Jean-Conrad Wieland (Nascut el 2 de juny, 1754Chassin, t. III, 1894, p. 491-492. a Basilea (Suïssa) i mort afusellat entre el 6 i el 9 de gener de 1794 a Noirmoutier-en-l'Île, fou un soldat suís i oficial de l'exèrcit republicà durant la revolta de La Vendée.

Biografia Jean-Conrad Wieland va néixer a Basilea el 1754,Chassin, t. III, 1894, p. 491-492.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122 Era fill de Jean-Henri Wieland i Dorothée Buxtorf.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122 Com diversos membres de la seva família, es va unir a l'exèrcit francès i es va allistar el 1771 al regiment de Boccard.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122 El 1782 va ser elevat al rang de tinent i el mateix any es va casar a Calais amb Marie-Claudine Tucker.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122 La parella va tenir tres filles: Adeline-Sophie-Dorothée; Marie-Marguerite que va morir al cap d'unes setmanes; i Anne-Louise.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122

Wieland va dimitir de l'exèrcit el 1784.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122 Després es va traslladar a París, després a Nantes.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122 En aquesta ciutat esdevingué comerciant i s'uní amb un home anomenat Daniel Schinz, de Zuric, en el comerç de sucre, cafè i cotó amb connexió diversos ports d'Europa.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122

El 1789, a l'inici de la Revolució Francesa, Wieland es va unir a la Guàrdia Nacional de Nantes.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122Chassin, t. III, 1892, p. 352. El novembre de 1789 va ser nomenat cap del batalló de la Borsa.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122

Quan va començar la guerra de Vendée el març de 1793, Wieland va participar en operacions contra els camperols que s'havien aixecat contra la lleva en massa. Al març, es trobava a Ancenis,La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122 que fou atacada sense èxit pels insurgents. Després va servir sota les ordres del general Beysser i va participar en la reconquesta de Machecoul el 22 d'abril.Chassin, t. III, 1892, p. 352. Aleshores, Beysser va recuperar el control de l'illa de Noirmoutier el 29 d'abrilDumarcet 1998, p. 210-212. i va posar Wieland al capdavant de la guarnició encarregada d'ocupar l'illa.Dumarcet 1998, p. 278-279. El 22 de maig fou elevat al grau de tinent coronel.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122

Després d'uns mesos de calma, Wieland, però, va haver d'enfrontar-se a les tropes de Charette que van intentar reprendre Noirmoutier amb la complicitat de certs habitants de l'illa.Dumarcet 1998, p. 278-279. Va rebutjar un primer atac el 30 de setembreDumarcet 1998, p. 276. i va establir una comissió militar per trobar i jutjar els conspiradors.Chassin, t. III, 1894, p. 151-152. Tanmateix, Charette va llançar un nou atac el 12 d'octubre. Aquesta vegada, les defenses republicanes es van trencar i els Vendeans van prendre possessió de l'illa.Dumarcet 1998, p. 278-279. Wieland va arribar al port de La Chaise, on va organitzar l'embarcament i l'evacuació a Nantes de la seva dona i els seus fills.Chassin, t. III, 1894, p. 177-179.Gabory 2009, p. 326-327 Tanmateix, els republicans creuen que intenta fugir, provocant pànic.Chassin, t. III, 1894, p. 177-179. Wieland torna llavors a la ciutat i es tanca dins del castell amb les seves tropes.Dumarcet 1998, p. 278-279.Chassin, t. III, 1894, p. 177-179. Poc després, es va rendir i va donar la seva espasa a Charette, que li va retornar.

La guarnició de Noirmoutier va ser portada a Bouin, on fou massacrada en part per François Pajot,Dumarcet 1998, p. 283-284. però Wieland es va quedar a Noirmoutier on va mantenir bones relacions amb l'estat major reialista.Dumarcet 1998, p. 279.Chassin, t. III, 1894, p. 178-179.Baguenier Desormeaux, 1893, p. 19-20. El 3 de gener de 1794, els republicans desembarcaren a l'illa i obtingueren la rendició de la guarnició de la Vendée.Dumarcet 1998, p. 307-309. Malgrat les promeses del general Haxo, tots els defensors van ser afusellats per ordre dels representants en missió Prieur de la Marne, Turreau i Bourbotte.Gérard 2013, p. 109.

Wieland és descobert i immediatament acusat de traïció pels representants en missió, que decideixen executar-lo sense judici.Dumarcet 1998, p. 279.Chassin, t. III, 1894, p. 178-179.Baguenier Desormeaux, 1893, p. 19-20.{A 1.}

Wieland va ser afusellat entre el 6 i el 9 de gener, a la Place d'Armes, a Noirmoutier-en-l'Île.Chassin, t. III, 1894, p. 491-492.Chassin, t. III, 1894, p. 486.Chassin, t. III, 1892, p. 605.Dumarcet 1998, p. 311.Gérard 2013, p. 296. Va ser executat al mateix temps que Maurice D'Elbée, Pierre Duhoux d'Hauterive i Pierre Prosper Gouffier de Boisy, que van intentar inútilment exonerar-lo.Dumarcet 1998, p. 311.Gérard 2013, p. 110.

A Nantes, el Comitè Revolucionari de Nantes va fer arrestar la dona de Wieland, així com els seus fills i la seva parella, Schinz.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122 El 27 d'octubre de 1793, Marie-Claudine Tucker va ser empresonada a la presó de Le Bon Pasteur, mentre que Schinz va ser empresonat a Saintes-Claires. La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122 L'ambaixador François Barthélemy va obtenir el seu alliberament el febrer de 1794.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122 Aleshores Marie-Claudine Tucker va anar a Basilea, amb la família del seu marit, on va donar a llum un fill, que va rebre el nom de pila del seu pare, Jean-Conrad.La Revue du Bas-Poitou et des Provinces de l'Ouest, Volumes 59 à 60, 1946, p. 122 El 24 de Brumari de l'any V, François Louis Phelippes-Tronjolly va fer una petició signada per diversos administradors de la ciutat i del cantó de Nantes per obtenir la rehabilitació de Wieland1. L'any 1795, Legrand, advocat de París, va enviar unes memòries{A 2} al Ministeri de la Guerra per obtenir una pensió per a la vídua i els fills de Wieland.Chassin, t. III, 1894, p. 491-492.Chassin, t. III, 1892, p. 352. Marie-Claudine Tucker rep una dieta de 200 francs en pluviôse de l'any IX i mor a Versalles el 4 d'abril de 1803.Chassin, t. III, 1894, p. 491-492.

Notes {A 1.} 16. " {A 2.}Chassin, t. III, 1894, p. 491-492. "«Memòries per a la vídua i els fills de Wieland», dirigida per Legrand, advocat de París, al ministre de la guerra, l'any VI.

Referències

Bibliografia Henri Baguenier Desormeaux, Documents sur Noirmoutier et sur la mort de d'Elbée et de ses compagnons, Vannes, Imprimerie Lafolye, 1893, 56 p. Charles-Louis Chassin, La préparation de la guerre de Vendée 1789-1793, t. III, Paris, Imprimerie Paul Dupont, 1892, 628 p. Charles-Louis Chassin, La Vendée Patriote 1793-1795, t. III, Paris, Paul Dupont, éditeur, 1894, 575 p. Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p. (). Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Éditions Robert Laffont, coll. «Bouquins», 2009, 1504 p. (). Alain Gérard, Vendée: les archives de l'extermination, La Roche-sur-Yon, Centre vendéen de recherches historiques, 2013, 684 p. ()

Categoria:Militars francesos Categoria:Participants en la revolta de La Vendée Categoria:Persones de Basilea Categoria:Nascuts el 1754 Categoria:Morts el 1794 Categoria:Militars suïssos Categoria:Morts a la Vendée