Un gual, passallís o passant és un indret on es pot travessar un riu a peu, a cavall o amb un vehicle perquè el nivell de l'aigua és prou baix i el fons prou sòlid.
miniatura|Gual a la confluència del Rifred i del Folc a Calonge (Baix Empordà)miniatura|Gual al Rea a Birmingham (Regne Unit)Per a la seva importància militar i econòmica, en èpoques en les quals els ponts eren rars, la presència d'un gual sovint va ser la raó de l'establiment de pobles i ciutats. Això va ser el cas de Navarcles al Bages, de Salamanca, o de Roma.
A Catalunya moltes carreteres de pagès encara tenen guals en lloc de ponts per a passar les rieres de règim pluvial o torrents, en els quals el nivell d'aigua és baix, essent eixuts a l'estiu. Hom hi trobarà sovint un passatge amb pedres per a facilitar el camí als pedestres.
Quan el pas està consolidat -el més sovint amb una capa de formigó posada arran del llit i foradada de tubs per a deixar passar sota l'aigua es parla d'un passallís. El mot passallís és absent al Diccionari de la llengua catalana però és molt freqüent als diaris.Això és només un exemple dels milers de referències que contenen el mot: Se'n diu passera o passadora o passallís (en rossellonès) quan és un passatge per a travessar una riera o un riu damunt pedres o taulons (dits passeres o palanques) que sobresurten de l'aigua. A la comarca del Moianès els guals solen ser denominats «pas» o «passant».
Guals en la toponímia vadum Una de les hipòtesis de l'origen del nom de Sabadell, tot i que l'acceptada majoritàriament és una altra, és que provingués del llatí vadum o badallum, en referència al gual per travessar el riu Ripoll. trajectumUn altre mot llatí, trajectum (que va evolucionar en neerlandès vers -drecht, -trecht i –tricht) es troba al nom de la ciutat de Maastricht o gual al Mosa i molts altres topònims: Barendrecht, Berendrecht, Dordrecht, Duivendrecht, Haastrecht, Moordrecht, Sliedrecht, Utrecht, Tricht, Zwijndrecht. voorde, ford, furt…Un gual es diu voorde en neerlandès i en baix alemany, ford en anglès i Furt en alemany i ens condueix doncs a llocs com Amersfoort, Bosvoorde, Coevorden, Dievoort, Frankfurt, Oxford, Steenvoorde, Zandvoorde, Stratford, Vilvoorde i Voorde. Etimològicament, la paraula és parent amb port, porta al sentit de lloc de pas. rito, rhyd… El mot gàl·lic rito es troba al nom llatí de Llemotges Augustoritum o gual d'August, en Niort que provindria de Nova Ritum o gual nou al riu Sèvre i al municipi gal·lès Rhyd-Ddu o gual negre… áthaEs troba el mot gaèlic átha en el nom irlandès de Dublín Baile Átha Cliath ("la ciutat al gual amb les tanques de canya") i en Átha an Rí ("gual dels reis") brod o Бродa les llengües eslaves com a Slavonski Brod (Croàcia) i Makedonski Brod (Macedònia).
Batalles a prop de guals 218 aC: Batalla de Trèbia 1179: Batalla del Gual de Jacob 1270. Vuitena Croada. 1808: Batalla de Sant Boi 1812: Batalla del Berézina durant les guerres napoleòniques
Referències
Categoria:Geografia física