El cuaespinós de pit maculatcuaespinós de pit maculat Rev. 29/04/2021 (Synallaxis stictothorax) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).

Descripció esquerra|miniatura|180x180px|Il·lustració de Joseph Smit, 1874. El cuaespinós de pit maculat fa d'11 a 13 cm de llarg i pesa de 10 a 14 g. És un dels membres més petits del gènere Synallaxis. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen un supercili blanc i la cara és negrosa amb ratlles blanquinoses febles. A la coroneta té ratlles blanques i negres. La resta de la coroneta és de color marró grisenc apagat, el dors lleugerament més marró, el carpó de color marró rogenc i les cobertores superiors de la cua són de color vermell brillant. L'ala té una curvatura blanquinosa; les cobertores i les secundàries són de color vermell i les primàries fosques. La cua és de color vermell brillant excepte pel parell de plomes centrals de color marró fosc. La gola és blanca, el pit blanc beix amb fines vetes negres, el ventre blanquinós i els flancs i les cobertores subcaudals de color marró clar. L'iris és de color marró vermellós a marró vermellós o vermell marró, el bec negre (de vegades amb molt gris a la mandíbula) i les potes i els peus de color blau grisenc a gris fosc. El plomatge juvenil no s'ha descrit. La subespècie S. s. maculata té el dors i l'ala lleugerament més rogencs que la nominal. La cua és vermella excepte per una mica de fosc al parell de plomes més intern.

Distribució i hàbitat El cuaespinós de pit maculat té una distribució disjunta. Es distribueix per les terres baixes del Pacífic del sud-oest d'Equador i nord-oest del Perú.

L'espècie habita matolls àrids i les vores dels boscos caducifolis. En altitud, es troba des de prop del nivell del mar fins als 300 m a l'Equador i als 400 m al Perú.

Comportament Moviment El cuaespinós de pit maculat és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació S'alimenta d'artròpodes. És més arborícola, força més atrevit, més fàcil d'observar i més acrobàtic quan s'alimenta que la majoria dels altres membres del gènere Synallaxis. Normalment busca aliment en parelles, sovint com a part d'un estols d'espècies mixtes. Captura les preses de entre la molsa, fulles vives i mortes i petites branques, generalment a uns 1 o 2 m del terra.

Reproducció La temporada de reproducció no s'ha definit, però s'ha trobat nius actius al febrer i al març. El niu és una bola de pals amb una entrada lateral i una cambra interior folrada amb plomes i plomissol tou. Normalment es col·loca en un arbre espinós o cactus fins a 12 m per sobre de terra. La mida de la posta és de tres a quatre ous. El període d'incubació és d'uns vint-i-cinc dies i l'envolament es produeix entre 16 i 22 dies després de l'eclosió. No es coneixen detalls de la cura parental.

Vocalització El cant principal és "un xerrameca curta i tartamudejant que acaba amb diverses notes emfasitzades i agudes... 'trrr-tr-tr-kuiit...kuit'". Les parelles canten en duet, generalment a primera hora del matí i al vespre, i normalment des de les profunditats de la vegetació densa, tot i que de vegades des d'una perxa visible. Els crits inclouen una "llarga sèrie de notes sorolloses... que poden apujar i abaixar de ritme i to", un "'uiit' nasal arrossegat o lleugerament bisil·làbic (com el cant) 'kuiit'", i un "'di'vot''' agut".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el cuaespinós de pit maculat com en risc mínim. Té una àrea de distribució força àmplia; La mida de població no es coneix, però es creu que és estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera bastant comú i es troba en diverses àrees protegides. "tolera una degradació moderada de l'hàbitat".

Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós de pit maculat va ser descrit per primer cop l'any 1859 per l'ornitòleg anglès Philip Sclater amb el mateix nom binomial Synallaxis stictothorax i la localitat tipus "Guayaquil, Ecuador".

El que ara és el cuaespinós de Chinchipe (S. chinchipensis) es va considerar durant molt de temps una tercera subespècie. Diverses publicacions a partir del 2010 van descriure les diferències morfològiques, vocals i filogenètiques entre elles. Basant-se en aquesta evidència, el Comitè de Classificació Sud-americà de la Societat Ornitològica Americana i el Congrés Ornitològic Internacional la van elevar al rang d'espècie el gener de 2021. La taxonomia de Clements va seguir el seu exemple l'agost de 2021.

Etimologia El nom genèric Synallaxis prové del grec antic «συναλλαξις/sunallaxis», «συναλλαξεως/sunallaxeōs» que significa “intercanviar”, “contraure”, “associar” derivat de «συναλλασσω/sunallassō», “associar-se amb”; potser perquè Vieillot pensava que les dues espècies podrien ser mascle i femella d'una mateixa espècie, o una al·lusió als caràcters compartits que justificava una separació genèrica. Reichenbach 1853, es va queixar que Synallaxis, de gènere femení, contenia el substantiu masculí llatí «axis», “eix”, i es preguntava què n'havien de pensar els científics!

L'epítet específic stictothorax combina les paraules del grec antic «στικτος/stiktos» que significa “tacat” derivat de «στιζω/stizō», “tatuar”; i «θωραξ/thōrax», «θωρακος/thōrakos», “pectoral”.

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:

S. s. stictothorax (Sclater, 1859) ─ sud-oest de l'Equador des del centre de la província de Manabí fins a l'oest de la província de Guayas i l'illa de Puná. S. s. maculata'' (Lawrence, 1872) ─ des del sud de la província de Loja, a l'extrem sud-oest de l'Equador, fins al nord-oest del Perú, fins al departament de La Libertad.

Referències

pit maculat Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud