va ser un pintor alemany associat a l'escola de pintura de Düsseldorf. Encara que avui dia és poc conegut, durant la seva vida va ser comptat entre els paisatgistes més importants d'Europa. A través de les seves activitats docents, va influir en la Kunstakademie de Düsseldorf. El seu germà, Andreas Achenbach, que era dotze anys més gran, també es trobava entre els paisatgistes alemanys més importants del . Els dos germans van ser anomenats amb humor "la A i la O dels paisatges" (una referència a les seves inicials que coincideixen amb una referència alemanya comuna a l'Alfa i omega).
Biografia Família miniatura|Oswald Achenbach per G. & A. Overbeck (empresa), c. 1868 Oswald Achenbach va ser el cinquè de deu fills. Els seus pares eren Herman i Christine (de soltera Zülch). Poc de la família feia pensar que produiria dos dels pintors més importants del segle. Hermann Achenbach va treballar en una sèrie de feines, incloent cervesera i vinagre, propietari d'hostals i comptable. Durant la primera infància d'Oswald, la família es va traslladar a Múnic on va assistir a l'escola primària durant almenys un curt període. No se sap exactament quan va tornar la seva família a Düsseldorf.
Primers anys Estudiant a la Kunstakademie miniatura|Andreas Achenbach. El pati de l'Acadèmia (The Old Academy in Düsseldorf), 1831, representa l'Acadèmia poc abans que Oswald comencés a estudiar-hi. Museum Kunstpalast, Düsseldorf. El 1835, a l'edat de vuit anys, Achenbach es va inscriure a la classe elemental de la Kunstakademie Düsseldorf (Acadèmia d'Art). Tècnicament, això infringia els estatuts de l'Acadèmia, que requerien una edat mínima de dotze anys. Hi va continuar fins al 1841. Va ser alumne a la classe de primària, on va ser instruït en els conceptes bàsics de dibuix, i després va passar un any a la classe d'arquitectura. Això tampoc no corresponia al currículum normal tal com es descriu als estatuts. Les raons del tractament d'Achenbach no es coneixen del tot. Possiblement, els estatuts eren a la pràctica meres directrius i sovint es feien excepcions, o potser només per a estudiants molt dotats com Achenbach.
Tampoc és clar per què Achenbach va abandonar l'Acadèmia el 1841. Pels seus quaderns de dibuix, sabem que durant aquest període havia realitzat estudis intensius de natura als voltants de Düsseldorf.
Els primers viatges miniatura|Estudi de l'Alta Itàlia, 1845, oli sobre paper muntat sobre cartró. Aquest estudi es va fer durant el viatge d'Achenbach el 1845 al nord d'Itàlia. El 1843, Achenbach, de setze anys, va començar un viatge de diversos mesos per l'Alta Baviera i el Tirol del Nord durant el qual va continuar els seus estudis de natura. Les seves primeres obres conegudes a l'oli també provenen d'aquest període. El 1845. Achenbach va emprendre un viatge amb el seu amic i posterior estudiant Albert Flamm al nord d'Itàlia. Les pintures que Achenbach va completar d'aquest període consisteixen principalment en motius paisatgístics italians.
Poques de les pintures d'Achenbach d'abans de 1850 sobreviuen avui dia. No obstant això, els que sí indiquen que les seves primeres eleccions de matèria i tècnica van estar molt influenciades per les idees que s'ensenyaven a les acadèmies d'art de l'època. La influència de Johann Wilhelm Schirmer i Carl Rottman es pot veure en aquestes pintures. En els estudis d'oli que Achenbach va completar durant aquests viatges, es va adherir molt al paisatge i es va preocupar pels detalls de la vegetació típica italiana. Els motius i figures arquitectòniques tenen un paper molt menor que el que tindrien en la seva obra més madura.
Achenbach a la vida cultural a Düsseldorf Fins ben entrat el segle XIX, l'educació artística a Alemanya i bona part d'Europa va estar fortament influenciada per les "Kunstakademien", o acadèmies d'art. No obstant això, sobretot al segle XIX, aquestes acadèmies s'havien tornat extremadament formals i rígides i no eren molt sensibles a les noves direccions artístiques. Les acadèmies també organitzaven les grans exposicions d'art, a través de les quals els artistes venien principalment la seva obra. Els artistes els estils dels quals s'oposaven a les idees de les acadèmies no es van exposar i, per tant, en general tenien molt poques oportunitats de vendre la seva obra. A principis del segle XIX, artistes individuals i representants de moviments artístics sencers van començar a oposar-se a la cultura i els conceptes de les Acadèmies.
Achenbach va ser un dels artistes que es va oposar a la Kunstakademie Düsseldorf i es va convertir en un dels primers membres de dues associacions de Düsseldorf, a les quals s'havien unit molts artistes afins. La primera va ser l'"Associació d'artistes de Düsseldorf per a l'ajuda i el suport mutu" i l'associació " Malkasten " ("Caixa de pintura") que es va fundar l'11 d'agost de 1848 amb Achenbach com un dels signants originals del document fundacional. Aquestes associacions van organitzar conjuntament obres de teatre, organitzar vetllades musicals i fer exposicions. En molts esdeveniments, Achenbach va participar activament, dirigint, interpretant o posant en escena obres de teatre. Achenbach estava particularment vinculat a "Malkasten" i va romandre connectat amb ell fins al final de la seva vida.
L'any 1850, les seves pintures van ser exposades a les exposicions de la recentment fundada galeria de Düsseldorf d'Eduard Schulte. La galeria de Schulte va mostrar les obres d'artistes que eren independents de l'Acadèmia i van tenir un paper important en l'èxit econòmic inicial d'Achenbach. Es va convertir en una de les principals galeries alemanyes i més tard va establir sucursals a Berlín i Colònia.
Primer gran viatge italià esquerra|miniatura|Matí, 1854. Col·lecció Reial, Castell de Windsor. L'estiu de 1850, Achenbach va emprendre un viatge a Itàlia, incloent Nizza, Gènova i Roma. Juntament amb Albert Flamm, va viatjar des de Roma al camp dels voltants i va visitar les zones on s'havien inspirat els paisatgistes anteriors. Durant el viatge va conèixer millor diversos altres pintors, com Arnold Böcklin, Ludwig Thiersch i Heinrich Dreber amb qui va passar una llarga estona a Olevano. Thiersch va comentar una vegada com els artistes processaven de manera diferent les seves impressions dels paisatges: Dreber va dibuixar elaborats esbossos a llapis, Böcklin simplement es va deixar experimentar l'entorn i va registrar relativament poc al seu quadern de dibuixos, mentre que Achenbach i Flamm van pintar estudis a l'oli a l'aire lliure. Els estudis supervivents d'Achenbach mostren que no estava massa interessat en els detalls, sinó que es concentrava en els colors i les formes característics i la distribució de la llum i l'ombra. Es va centrar en les seves impressions de color, posant capes de pintura de diferents gruixos una sobre l'altra per trobar el to desitjat.
Matrimoni i reconeixement creixent miniatura|Klostergarten (Jardí d'un monestir) 1857, Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg El 3 de maig de 1851, Achenbach es va casar amb Julie Arnz, amb qui estava compromès des de 1848. Era filla d'un editor de Düsseldorf, que va publicar, entre altres publicacions periòdiques, el Düsseldorf Monathefte i el Düsseldorf Monatsalbum. Achenbach va contribuir a tots dos amb litografies de les seves pintures, esbossos i altres obres. Al mateix temps va començar a agafar els seus primers alumnes. Entre 1852 i 1857 la parella va tenir quatre filles, seguida d'un fill el 1861. El fill d'Achenbach, Benno von Achenbach, seria un innovador important en l'esport eqüestre de la conducció combinada i va ser ennoblit per les seves contribucions a això per Guillem II.
En aquest moment, la pintura d'Achenbach ja era coneguda internacionalment. El 1852, als 25 anys, l'Acadèmia d'Art d'Amsterdam l'havia admès com a membre. Diverses de les seves obres van ser exposades a l'Exposició Universal de 1855 i van tenir molt bona acollida. El 1859, va ser honrat amb una medalla d'or a l'Exposició del Saló de París. El 1861 se li va concedir la condició de membre honorari de l'Acadèmia de Sant Petersburg i el 1862 de l'Acadèmia d'Art de Rotterdam.
Professor de Pintura de Paisatge Després de 1860, la seva tècnica va experimentar un canvi en el que es considera el seu estil madur. Les pintures eren més tàctils, la pintura s'aplicava amb més textura i les pinzellades depenien menys del tema representat. En algunes parts d'algunes pintures, Achenbach va prescindir cada cop més de figures detallades. Aquest canvi de tècnica pot tenir a veure amb la influència de Gustave Courbet. Els seus temes preferits van continuar sent els paisatges italians i les escenes camperoles, que va potenciar i idealitzar amb la seva il·luminació.
El març de 1863, Achenbach es va convertir en el professor de pintura de paisatge a la Kunstakademie Düsseldorf. Acceptar això representava una elevació social i també una seguretat financera. També sembla estar en contradicció amb la seva oposició anterior. Tanmateix, des que Friedrich Wilhelm Schadow va deixar el càrrec de director el 1859, els conflictes tant dins de l'Acadèmia com també entre l'Acadèmia i els artistes independents havien disminuït. El nomenament d'Achenbach per a un càrrec va ser una decisió política conscient que reflectia la nova direcció de l'Acadèmia de Düsseldorf, per aconseguir una conciliació amb els artistes independents.
El mateix any, Achenbach va ser nomenat Cavaller de la Legió d'Honor per Napoleó III i de 1863 a 1868 els seus pintors es van mostrar al Saló de París. Juntament amb l'Orde de Guadalupe de l'emperador Maximilià I de Mèxic i 1866 i la Creu de Cavallers, Primera Classe de l’Orde de Sant Miquel del jurat de l'Exposició Internacional d'Art de Múnic el 1869, aquest va ser un dels majors honors de la seva carrera. Aquest reconeixement per als artistes durant aquest període no era estrany, però van contribuir significativament a la fama d'Achenbach, van confirmar el seu reconeixement com a artista i van ser importants per al seu èxit comercial. miniatura|Gregor von Bochmann, El llançament d'un vaixell de pesca a Holanda, 1888 esquerra|miniatura|Themistokles von Eckenbrecher. Fiord de Lerdal Soeren, Noruega, 1908 Achenbach va seguir a Hans Gude com a professor de pintura de paisatge a l'Acadèmia. Després de 1866 va ensenyar una de les molt apreciades "Clases magistrals". Entre els seus alumnes més coneguts es troben Gregor von Bochmann, Arthur Calame, Themistokles von Eckenbrecher, Arnold Forstmann, Theodor Hagen, Louis Kolitz, Ascan Lutteroth i Carl Seibels. Als seus alumnes, va destacar sobretot el paper decisiu de la llum i la foscor per a la composició dels quadres. Per a ell era més important que l'elecció del tema. En conseqüència, va aconsellar als seus estudiants que es familiaritzessin amb les pintures de JMW Turner. També va recomanar les obres del seu germà Andreas.
Durant la seva càtedra, Achenbach va continuar realitzant molts viatges. Aquests inclouen llargues estades al bosc de Teutoburg i Suïssa. El 1871 ell i la seva família van passar gairebé nou mesos a Itàlia, incloent Castellammare di Stabia, Amalfi, Capri i Ischia, i diverses setmanes a Sorrento. Durant aquest temps Theodor Hagen i Albert Flamm van ocupar el seu lloc a l'Acadèmia.
Després de 1860, la seva tècnica va experimentar un canvi. Les pintures eren més tàctils, la pintura s'aplicava amb més textura i les pinzellades depenien menys del tema representat. En algunes parts d'algunes pintures, Achenbach va prescindir cada cop més de figures detallades. Aquest canvi de tècnica pot tenir a veure amb la influència de Gustave Courbet. Els seus temes preferits van continuar sent els paisatges italians i les escenes camperoles, que va potenciar i idealitzar amb la seva il·luminació.
Anys posteriors miniatura|Focs artificials a Nàpols, 1875, Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg esquerra|miniatura|Arc de triomf de Constantí a Roma, 1886, Alte Nationalgalerie, Berlín