El cuaespinós dels tepuis Rev. 29/04/2021 (Cranioleuca demissa) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cuaespinós dels tepuis fa de 14 a 15 cm de llarg i pesa de 14 a 17 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen un supercili blanquinós i la cara marró apagat amb algunes ratlles pàl·lides. El front és marró amb alguns tocs vermellosos, la coroneta és de color castany vermellós i el dors és marró intens que es torna més vermellós a causa de les cobertores superiors de la cua. Les ales són de color castany vermellós i les plomes de vol són lleugerament més pàl·lides amb puntes fosques. La cua és castany vermellós fosc; està degradada i de vegades les plomes no tenen barbes als extrems, cosa que li dóna un aspecte espinós. La barbeta i la gola són blanquinoses i la resta de les parts inferiors grises amb flancs lleugerament més marrons. L'iris és castany, el maxil·lar és marró fosc a negre, la mandíbula és rosada amb l'extrem fosc i les potes i els peus són de color groc oliva a marró oliva. Els juvenils tenen una corona marró i el dors més olivaci i les parts inferiors més ocre que els adults. La subespècie C. d. cardonai té un supercili i la cara més olivàcia que la nominal, i parts inferiors marrons olivàcies en lloc de grises.
Distribució i hàbitat El cuaespinós dels tepuis es distribueix per les regions de muntanyes tabulares (tepuis) del sud de Veneçuela, extrem centre oest de Guyana i extrem nord de Brasil. Recentment registrada també més al sud, al centre de l'estat de Roraima, Brasil, a la Serra do Apiaú.
L'espècie habita boscos i zones boscoses perennifolis de muntanya, principalment entre altituds de 1.100 i 2.450 m. També es troba localment al bosc de ribera a la Gran Sabana, a l'estat veneçolà de Bolívar.
Comportament Moviment El cuaespinós dels tepuis és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta principalment d'artròpodes. Busca menjar sol o en parelles i normalment com a part d'un estol d'espècies mixtes. S'alimenta des dels nivells mitjans del bosc fins a la capçada. Recol·lecta preses acrobàticament de l'escorça i les restes mentre s'enganxa a petites branques.
Reproducció El niu és un globus de molsa suspès d'una branca. No se sap res més sobre la seva biologia reproductora.
Vocalització El cant és "una sèrie aguda, descendent i accelerada, 'tíí-tíí-tii-ti ti'ti'ti'ti'ti'i'i'i'i'" i el crit d'alarma un "soroll agut, curt i sec".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cuaespinós dels tepuis com a en risc mínim. La mida de la població es desconeix, però es creu que és estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera "bastant comú dins de l'àrea de distribució limitada".
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós dels tepuis va ser descrit per primer cop l'any 1884 pels ornitòlega britànics Osbert Salvin i Frederick DuCane Godman amb el nom binomial Synallaxis demissa i la localitat tipus "Mt. Roraima, British Guiana".
Alguns autors anteriors la van considerar coespecífica amb el cuaespinós cellagrís (C. curtata). Les dades filogenètiques recents indiquen que aquesta espècie està agermanada amb el grup format pel cuaespinós de Hellmayr (C. hellmayri), el cuaespinós capgrís (C. semicinerea) i el cuaespinós crestat (C. subcristata). La subespècie cardonai requereix una esmena per a cardonaorum ja que va ser dedicada «als enginyers Jordi i Heinz Cardona» i per tant, hauria de ser en plural.
Etimologia El nom genèric Cranioleuca combina les paraules del grec antic «κρανίο/kranion» que significa “crani”, “cap” derivada de «καρα/kara», «κράτος/kratos», “cap”; i «λευκος/leukos», “blanc”.
L'epítet específic demissa prové del llatí «demissus» que significa “modest”, “pobre” derivat de «demittere», “baixar”.
Subespècies La taxonomia del cuaespinós dels tepuis no està establerta. El Congrés Ornitològic Internacional (COI) i el Manual dels ocells del món (HBW) de BirdLife International li assignen dues subespècies:
C. d. demissa (Salvin & Godman, 1884) ─ tepuis del sud-est de Veneçuela, el centre-oest de Guyana i l'estat de Roraima, al nord del Brasil.
C. d. cardonai (COI) o C. d. cardonaorum (HBW) (Phelps & Dickerman, 1980) ─ tepuis del sud de Veneçuela.
La taxonomia de Clements no reconeix C. d. cardonai/cardonaorum, tractant l'espècie com a monotípica.
Aquest article segueix el model de dues subespècies i utilitza l'ortografia COI de l'epítet subespecífic.
Referències
tepuis Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud