevistes i avaluacions mèdiques.
L'1 de maig de 1996, la NASA va anunciar públicament els noms de 10 candidats a pilot i 25 especialistes; Nowak va ser part dels segons. La classe del 1996 va ser la més gran seleccionada des de la primera classe d'astronautes del transbordador espacial el 1978, que també comptava amb 35. Se’ls va ordenar que presentaren el servei al Johnson Space Center per començar la seua formació d'astronautes el 12 d'agost de 1996. A la classe es van unir nou astronautes internacionals. Com que n’hi havia tantes persones, sovint omplien per complet les sales de claustre i les instal·lacions de formació i s'anomenaven a si mateixes “les sardines”.
Nowak i la seua família es van traslladar a Texas, on es van construir una casa a Clear Lake City. El seu marit era oficial de vol naval i operava sistemes de Northrop Grumman E-2 Hawkeye, un avió de guerra electrònica, amb el Carrier Airborne Early Warning Squadron 124 (VAW-124) des de gener de 1996 fins a abril de 1998, quan va deixar el servei actiu, encara que va continuar volant a la Reserva de la Marina dels Estats Units. Va trobar feina com a contractista de comunicacions espacials amb Barrios Technology, una empresa aeroespacial, i va treballar al Johnson Space Center com a controlador de vol al centre de control de la missió. miniatura|Nowak, Mark E. Kelly (centre) i Steven W. Lindsey (dreta), revisen les dades durant un entrenament.|esquerra L'entrenament dels astronautes va incloure entrenament de supervivència, un viatge de tres dies al Gran Canyó per estudiar geologia i treball sobre els nombrosos sistemes del transbordador espacial. Com a especialista de la missió, Nowak devia volar un mínim de quatre hores al mes a l'avió Northrop T-38 Talon de la NASA. L'entrenament es va dur a terme a les aigües del Centre d'entrenament d'entorn sense pes i al Boeing KC-135 Stratotanker conegut com a Vomit Comet (cometa del vòmit). Va completar la seua formació d'astronauta l'agost de 1998. El 28 de setembre de 1998 va tornar a Annapolis juntament amb els seus antics companys alumnes d'astronautes Jim Lovell, Charles O. Hobaugh, David Leestma, John M. Lounge, Bryan D. O'Connor i Pierre J. Thuot, per una celebració en commemoració de l'astronauta Mercury Seven Alan B. Shepard, que havia mort dos mesos abans.
A principis del 2001, Nowak es va quedar embarassada de bessons. A l'oficina d'astronautes, Nowak es va especialitzar en l'operació del braç robòtic del transbordador espacial. També va servir amb la branca CAPCOM: els astronautes que treballaven amb el centre de control de la missió com a principals comunicadors de la nau espacial. Va dur a terme aquesta tasca durant la missió STS-100 l'abril del 2001, quan la tripulació del transbordador espacial Endeavour va instal·lar el braç robot a l'Estació Espacial Internacional. L'octubre del 2001 va donar a llum a dues filles bessones. Nowak i el seu marit van alternar els seus horaris laborals, de manera que un d'ells sempre estava amb els nens. Aquest acord va durar fins que Richard va ser retirat al servei actiu el 2002 per participar en l'Operació Llibertat Duradora a l'Afganistan, que va deixar a efectes pràctics a Nowak una mare soltera amb tres fills petits.