miniatura|thumbtime=8|upright=1.1| A Day with Thomas Edison (1922) va ser un inventor i un home de negocis dels Estats Units que va crear molts aparells importants. Conegut com El màgic de Menlo Park va ser un dels primers inventors que va aplicar els principis de la producció en massa a la invenció.
Edison va ser considerat un dels més prolífics inventors del seu temps, va aconseguir 1.093 patents al seu nom.
Va inventar el fonògraf i va perfeccionar la bombeta o làmpada d'incandescència, després d'experimentar amb més de 1.000 materials diferents, i aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat. Va redescobrir l'anomenat efecte Edison, un tipus d'emissió termoiònica, i el va patentar tot i que no li va trobar cap aplicació pràctica.
Biografia Infància autodidacta miniatura|Thomas Edison de nen, venedor de diaris
Neix l'11 de febrer de 1847 a Milan, a l'estat d'Ohio (Estats Units). Fill de Samuel Edison, manefla, brocanter, botiguer, agent immobiliari, fuster, etcètera, canadenc d'origen holandès i de Nancy Elliot Edison, antiga mestra canadenca d'origen escocès. Fou el fill petit d'una família modesta amb set nens.
En 1853, amb 7 anys, la seva família s'instal·la a Port Huron a l'estat de Michigan. El seu professor, el reverend Engle, el considera ràpidament com un babau hiperactiu, ja que és massa curiós, formula massa preguntes i no aprèn ràpidament. Després de 3 mesos de curs, la seva mare ofuscada decideix fer-li l'escola ella mateixa. Completa la seva formació de base en perfecte autodidactisme devorant tots els llibres de ciència de la seva mare.
A l'edat de nou anys, ja havia llegit l'obra School of Natural Philosophy (Escola de Filosofia natural) de Richard Green Parker (1798-1869), i als tretze va descobrir a la biblioteca del seu pare les obres de Thomas Paine. També va llegir el Principia, de Newton.
Primer laboratori de química als deu anys El 1857, amb deu anys, Thomas posseeix ja un petit laboratori de química al soterrani de la casa dels seus pares per desenvolupar la seva intel·ligència pràctica.
El 1859, amb dotze anys, Thomas es va fer de venedor de diaris, begudes, cigars, cigarretes, caramels, al tren de la «Gran Trunk Railway» que fa l'anada i tornada quotidiana Port Huron-Detroit. Amb els diners guanyats, es compra una premsa d'impremta d'ocasió que instal·la en un vagó en equipatge per a la redacció i la impressió (durant els trajectes) del seu propi minidiari setmanal el Weekly Herald amb una sortida de 500 exemplars.
El 1860 és autoritzat a condicionar el seu laboratori de química al seu vagó en equipatge-impremta. Segueix les seves experiències durant les parades amb cinc hores a Detroit. S'interessa igualment pel telègraf del tren inventat el 1838 per Samuel Morse. Una sotragada del tren fa caure un dia el fòsfor i provoca un incendi el que li val el seu acomiadament immediat amb els seus primers 2.000 dòlars de guany comercial orgullosament guanyats.
Pràcticament sord des de l'edat de 13 anys A l'edat de 13 anys, agafa l'escarlatina de la qual queda pràcticament sord. Aquest handicap influenciarà fortament el seu comportament, la seva carrera, l'orientació dels seus treballs, el seu desig de millorar la sordesa a la humanitat, el motiva per a diverses invencions i decuplica la seva avidesa per a la lectura en particular de les obres de química, electricitat, física, mecànica, etcètera.
Empleat com a telegrafista de la Western Union Telegraph Company En 1862 Thomas salva heroicament el bebè fill del cap d'estació de Port Huron que va estar a punt de ser atropellat per un tren. Per agrair-li, l'oficial s'ofereix a ensenyar-li l'alfabet morse i la utilització del seu telègraf durant 2 mesos de formació. Aquesta nova afició li permet trobar una feina de telegrafista a Memphis.
En 1866 als 19 anys, es trasllada a Toronto al Canadà i troba una feina d'ajudant-telegrafista a la Western Union Company. El seu treball consisteix a retransmetre a Toronto els missatges rebuts a cada hora. Realitza llavors la seva primera invenció: transforma el seu telègraf en «transmissor-receptor duplex automàtic de codi Morse» capaç de transmetre sobre un mateix cable dos despatxos en sentit invers automàticament sense intervenció d'empleat, i registra la seva primera patent.
Després esdevé operador ambulant de ciutat a ciutat per tot l'est dels Estats Units.
En 1868, amb 21 anys, expert en telegrafia, Thomas és contractat com a operador-telegrafista nocturn a la Western Union Company de Bòston i treballa en paral·lel sobre diversos projectes d'invents entre els quals hi ha una Màquina de recompte automàtic de votació, es tractava d'un instrument molt simple per al recompte mecànic de vots el 1868. Es podia col·locar a la taula de cada representant; tenia dos botons, un per al vot a favor i un altre per al vot en contra. Per tramitar la patent, Edison va contractar l'advocat Carroll D. Wright. L'instrument es va portar davant d'un comitè del Congrés de Washington. Allà el veredicte va ser brusc però honest: "Jove, si hi ha a la terra algun invent que no volem aquí, és exactament el seu. Un dels nostres principals interessos és evitar trinquets en les votacions, i el seu aparell no faria cap altra cosa que afavorir-los", i és rebutjada pel Congrés dels Estats Units per donar els resultats massa ràpids... I en dedueix un dels seus futurs grans principis de base : «Never invent something that people don't want» (mai no inventar alguna cosa que la gent no vol).
En 1869 prova de trobar sort a New York, on troba una habitació de fortuna als soterranis de la Borsa de New York a Wall Street. Dorm al costat del teletip que transmet les cotitzacions de l'or en els mercats financers, i estudia aquesta màquina de prop. Ajuda un dia el telegrafista de la Western Union a resoldre una avaria important sobre aquest telègraf i es veu proposar una còmoda plaça d'ajudant de l'enginyer a cap de la Western Union de New York, amb la missió de millorar la Telègraf de la Borsa de New York.
Fundació de l'Edison Universal Stock Printer de New York miniatura|Laboratori de recerca de Menlo Park equipat amb les primeres bombetes elèctriques de la humanitat
Funda després se la ven per 40.000 dòlars la que fou la seva primera societat «Edison Universal Stock Printer», on desenvolupa i comercialitza el seu telègraf múltiplex automàtic patentat, podent transmetre i imprimir de manera simultània diverses cotitzacions de valors borsaris.
Fundació del seu imperi industrial de Menlo Park En 1874 amb els 40.000 dòlars anteriorment obtinguts de la venda, funda el seu propi imperi industrial de « Menlo Park » amb laboratoris d'investigació a Newark en l'estat de Nova Jersey prop de New York. És precursor de la investigació industrial moderna aplicada amb 2 socis i un equip de 60 investigadors assalariats (en lloc d'investigadors aïllats), supervisa fins a 40 projectes al mateix temps, i declara fins a 400 patents anualment. Fabrica i comercialitza els primers teletips que imprimeixen a gran velocitat.
Invenció del telèfon patentat poc abans que ell per Bell En 1876 comença a desenvolupar el telèfon però Alexander Graham Bell registra la seva patent poc abans que ell. Edison desenvolupa llavors un micròfon amb pastilla de carboni que millora considerablement les capacitats del telèfon del seu competidor.
Thomas Edison viu al seu laboratori i no dorm més que quatre hores per nit. Diu ser capaç de treballar 48, fins i tot 72 hores sense descans.
Invenció del fonògraf miniatura|Fonògraf d'Edison, 1877 (Museu de les ciències de Madrid)
El francès Édouard-Léon Scott de Martinville ja havia enregistrat sons sobre paper el 1859 inventant així la phonoautografia però és en 1877 que Edison acaba la construcció del primer fonògraf verdader, capaç d'enregistrar i de reescoltar la veu humana i del so, que perfecciona amb el temps (Cilindre fonogràfic d'acer cobert d'un full d'estany i d'una agulla que grava després llegeix 2 minuts sons recollits o difosos per una botzina acústica). Les versions següents d'aquest aparell són a la base colossal de la indústria de la música enregistrada. El 1877 Edison provava d'obtenir un mètode de transcripció telegràfica en una cinta de paper i pensà que el sistema potser serviria també per enregistrar un missatge telefònic. Feu la prova amb dues agulles, una per a la gravació i l'altra per a la reproducció, i canvià el paper per un cilindre recobert amb una fulla de llauna. Els impulsos elèctrics de les paraules es van traduir en solcs impresos en el cilindre i, en reproduir-los, pogué sentir perfectament la lletra d'una cançó infantil que ell mateix havia enregistrat minuts abans. L'experiment tingué lloc el desembre de 1877 i el febrer de 1878 obtingué la patent de l'aparell anomenat fonògraf.
En 1878 en el transcurs d'una sortida de pesca al «llac Battle» de Sierra Madre en l'estat de Wyoming, observa fins a quin punt les fibres d'un tros de bambú (de la seva canya de pescar) llançat al foc brillaven incandescents sense desintegrar-se. Aquesta observació li va inspirar la idea d'un filament lluent dins d'una bombeta elèctrica.
Fundació de General Electric 1878 Thomas Edison es lliga amb John Pierpoint Morgan, un dels homes de negocis d'entre els més rics de Nova York, i funda la « Edison Electric Light Company », que es reanomenarà en 1889 en la « Edison General Electric Company », basada en els principis moderns de generació i producció de l'electricitat. El 1892, el nom es quedà simplement en General Electric, en unir-se amb el seu gran competidor Thompson-Houston.
La França el decora del grau de Cavaller de la Legió d'Honor i després de Commandeur de la Legió d'Honor en 1889.
Invenció i difusió de la bombeta elèctrica domèstica miniatura|Primera bombeta de T.A.Edison utilitzada en la demostració a Menlo Park Edison no va inventar la primera bombeta elèctrica, sinó que va ser el primer a produir una bombeta que podia durar més de 1200 hores, fet que va possibilitar la seva comercialització a gran escala.
El 1879, després d'un llarg i extenuant procés de recerca presentà la seva bombeta que podia restar encesa durant 13 hores i mitja i registra la patent de la bombeta elèctrica en base del filament de canya de bambú del Japó amb un voltatge feble en una ampolla de vidre al buit, després d'haver provat 6.000 substàncies vegetals i minerals enviades a buscar al món sencer, amb un pressupost de 40.000 dòlars. Aquesta invenció va permetre resoldre el problema de la divisió de la llum elèctrica, tal com era descrit en aquella època, i que consistia en la impossibilitat de tenir encesos alhora diversos punt de llum en un únic circuit.
Lewis Howard Latimer, enginyer de l'Edison Company soluciona el major problema de la bombeta amb filament en bambú, que crema prop de 30 hores. El 1881, patenta doncs, amb el seu amic Joseph V. Nichols, la primera bombeta d'incandescència amb filament de carboni; després obté, en solitari, el 1882, una patent per al seu procediment de fabricació i de muntatge de filaments de carboni. Únic negre membre de l'equip d'investigació científica d'Edison, Latimer dirigeix la instal·lació del sistema de la llum elèctrica a Filadèlfia així com a Montreal, al Quebec (Canadà). Després, se l'envia a Londres, a l'Anglaterra (Regne Unit), on és encarregat crear un departament de làmpades a incandescència per a la Maxim-Weston Electric Light Company.
William Hammer, un dels enginyers de Thomas Edison, descobreix a partir d'aquesta invenció l'Efecte Edison: l'emissió d'electrons per un filament calent que conduí a la invenció de la connexió sense fils amb vàlvules electròniques que és la base de l'electrònica moderna i de la radiofonia.