El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.
Actualment la xarxa té 12 línies gestionades per dos operadors diferents (TMB i FGC), amb tarifes integrades dins el sistema tarifari de sis zones creat per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM Àrea de Barcelona) que inclou també autobusos urbans i interurbans, tramvia i trens de rodalia dins l'Àmbit Metropolità de Barcelona i comarques o municipis limítrofs. Totes les línies de metro es troben a la zona 1 de l'àmbit integrat.
La xarxa actual té 170 quilòmetres i 193 estacions (TMB+FGC+funicular de Montjuïc), a data 8 de novembre de 2021.
El 2021 es van fer més de 306 milions de viatges (278 TMB + 28 serveis urbans FGC), encara un 30% a les xifres anteriors pandèmia. Això representa una increment d'usuaris del 27% respecte a l'any anterior, fet que va significar una recaptació de 190 milions d'euros. center|miniatura|512x512px|Mapa actual del metro de Barcelona.
Història
El metro de Barcelona té el seu origen en la inauguració del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (actual línia Barcelona-Vallès) l'any 1863, que l'any 1929 es va soterrar, els projectes de Ferrocarril Metropolità Nord-Sud i Ferrocarril Subterrani SO-NE que van ser l'embrió del Gran Metro i el Metro Transversal inaugurats l'any 1924 i 1926 per les companyies Gran Metropolità de Barcelona i Ferrocarril Metropolità de Barcelona.
Projectes del primer ferrocarril subterrani a Barcelona miniatura|Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona Durant el , la població de Barcelona es va quintuplicar i va arribar als 544.137 habitants l'any 1900 a causa de la industrialització. L'any 1863 es va inaugurar el Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (actualment Línia Barcelona-Vallès) i el 1872, la primera línia de tramvies amb tracció animal, des del Pla de la Boqueria a la Vila de Gràcia.
Pau Muller i Gonçal Zaragoza van sol·licitar l'any 1907 la concessió d'un ferrocarril subterrani a Barcelona, anomenat Ferrocarril Metropolità Nord-Sud de Barcelona, per unir el Parc de la Ciutadella amb la Bonanova, passant subterràniament a través del passeig de Colom, la Rambla, plaça de Catalunya, passeig de Gràcia, carrer Gran de Gràcia, plaça de Lesseps, la muntanya del Putxet i el passeig de Sant Gervasi. Tot i l'interès general, els autors del projecte no van trobar el finançament necessari per dur-lo a terme i van transferir tots els drets de la concessió al Banco de Vizcaya.
També va sorgir la necessitat d'unir les diferents estacions terminals de ferrocarril que hi havia a principi del a la ciutat, va sorgir el projecte denominat Ferrocarril Subterráneo SO-NE de Barcelona, Sans-San Martín, Enlaces y Estaciones Centrales, que volia unir la Bordeta amb l'estació de Poble Nou de MZA (línia de Mataró) passant per carrer de Sants, plaça d'Espanya, Gran Via, plaça d'Urquinaona, Estació del Nord, fins Bogatell i Poble Nou de MZA (línia de Mataró). El 1914 per la Primera Guerra Mundial va quedar paralitzat, després de la Guerra el senyor Reyes iniciava contactes financers per iniciar les obres i finalment un grup d'empresaris catalans i bascos es van decidir tirar endavant el projecte.
Aprovació de dos projectes i companyies El 1920 el Banco de Vizcaya va decidir reprendre el projecte pel progressiu augment del trànsit de la xarxa de tramvies, la inauguració del metro de Madrid i l'interès generat per la construcció del Metro Transversal. Per Reial Ordre de 12 de febrer de 1921 s'atorgava a aquest banc la concessió del ferrocarril elèctric subterrani per a 99 anys. Per coordinar la gestió de la línia i ampliar el finançament Banco de Vizcaya es va associar a altres empreses de transport públic de Barcelona i es va constituir una societat denominada Gran Metropolità de Barcelona S.A. (GMB).
El 1920 es constituïa la societat Ferrocarril Metropolità de Barcelona S.A. (FMB) i el projecte era aprovat pel Consell d'Obres Públiques el 1922. Ateses les fortes inversions requerides, es va decidir augmentar el capital social mitjançant l'emissió de 19.600 accions, part de les quals l'Ajuntament de Barcelona va adquirir, ja que per les característiques urbanes d'aquest ferrocarril, aquest podria tenir un paper important en el desenvolupament de la ciutat.
Primera línia: Gran Metro miniatura|El recorregut del Gran Metro (L3 i L4) el 1946. Al cap de poc temps d'iniciar-se les obres per part del Gran Metropolità de Barcelona al juliol de l'any 1921, la societat GMB va presentar un projecte de modificació del traçat. Per un extrem se situava l'estació terminal a la plaça de Lesseps, en comptes de situar-se al passeig de Sant Gervasi, ja que els darrers anys s'havien construït diverses línies de tramvies a la zona i GMB volia sol·licitar la concessió d'una nova línia que passaria per la zona. A l'altre extrem modificava el projecte inicial per la construcció d'una nova línia que s'iniciés a passeig de Gràcia fins al Portal de Mar, ja que la construcció dels túnels al llarg del passeig de Colom es veia complicada perquè el subsòl està format per blocs de pedra de l'antiga escullera i podria causar filtracions d'aigua. El traçat d'aquesta es preveia per la ronda de Sant Pere i Via Laietana. A Laietana aprofitaria els túnels ja existents que va construir l'Ajuntament de Barcelona el 1908 durant el Pla de Reforma de la Ciutat.
La inauguració del primer ferrocarril metropolità de la ciutat es va produir el 30 de desembre de 1924. Es va obrir el tram entre Catalunya i Lesseps de la línia I. Tenia una longitud de 2.741 metres amb quatre estacions: Lesseps, Diagonal, Aragó (ara Passeig de Gràcia) i Catalunya, amb ascensors a Lesseps i Fontana, aquesta última oberta posteriorment l'1 de maig de 1925 i l'ampliació fins a Liceu el 5 de juliol.
La línia II anava força endarrerida per l'abundància d'aigües subterrànies i per la construcció de l'estació de Jaume I, ja que l'Ajuntament de Barcelona no permetia parar la circulació de Via Laietana. El primer tram d'aquesta línia es va inaugurar el 19 de desembre de 1926, entre Aragó (ara Passeig de Gràcia) i Jaume I, amb una tercera estació a Urquinaona. El perllongament de la línia II fins a Correus es va inaugurar el 20 de febrer de 1934, i a la línia I l'any 1946 des de Liceu fins a Ferran (Fernando).
Segona línia: Metro Transversal miniatura|Esquema cronològic de la línia 1. miniatura|Unitat històrica sèrie 100 que circulà al Transversal. Per Reial Ordre l'any 1922 es va permetre l'execució del projecte definit com a ferrocarril subterrani de tracció elèctrica i transversal entre les línies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França. Les obres van començar el 5 de febrer de 1923 i eren força laborioses, ja que es duien a terme sota carrers amb molt trànsit.
La inauguració oficial del primer tram (Bordeta-Catalunya) va ser el 10 de juny de 1926, ja batejat com Metro Transversal per diferenciar-lo del Gran Metro. Tenia 4.063 metres de longitud i nou estacions: Bordeta, Mercat Nou, Sants (ara Plaça de Sants), Hostafrancs, Espanya, Rocafort, Urgell, Universitat i Catalunya. L'estació d'Espanya en aquell moment va ser l'estació amb la volta més gran del món (27 metres).
L'1 de juliol de 1932 es va produir la segona ampliació del Metro Transversal, per una banda des de Bordeta a Bordeta Cotxeres (posteriorment reanomenada Santa Eulàlia) i per l'altra de Catalunya a Urquinaona i Triumfo Norte (Arc de Triomf).
Un any més tard s'ampliava des d'Arc de Triomf a Marina, a partir d'aquí el Metro Transversal se separa de les línies de la companyia Nord per arribar amb menys temps a la plaça de les Glòries Catalanes i enllaçar després a la Sagrera amb les línies de MZA.
El maig de 1953 es perllongava la línia fins a l'estació de Navas, al gener i maig del 1954 es completava els perllongaments del Metro Transversal arribant a les estacions de la Sagrera i Fabra i Puig, on enllaça amb l'estació de Sant Andreu Arenal de RENFE.
Guerra civil i postguerra Durant l'etapa compresa pels anys 1935 i 1950 el creixement del metro es paralitzaria a causa de l'esclat de la Guerra Civil i la Postguerra i es limitaria a la construcció de túnels de connexió entre línies, utilitzats com a dipòsits de material bèl·lic o com a refugis antiaeris per protegir la població civil dels intensos bombardejos que patia Barcelona.
Durant la postguerra el govern espanyol va suspendre les concessions de ferrocarril i l'any 1941 va posar en vigor la llei de «Bases d'Ordenació Ferroviària i dels Transports per Carretera» que feia efectiva el 1r de febrer la nacionalització i agrupació de totes les línies ferroviàries d'ample ibèric, afectant automàticament el Metro Transversal (L1) del Ferrocarril Metropolità de Barcelona per ser d'ample ibèric. La L1 va dependre de Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fins al 24 de setembre de 1943 quan va passar de nou a mans de FMB arran dels recursos que havia presentat la companyia del metropolità.
Passada la postguerra ressorgeix el creixement del metro i es posa en marxa l'ampliació del Metro Transversal, el 1951 de Marina al Clot, 1953 a Navas, el 1954 a la Sagrera i Fabra i Puig. I es van reformar algunes estacions.
Municipalització L'octubre de 1952 el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat, afectant el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, el Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona. L'any 1955 els propietaris del Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona van firmar l'acord de l'adquisició de les accions per part l'Ajuntament. L'Ajuntament va acabar de comprar el Ferrocarril Metropolità de Barcelona. Tres anys més tard, el 1961 el Gran Metropolità va ser absorbit per FMB, creant Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.
Una de les millores més importants de la fusió va ser la construcció d'una galeria de connexió de les andanes de les estacions de Catalunya del Gran Metro i el Metro Transversal. Després de la fusió, les línies I i II del GMB (tota la Y) van passar a denominar-se línia III.
Les noves línies II, IV i V miniatura|La línia V absorbeix la línia II entre la Sagrera i Horta el 1970. miniatura|La línia III-B arriba a Zona Universitària el 1975. El 1959 va entrar en servei una nova línia del Ferrocarril Metropolità de Barcelona, la línia II, entre la Sagrera i Vilapicina i ampliat el 1967 fins a Horta.
Durant l'etapa compresa entre els anys 1968 i 1974 el metro creix en direcció al Besòs. L'any 1968 la línia 1 es perllonga, des de Fabra i Puig a Torras i Bages. La línia 3 des de Liceu a Drassanes, i dos anys més tard a Pueblo Seco, que actualment es denomina Paral·lel.
El 1969 es va inaugurar el Transversal Alt (L5) entre Collblanc (llavors Sant Ramon) i Diagonal. Un any més tard es posava en funcionament el tram entre Verdaguer (llavors General Mola) i Camp de l'Arpa, arribant fins a la Sagrera. I el 1973 des de Collblanc a Pubilla Cases. A la vegada que absorbia la línia II, passant a formar part de la L5. º
El 4 d'abril es tanca temporalment el tram Urquinaona i Jaume I de la línia 3, l'antic Gran Metro. El 1973 es reobriria el tram tancat, ja condicionat i habilitat per esdevenir la línia 4, amb un perllongament des d'Urquinaona a Gran Vía a Joanic. Un any més tard s'obriria el tram Joanic-Guinardó amb una estació intermèdia, Alfons X.
Entre 1975 i 1977 el ritme d'inauguracions s'intensifica. L'any 1975 es va obrir l'anomenada línia III-B o línia 3-B, que el 1983 s'unificaria amb la resta de la línia, connectant l'estació de Paral·lel i Zona Universitària.