, més conegut com Marià Peset de la Raga, fou un metge i professor universitari valencià, d'ideologia liberal, i iniciador d'una nissaga familiar de professionals, sobre tot metges i polítics republicans i liberals, entre els quals cal destacar els seus fills Joan Baptista i Vicent Peset i Vidal, el seu net Vicent Peset i Cervera, i els seus besnets Joan Baptista i Mariano Peset i Alexandre. El fons «Marià Peset de la Raga» es conserva a la Biblioteca Museu Històric-Mèdic de la Universitat de València.

Vida privada i pública Després dels seus primers estudis, el 1792 es va traslladar a Sogorb per estudiar gramàtica, retòrica i humanitats al Real Seminari de la ciutat; el 1796, quatre anys després, va rebre la primera tonsura.Herrero Herrero, Valeriano. La Villa de Alpuente (Aportación al conocimiento de un pueblo con historia) (en castellà). 2 a edició revisada, millorada i augmentada. Sogorb: Valeriano Herrero Herrero, 1993, p. 346-348

A continuació estraslladà a València per formar-se com a teòleg a la facultat de Teologia de la Universitat Literària de València, encara que finalment es va dedicar a la Medicina; el 14 de juny de 1806 va obtindre el títol de metge.

En aquesta època —en la que ja havia deixat la vocació religiosa i s'havia casat amb Vicenta Vidal i Miñana —, va establir-se a Alpont com a metge titular, i dos anys després es va traslladar a Montaverner on va romandre dos anys més.

El 9 d'agost de 1810 es va establir a la ciutat de Gandia, on va exercir la medicina fins a l'1 de febrer de 1821, període aquest en que era reconegut el seu prestigi, com demostra la seua clientela, entre la que es troba el clergat catedralici de la Col·legiata, el Real Col·legi militar i les Escoles Pies.

Per la situació política del moment i el seu ideari liberal, fou enjudiciat i empresonat per la conspiració a València el 2 de gener de 1819, fins que fou alliberat el 10 de març de 1820, i es va establir a València.

Fou nomenat oficial de la secretaria del Govern polític de la província de Terol, i de la de València; va exercir aquest càrrec com a Cap de secció de salut pública, beneficència i altres negociats governatius dels facultatius de medicina, cirurgia i farmàcia, així com de policia mèdica per previndre malalties epidèmiques. miniatura|«Disertación crítico-mèdica o dictament apologético-imparcial...» Triat metge vocal de la Junta de Sanitat del «Cap i Casal», va rebre per delegació la inspecció i l'establiment d'una policia de neteja i ventilació als recintes i locals de reunions nombroses, on s'havien refugiat els ciutadans durant el bombardeig de l'últim lloc de la Ciutat el 1823.

Fou membre de la Milícia nacional, prestant servei al 2n batalló de voluntaris a València, trobant-se al setge i capitulació d'Alacant el novembre de 1823. La victòria dels absolutistes sobre els liberals feu que, en tornar a València el 24 de desembre, fora de nou processat i tancat a la presó; el 28 de juny de l'any següent obtingué un nindult onerós, i a més estava sotmés a les condicions establertes a l'indult, que l'obligaven a establir-se a Requena per tornar a exercir la medicina, i en passar huit anys torna definitivament a València.

El 1833 València estava amenaçada per una epidèmia de còlera asiàtica, que estava estenent-se per Europa. Per aquesta raó, la Junta de Sanitat el destinà a practicar la visita domiciliària a la Caserna de Serrans, per adoptar les precaucions convenients en prevenció de la mateixa. L'epidèmia feu acte de presència a la ciutat del Túria el 1834, i Marià Peset va atendre —sense contraprestació econòmica—, els malalts pobres que precisaven d'assistència, fins que ell mateix va emmalaltir de còlera.

El 10 de desembre de 1835 la Junta de Govern de l'Hospital general de València, previ concurs per cobrir la vacant, el va triar i nomenar de la terna de candidats presentada per l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia, Metge principal i primari de l'Hospital; Amb posterioritat, el 26 de juny de 1839, l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia el nomena soci. L'Ajuntament de València, el 27 de gener de 1840 el nomena Metge vocal de la Junta municipal de Beneficència, càrrec atorgat novament el 7 de Gener de 1842.

Obra Publicada

(pdf)

Inèdita A més dels treballs publicats, també va escriure'n d'altres, que tot i estar censurats i aprovats, Anastasio Chinchilla els cita com a inèdits:

Manuscrits També conserva la família com a record els següents treballs científics de l'autor, que es van trobar escrits de pròpia mà entre els seus papers.

Valoracions de l'obra publicada «Tratado médico-químico-físico de la influencia del aire atmosférico en la vida del hombre, con relacion a su salud y enfermedades; y sobre los efectos gravemente dañosos, que produce el desarrollo epidémico-contagioso del cólera-morbo asiàtico; con el más seguro método para su precaución y curación»

«Disertacion crítico-médica, o dictamen apologético-imparcial de la preferencia que tienen las fórmulas purgativas de Mr. Le Roy para la curación del cólera-morbo, no menos que para todas las enfermedades asténicas bilioso-gástrico-mesentéricas y de corrupción humoral» Aquesta publicació rebé opinions favorables tant al Diari Mercantil de València de 22 de Desembre del 1836, com a la Gaseta de Madrid de 30 de Gener del 1837, així com un article addicional als «Anales históricos de la medicina en general, y biográfico-bibliográficos de la española en particular», de Chinchilla.

Notes

Referències

Bibliografia

(pdf)

Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Professors de la Universitat de València Categoria:Alpont Categoria:Serrans Categoria:Professors universitaris valencians Categoria:Control de B25es Alpuente 2025 Categoria:Metges valencians del segle XIX Categoria:Valencians nascuts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1780