El formiguer fosc Rev. 10/05/2021 (Sipia berlepschi) és una espècie d'ocell de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae). Es troba a Colòmbia i l'Equador.
Descripció El formiguer fosc fa entre 13,5 i 14,5 cm de llarg. Els mascles adults són gairebé completament negres, amb una taca blanca entre les escapulars. Les femelles adultes també són majoritàriament negres, amb pigallat blanc a les puntes de les cobertores i taques blanques a la gola, el pit i la part superior del ventre. Les del ventre de vegades tenen un patró escamós. Tots dos sexes tenen l'iris vermell intens.
Distribució i hàbitat El formiguer fosc es troba des del centre del departament de Chocó, a l'oest de Colòmbia, fins al sud, a la província d'Esmeraldas, al nord-oest de l'Equador.
És un ocell de la zona d'ocells endèmiques del Chocó. Allà habita el sotabosc del bosc perennifoli a les terres baixes humides i als peus dels turons. Prefereix els límits del bosc, les clarianes cobertes de vegetació dins del bosc i el bosc secundari madur adjacent. En altitud, oscil·la principalment des del nivell del mar fins als 400 m, tot i que localment arriba als 650 m. Una investigació de Morton Isler, juntament amb Gustavo Bravo i Robb Brumfield (2013), va mostrar que el formiguer fosc havia format el seu propi llinatge. Això no coincidia amb la col·locació dins de Myrmeciza.
Ecologia Desplaçaments Es creu que el formiguer fosc és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta principalment d'insectes i probablement inclou altres artròpodes en la dieta. Els individus, les parelles i els grups familiars s'alimenten en vegetació densa a terra i fins a uns 2 m d'altura. Rarament s'uneix a estols d'espècies mixtes, però de vegades segueix eixams de formigues legionàries per capturar preses que fugen de les formigues.
A la revisió taxonòmica de la família dels formiguers del 2013, Sipia berlepschi es va distingir dels gèneres relacionats en part per la cua més curta i pel comportament distintiu d'alimentació en el sotabosc prop de troncs caiguts, cosa que va recolzar la inclusió en el gènere ressuscitat Sipia.
Reproducció No se sap res sobre la biologia reproductora del formiguer fosc.
Vocalització El cant del formiguer fosc és "una sèrie de notes lligades que primer baixen i després pugen de to, per exemple, 'txi-txu-txu-txu-txiu-txíu-txíu-txíu'". Els reclams inclouen "un 'txit' agut i un 'tx-dit' ".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el formiguer fosc com en risc mínim. La mida de la població no es coneix i es creu que és estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera poc comú a Colòmbia i de poc comú a localment bastant comú a l'Equador. "La majoria de les reserves existents a Chocó es centren en zones montanes, deixant les terres baixes i els contraforts més baixos, biològicament diversos, relativament desprotegits. Cal establir més reserves en aquesta zona d'elevació."
Taxonomia i sistemàtica El formiguer fosc té una història taxonòmica complicada. Va ser descrit per l'ornitòleg alemany Ernst Hartert l'any 1898 i se li va donar el nom binomial Pyriglena berlepschi i la localitat tipus "Cachavi (=Cachabi), 500 peus, Esmeraldas, Equador".
El 1924 va ser traslladada al gènere Sipia, i més tard Sipia es va fusionar amb el gènere Myrmeciza. Un estudi filogenètic molecular publicat el 2013 va trobar que el gènere Myrmeciza, tal com es definia aleshores, era polifilètic. En la reorganització resultant per crear gèneres monofilètics, el gènere Sipia va ser recuperat, i el formiguer fosc i diverses altres espècies es van traslladar a aquest gènere.
El formiguer fosc és una espècie monotípica, és a dir, no se'l reconeixen subespècies.
L'espècie va ser nomenada en honor a l'ornitòleg alemany Hans von Berlepsch.
Referències
fosc Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud