Hilda Agostini Banús (Tarragona, 1890 – París, 1976) fou una mestra, pedagoga, política, activista i figura destacada del pensament laic i republicà català. Va exercir la seva professió a Catalunya durant la Segona República, sent membre de la maçoneria i de religió protestant, i va morir exiliada a França.Cañellas - Toran, 2021
Biografia Nascuda a Tarragona i filla d'un pare d'origen italià, es va distingir des de ben jove per la seva personalitat independent i el seu compromís intel·lectual, participant amb empenta en els projectes renovadors i de progrés de la societat catalana dels anys vint i trenta del segle XX. Es va establir a Barcelona, on va participar en entitats culturals i feministes com el Lyceum Club, la qual cosa va fomentar la sociabilitat i la mobilització del moviment femení de l'època. La seva formació en els àmbits del protestantisme i la integració en cercles maçònics van forjar el seu esperit profundament republicà i laic, així com el seu compromís en la lluita per deslliurar la dona de la influència eclesial i patriarcal.
Amiga del polític Marcel·lí Domingo, es va implicar activament en el catalanisme republicà i la política. Va militar al Partit Republicà Radical Socialista (PRRS), a Izquierda Republicana i, més endavant, durant la guerra, al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). També va prendre part activa en la tasca propagandística, destacant en mítings i amb diverses aparicions públiques durant la República i la Guerra Civil.
En l'àmbit educatiu, va exercir com a mestra a l'escola pública barcelonina en centres innovadors com les Escoles del Districte VI, l'Escola Farigola i també a l'Escola del Treball, vinculant-se a diverses iniciatives pedagògiques laiques. El 1937, en plena Guerra Civil, va ser nomenada directora de l'escola municipal d'orientació Montessori La Casa dels Nens.
Amb la derrota republicana, es va veure obligada a exiliar-se al sud de França i posteriorment a París, on va mantenir el seu compromís polític i social. A l'exili va col·laborar des de les oficines de la Cimade (una ONG francesa fundada a l'inici de la Segona Guerra Mundial per donar assistència a persones desarrelades per la guerra, com els evacuats d'Alsàcia i Lorena), va continuar les relacions amb la maçoneria francesa i el republicanisme d'esquerres, i va reprendre els vincles amb els cercles protestants, tot i que progressivament es va anar centrant en el treball social. Ni ella ni el seu marit van retornar mai a l'Espanya franquista.
Reconeixements i memòria històrica La figura d'Agostini, que havia quedat a l'ombra durant dècades, va ser recuperada gràcies al treball d'investigació de les historiadores Cèlia Cañellas i Rosa Toran. L'any 2020, el seu estudi biogràfic sobre la mestra va guanyar el primer Premi Bones Lletres d'Assaig Humanístic, atorgat per la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i Edicions 62. Aquest assaig posa en valor el paper de les mestres renovadores, l'associacionisme femení i la desconeguda maçoneria femenina (ja que moltes dones, com ella, havien de treballar vinculades a tallers masculins) en la integració de les dones a la vida pública de l'època.
El 2024, el grup de treball de nomenclàtor del districte de Gràcia va plantejar homenatjar-la oficialitzant la plaça Farigola de Vallcarca com a plaça d'Hilda Agostini, en tant que va ser docent de l'Escola Farigola. Aquesta proposta busca recuperar la memòria d'Agostini com a exemple de les dones represaliades pel franquisme, reconeixent la seva aportació a l'educació, la cultura i la lluita per la llibertat.
Referències
Bibliografia
Categoria:Maçons catalans del sud contemporanis Categoria:Protestants catalans Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Tarragonins Categoria:Morts a París Categoria:Morts el 1976 Categoria:Protestants Categoria:Nascuts el 1890