Durant la Guerra Civil espanyola molts premianencs d'origen o d'adopció, tots vinculats a Premià de Mar, van perdre la vida per raons directament o indirecta vinculades al conflicte bèl·lic. La majoria van morir al front, en combat o a resultes de ferides provocades per l'enemic. D'altres van morir a causa dels dos bombardejos que va patir la població el 25 d'octubre de 1937 i el 26 de gener de 1939, el dia abans que les tropes franquistes entressin a la població de Premià de Mar. Però un nombre no gens menyspreable va morir a resultes de la repressió que va exercir a Premià de Mar el Comitè Antifeixista local. En aquest cas, parlem d'assassinats, els quals eren motivats per represàlies ideològiques (polítiques, religioses...) o amb l'ànim de “passar comptes” per motius diversos. Tot plegat posa en evidència que en la Guerra Civil no només hi hagué conflicte entre els dos bàndols majoritaris, els republicans i els nacionals, sinó també a la rereguarda, especialment en el bàndol republicà, on les forces anarquistes pretenien dur a terme la revolució.

En el seu llibre Premià de Mar, 1931-1945. República, Guerra Civil i Primer Franquisme (2001) Jordi Amat ens dona les dades globals de víctimes mortals de Premià de Mar represaliades i assassinades durant la Guerra Civil.

Si ens fixem en els criteris de residència a la localitat, veurem que el nombre total de premianencs assassinats va ésser de 13 (10 seglars i 3 religiosos), als quals hem d'afegir 6 persones més (4 seglars i 2 religiosos) que havien nascut a Premià, però que per motius professionals o familiars, residien fora de la nostra població.

Els motius polítics només semblen haver importat en quatre casos, el d'un periodista molt devot, dos exalcaldes i un antic secretari municipal, mentre que la direcció empresarial afectà unes altres tres persones, si bé a algunes d'elles cal afegir-hi el component religiós (haver format part del Patronat, mútues escolars, ésser persona molt religiosa), com és també el cas de l'assassinat del sagristà de la parròquia o, en dos casos, el parentiu amb un religiós, com el pare del capellà de La Salle i el germà d'un sacerdot.A part també podem afegir-hi els dos germans religiosos de La Salle, que havien viscut al col·legi de Premià, i de l'exrector de la parròquia. Tots tres van morir en les destinacions que tenien en esclatar la guerra.

Sovint les víctimes eren tretes de dins de casa i conduïdes amb l'anomenat cotxe fantasma. Després d'un interrogatori podien acabar assassinats o no, com és el cas de Josep Cisa Alsina, que va tenir algunes enganxades amb elements perillosos arran d'haver salvat i ajudat els germans de La Salle perquè marxessin a França. Això li va comportar un munt de garrotades i de problemes, i el tingueren retingut durant un temps. Gràcies al conseller Josep Tarradellas va telefonar a Premià exigint que ningú no toqués ni un pèl d'en Josep Cisa, el van alliberar argüint excuses de tota mena.

Si a aquests dinou assassinats hi afegim el dels tres religiosos residents en altres localitats, més les cinc persones mortes per bombardejos als seus domicilis, obtenim una suma de 27 morts. Jordi Amat ens diu que dels 450 soldats que van marxar a lluitar, uns seixanta van morir al front de la guerra. Això ens deixa una xifra del 13,3% de soldats 2 morts al front. Per tant, a Premià de Mar tenim un total de 87 víctimes a causa del conflicte. Comptant que el total del cens era d'uns 3.800 premianencs, ens surt que el 2,3% de la població van morir a causa de la guerra. Tenim, doncs, identificat un nombre considerable de morts durant la Guerra Civil, els quals van morir per diferents motius: per repressió a la rereguarda (ideològica, política, religiosa, sindical...), per bombardejos i al front de guerra.

La repressió a la rereguarda: 22 assassinats Joan Capdevila Duran Nascut a Vic (Osona), 45 anys, casat i pare de quatre fills, resident a Premià de Mar. Periodista del diari catòlic barceloní "El Matí", des d'on havia escrit diversos articles detallant alguns aspectes i picabaralles de la gestió municipal que no havien agradat gaire a la majoria d'esquerres de l'Ajuntament de Premià de Mar. Aquestes informacions han estat de gran ajut per tal d'explicar alguns dels moments més importants de la vida política premianenca. Treballava a les oficines de la companyia Transmediterrànea, a Barcelona. Molt religiós, simpatitzava i era propagandista de partits de dreta i col·laborà amb ells durant les eleccions del 16 de febrer de 1936. Els fets de la seva detenció van ser narrats així: “Durant la nit del dia 13 de setembre uns milicians van trucar la porta de casa seva, però ell no obria. Quan va obrir se'l van endur ràpidament; la seva dona el va seguir fins al cotxe, dient que volia anar amb ell, s'abraçaren i s'acomiadaren. Un altre veí explicà que estaven resant el rosari i fins que no van acabar no van obrir la porta. Hi havia tanta por, que ningú del carrer no es va moure”. Va ser assassinat a Font de Sera (Alella) el 13 de setembre de 1936, a causa de possibles induccions per part d'algun component del Comitè de Premià de Mar. La seva defunció consta al registre d'Alella.

Miquel Moragas Font Natural de Premià de Mar, 62 anys, vidu amb dues filles, alcalde de Premià durant la Dictadura de Primo de Rivera del 1926 al 1930, persona de dretes, principal accionista de la Casa Roura Indústries i Fundicions SA. També era pràctic del port de Barcelona i capità de la marina mercant. Algú li aconsellà de marxar en un dels vapors als que havia de pujar pel seu ofici de pràctic del port; però ell no va creure mai que la seva trajectòria humana pogués crear-li enemics a Premià, perquè fins i tot havia donat als treballadors de la foneria la seva participació en quantitat important, això sense comptar el que havia fet en l'administració municipal. Segons la Causa General, a la referència “Estado Número 3, Miquel Moragas vivia a Barcelona”, si bé també tenia casa al poble. Va ser detingut a la ciutat comtal pel Comitè Revolucionari de Guerra i traslladat a Premià de Mar, a Can Mayolas (seu del Comitè de Defensa local). Allí va rebre molts turments i a altes hores de la nit del 7 d'octubre de 1936 va ser traslladat en cotxe al coll de Parpers (Argentona), on l'assassinaren, després ruixaren el cadàver amb gasolina i el cremaren. L'endemà va ser trobat pels seus familiars a una cuneta de la carretera i traslladat a Òrrius (Maresme). Sembla que el comitè de l'empresa Roura s'oposà al seu assassinat; però, malauradament, tres persones relacionades amb el Comitè Local de Defensa van pugnar per la seva mort. La seva defunció consta al registre 3 civil de La Roca (Vallès Oriental). Durant la postguerra Premià de Mar li dedicà una font a la Plaça Nova i un carrer al nucli antic del poble.

Segismon Serra Arboix Nat a Sant Hipòlit de Voltregà (Osona). 50 anys, casat. Simpatitzant de la CEDA. Exsecretari de l'Ajuntament de Premià de Mar. El 1936 regentava la secretaria de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental). Detingut durant els primers dies de la revolució pel comitè de Sant Llorenç, el 31 de juliol de 1936 va ser assassinat a la carretera de Barberà del Vallès. La seva mort consta al registre civil de Sabadell (Vallès Occidental).

Joaquim Vidal Argimón 63 anys, solter i amb tres germanes. Natural de Premià de Mar, mestre d'obres i exalcalde durant la Dictadura de Primo de Rivera. Vivia al carrer de Sant Pau núm. 8. Marxà a Barcelona el desembre de 1936 perquè estava amenaçat de mort, amb l'esperança de poder-se refugiar a casa d'un familiar empleat al Centre de Dependents (CADCI). Però va ser detingut. El 14 de desembre de 1936 va ser assassinat i enterrat a Montcada (identificació núm. 697).

Enric Casas Pascual Nascut a Premià de Mar, 46 anys, casat, exercia el càrrec de director d'una fabrica a l'Esquirol (Osona). Va ser assassinat el 17 d'agost de 1936 a Roda de Ter (Osona). La seva defunció consta al registre civil d'aquesta vila.

Josep Giralt Ferrer Barcelona 1884, 52 anys, casat i amb quatre fills. Pèrit tèxtil. L'any 1920 havia portat una fàbrica al Poble Nou (Barcelona), on va treballar molt, però la sort no l'acompanyà. El 1930 es quedà sense feina i arribà a Premià de Mar el 25 de març d'aquell any com a nou director de la fàbrica de Can Sanpere (1930-1933). De 1933 a 1936 va fer de viatjant. Simpatitzant de la Lliga, va fer d'interventor a les eleccions de febrer de 1936; membre del Patronat Catequístic i de la Mútua de pares d'alumnes de La Salle. El seu fill ens relata la seva mort: “El pare es trobava descansant a la masia Collet (Llinars del Vallès/Dosrius). El matí del 16 d'agost de 1936 el meu pare havia marxat cap a Premià de Mar a acompanyar les meves germanes, perquè era obligació anar al treball o del contrari es perdia la feina. Després va anar una estona a veure els amics al Jovellanos. Mentrestant els milicians havien pujat a Can Collet a buscar-lo, no ens deixaren trucar al pare per avisar-lo de l'imminent perill que corria si el trobaven a casa. El van detenir durant la nit amb l'excusa que el necessitaven perquè havia d'anar a presentar una declaració a la Generalitat. Els meus oncles Jaume Botey i Victòria Vallès van fer moltes gestions. L'Ajuntament d'Alella tenia algun paper del meu pare”. Va ser detingut per uns individus del Comitè de Granollers i assassinat a Font de Sera (Alella) el 17 d'agost de 1936. L'autor material va ser un milicià i les instigacions del fet van sortir de Premià de Mar. La seva mort consta al registre civil d'Alella. Segons el fill, acabada la guerra “vaig ser citat a la parròquia de Premià de Mar davant de tres sacerdots. Em van dir que tenien a la presó una persona penedida que demanava perdó i volien saber si jo el perdonaria. M'ho vaig haver de pensar una mica, però vaig dir: "Jesús ens va ensenyar que s'ha de perdonar. Em veig obligat a dir que l'he de perdonar, però procureu que no el vegi mai.”

Josep Rovira Bosch Natural de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), 50 anys, casat i amb tres fills, domiciliat al carrer de l'Aurora núm. 13. Director tèxtil de la fàbrica Serra i Ollé (Vapor Vell). Persona de dretes, president de la Mútua de les Escoles Catòliques. A 2/4 de 7 del 29 d'agost de 1936, mentre era a casa prenent la fresca amb uns veïns, diversos individus armats amb pistoles s'hi presentaren i l'obligaren de mala manera a pujar al cotxe, que duia la ràdio amb el volum molt alt, sota el pretext que havia d'anar a declarar. Va ser assassinat a Font de Sera (Alella), potser amb implicació d'algun individu de Premià. Un membre del Comitè va trucar al seu fill, Àngel Rovira, i el va dur al lloc de l'assassinat. Al cap d'una hora van trobar el cadàver. La seva mort va ser inscrita al registre civil d'Alella el 30 d'agost de 1936.

Magí Anson Saperas Resident a Premià de Mar. Casat, pare d'un fill. Treballador de la fabrica La Propagadora del Gas, molt perjudicat durant la guerra, emmalaltí. Reincorporat a la feina no pogué resistir la nova prova i va morir. Informació segons la caixa d'expedients d'orfes i víctimes de la guerra, informe del secretari de 25 d'abril de 1945 (Arxiu Municipal de Premià de Mar).

Miquel Jover Bertran