El pareatge d'Andorra de 1288 o segon pareatge d'Andorra recollí el pareatge de 1278 i a més en regulà altres obligacions.
Pareatges d'Andorra Els pareatges d'Andorra de 1278 i 1288 consistiren en dos pactes consecutius segons els quals s'acordaren el condomini de les valls d'Andorra. Són l'origen de l'actual coprincipat: per una banda l'arquebisbe d'Urgell (Senyor Episcopal d'Urgell) i per l'altra el President de la República Francesa. El primer pareatge d'Andorra va ser entre el bisbe d'Urgell, Pere d'Urtx, i el comte de Foix, Roger Bernat III, el 1278, que fou ratificat per una sentència el 1288.
Un precepte carolingi datat de l'any 843 i signat pel rei Carles el Calb menciona l'atribució de les Valls d'Andorra, així com d'altres territoris, al seu fidel Sunifred, comte d'Urgell. Al 988, Borrell II, comte de Barcelona i d'Urgell, cedeix els alous d'Andorra a l'Església d'Urgell a canvi de possessions dins el Comtat de la Cerdanya. Així doncs, el bisbe d'Urgell esdevé sobirà temporal de les valls.
Durant el se succeeixen un seguit de guerres, lluites i hostilitats entre els bisbes d'Urgell i els comtes de Foix. Tot això acabà amb la pau de l'any 1278 en forma de pareatge. Això, però, no va ser definitiu, ja que degut a la falta d'esclariments i els buits legals d'aquest primer pareatge s'hagué de signar un segon l'any 1288. Aquests dos acords reben el nom de Pareatges, convenis entre una senyoria laica i una senyoria eclesiàstica. En el cas concret d'Andorra fou un condomini entre dos senyors, el comte d'Urgell, representat en el bisbe d'Urgell i el comte de Foix.
Aquesta figura, típicament medieval, solia fer-se quan un dels dos consenyors era eclesiàstic. També es va aplicar a Mallorca, concretament a la baronia d'Andratx, també coneguda com a Baronia del Pariatge a ponent de la ciutat (encontorns de Calvià i Andratx i terme de Marratxí), a partir del durant el regnat de Sanç I de Mallorca. L'ús de pareatges a l'època no era una cosa exclusiva d'Andorra, ni tan sols de Catalunya. De fet, era una pràctica generalitzada arreu d'Europa i sobretot a Occitània. En són exemples; València (el bisbe Jaspert de Botonac), a l'Aragó (el col·lector dels delmes Bonanat de Lavània), a Catalunya (Ramon de Besalú, ardiaca de Tarragona) i al Llenguadoc (el susdit Bonanat, canonge de Narbona), sense esmentar-hi, per descomptats, el bisbe d'Urgell i el comte de Foix. En poques paraules, l'àmbit natural de la nostra cultura als dos vessants dels Pirineus.
Els pareatges defineixen tres punts clau: Justícia: L'exerceixen ambdós senyors, conjuntament, mitjançant dos batlles (encarregats d'administrar la justícia en nom dels senyors). Quèstia: Tribut que es pagaria alternativament al bisbe i al comte de Foix. Es fixa per al bisbe una quantitat de mil sous melgoresos i es deixa al comte la llibertat de determinar la quantia que li pertoca. Servei militar: Hom reconeix al dos senyors el dret d'exigir als seus súbdits l'host i la cavalcada, amb la reserva de no servir-se'n l'un contra l'altre.
Pareatge de 1288 Després de signar el primer pareatge (1278), Roger Bernat III fa construir el castell d'Enclar des d'on poder controlar les activitats del bisbe d'Urgell. Deu anys després i per evitar nous enfrontaments, el bisbe Pere d'Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix, signen el segon pareatge el 6 de desembre de 1288. El nou pareatge esclara aspectes mal definits a l'antic pareatge a més d'ordenar la demolició del castell que el comte de Foix va començar a construir a Sant Vicenç d'Enclar i prohibeix que en el futur se n'hi pugui aixecar cap altre sense el consentiment i la llicència del bisbe d'Urgell. A més d'aixó també regula els delmes d'Andorra i reglamenta la institució del notari o notaris de les valls (disposa que siguin designats en comú pels dos senyors). Amb la signatura dels pareatges de 1278 i 1288 es comença a organitzar i formar el règim polític andorrà: el coprincipat.
Document del Pareatge de 1288 (adaptat)
Final del document Signatura de Ramon d'Urtx i de Guillem de Josa, àrbitres predits, que això signem. Nós Pere, per la gràcia de Déu bisbe d'Urgell predit, subscrivim i jurem. Signatura de Roger Bernat, per la gràcia de Déu comte predit, que això lloem i jurem. [... signatures del capítol de la Seu i diversos cavallers] Jaume Orig, notari públic de Puigcerdà ho ha escrit, amb el raspat i l'esmena d'unes lletres a la línia seixanta a les paraules contra illum vel illos qui contravenerint; i amb la sobreposició d'unes lletres a la línia seixanta-quatre, a la paraula stipulanti, el dia i l'any esmentats (sig. Man.)
Font: Traducció de Joan Bellès i Sallent, publicada a Catalunya Romànica Vol VI: Alt Urgell i Andorra; Enciclopèdia Catalana; Barcelona 1992.
Notes
Referències
Vegeu també Pareatge Història d'Andorra
Enllaços externs
Categoria:Baixa edat mitjana Categoria:Història d'Andorra