El cuaespinós de Cundinamarca Rev. 29/04/2021 (Synallaxis subpudica) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae). És endèmic de Colòmbia.
Descripció El cuaespinós de Cundinamarca fa entre 17 i 19 cm de llargada. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen una cella fina de color canyella clar i la cara d'un to marró grisenc. La part anterior del pili és marró grisenca, la posterior i el clatell són d'un color castany rogenc, i el dors, el carpó i les cobertores supracaudals són marrons. Les cobertores alars i la base de les plomes de vol són de color castany, mentre que la resta són marrons. La cua és d'un marró lleugerament més fosc que el dors; és molt llarga i les plomes no tenen barbes a les puntes, fet que els confereix un aspecte espinós. La gola és grisa, amb un lleuger motejat més fosc i un centre negrós. Les parts inferiors són d'un marró grisenc apagat amb un matís olivaci; el color és més clar al ventre. L'iris és de color marró vermellós fosc, el maxil·lar és gris negrós, la mandíbula és grisa i les potes i els peus són grisos. Els exemplars joves tenen el capell gris.
Distribució i hàbitat El cuaespinós de Cundinamarca es troba als Andes orientals de Colòmbia, des del nord del departament de Boyacá fins al departament de Santander, al nord. Habita principalment les vores dels boscos montans de fulla perenne —tant primaris com secundaris— i les zones de matollar en regeneració. També es troba al sotabosc de les vores de les selves nebuloses i a les clarianes forestals en procés de regeneració. Pel que fa a l'altitud, es troba majoritàriament entre els 2.100 i els 3.200 m, tot i que també se n'han vist exemplars a altituds tan baixes com els 1.300 m.
Comportament Moviment El cuaespinós de Cundinamarca és una espècie resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació No s'ha estudiat la dieta; se suposa que s'alimenta principalment d'artròpodes. Habitualment cerca aliment en parelles, agafant preses del fullatge i de les branques petites, normalment a una altura d'entre 1 i 2 m del terra, tot i que a vegades ho fa a més altura.
Reproducció El niu d'aquesta espècie és una massa voluminosa de branques espinoses amb un túnel d'entrada horitzontal; la cambra de posta està revestida de molsa. Normalment es troba en un arbust, a uns 2 m del terra. No se sap res més sobre la biologia reproductiva.
Vocalització El cant d'aquesta espècie consisteix en "una sèrie ràpida, accelerada, descendent de notes com una xerrameca i que s'atenua... 'txí-txi-txi-txe-txe-txe-txu-txu-txu'" i sovint s'emet en duet. El crit és un "kik" agut i el crit d'alarma, un trinat greu.
Estat de conservació La UICN ha classificat l'espècie en la categoria de risc mínim. Té una àrea de distribució limitada i una mida de població desconeguda, tot i que es creu que aquesta última és estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera una espècie de freqüència entre força comuna i comuna. "Tolera un grau considerable de pertorbació antròpica de l'hàbitat i probablement es beneficia de la fragmentació del bosc".
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós de Cundinamarca va ser descrit per primer cop l'any 1874 per l'ornitòleg anglès Philip Sclater amb el mateix nom binomial Synallaxis subpudica i la localitat tipus "Bogotà".
Les dades geneticomoleculars indiquen que aquesta espècie és germana del cuaespinós fumat (S. brachyura).
Etimologia El nom genèric Synallaxis prové del grec antic «συναλλαξις/sunallaxis», «συναλλαξεως/sunallaxeōs» que significa “intercanviar”, “contraure”, “associar” derivat de «συναλλασσω/sunallassō», “associar-se amb”; potser perquè Vieillot pensava que les dues espècies podrien ser mascle i femella d'una mateixa espècie, o una al·lusió als caràcters compartits que justificava una separació genèrica. Reichenbach 1853, es va queixar que Synallaxis, de gènere femení, contenia el substantiu masculí llatí «axis», “eix”, i es preguntava què n'havien de pensar els científics!
L'epítet específic subpudica deriva del prefix llatí sub- que significa proper a; i "pudica" que en paraules del mateix Sclater "En un moment donat em vaig inclinar a considerar-lo un exemplar jove de S. pudica (actualment nom binomial obsolet del cuaespinós fumat, S. brachyura), però no acabo de convèncer-me que això sigui correcte".
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Cundinamarca Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud