Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 469.177 habitants (2023), que forma una conurbació de més de 550.000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Cantarella, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà. És capital de la Regió de Múrcia i de la comarca de l'Horta de Múrcia. És tracta actualment una de les àrees urbanes espanyoles més joves i de major creixement.

Situada a la vora del riu Segura, És tracta d'una ciutat majoritàriament plana però amb altes serralades com la de Carrascoy, que rodegen la vall del Segura, i tossals aïllats entre els quals destaca el de Monteagudo. El municipi de Múrcia fa frontera amb el País Valencià.

Població miniatura|Catedral de Múrcia miniatura|Plaça de Santo Domingo|213x213px miniatura|Pont dels Perills (Puente de los Peligros) sobre el riu Segura.En 2017 tenia 443.243 habitants, dels quals en residien 168.191 a la ciutat pròpiament dita, menys del 38%. En conjunt, representa la setena ciutat espanyola en nombre d'habitants.

+Entitats i pedanies de MúrciaEntitatHabitants (2017)La Albatalía2023La Alberca12 528Algezares5475Aljucer7620La Arboleja2079Baños y Mendigo581Barqueros1047Beniaján10 916Cabezo de Torres12 885Cañada Hermosa189Cañadas de San Pedro340Carrascoy96Casillas4743Churra7614Cobatillas2508Corvera2444Los Dolores4787Era Alta3090El Esparragal7188Garres y Lages7393Gea y Truyols1055Guadalupe6866Javalí Nuevo3253Javalí Viejo2255Jerónimos y Avileses1470Lobosillo1930Llano de Brujas5639Los Martínez del Puerto821Monteagudo3861La Ñora4802El Palmar23 107Puebla de Soto1765Puente Tocinos16 418El Puntal6622El Raal6311Los Ramos2912La Raya2221Rincón de Beniscornia939Rincón de Seca2232San Benito13 900San Ginés2598San José de la Vega4605Sangonera la Seca5521Sangonera la Verde11 296Santa Cruz2453Santiago y Zaraiche9827Santo Ángel5949Sucina2014Torreagüera8853Valladolises687Zeneta1649

Geografia El municipi de Múrcia se situa en el sud de la comunitat autónoma Regió de Múrcia y és la capital d'aquesta i les seves coordenades són 37º 59' al nord de latitud i 1º 07' de longitud. Té frontera amb els municipis Campos del Río, Las Torres de Cotillas, Molina de Segura i Santomera al nord; a l'est amb Beniel i Oriola; a l'oest es troben Mula, Librilla i Alhama de Murcia i és contigu a Fuente Álamo, Torre-Pacheco i Cartagena al sud.

La seva extensió és 881,60 km². Està dividit per les serres Carrascoy, El Puerto, Villares, Columbares, Altaona y Escalona. Això ha definit dos zones: el Campo de Múrcia i La Huerta. Políticament està dividit en 28 barris i 54 pedanies.

A la zona anomenada Campo de Múrcia, se situen les pedanies Carrascoy-La Murta, Corvera, Valladolises y Lo Jurado, Baños y Mendigo, Los Martínez del Puerto, Gea y Truyols, Jerónimo y Avileses, Sucina, i Lobosillo. Aquesta última pedania està discontinua del municipi restant. Aquesta zona se situa aproximadament a la meitat sud del municipi.

A l'Horta de Múrcia se troba el riu Segura i el seu afluent Guadalentí. Al voltant d'aquesta plana del riu situen les altres diputacions.

Clima Té un clima mediterrani, amb uns hiverns suaus (malgrat que no tant com sembla, a causa de l'elevada humitat) i estius molt calorosos, fonamentalment a causa del seu enclavament enmig d'una vall.

La temperatura mitjana anual és 18 °C. En gener és de 10 °C i en la resta de mesos de 25º. Les pluges són força poc freqüents.

Economia Tradicionalment basada en l'agricultura de l'Horta de Múrcia, és cada dia més una ciutat de serveis i indústria. Compta amb una universitat pública (Universitat de Múrcia) i una de privada (UCAM) i amb la major part de les institucions autonòmiques de la Regió de Múrcia no obstant el parlament està a Cartagena.

Festes locals Les de Setmana Santa, on es regalen per tot arreu caramels, llaminadures i entrepans per part dels penitents: el Dijous Sant es realitza el Desfile de las Flores ('desfilada de les flors'), anomenat antigament Batalla de las Flores.

La setmana següent són les Festes de Primavera, que tenen el seu origen al com un perllongament de la Setmana Santa: anomenades al principi Fiestas de Abril («festes d'abril»), en destaca el Bando de la Huerta (dimarts) i lEntierro de la Sardina (dissabte). El Bando de la Huerta és una desfilada que té lloc en el centre de Múrcia amb bandes de música, gegants i capgrossos, grups de dansa i carrosses empenyades per tractors on són mostrats elements típics de l'Horta de Múrcia. Des d'elles, persones abillades amb vestits d'època repartixen aliments propis de la regió com botifarres de sang, llonganisses, faves, etc. L'enterrament de la sardina a Múrcia culmina amb una cremada de sardines.

També hi ha la Feria de Septiembre, amb les festes de moros i cristians.

El dia de la regió se celebra el 9 de juny.

Gastronomia La cuina murciana té influències de les veïnes cuina manxega, valenciana i granadina. No obstant la regió de Múrcia pertany al llevant espanyol i això es fa veure en el caràcter mariner d'alguns plats, sent el seu ingredient característic l'arròs i algunes preparacions de peix en salaó: mojamas.

En el cas de Múrcia es fa veure una abundant horta a l'interior (representant la cuina riberenca i hortolana), una inclinació pels productes del porc identificats amb la matança del porc (cuina manxega), i una abundant cuina de peix i marisc. Cal destacar que els elements bàsics de la cuina murciana són el pebrot i el tomàquet. Una de les preparacions més singulars és el pastís de carn murcià («regal de gent rica i arranjament de la pobra»).

Personatges il·lustres Abu-r-Rabí ibn Sàlim al-Kalaí, savi andalusí. Ibn al-Arabí Ibn Sabin al-Mursí, (1207-1260) savi. Diego de Saavedra Fajardo, (1584-1640) fou diplomàtic i escriptor sobretot polític, i representà a la cort espanyola a Europa el . Pedro Orrente Jumilla Salvador Jacinto Polo de Medina, (1603-1676) autor de literatura, concretament del estil humorístic de Gòngora. Diego Mateo Zapata Francisco Salzillo, (1707-1783) escultor del barroc especialitzat en la producció d'imatgeria religiosa. Roque López, (1747-1811) escultor i alumne principal de Francisco Salzillo. Diego Clemencín Viñas Juan Palarea y Blanes Julián Romea, (1813-1868) actor. Antonio López Almagro, (1839-1904) compositor i organista. Antonio García Alix Nicolás Almagro José Ruiz y Muñoz, (1835-[...?]) compositor. Juan González Moreno, (1908-1996) escultor. Ramón Gaya, (1900-2005) pintor. Jerónimo Tristante, escriptor.

Història Edat antiga El municipi murcià era testimoni del habitatge humà des de la prehistòria. Els primers pobladors se instal·laven en zones elevats. Un cas concrete es un puig de la pedania de Monteagudo que té el mateix nom, aquest estava poblat des del calcolític i hi resten vestigis arqueològics.

En l'edat del bronze una civilització provinent de l'Orient Mitjà arrivà al sud-est de la península Ibèrica. En Múrcia aquestes persones tenien residències a la pedania de La Alberca i aquesta actualment alberga un jaciment arqueològic. El puig de Monteagudo era també habitat en aquesta època històrica i pels argàrics en aquest període. A la serra de Carrascoy hi havia també presència argàrica, concretament en un turó anomenat Puntarrón Chico.

Hi havia presència íbera el primer mi·leni aC Concretament a pedania Garres y Lages. Se sap que molt prop d'aquest lloc hagué un petit poblat íber. A prop de l'actual santuari de la Fuensanta hi ha un petit temple consagrat a una deessa local. El puig de Monteagudo també era escenari de habitatge íber.

Quan la civilització romana estava a la península Ibérica la presència en aquest municipi era escassa. Hi ha constància d'habitació de persones d'aquesta civilització a prop del municipi Alcantarilla i de Monteagudo amb restes de arqueològics. Múrcia estava més habitada en la época tardoromana. Testimoni de això és la falda de la serra de Carrascoy amb jaciments arqueològics.

D'altra banda, el Campo de Murcia no estava poblat en el període calcolític, l'edat del bronze, ni en l'època romana.

Edat mitjana Múrcia va formar part de la kura (districte) de Tudmir. Múrcia (Mursiya en àrab) fou fundada probablement en el regnat d'Abd al-Rahman II ibn al-Hakam, vers 825 (el 831 segons "al-Rawf al-mitar") per obra del governador de la kura Djabir ibn Malik ibn Labid, i aviat va suplantar a Uryula (moderna Oriola) com a principal centre urbà de la regió. Aquesta fou teatre com altres regions de la lluita entre iemenites i mudarites. En temps de l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad (888-912) un rebel, Daysam ibn Ishaq, es va revoltar en aliança amb Úmar ibn Hafsun i va governar com a virtual emir independent tota la kura de Tudmir o Múrsiya fins que l'emir de Còrdova va enviar un exèrcit manat pel seu oncle Hisham ibn Abd al-Rahman ibn al-Hakam i el general Ahmad ibn Muhammad ibn Abi Abda, que va sotmetre la regió. Daysam fou derrotar entre Aledo i Llorca i aquesta darrera ciutat fou atacada. No obstant la situació de rebel·lió latent va subsistir encara uns anys més, durant tot el regnat d'Abd-ar-Rahman III i la primera part del seu successor al-Hàkam II. Per la història fins a la incorporació del Regne de Múrcia a la Corona de Castella a 1243, la rebel·lió mudèjar i la intervenció militar de la Corona d'Aragó, vegeu: taifa de Múrcia.

Al principi del hi havia una crisi a Europa. Múrcia estava afectada per aquesta i també per un episodi de pesta. Endemés a la reconquista cristiana, es deixaren les tècniques de cultiu àrabs. Això causà una alta pèrdua de població pròxima a la nul·la població d'aquest territori.

Edat moderna En el hi hagué en algunes vegades crisis petites que alentiren el desenvolupament d'aquest lloc. També ocorregueren dos episodis de pesta els anys 1524 i 1558-1559.

A Múrcia hi hagué un període de crisi el . Aquests anys eren molt durs sobretot des de 1647 a 1653. Cap a 1648 hi arrivà la pesta de València malgrat que els governants feren accions preventives. El any 1651 una riuada anomenada riada de San Calixto hi ocorregué. Aquesta destrossà els ponts de la ciutat. El mateix any, una plaga de la llagosta hi succeí.

Quan el rei Carlos II morí el any 1700 hi hagué una guerra de successió. Dos candidats volgueren heretar el tron: Felip d'Anjou i Carles d'Hasburg. Aquest conflicte fou especialment virós al Regne de Múrcia perquè el bisbe Luis Beluga Moncada defensà que fos rei Felip d'Anjou. Luis Beluga col·laborà en la causa borbònica. Alacant i Cartagena foren conqueridas pels partidaris del candidat austríac però Múrcia resistí i derrotà un exèrcit del arxiduc Carles en la batalla del Huerto de las Bombas (4 de setembre de 1706). Després de la victòria borbònica a Almansa, el rei Felip V atorgà a la ciutat de Múrcia com a agraïment un lleó portant una flor de lis, la llegenda priscasnovissime exaltat et amor i la sèptima corona al escut de la ciutat.

Després de la Guerra, Múrcia el començà una etapa de creixença basada en aplicar el reformisme borbònic. Això poguí ésser d'aquesta manera perquè el segle de 1700 ocorregué la Il·lustració. Les elits governants aplicaren aquesta concepció a Múrcia ràpidament: reformaren i consolidaren el dic. Arboraren la ciutat creant arberedes. Organitzaren una xarxa de clavegueram —el primer des de 1243. Aquestes construccions influïren en la creixença de la població. Doncs el consell permeté que fos ocupada l'altra ribera d'un riu i acabà de ésser bastit el Pont dels Perrils (Puente de Los peligros en castellà). Se projectà el 1758 la Plaça de Camachos que fou terminada el 1766.

Edat contemporània