Unió, Progrés i DemocràciaUPyD. "Sigla del partit polític Unió, Progrés i Democràcia" - És a dir (en castellà: Unión, Progreso y Democracia, acrònim: UPyD) va ser un partit polític espanyol fundat el 2007. Va ser inscrit en el registre de partits del Ministeri de l'Interior el 26 de setembre de 2007. Va obtenir un diputat per la circumscripció de Madrid en la persona del seu cap de llista i exdirigent del PSOE, Rosa Díez, en les eleccions generals de 2008, obtingueren un total de 306.079 vots i van convertir-se en la cinquena força política per nombre de vots d'Espanya (la novena pel que fa al nombre de diputats). Entre els seus promotors es troben el catedràtic i ex president del Fòrum Ermua Mikel Buesa i els filòsofs Carlos Martínez Gorriarán i Fernando Savater.
Mikel Buesa i Rosa Díez —en una presentació del partit el 2007 i en una entrevista periodística, respectivament— van explicar l'origen dels tres conceptes que constitueixen la denominació del partit: "Unió", per raó de la seva «defensa incondicional de la unió d'Espanya com a condició necessària per a la igualtat davant la llei de tots els espanyols». "Progrés", perquè afirmaven ser «un partit progressista respectuós amb la llibertat individual». I "Democràcia", a causa de la seva «aposta per la regeneració radical de la democràcia». Rosa Díez, Fernando Savater, Carlos Martínez Gorriarán i Juan Luis Fabo s'encarregaren de decidir el nom del partit i d'inscriure'l al registre de partits polítics. Escolliren Unió, Progrés i Democràcia, en paraules de Rosa Díez, «perquè es trobava a faltar un partit que fes la necessària pedagogia democràtica i defensés sense complexos aquests conceptes a Espanya. Perquè, efectivament, hi falta unió entre espanyols, hi falten polítiques progressistes i hi ha molt camí per recórrer fins a aconseguir una democràcia de qualitat».Rosa Díez. Sí, aún hay mucho por regenerar. , DSostenible
El partit es va dissoldre en desembre de 2020 quan un jutjat del mercantil va decretar la seva liquidació.
Història Orígens esquerra|miniatura|Logotip del partit (2007-2015) esquerra|miniatura|Fernando Savater a la Casa de Campo de Madrid. Acte fundacional. El dissabte 19 de maig de 2007 es van reunir 45 persones a Sant Sebastià amb l'objectiu de debatre sobre la necessitat i possibilitat de crear un nou partit polític que fes enfront dels dos principals partits a nivell estatal: el Partit Popular (PP) i el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). En la reunió, la majoria dels presents eren bascos, molts d'ells amb una llarga experiència en organitzacions polítiques, sindicals i cíviques, en molts casos procedents de l'àmbit de l'esquerra, però també de tradició liberal i ciutadana. Després de dita reunió, van prendre la decisió de posar en marxa un projecte polític d'àmbit estatal que rebutgés el reconeixement de les nacionalitats basca, catalana, gallega i de cap altra dintre de la nació espanyola.
Per a això el primer que es va fer va ser crear una associació, Plataforma Pro. Per a això es van donar xerrades de presentació del projecte per tot Espanya exposant els objectius del partit que es crearia, entre els quals destacaven:
la lluita contra ETA i qualsevol tipus de terrorisme; la regeneració de la democràcia a Espanya; l'oposició al «nacionalisme obligatori», és a dir, a l'obligatorietat de ser nacionalista espanyol o nacionalista perifèric; la reforma de la Constitució. El seu objectiu seria reforçar les llibertats ciutadanes i la igualtat, amb independència de la comunitat autònoma en la qual es visqués, al seu judici amenaçades.
Entre els membres o col·laboradors de dita Plataforma es trobaven el filòsof Fernando Savater, el portaveu de Basta Ya!, Carlos Martínez Gorriarán (que n'era el coordinador), o l'eurodiputada del PSOE Rosa Díez. Aquesta última, va anunciar el seu abandó de les files del PSOE a l'agost de 2007 per a involucrar-se definitivament en el projecte. Altres grups que van manifestar el seu suport a la Plataforma van ser el partit Ciutadans-Partit de la Ciutadania, especialment els seus membres Arcadi Espada, Albert Boadella i Xavier Pericay, i l'associació Basta Ya! de la qual procedien molts dels seus promotors.
A mitjans de setembre de 2007, el fins llavors president del Fòrum Ermua Mikel Buesa va anunciar el seu propòsit de participar en el partit polític sorgit de la Plataforma Pro.
Finalment, en un acte públic de presentació el 29 de setembre de 2007 en el Teatre-Auditori de la Casa de Campo de Madrid va quedar constituït el nou partit. En l'esmentat acte van intervenir el dramaturg Albert Boadella, el filòsof Fernando Savater, l'escriptor Mario Vargas Llosa i Rosa Díez. Van assistir el periodista Arcadi Espada, els antropòlegs Teresa Giménez Barbat i Félix Pérez Romera (els tres membres promotors de Ciutadans de Catalunya), l'historiador Antonio Elorza, el pintor Agustín Ibarrola i l'ex dirigent del Fòrum Ermua Mikel Buesa, el filòsof Carlos Martínez Gorriarán, els diputats de Ciutadans Albert Rivera i Antonio Robles, el catedràtic de Filosofia Aurelio Arteta, l'escriptor peruà Fernando Iwasaki, l'ex secretari general de la UGT Nicolás Redondo i el diputat autonòmic basc del PP Fernando Maura (aquest últim finalment es va incorporar a UPyD el dia 6 de novembre de 2007, passant a formar part del seu Consell de Direcció). Posteriorment es van unir al partit l'escriptor Álvaro Pombo, Ricardo Moreno Castillo o l'esportista Álvaro de Marichalar.
Altres col·laboradors del partit eren personalitats com José Antonio de la Marina, Carlos Castilla del Pino, Luis Alberto de Cuenca, Alberto González Troyano, Antonio Lastra, Carmen Iglesias, José Luis Pardo, Ramón Rodríguez i José María Ruiz Soroa.Nou manifest espanyol d'intel·lectuals en favor del castellà, Racó Català, 23 de juny 2003 (consulta: 16-12-09).
I Congrés Ordinari de 2009 Cens electoral 4781 100%Participació 1811 37,88%Abstenció 297062,12%Candidatura Cap de llista Vots % 1 Unió 45px Rosa Díez 1417 2 L'Alternativa Imprescindible 45px Valia Merino 332 Vots en blanc 623,42%Vots vàlids 1811100%Vots nuls 00,00%Font: UPyD.
II Congrés Ordinari de 2013 Cens electoral 5278 100%Participació 1303 24,69%Abstenció 3975 75,31%Candidatura Cap de llista Vots % 1 La Tercera Espanya 45px Rosa Díez 1210 Vots en blanc 866,64%Vots vàlids 129699,46%Vots nuls 70,54%Font: UPyD.
Congrés Extraordinari de 2015 Cens electoral 4028 100%Participació 1858 46,13%Abstenció 217053,87%Candidatura Cap de llista Vots % 1 Units per UPyD 45px Andrés Herzog 802 3 Renovadors 45px Irene Lozano 745 4 Aliança Magenta 45px José Antonio Rueda 225 2 Refundació i Manifest 45px Julián Domínguez 61 Vots en blanc 201,08%Vots vàlids 185399,73%Vots nuls 50,27%Font: UPyD.
Fracàs en les eleccions municipals autonòmiques i municipals de 2015 El partit va perdre la meitat de vots en les municipals, amb 232.478 vots i 128 regidors, contraposats als 464.824 vots i 152 regidors de 2011, fet que fa renunciar de portaveu a Rosa Díez, i en un congrés extraordinari celebrat a Madrid fou escollit Andrés Herzog amb el 43% dels vots enfront Irene Lozano Domingo que va obtenir el 40%.
A causa dels mals resultats electorals de les eleccions generals de 2015, en els quals no van obtenir representació al Congrés, Rosa Díez es va donar de baixa del partit, demanant un final digne per a la formació, i Andrés Herzog va demanar la dissolució del partit.
Congrés Extraordinari de 2016 Cens electoral 1870 100%Participació 845 45,19%Abstenció 102554,81%Candidatura Cap de llista Vots % 2 Avant! 45px Gorka Maneiro 703 1 Seguim 45px Fernando Castellano 61 Vots en blanc 819,59%Vots vàlids 845100%Vots nuls 00,00%Font: UPyD.
III Congrés Ordinari de 2017 Cens electoral 1339 100%Participació 495 36,97%Abstenció 84463,03%Candidatura Cap de llista Vots % 1 Sumem Cristiano Brown 240 2 Innova 45px Carmen Lamana 218 Vots en blanc 336,72%Vots vàlids 49199,19%Vots nuls 40,81%Font: UPyD.
Congrés Extraordinari de 2019 Cens electoral 800 100%Participació 180 22,50%Abstenció 62077,50%Candidatura Cap de llista Vots % 2 Candidatura magenta 45px Cristiano Brown 71 1 Construïm futur 45px Carmen Serrano 70 3 Créixer de nou 45px José Manuel Castaño 31Vots en blanc 84,44 %Vots vàlids 180100 %Vots nuls 00 %Font: UPyD. </center> A les Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019 el partit es va presentar en coalició amb Ciutadans - Partit de la Ciutadania, sense obtenir representació.
Dissolució El 6 de desembre de 2020 UPYD anunciaria la seva dissolució. En el comunicat oficial exposaren que la situació política espanyola cada vegada més polaritzada i estrident, havia dificultat la consolidació d'"un centre progressista, transversal i moderat". La direcció del partit, però es comprometé a buscar noves fórmules de "tornar a ser una eina útil a la societat".
La formació ja havia rebut el 18 de novembre d'aquell mateix any la declaració judicial que confirmava la impossibilitat del partit de fer front a un deute que mantenia amb una extreballadora de la formació, i es donà també ordre per la cancel·lació de la seva inscripció al registre de partits polítics. La jutgessa notificà la petició d'UPYD de declarar-se en concurs de creditors donada la seva situació d'"insolvència" i la impossibilitat de "complir regular i puntualment" amb les seves obligacions "per falta de liquiditat i desequilibri patrimonial". Malgrat les intencions de sobreviure, la formació política no disposava tampoc de béns suficients per fer front al deute que havia contret ni d'emprendre un concurs de creditors, és per això que ja s'havia donat per extingida la societat "Unión, Progreso y Democracia".
Ideologia Ideològicament, UPyD no es definia com un partit d'esquerres o de dretes i entre la seva massa electoral s'arreplegaven tant votants desencantats del Partit Socialista com votants amb una certa afinitat per la dreta política. Ells declaraven, al començament del seu Manifest Fundacional:
Partim d'un supòsit revolucionari: que els ciutadans no neixen sent ja d'esquerres o de dretes ni amb el carnet de cap partit en els bolquers. Anem encara més lluny, a risc d'escandalitzar els timorats: considerem els ciutadans capaços de pensar per si mateixos i de triar en conseqüència, d'acord amb les ofertes dels partits i la seva experiència de la situació històrica que vivim. Per tant, no creiem que ningú estigui obligat a votar sempre el mateix o a resignar-se a les opcions polítiques vigents, quan ja l'han decebut anteriorment. Ser considerats d'esquerres o dretes no ens sembla el centre del problema, encara que ens apiadem cordialment de qui manca de millors arguments per a desqualificar l'adversari.
UPyD s'autodefinia com un partit progressista que reivindicava el transversalisme a l'hora de situar-se a l'espectre polític esquerra-dreta, defensant les idees que estimava progressistes d'ambdós eixos polítics. Així mateix, el partit rebutjà expressament que el situessin en el centre polític. Segons declarà la seva portaveu Rosa Díez, la formació és «progressista i transversal: té gent d'esquerres i de la dreta liberal».Rosa Díez abre las puertas del nuevo partido a la "derecha liberal", Libertad Digital Afirmaven com a senyals d'identitat addicionals: El «centralisme», definint-lo com «la centralització política de competències com l'educació, la sanitat, la gestió de l'aigua i la gestió dels transports en el marc d'un Estat unitari fort amb altres competències descentralitzades simètricament en les comunitats autònomes».UPyD dice que no contempla colaborar con UPN "ni antes ni después de las elecciones", Periodista Digital