miniatura|Evolució històrica del PIB per càpita d'Irlanda i el Regne Unit El "Tigre Celta" (en irlandès: An Tíogar Ceilteach) és un terme que es refereix a l'economia d'Irlanda des de mitjans de la dècada de 1990 fins a finals de la dècada de 2000, un període de ràpid creixement econòmic real impulsat per la inversió estrangera directa. El boom es va veure esmorteït per una bombolla immobiliària posterior que va provocar una greu recessió econòmica.

A principis de la dècada de 1990, Irlanda era un país relativament pobre segons els estàndards d'Europa occidental, amb una pobresa elevada, un atur elevat, una inflació i un creixement econòmic baix. L'economia irlandesa es va expandir a un ritme mitjà del 9,4% entre el 1995 i el 2000, i va continuar creixent a un ritme mitjà del 5,9% durant la dècada següent fins al 2008, quan va caure en recessió. El ràpid creixement econòmic d'Irlanda s'ha descrit com un exemple rar d'un país occidental que coincideix amb el creixement de les nacions de l'Àsia oriental, és a dir, els "Quatre Tigres asiàtics".

L'economia va experimentar una davallada dramàtica des del 2008, molt afectada per la crisi financera mundial i la consegüent crisi del deute europeu, amb una contracció del PIB del 14% i els nivells d'atur augmentant fins al 14% el 2011. La crisi econòmica i financera va durar fins al 2014; l'any 2015, amb una taxa de creixement del 6,7%, va marcar l'inici d'un nou període de fort creixement econòmic.

Terme El terme col·loquial "tigre celta" s'ha utilitzat per referir-se al propi país, i als anys associats al boom. El primer ús registrat de la frase es troba en un informe de Morgan Stanley de 1994 de Kevin Gardiner.Reinventing Ireland: Culture, Society and the Global Economy (2002) Peadar Kirby, Luke Gibbons, Michael Cronin, p. 17. El terme es refereix a la semblança d'Irlanda amb els tigres d'Àsia oriental: Hong Kong, Singapur, Corea del Sud i Taiwan durant els seus períodes de ràpid creixement entre principis dels anys seixanta i finals dels noranta. Un Tíogar Ceilteach, la versió en irlandès del terme, apareix a la base de dades de terminologia Foras na Gaeilge i s'ha utilitzat en contextos governamentals i administratius almenys des de 2005.Irish Parliamentary Debates - Deputy McGinley: "go speisialta ó tháinig an tíogar Ceilteach chun cinn"Speech by the President of Ireland "is measa a bhain leis an Tíogar Ceilteach"Galway County Council - "ó na 1990í i leith an Tíogar Ceilteach"

El període del tigre celta també s'ha anomenat "El boom" o "Miracle econòmic d'Irlanda". Durant aquest temps, el país va viure un període de creixement econòmic que el va transformar d'un dels països més pobres d'Europa occidental a un dels més rics. Les causes del creixement d'Irlanda són objecte de cert debat, però el crèdit s'ha donat principalment al desenvolupament econòmic impulsat per l'estat; associació social entre empresaris, govern i sindicats; augment de la participació de les dones en la força de treball; dècades d'inversió en educació superior nacional; orientació de la inversió estrangera directa; un tipus baix de l'impost de societat; una mà d'obra de parla anglesa; i la pertinença a la Unió Europea, que proporcionava pagaments de transferència i accés d'exportació al Mercat Únic.

A mitjans de 2007, arran de la creixent crisi financera mundial, el tigre celta gairebé havia mort. Alguns crítics, com David McWilliams, que ja feia temps que advertia sobre un col·lapse imminent, van concloure: "El cas és clar: un govern desafiat econòmicament, influenciat perniciosament pels interessos del lobby de l'habitatge, ho va fer volar tot. L'episodi irlandès s'estudiarà internacionalment en els propers anys com a exemple sobre com no fer les coses."

L'historiador Richard Aldous va dir que ara el tigre celta ha anat pel "camí del dodo". A principis de 2008, molts comentaristes pensaven que era probable un aterratge suau, però al gener de 2009 semblava possible que el país pogués patir una depressió. A principis de gener de 2009, The Irish Times, en un editorial, va declarar: "Hem passat del Tigre Celta a una època de por financera amb la sobtada d'un naufragi a l'estil del Titanic, llançat des de la comoditat, fins i tot el luxe, a un mar fred d'incertesa". El febrer de 2010, un informe de Davy Research va concloure que Irlanda havia "mal aprofitat en gran manera" els seus anys d'alts ingressos durant el boom, amb l'empresa privada invertint la seva riquesa "en els llocs equivocats". Va comparar el creixement d'Irlanda amb altres petits països de la zona euro com Finlàndia i Bèlgica – assenyalant que la riquesa física d'aquests països supera la d'Irlanda a causa de la seva infraestructura de transport, xarxa de telecomunicacions i serveis públics "molt superiors".

Economia del tigre Del 1995 al 2000, la taxa de creixement del PIB va oscil·lar entre el 7,8 i l'11,5%; després es va alentir entre el 4,4 i el 6,5% del 2001 al 2007. Durant aquest període, el PIB irlandès per càpita va augmentar dràsticament fins a igualar, i finalment superar, el de tots els estats menys un d'Europa occidental. Tot i que el PIB no representa el nivell de vida, i el PNB es va mantenir per sota del PIB, el 2007, el PNB va assolir el mateix nivell que altres països d'Europa occidental.Irish Economy: Sustainable growth dependent on foreign firms since 1990 – website article, 22 Desembre 2012

Causes L'historiador R.F. Foster argumenta que la causa va ser una combinació d'un nou sentit de la iniciativa i l'entrada de corporacions nord-americanes com Intel. Conclou que els principals factors van ser els baixos impostos, les polítiques reguladores favorables a les empreses i una mà d'obra jove i coneixedora de tecnologia. Per a moltes multinacionals, la decisió de fer negocis a Irlanda es va facilitar encara gràcies als generosos incentius de l'Autoritat de Desenvolupament Industrial. A més, l'adhesió a la Unió Europea va ser útil, donant al país un accés lucratiu als mercats als quals abans només havia arribat a través del Regne Unit, i aportant grans subsidis i capital d'inversió a l'economia irlandesa.R. F. Foster, Luck and the Irish: A Brief History of Change 1970-2000 (2007), pp 7-36.

Política fiscal Molts economistes atribueixen el creixement d'Irlanda a una taxa d'imposició corporativa baixa (del 10 al 12,5% a finals de la dècada de 1990). Des de 1956, els successius governs irlandesos han dut a terme polítiques de baixa fiscalitat.

Fons Estructurals i de Cohesió de la Unió Europea Des que va entrar a la UE el 1973, Irlanda ha rebut més de 17.000 milions d'euros en fons estructurals i de cohesió de la UE. Aquests estan formats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i el Fons Social Europeu (FSE) i es van utilitzar per augmentar la inversió en el sistema educatiu i construir infraestructures físiques.name = "EU support for Irish Regions""The Irish Regions Office" Consulta: 28 Març 2013 Aquests pagaments de transferència dels membres de la Unió Europea, com Alemanya i França, arribaven al 4% del producte nacional brut (PNB) d'Irlanda. Irlanda és únic entre els països de cohesió, ja que ha destinat fins a un 35% dels seus fons estructurals a inversions en recursos humans, en comparació amb una mitjana d'al voltant del 25% per a altres receptors de fons de cohesió. L'augment de la capacitat productiva de l'economia irlandesa de vegades s'atribueix a aquestes inversions, que van fer Irlanda més atractiva per a les empreses d'alta tecnologia,Sean Dorgan "How Ireland Became the Celtic Tiger" The Heritage Foundation: 23 Juny 2006. Consulta: 6 Novembre 2006. tot i que l'Institut llibertari Cato ha suggerit que els pagaments de transferència de la UE eren econòmicament ineficients i poden haver alentit el creixement.Benjamin Powell(2003). Markets Created a Pot of Gold in Ireland . Cato Institute. Accessed 4 Novembre 2006. La conservadora Heritage Foundation també va atribuir als pagaments de transferència un paper important en la causa del creixement.

Comerç dins de la Unió Europea La pertinença d'Irlanda a la UE des de 1973 va ajudar el país a accedir als grans mercats europeus. El comerç d'Irlanda havia estat anteriorment predominantment amb el Regne Unit."The luck of the Irish". The Economist, 14 Octubre 2004. Consulta: 6 Novembre 2006.

Polítiques industrials A la dècada de 1990, la prestació de subvencions i capital d'inversió per part d'organitzacions estatals irlandeses (com IDA Ireland, és a dir, Industrial Development Agency Ireland) va animar empreses d'alt perfil, com Dell, Intel i Microsoft, a ubicar-se a Irlanda; aquestes empreses es van sentir atretes a Irlanda per la seva pertinença a la UE, els seus salaris relativament baixos, les subvencions governamentals i els baixos tipus d'impostos. Enterprise Ireland, una agència estatal, proporciona suport financer, tècnic i social a les empreses emergents. A més, la construcció del Centre Internacional de Serveis Financers a Dublín va provocar la creació de 14.000 llocs de treball de gran valor en els sectors comptable, legal i de gestió financera.

El juliol de 2003, el govern va establir la Science Foundation Ireland de manera estatutària per promoure l'educació per a carreres altament qualificades, especialment en biotecnologia i tecnologia de la informació i les comunicacions, amb el propòsit addicional d'invertir en iniciatives científiques que tenen com a objectiu millorar el coneixement econòmic d'Irlanda.

Geografia i demografia La diferència de fus horariProinnsias Breathnach. Dublin Calling: Globalisation of a Metropolis on the European Periphery. Department of Geography, National University of Ireland, Maignooth, County Kildare, Ireland. Accessed 4 Novembre 2006. permet als empleats irlandesos i britànics treballar la primera part de cada dia mentre dormen els treballadors nord-americans. Les empreses nord-americanes es van sentir atretes a Irlanda pels costos salarials barats en comparació amb el Regne Unit i per la intervenció limitada del govern en els negocis. en comparació amb altres membres de la UE, i particularment amb països de l'Est d'Europa. La creixent estabilitat a Irlanda del Nord provocada per l'Acord del Divendres Sant va establir encara més la capacitat d'Irlanda per proporcionar un entorn empresarial estable.Dermot McAleese. Miracle of the Celtic Tiger: Learning from Ireland's Success . Accessed 4 Novembre 2006.

Els treballadors irlandesos poden comunicar-se eficaçment amb els nord-americans – especialment en comparació amb els d'altres salaris baixos, nacions de la UE no angloparlants, com Portugal i Espanya; aquest factor era vital a les empreses nord-americanes que van triar Irlanda per a la seva seu europea. També s'ha argumentat que el dividend demogràfic de l'augment de la proporció de treballadors a dependents a causa de la caiguda de la fecunditat i l'augment de la participació femenina en el mercat laboral, va augmentar la renda per càpita.

Impacte del creixement econòmic miniatura|250x250px| El deute públic com a percentatge del PIB va disminuir significativament durant la dècada de 1990.