La biosemiòtica (del grec βίος bios, "vida" i σημειωτικός sēmeiōtikos, "observador dels signes") és un camp de la semiòtica i la biologia que estudia la creació de significats prelingüístics, els processos d'interpretació biològica, la producció de signes i codis i els processos de comunicació dins de l'àmbit biològic.Favareau, Donald (ed.) 2010. Essential Readings in Biosemiotics: Anthology and Commentary. (Biosemiotics 3.) Berlin: Springer.
La biosemiòtica integra les troballes de la biologia i la semiòtica, i proposa un canvi paradigmàtic en la visió científica de la vida, en la qual la semiosi (procés de signes, incloent significat i interpretació) és una de les seves característiques immanents i intrínseques. El terme biosemiòtica va ser utilitzat per primera vegada per Friedrich S. Rothschild el 1962,On the early use of the term, see: Kull, Kalevi 2022. The term ‘Biosemiotik’ in the 19th century. Sign Systems Studies 50(1): 173–178. però Thomas Sebeok i Thure von Uexküll han implementat el terme i el camp.Kull, Kalevi 1999. Biosemiotics in the twentieth century: A view from biology. Semiotica 127(1/4): 385–414. El camp, que desafia les visions normatives de la biologia, es divideix generalment entre biosemiòtica teòrica i aplicada.
També s'han adoptat coneixements de la biosemiòtica en humanitats i ciències socials, com ara els estudis humans-animals, els estudis entre humans-plantes i la cibersemiòtica.
Definició La biosemiòtica és la biologia interpretada com un estudi de sistemes de signes, o, resumint, un estudi de:
la significació, comunicació i formació d'hàbits dels processos vius la semiosi (creació i canvi de relacions de signes) en la naturalesa viva la base biològica de tots els signes i la interpretació de signes
Branques principals Segons els tipus bàsics de semiosi objecte d'estudi, la biosemiòtica es pot dividir en:
la semiòtica vegetativa (també endosemiótica, o fitosemiòtica),Witzany, G. 2006. Plant Communication from Biosemiotic Perspective. Plant Signaling & Behavior 1(4): 169-178. l'estudi de la semiosi a nivell cel·lular i molecular (inclosos els processos de traducció relacionats amb el genoma i la forma orgànica o fenotip);Kull, Kalevi 2000. An introduction to phytosemiotics: Semiotic botany and vegetative sign systems. Sign Systems Studies 28: 326–350. la semiosi vegetativa es produeix en tots els organismes a nivell cel·lular i tissular; La semiòtica vegetativa inclou la semiòtica procariota, les interaccions mediades per signes en comunitats de bacteris com la detecció de quòrum i la extinció de quòrum. la zoosemiòtica o semiòtica animal,Maran, Timo; Martinelli, Dario; Turovski, Aleksei (eds.), 2011. Readings in Zoosemiotics. (Semiotics, Communication and Cognition 8.). Berlin: De Gruyter Mouton. o l'estudi de les formes animals de coneixement;Kull, Kalevi 2014. Zoosemiotics is the study of animal forms of knowing. Semiotica 198: 47–60. La semiosi animal es produeix en els organismes amb sistema neuromuscular, i també inclou l'antropomiòtica, l'estudi del comportament semiòtic en humans.
Segons l'aspecte dominant de la semiosi en estudi, s'han utilitzat les etiquetes següents: biopragmàtica, biosemàntica i biosintàctica.
Història A part de Charles Sanders Peirce (1839–1914) i Charles W. Morris (1903–1979), els primers pioners de la biosemiòtica van ser Jakob von Uexküll (1864–1944), Heini Hediger (1908–1992), Giorgio Prodi (1928–1987), Marcel Florkin (1900–1979) i Friedrich S. Rothschild (1899–1995); els pares fundadors de la interdisciplina contemporània van ser Thomas Sebeok (1920–2001) i Thure von Uexküll (1908–2004).Favareau, D. (ed.) (2010). Essential Readings in Biosemiotics: Anthology and Commentary. Berlin: Springer.
A la dècada de 1980 un cercle de matemàtics actius en biologia teòrica, René Thom (Institut des Hautes Etudes Scientifiques), Yannick Kergosien (Dalhousie University i Institut des Hautes Etudes Scientifiques) i Robert Rosen (Dalhousie University, també antic membre del grup Buffalo). amb Howard H. Pattee), va explorar les relacions entre la semiòtica i la biologia utilitzant títols com "Semiòtica de la natura","Kergosien, Y. (1985) Sémiotique de la Nature, IVe séminaire de l'Ecole d'automne de Biologie Théorique (Solignac, juin 1984), G. BENCHETRIT éd., C.N.R.S.Kergosien, Y. (1992) Nature Semiotics : The Icons of Nature. Biosemiotics : The Semiotic Web 1991, T. Sebeok et J. Umiker -Sebeok (eds), Berlin : Mouton de Gruyter, p. 145-170 Semiofísica",Thom, R., (1989) Semio physics: a sketch. Redwood City, Calif. : Addison-Wesley Pub. Co. o "Sistemes anticipats"Rosen, R. (1985) Anticipatory systems, Pergamon Press i adoptant un enfocament de modelització.
El període contemporani (iniciat per l'escola de Copenhaguen-Tartu)See an account of recent history in: Petrilli, Susan (2011). Expression and Interpretation in Language. Transaction Publishers, p. 85–92. inclou els biòlegs Jesper Hoffmeyer, Kalevi Kull, Claus Emmeche, Terrence Deacon, els semiòtics Martin Krampen, Paul Cobley, els filòsofs Donald Favareau, John Deely, John Collier i els sistemes complexos de Howard . H. Pattee, Michael Conrad, Luis M. Rocha, Cliff Joslyn i León Croizat.
L'any 2001 es va inaugurar una conferència internacional anual per a la investigació biosemiòtica coneguda com a Gatherings in Biosemiotics,Rattasepp, Silver; Bennett, Tyler (eds.) 2012. Gatherings in Biosemiotics . (Tartu Semiotics Library 11.) Tartu: University of Tartu Press. que ha tingut lloc cada any des de llavors.
El 2004, un grup de biosemiòtics –Marcello Barbieri, Claus Emmeche, Jesper Hoffmeyer, Kalevi Kull i Anton Markos– van decidir establir una revista internacional de biosemiòtica. Sota la seva direcció, Nova Science Publishers va llançar el Journal of Biosemiotics el 2005 (dos números publicats), i amb els mateixos cinc editors, Springer va llançar Biosemiotics el 2008. La sèrie de llibres Biosemiotics (Springer), editada per Claus Emmeche, Donald Favareau, Kalevi Kull i Alexei Sharov, va començar el 2007 i des de llavors va publicar 23 volums.
La Societat Internacional d'Estudis Biosemiòtics va ser fundada el 2005 per Donald Favareau i els cinc editors esmentats anteriorment.Favareau, Donald 2005. Founding a world biosemiotics institution: The International Society for Biosemiotic Studies. Sign Systems Studies 33(2): 481–485. El 2009 va aparèixer un article programàtic col·lectiu sobre les tesis bàsiques de la biosemiòtica.Kull, Kalevi; Deacon, Terrence; Emmeche, Claus; Hoffmeyer, Jesper; Stjernfelt, Frederik 2009. Theses on biosemiotics: Prolegomena to a theoretical biology. Biological Theory 4(2): 167–173, i el 2010 es va publicar un llibre de text i antologia de 800 pàgines, Essential Readings in Biosemiotics, amb bibliografies i comentaris de Donald Favareau.Favareau, Donald (ed.) 2010. Essential Readings in Biosemiotics: Anthology and Commentary. (Biosemiotics 3.) Berlin: Springer.
El 2016, Springer va publicar Biosemiotic Medicine: Healing in the World of Meaning, editat per Farzad Goli com a part d'Estudis en Neurociència, Consciència i Espiritualitat.
En humanitats A partir del treball d'en Jakob von Uexküll i Martin Heidegger, diversos estudiosos de les humanitats s'han implicat o s'han apropiat d'idees de la biosemiòtica en els seus propis projectes; per contra, els biosemiòtics s'han implicat críticament o han reformulat les teories humanístiques utilitzant idees de la biosemiòtica i la teoria de la complexitat. Per exemple, Andreas Weber ha reformulat algunes de les idees de Hans Jonas utilitzant conceptes de la biosemiòtica, i la biosemiòtica s'ha utilitzat per interpretar la poesia de John Burnside.
El 2021, el filòsof nord-americà Jason Josephson Storm s'ha basat en la biosemiòtica i la investigació empírica sobre la comunicació animal per proposar la hilosemiòtica, una teoria de l'ontologia i la comunicació que Storm creu que podria permetre a les humanitats anar més enllà del gir lingüístic.
El treball de John Deely també representa un compromís entre els enfocaments humanístics i biosemiòtics. Deely es va formar com a historiador i no com a biòleg, però va discutir àmpliament la biosemiòtica i la zoosemiòtica en els seus treballs d'introducció a la semiòtica i va aclarir termes que són rellevants per a la biosemiòtica. Tot i que la seva idea de fisiosemiòtica va ser criticada pels biosemiòtics en exercici, Paul Cobley, Donald Favareau i Kalevi Kull van escriure que "els debats sobre aquest punt conceptual entre Deely i la comunitat de biosemiòtica van ser sempre civils i marcats per una admiració mútua per les contribucions dels altres. cap a l'avenç de la nostra comprensió de les relacions de signes".
Referències
Enllaços externs Nou article científic sobre Biosemiòtica Visió general de les reunions en biosemiòtica Pàgina d'inici de Zoosemiòtica
Categoria:Semiòtica Categoria:Disciplines de la biologia Categoria:Articles amb traduccions sense revisar